primariasagunt

Marc Europeu Comú de Referència (MECR)

              Per al Primer Cicle de l’Educació Primària, potser, només hauríem de contemplar fins el nivell A2 (Usuari Bàsic) en la primera llengua, en les demés etapes conseqüentment.

             El MECR també definix els nivells de domini de la llengua que permeten mesurar el progrés dels aprenents en cada estadi de l’aprenentatge i durant tota la vida. Estos nivells es concreten en tres estadis divisibles: A (usuari bàsic), B (usuari independent) i C (usuari experimentat). Vegem primer la proposta global del nivell comú de referència referida a l’escriptura que fa el MCER: ESCRIURE

Com fer una nota (de disculpa, invitació, ... )

1.- ficar un exemple de nota de les que fan el xiquets a la pissarra

2.- analitzar els aspectes millorables

3.- fer-la en diferents estils (poesia, trencadis, endevinalla, jocs de llengua, com un conte...)

4.- recitar els jocs de llengues per els diferents alumnes

5.- ficar-li música, inventar una cançò.

6.- refer la nota amb la idea que va a ser utilitzada al deixar-la en els casillers dels alumnes.

a.- Es dona una frase: "Josep va anar a la fira amb els seus pares",

una frase que partisca d'una anàcdota propera a l'alumne

b.- canviar les paraules de lloc en la frase per vore el que es illògic

"la fira va anar amb els Josep a els seus pares

c.- Analitzar el encapçalament d'una noticia: les paruales que hi han

                                                                         el vocabulari que es diu

                                                                         la gramàtica emprada

d.- cambiar una paraula de la noticia per a vore com canvia elm significat del que es diu

e.- fer una capça amb paraules de tot tipus i conjugació dels verbs adaptat al nivell per a que desprès els alumnes cosntrueixquen frases amb sentit.

CREACIÓN DE TU CUENTO

1.- Inventar personajes

2.- Crear relaciones de acontecimientos

3.- Establecer relaciones entre los personajes y los acontecimientos

COM PROCESA LA COMPRENSIÓ ESCRITA ELS APRENENTS / o / COM TREBALLAR A NIVELL DE GRAMÀTICA:

-         per imitació de formes

-         reestructuració progressiva del sistema lingüístic

-         comprensió de les produccions

-         amb activitats  d’observacions, de manipulació, producció

-         tota realització relacionada amb l’adquisició del coneixement.

-         activitats d’adquisició de les estructures bàsiques

-         adquirir el metallenguatge  des de l’observació i   des d’una gramàtica implícita a una analítica

-         manipulació amb l’exploració d’enunciats (gramàtica distribucional), com: desplaçaments (canviar la direccions d’alguns moviments,  supressió de part de textos no importants per a la comprensió, commutació d’alguns fragments per vore con es desvirtua el sentit del text, expansió

 – ampliació de la comunicació per vore quins detalls es donen al respecte, reducció per aprendre a resumir un text llegit per anar al que es essencial.

-         Utilitzar algun punt de partida (gramàtica generativa), per anàlisi, sistematitzacions d’estructures, comprensió de la llengua, tipologia de frases, -         Usar la llengua literaria com: poesies, cançons, contes, endevinalles, rodolins,  ...

-         Fer activitats d’experimentació amb la llengua, per passar de la intuïció al raonament (concret -> lògic – deductiu)

-         Exterioritzar el llenguatge donant valor al que es fa per part dels alumnes i no menysprenyar-lo

-         Observar la llengua per estudiar-la, per aprendre a separar paraules, escriure noms, apstrofació de l’article-         Llegir implica: organitzar la informació, anticipar significats d’un text – mots – estructures

-         verificar hipòtesi, per a reconèixer significats gràfics

-         Escollir les paraules clau del text, per reconèixer-les després al text, fer treball amb les paraules clau del text per facilitar la lectura  i després el procés d’escriptura a l’estar assimilada en la memòria del nen

-         El procés d’escriptura podria partir del llenguatge col·loquial per donar significat coherent amb la intenció

-         Aprofitar el monòleg narratiu emprat al llenguatge col·loquial per escriure encara que aquí no hi haja feed back, -         Les classes socials desfavorides amb el codi restringit impedeix l’avanç com el de la classe social elevada que amb el codi ja elaborat permet narrar / explicar contes / raonar i per tant per aquest últims l’escola es una continuació

-         Interpreta textos i com es produeixen

-         L’aprenent: 1er, aprèn a parlar; 2n, entén el discurs oral; 3er, adquireix l’ús del llenguatge narratiu; 4t, aprèn les operacions del discurs (1r, el mecanisme de transcripció, 2n, la planificació; 3er la frase)

-         El xiquet: 1er, imita les formes; 2n, les entén; 3er, generalitza el que ha entès; 4t, ho integra al seu sistema lingüístic 

. Podem comparar textos per que reflexionen les relacions bàsiques entre les accions gramaticals, per que puguen integrar-les desprès en les seues produccions

. Podem partir de l’exploració per comprendre el que es essencial dels diferents escrits comunicatius i aplicar-ho en l’aprenentatge de l’escriptura.¿¿¿¿¿ . Caldria revisar les textualitzacions col·lectivament, seguint uns models de correccions d’errades, d’acord a una assimilació cognitiva de les regles comunicatives.

. Evitant el caràcter poc efectiu de la rectificació individualitzada, on la interacció dels alumnes en l’observació, fomente una reflexió d’acord a la seua zona de desenvolupament pròxima que siga adquirida per a textualitzacions posteriors. ????? 

. Podríem utilitzar activitats per trobar indicis de les estructures, els elements de la comunicació, els usos de paraules, i,algunes qüestions bàsiques gramaticals (majúscules, l’ús de la coma i el punt, la concordança,...) 

. Podríem emprar una carpeta on vagen emmagatzemant-se les  textualitzacions del alumnes per vore l’evolució i els models per a la revisió. També podríem utilitzar–la per arreplegar unes fitxes del significat que tenen certes paraules (fent una adaptació del diccionari que els xiquets puguen entendre)

. Cal que preparem fitxes, qüestionaris o graelles per avaluar: el que manca al text, si les idees principals que es volien arreplegar estan (encara que siga de manera sintetitzada), si està organitzat el text amb coherència, sobretot en les seqüències.

. Caldria fer una recomposició de les incorreccions per millorar-la comprensió del text, rectificant les errades al mateix context situacional de comunicació.

. Els mestres hem d’evitar ser els únics destinataris dels escrits i els únics correctors.

. Hem d’evitar , a més, corregir solament els aspectes negatius, així com centrar-nos únicament en els aspectes gràfics de l’escrit

. Hem de procurar que escriure no comporta una sobrecarrega cognitiva per a l’alumne, que el colapse

. Hem de fomentar les interaccions orals per que comprenguen els diferents fets amb coherència, i traslladar-ho desprès a l’escrit

. Hem de ensenyar l’ús de estructures bàsiques, com a guies per a cada tipus de text, per arredonir els fragments dins la sequència del que s’escriu. 

. Podríem utilitzar diferents recursos pedagògics per facilitar la descripció de l’acció i completar els escrits, amb preguntes raonades de relació dels esdeveniments, en funció del que es vulga expressar.

. Caldria partir d’ordres d’execució, ampliant-les per anar transformant una historia, que s’anirà complicant amb seqüències que es van completant

. Hauríem de fomentar el taller de l’escriptura, amb projectes comunicatius, utilitzant graelles de les idees principals, fent  un esborrany per a la reflexió, que ens ajudarà a destriar les característiques per la textualització, que permetria la revisió final del text. 

. Podríem impulsar que facen hipòtesis del que s’ha de dir, verificant-ho, per comprovar si la textualització està adaptada a les intencions inicials, tot açò es podria verbalitzar amb un monòleg reflexió del que ha passat, com una manera de conscienciar l’evolució cognitiva de l’aprenentatge, ajudant molt als xiquets provinents d’ambients familiars lingüísitcament desfavorits, on el codi no hi és elaborat per tal de facilitar la assimilació

. Caldrà que partim sempre de l’anàlisi de la situació comunicativa pròpia del text que anem a treballar, per tal que l’alumne prenga consciència del propòsit, destinatari, la intenció, estructura, etc.  

. Hem de programar activitats per tal d’extraure les idees prèvies de l’alumnat: pluja d’idees, llistes de paraules o frases, ordenar-les, fer mapes conceptuals, esquemes...

. És recomanable engegar les activitats d’interacció oral entre professor/alumne i alumne/alumne, que permetran als aprenents interioritzar estructures bàsiques necessàries per al procés de composició. 

. És necessari ensenyar els alumnes a fer esborranys i dedicar temps a la planificació.

. Els mestres hem d’aportar pautes d’ajuda útils per als alumnes: mapes preelaborats, esquemes incomplets, guions i qüestionaris, siluetes d’escrit, fitxes de resum, etc.

. Hem d’ensenyar a escriure escrivint textos que comuniquen coses i que tinguen altres finalitats que la correcció per part del professor. 

. Treballarem les seqüències temporals d’abans, durant i després, de contes històries, experiències personals, fets de la vida quotidiana, per aprendre a reorganitzar les seues idees en  els escrits.

. Caldrà partir prèviament d’una llista de mots, frases i connectors tipus manipulables per facilitar el domini de la tasca de la escriptura 

TERCER CICLE

10 anys endavant: conclueix el procés final de construcció de frases passives, fer operacions intel·lectuals a partir de la realitat, classificació del mots, anàlisi, reconeixement de funcions

SEGON CICLE

8 anys: gramaticalment avançar en l’observació de relacions i la sistematització de les relacions, fer jocs amb la llengua, fer sistematitzacions partint de l’observació 

9 anys: manipulació de la llengua amb jocs, fer observacions de la llengua per aprendre a sistematitzar-la,

PRIMER CICLE

6 anys: concordança de la identificació, consciència de la paraula amb la seua escriptura, adverbis espacials i temporals (davant – darrera, ahir –avui – demà, amunt - avall,  abans – desprès), relacions temporals i adverbis de temps, significat de la frase, la frase com a unitat, la sintàctica de la frase escrita, us de la flexibilitat de les diverses estructures gramaticals, incidir en l’ús i domini de les estructures lingüístiques, assolir estructures, domini de les situacions en quines utilitzar aquestes estructures, analitzar produccions per vore l’adequació al pensament, processos de restricció, pensament operacional, ajudar a passar d’una gramàtica inconscient a una conscient ( entre la intuïtiva  - implícita i la analítica – científica), aprendre a fer ús diferenciat d’acord a la situació, captar globalment (paraula, sintagma, frase),  les operacions del llenguatge narratiu, comprensió lectora es suficient per a donar les ordre per escrit, tria les imatges d’una historia oral contada d’acord a la descripció de les accions verbals, verbalitzen estructures i conceptes que dominen, ja poden fer reversibilitat d’accions inclús  associar frases juntes, veuen els aspectes globals  però es costa vore les diferencies, comença a entendre la inclusió d’uns objectes dins un conjunt, partir de l’observació de la lectura per assimilar al seu aprenentatge les estructures amb activitats manipulatives

7 anys: frases passives, sap si una frase es correcta o no, es basa en si es correcta o no en la coherència amb la realitat, desenvolupar estructures de pensament, ús del llenguatge narratiu – oral, manipulació de frases des de la globalitat, el conte on cada element dona ajuda i referència per al que va aparèixer al següents pas, ja sap llegir i escriure, funcionament autònom de la llengua, pot fer hipòtesis del que pot seguir en un text, adquireixen el concepte de seriació, ja tenen la noció de la seriació

C.- ACTIVITATS PER A LA REVISIÓ

-         Analitzarem l’escrit amb diferents estratègies amb: un qüestionari, una fitxa, un organitzador estructurador de textos, uns exemples, ... per detectar les errades, vore el que manca, comprovar l’aparició de les idees proposades inicialment, ....

-         Recomposarem l’escrit d’acord a una avaluació de la informació i la seua comprensió, per completar el que hi falta

-         Corregirem col·lectivament, partint dels models les produccions, en funció de: les errades, els rols adjudicats en la situació comunicativa, les regles de revisió assimilades al seu nivell cognitiu

-         Generarem una carpeta, similar al del portfolio, per vore l’evolució de cada alumne, on matgatzemem produccions pròpies, vocabularis de paraules revisades amb el diccionari, frases típiques enllaçades, regles assimilades (ús de majúscules, coma i punt, entre altres)

-         Observarem i reflexionarem les revisions, per assimilar estructures, paraules, gramàtica,  ...

B.- ACTIVITATS PER LA TEXTUALITZACIÓ

-         Generarem guies d’acompanyament dels escrits, amb les característiques tretes dels anàlisis de la planificació, per produir un text, amb: paràmetres bàsics gramaticals; pautes de concordança i compatibilitat; estructures de frases i d’elements; segments de les seqüències a seguir; amb, unes ètiques dels espais textuals a escriure

-         Donarem un esborrany, per suprimir les parts, que no són correctes al context comunicatiu, escrivint el text de nou

-         Indicarem un menjar o un objecte, per escriure ordenadament com són les fases de la seua producció

-         Aprofitarem una llista d’adjectius per descriure una acció, una situació, un fet, un objecte o un animal, amb detalls, expansionant textos i paràgraf

-         Desplaçàrem frases, en l’ordenació que s’ha emprat, per estudiar la variació del text; per exemple, reflectir en un quadre els canvis produït en una seqüència temporal de fets, per produir un nou document (i posteriorment reflexionar les diferencies)

-         Farem reescriure alguna de les produccions pròpies, amb altre format o tipus de text, per reflexionar els canvis-         Farem escriure continguts curricular a documents, com ampliació dels coneixements

-         Escriurem un conte (del que es fa durant tot un dia, setmana, cap de setmana, l’estiu, ...) seguint les 3 seqüències: començament del fet (inici), trama o desenrotllament del que passa, i, desenllaç de la història

-         Fomentarem el taller d’escriptura: partint d’un projecte; amb una graella (segons el tipus de text, per ubicar les idees, o, d’acord a estructures); seguint la idea de una trama; amb una reflexió dels paràmetres bàsics d’una situació comunicativa; amb esborranys a nivell individual; analitzant diferents esborranys per destriar les característiques d’un text; composant a partir de frases – paràgraf i que estan guardades a la carpeta del taller; partint d’una una maqueta, basada en els esborranys, corregint la producció; per valorar tot el procés de l’escriptura

-         Utilitzarem l’agenda escolar, com a mitja de foment d’escriptura

A.- ACTIVITATS PER LA PLANIFICACIÓ

-         Llegim un text, per fer: primer, en una posada en comú, els xiquets diran en una paraula o frase breu, la idea o idees del tema; segon, es prendrà nota d’estes a la pissarra; tercer, s’intentaran establir una relació de fletxes entre estes, com un mapa conceptual.

-         Donem un text: primer, subratllaran dades, informacions i/o paraules rellevants; segon, deixaran en el mínim de paraules per a dir el tema del que tracta el text; tercer, muntaran un joc de cartes o fitxes de domino per comprendre l’essència del text; quart, amb les paraules del primer pas, faran un resum breu del que parla el text

-         Demanem que ompliguen els buits, del mateix text que han llegit però que el presentem ara mutilat

 -         Fer jocs semàntics de sinònims i antònims amb paraules del text, després, tornen a reescriure el text amb estes paraules; i, per últim reflexionem al voltant del canvis que s’han generat

-         Mostrem una sèrie d’exemples de cartes, panells, receptes, ... ,i, donarem un quadre per extraure una llista bàsica de paraules i expressions típiques: primer, omplirem el quadre amb els mots estrets dels exemples, com una base per a posteriors textualitzacions; segon, demanem que els xiquets fagen un escrit amb una determinada intenció (un missatge a un amic, una recepta per a la mare d’un company, ... ); tercer, donem un text amb les paraules típiques per que l’ompliguen amb contingut d’una temàtica; organitzarem un esborrany del necessari a cada tipus de text, amb el que s’ha estret

-         Demanem a partir d’uns fragments, que: construisquen un text i/o inventen un altres, per afegir-los i contar una història que s’ha quedat incompleta amb els fragments inicials

-         Donem unes paraules d’un camp semàntic, per què elaboren un text

-         Mostrem el començament obert d’una narració: primer, en una posada en comú donaran hipòtesis de com pot seguir; segon, cadascú eligirà (cada alumne tindrà una continuació distinta); tercer, cada alumne continuarà la historia des de les inferències que et dona la hipòtesis elegida; quart, es farà una reflexió del que s’ha escrit

-         Partirem d’un document breu, per fer comentaris al voltant de les possibles continuacions, i, que s’aniran ampliant amb el de altres companys per arredonir el que es diu al text curt inicial

-         Analitzarem d’exemples de models de text (cartes, receptes, ...), amb la finalitat d’obtindre esquemes bàsics, per textualitzar produccions pròpies

-         Donarem un títol i il·lustracions sense contingut escrit, per que plasmen el que saben, en una pluja d’idees

-         Aprofitarem la motivació de l’expressió oral del fet de contar un conte, d’explicar-ho, de dramatitzar-ho, de representar-ho amb titelles i/o de memoritzar poesies, abans d’escriure, per assimilar cognitivament les estructures lingüístiques

-         Comprovarem la comprensió oral amb: l’execució d’ordres donades (que es poden ampliar) i exercicis de psicomotricitat, que posteriorment, escriuran i/o podran inventar d’altres per intercanviar-les amb els companys per comprovar-les

-         Donarem un text a mig acabar i una llista d’atributs excloents, per continuar-ho, comprovant, si s’han utilitzat amb coherència

-         Transformarem una sèrie de frases, amb connectors bàsics en subordinades, aprofitant algun ritme que facilita l’assimilació, les preguntes del professor per ampliar informació

-         Analitzarem frases i les transformacions d’alguns dels seues elements, per extraure la gramàtica bàsica, la congruència, ... que posteriorment, reflexionarem al voltant d’alguns aspectes estrets

-         La capsa de frases: 1er, elaborarem col·lectivament frases típiques i expressions tipus (cartes, cartells, receptes,...), partint d’exemples; 2n, retallarem les frases en les seues parts; 3er, les ficarem a la capsa; 4t, combinar les peces per crear nous texts

-         Mostrarem diversos objectes o dibuixos, per a que donen una llista de les característiques de cadascú

-         Expressar en una mateixa frase, una seqüència d’imatges, procurant evitar les juxtaposicions

-         Aprofitarem la seqüència d’unes vinyetes per: consolidar els nexes abans i després (l’ordre del que es conta); preguntar que passa; ampliar continguts; ordenar-les d’acord a un text; explicar la història; endevinar la descripció d’un d’ells.

-         Utilitzarem les contestacions, que donen respecte a treballs fets amb dibuixos, per escriure un text

-         Mostrarem un dibuixos, per establir, qui pot fer quines accions

-         Rectificarem una imatge en funció del text

-         Representar gràficament un document escrit o llegit; també, fer-ho al revés amb un dibuix, escriure com es deu fer

-         Donarem dos columnes dibuixos i frases, per unir-los amb fletxes

- plantejar escrits dins d’una situació comunicativa final real

- organitzar ambients d’escriptura

- guiar durant tot el procés de redacció

- planificar els escrits

- fer esborranys

- donar pautes per al treball amb els seus materials corresponents

- fer la correcció com un procés didàctic

- fomentar la interacció entre els alumnes

- reflexionar el procés de l’escrit durant tota la seua elaboració

- la correcció te que estar en funció de millorar el text

- fer que la zona de desenvolupament proper vaja avançant (verbs i el seus usos, frases , ampliació de frases, ...)

- ajudar als alumnes a que exposen oralment els problemes que tenen

- preparar seqüències didàctiques per a cada tipus de text

- fer pensar als alumnes en qui es l’emissor, el receptor i el missatge a donar

- donar l’ortografia en referència als diferents escrits, segons el que siga necessari

- fer graelles per obtindre informació

- deixar que busquen amb un fum d’activitats la formula corresponent de l’escrit a nivell senzill

a) les que no te que fer:

- ser l’únic destinatari

- Donar exclusivament el tema i no fer res més

- Oferir models

- Recollir el producte

- Fer les correccions dels aspectes negatius

- Plantejar treballs sense un sentit comunicatiu final

- centrar-se en l’aspecte gràfic

- imitar models

- elaborar escrits

- generar sobrecarrega cognitiva

- corregir d’acord a unes normes fixes

- treball únicament acadèmic

      AQUI ALGUNES DE LES ORIENTACIONS BÀSIQUES PER ESCRIURE:

a.-  GRAFOMOTRIU: Habilitat per a escriure

b.- COGNITIVES: Intenció clara, motivació, memòria a llarg plaç  del contingut

     b.1.- LINGÜÍSTIQUES: Ortografia, lèxic i sintaxis

     b.2.- TEXTUALS:

             b.2.1.- adequats

                       b.2.1.1.- Intencions comunicatives: Informar, Narrar  fets, Convèncer, Donar instruccions

                       b.2.1.2.- Situació: Escolar, Lingüística, Relacionada amb  el interès

                       b.2.1.3.- Destinatari: Qui ho rebrà ? Què sap ?

                       b.2.1.4.- Missatge: Què fiquem ? Com ho direm ? En quin ordre ?

                       b.2.1.5.- Canal:Suport d’enviament

               b.2.2.- Coherent: Estructura – esquema, Organització d’idees

               b.2.3.- Cohesionat: Discurs articulat

               b.2.4.- Correcte: Lingüísticament i formalment ( Ortografia, Lèxic, Sintàcticament, presentació )

      b.3.- SITUACIÓ:  Analitzar les situacions, Pensar en la comunicació, Per a tindre una idea global del esquema

FORMAS DE MEJORAR LA COMPRENSIÓN ESCRITA

 Para mejorar la comprensión lectora, es aconsejable leer frecuentemente y leer mucho.

Sigue estos pasos cuando leas:

1. Antes de leer:

Mira el texto unos segundos.

Piensa:a) ¿Qué tipo de texto es? (carta, artículo...)

            b) ¿De dónde está sacado? (revista, libro, TV, periódico...)

            c) ¿Sobre qué trata el texto?

           d) ¿Qué sabes de ese tema?

          e) ¿Qué más te gustaría saber de ese tema? (escribe tres preguntas)

2. Primera lectura del texto:

Lee todo el texto sin pararte.Intenta responder estas preguntas mientras lees el texto:

a) ¿Encuentras las respuestas a las preguntas que hiciste antes de leer el texto?

b) ¿Cuál es el tema del texto? (¿Quieres cambiar  la frase que escribiste en el apartado anterior, 1c?)

c) ¿Cómo está organizado? ¿Se puede dividir en partes?

3. Segunda lectura:Lee el texto otra vez, pero ahora con más detenimiento.

a) ¿Cuáles son los puntos principales? (haz una lista o un resumen breve)

b) ¿Cuáles son las palabras importantes? (Haz una lista con las cinco palabras clave)

c) ¿Qué palabras son nuevas para ti? (escribe cinco palabras nuevas para aprenderlas. Usa tu diccionario)   

4. Después de la lectura:

Cuando hayas terminado, reflexiona sobre estas preguntas:

a) ¿Qué partes del texto te parecen más interesantes?

b) ¿Qué partes del texto te han parecido más difíciles? ¿por qué?

c) Las palabras nuevas ¿te parecen útiles? (Escribe algunos ejemplos usando esas palabras)

Procura leer mucho y frecuentemente, y leer de distintas fuentes (periódico, revista, libro, Internet

 TECLEJEU DAMUNT D'AQUEST ENLLAÇ: ES UNA PROVA D'AVALUACIÓ INICIAL AL VOLTANT DE LA COMPRENSIÓ ESCRITA: LECTURA

POT SERVIR D'EXEMPLE O D'EXERCICIS PER A TREBALLAR A L'AULA AQUEST TEMA

mirar la siguiente pàgina comprensió escrita i comprensió letora 

EN aquesta pàgina podeu trobar diverses activitats al voltant de la comprensió escrita , comprensió lectora, vocabulari i gramàtica

ALUMNE:

       Taller d’escriptura:

Interpretar els textos, completar una graella (qui escriu, per a qui, com, on s’escriu,...), primer escriure individualment, analitzar els diferents textos dels companys, destriar les característiques generals, començar a escriure per una frases i ajuntar-la amb altres per fer un paràgraf, configuració col·lectiva del escrit com una maqueta, per fer un escrit individual que recopila tot el que s’ha fet, avaluació compartida però sistemàtica d’acord a altra graella.

PASSOS PER A ESCRIURE:

1er planificació:

- tindre clar els objectius del que es vol escriure

- pensar que escriurem

- com ho direm

- en qui ordre s’organitza el text, en ordre d ela importància

- per a qui ho direm (a qui va dirigit)

- que se sap del tema

- saber qui es el que ho escriu

- quin es el tema

- extraure el coneixements previs del tema

- inferir idees noves del que es llegeix respecte a les idees prèvies

- extraure informació complementaria

- pensar el text a escriure

- tipus de text

- fer un mapa conceptual de totes les idees

- fer un llistat de les paraules claus (personatges, objectes, ...)

- fer un llistat de possibles paraules nexe

- llistat de verbs

2n textualització:

- fer frases escrites utilitzant les paraules claus i verbs

- ordenar les frases segons la seua importància

- construir frases juxtaposades per a convertir-les després en coordinades o subordinades senzilles

- vore la coherència verbal del text

- vore en quin format es va a escriure

- ajuntar les frases en funció de la seqüència dels objectius que es vol donar al text

3er, revisió:

- tenir en conte el que es volia de principi i si s’ajusta

- correcció d’errades ortogràfiques amb solucions d’aplicació a nous contexts

- tornar a escriure el text amb les rectificacions dites

- llegir el text escrit per comprovar les idees de principi

- revisar l’escrit amb la seua ortografia

- rectificar les connexions que uneixen les frases

- llegir el text escrit per vore el sentit global d'ell, sense oblidar el que es desitjava des del principi

- al mateix temps que es llig comprovar errades

- fer les rectificacions d'acord als apunts del pas anterior

FRASES

- Donar diferents frases per reconstruir un text en funció del que es vulga escriure

- Donar una idea – frase i escriure-la en diferents tipus de texts

- Quan es vol escriure: fer un llistat de paraules i desprès convertir-les en un llistat d’idees – frases per escriure, d’acord a al model que es vol redactar (cartell, carta, ...)

- Donar pautes per a convertir les frases juxtaposades dels alumnes en una narració amb una continuació de coordinades y/o subordinades simples amb nexes senzills (on, com, quan ...)

CORRECIÓ

- Donar textos per a rectificar errades

- Fomentar la correcció col·lectiva dels escrits, com una manera de fomentar l’autonomia personal

- Replegar escrits amb diferents errades (o generar-los) per observar, localitzar, rectificar i assimilar les correccions de manera inferida i intuïtiva

- Retroalimentar-se a través de reflexions del que se ha dit del que està escrit; aquestes es deuen fer a nivell col·lectiu per inferir la fonamentació del llenguatge per a la seua posterior utilització

- Transferir aprenentatges assolits en una llengua a altra, amplicant els coneixements d’una a l’altra.

- Emprar a altres companys, com observadors de/en la correcció de textos; repartint la tasca de correcció, per a afavorir el que es fixen en les errades per assimilar-les en el seu aprenentatge de la llengua (encara que desprès el mestre tindrà que revisar les correccions)

PARAULES

- Fer llistats de paraules: sinònims, adjectius qualificatius, adjectius d’espai i de temps, verbs –accions

- Descriure qualsevol cosa, emprant: adjectius de colors, de mesura, d’ubicació

- Fer puzzles amb el programa puzzle.com, per facilitar el domini del codi

MAPES CONCEPTUALS

- Construir mapes conceptuals que mostren la relació del que es diu al text, per vore el sentit global

DIVISIÓ DEL TEXT PER FACILITAR EL PROCÈS DE LA ESCRIPTURA

-  Fer esquemes que reflexen la idea principal de cada una de les parts

-  Completar textos tipus (carta, cartell, article, conte, poesia, ...) on vagen mancant progressivament algunes frases estàndards

- Escriure el mateix text en diferents formats (carta, cartell, article, conte, poesia, ...), per vore com se transformen algunes de les frases Standard

- Donar seqüències didàctiques escrites per composar un text

- Rescriure el text llegit d’acord al que s’ha subratllat per donar arguments

- Es pot iniciar el text, desprès de que cada alumne escriba una sèrie de frases al volant del tema ressenyat; a continuació, es fa una posada en comú d’aquestes, per a construir un text conjunt entre tots; per últim, es configura un text entre tots, que servisca d’exemple

-  Estructurar processos d’escriptura amb passos detallats d’acord a la seqüenciació de l’escrit i la seua tipologia

TEXTOS

- Crear textos escrits vinculats a necessitats de comunicació, com: la carta al reis mags; les normes de classe; la descripció de la classe, d’un company, de la taula de classe / casa / la seua habitació;

- Fomentar l’escriptura lúdica com els: contes, refranys, poesies, ...

- Completar textos on manquen alguna part, d’acord a diferents formats de textos (carta, cartell, article, conte, poesia, ...)

- Treballar diversos tipus de textos: carta, noticia, cartell, narració, conte, recepta, instruccions de jocs, relats, murals, targetes, biografies personals