Blogia
primariasagunt

Àrea de llengües. Escriptura

Plantilla per a fer un auca de com rentar-se els dents

 

NOM DE L’ACTIVITAT: Es rentem les dents

CONTEXT

Aquesta activitat va adreçada al 2 n nivell de Primària. Es treballarà a l’àrea de Valencià. La finalitat es el repàs del text narratiu i el pas d’aquest a l’auca.

 

PROCEDIMENT

  • Identifiquem el propòsit de l’activitat: com es confecciona un auca.

  • Presentem algun model d’auca fent-los veure que és una narració acompanyada de imatges.

  • Pluja d’idees per repassar l’estructura d’una narració: plantejament, nus i desenllaç, fòrmules d’inici i acabament, etc.

  • Presentem un narració incompleta on es planteja la situació inicial d’un relat més llarg i més complex.

  • Fem una lectura conjunta del text.

  • Elaborem hipòtesis sobre l’acabament del text.

  • De manera col·lectiva, continuem el text amb aquelles idees que agraden més a la majoria de la classe. (nus i desenllaç).

  • Al llarg del procés es va revisant el text

  • Escriuen la narració completa al quadern i en equips de 2 o 3 alumnes decideixen quins són els moments fonamentals de la història.

  • Utilitzant una plantilla que prèviament els haurem lliurat, (5 o 6 vinyetes) cada equip elabora la seua auca representant la història mitjançant les imatges dels moments claus acompanyades d’’una frase explicativa.

  • Exposició dels treballs i reflexió sobre el treball realitzat.

 

ASPECTES LINGÜÍSTICS

 

  • Repàs de l’estructura narrativa.

  • Aprenentatge de com es fa un auca.

  • Identificació dels moments clau d’una narració.

  • Relació text- imatge per tal d’aprofitar la seqüència de vinyetes per treballar nexes temporals,

  • Procediments d’escriptura i correcció.

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Plantilla pera fer una auto descripció

 D'un grup comarcal

 

NOM DE L’ACTIVITAT: Faig la meua descripció.

CONTEXT

Aprofitant que s’acosten les festes de Nadal i que volem fer “l’amic invisible” l’últim dia de classe, es plantegem treballar la descripció personal. Aquesta activitat va adreçada al Primer Cicle de Primària. Es pot treballar tant en L1 o L2.

 

PROCEDIMENT

  • Identifiquem el propòsit de l’activitat: conèixer les característiques de la descripció i elaborar la pròpia descripció amb correcció.

  • Presentem alguns models de descripcions de persones per analitzar les seues característiques:

  • Estructura d’ordre (de lo general a lo particular, de esquerra a dreta, de dalt a baix).

  • Utilitzen gran quantitat d’ adjectius, comparacions, frases atributives i complements del nom.

  • El mestre/mestra amb l’ajuda dels xiquets elabora la seua descripció a la pissarra a partir de les idees que que aporten. Al llarg del procés es va revisant i corregint el text.

  • Els alumnes de les diferents classes, preparen unes targetes amb les seus noms i cognoms seguint les indicacions del professor/a.

  • Els xiquets/es de cada aula agafen i es reparteixen les targetes d’un altre grup. Aquestos alumnes no han de saber qui és el seu amic invisible.

  • Els xiquets/es escriuen en la seua L1, en una plantilla una xicoteta descripció (cal que a la descripció es donen pistes sobre com són) i un dibuix d’ells mateixos. A la part inferior de la plantilla, escriuran: Per a .............................................................................. i el nom del xiquet/a que els ha tocat.

- Els escrits es posen dins una caixa de cartró que ells han decorat amb motius nadalencs.

- El dia assenyalat per a la festa pel matí, cada grup a la seua aula, obrirà la caixa repartint a cada alumne el seu escrit. Els xiquets i xiquetes els llegiran intentant endevinar qui és el company/a que els ha de lliurar el regal.

- Per la vesprada s‘ajuntaran les dues aules i es donaran pistes a aquells xiquets/es que encara no han endevinat qui és el seu amic invisible.

- Una volta sàpiguen tots qui és el seu amic/amiga invisible, es lliuren els regals i es fa el berenar d’acomiadament.

 

ASPECTES LINGÜÍSTICS

 

  • Aprenentatge de com es fa una descripció de persones i de les seues característiques: estructura ordenada, ús de comparacions, adjectius, complements del nom...

  • Procediments d’escriptura i correcció.

  • Aclariment: Als centres que tinguen línia PIP i PEV, poden escriure en L1 i llegir en L2.

 

 

 

Plantilla per a crear poemes

 

D'un grup comarcal

 

NOM DE L’ACTIVITAT: Escrivim poemes

CONTEXT

Aquesta activitat va adreçada al 2 n nivell de Primària. Es treballarà en la L1 després dels rodolins i endevinalles La finalitat es què els xiquets/es aprenguen a crear els seus poemes.

PROCEDIMENT

  • Identifiquem el propòsit de l’activitat: com es poden crear poemes senzills.

  • Recordem que les paraules que acaben igual rimen. Recordem alguns dels rodolins i endevinalles que han fet a classe i la importància del ritme i la musicalitat als versos. Recordem què que els versos rimen quan les darreres paraules acaben igual.

 

  • Diferents formes d’elaborar poemes:

 

  • Els xiquets/es fan poemes amb versos formats per dues paraules: un nom i un adjectiu. Cada vers del poema comença repetint l’última paraula (o un derivat) del vers anterior.

Exemple:

Mans blanques

blanques fulles

fulles verdes

 

  • Els xiquets/es fan poemes a partir del primer vers que se’ls dona i que els serveix de model. Així van afegint els altres versos del poema que repeteixen la mateixa estructura.

Exemple: Cada xiquet/a tria una professió i fa el seu vers:

 

Si jo fos mestre ensenyaria a llegir als xiquets.

Si jo fos .....................................................................

Si fos ..........................................................................

 

  • Ho podem repetir amb animals, coses, etc triats pels xiquets/es:

 

Si jo fos un cavall correria com un llamp.

Si jo fos ..........................................................

Si fos ...............................................................

 

  • Els xiquets/es fan poemes amb versos formats per dues paraules: un nom i un adjectiu. Cada vers del poema comença repetint l’última paraula (o un derivat) del vers anterior.

Exemple:

Mans blanques

blanques fulles

fulles verdes

 

  • A partir de la descripció dels trets característics d’un objecte, animal, cosa, etc es pot crear un poema.

 

Exemple: Els xiquets/es elegeixen fer un poema sobre la lluna:

- Els xiquets/es responent a les preguntes: Com és? Què fa? On es troba? del professor/a van assenyalant les característiques de la lluna de manera col·lectiva i oralment. Aquestes característiques s’anoten a la pissarra.

 

LA LLUNA

 

És redona i blanca

Camina pel cel

Llueix al cel

Llueix de nit

Dona voltes a la terra

Lluna plena

Lluna menguant

Lluna creixent

Camina entre estels

Fa llum

 

  • Els xiquets/es a partir d’aquestos trets poden crear comparacions, metàfores, personificacions pràcticament sense adonar-se’n responent a preguntes com: Sembla un/una? És com?

 

És redona com un tabalet

És blanca com la neu

És blanca com la farina

Llueix al cel com un fanal

És una llanterna que fa llum de nit.

Va vestida de blanc

 

- Els xiquets/es a partir del material elaborat van fent versos i creant el seu poema buscant que alguns dels versos rimen:

 

LA LLUNA

 

La lluna redona com un tabalet

Camina i camina pel cel

La lluna fanal de la nit

ens espenta cap el llit.

 

LA LLUNA

 

Entre els estels

redona com un tabalet

la lluna camina de nit

tota vestida de blanc

fa llum amb el seu fanal.

 

  • Amb totes els que han fet els xiquets/es es pot fer un llibre per a la classe. Al davant del full cada xiquet escriu les seues endevinalles i al darrera fa un dibuix de la resposta. El llibre el poden dur a casa per llegir-lo als pares.

ASPECTES LINGÜÍSTICS

- Assoliment del concepte de rima, ritme i vers.

  • Aprendre diferents maneres de fer un poema a través del joc amb les paraules.

  • Utilització dels adjectius, repeticions, comparacions, personificacions, metàfores, etc.

  • Procediments d’escriptura i correcció.

Plantilla per a crear endevinalles

 

D'un grup de treball d ela comarca

NOM DE L’ACTIVITAT: Ens inventem endevinalles

ENDEVINA ENDEVINALLA, SI LA SAPS, CALLA!)

CONTEXT

Aquesta activitat va adreçada al 2 n nivell de Primària. Es treballarà en la L1. La finalitat es que els xiquets/es creen i escriguen les seues endevinalles.

 

PROCEDIMENT

  • Identifiquem el propòsit de l’activitat: diferents maneres d’elaborar una endevinalla. Recordem que les paraules que acaben igual rimen. Recordem alguns dels rodolins que han fet a classe i la importància del ritme i la musicalitat als versos. L’endevinalla també ha de tindre ritme i musicalitat.

 

- Diferents formes d’elaborar endevinalles:

  • A partir de la descripció dels trets característics de l'objecte a endevinar. Els xiquets/es elegeixen un objecte i assenyalen les seues característiques. S’apunten les idees més boniques a la pissarra.

 

Exemple

 

EL SOL

 

És redó i daurat.

Camina pel cel.

Llueix i dona calor.

Neix per l’est i mor per l’oest.

De nit desapareix.

En un any la Terra li dona la volta.

 

  • A partir de les característiques els xiquets/xiquetes, elaboren l’endevinalla:

 

Daurat i redó

camina pel cel.

dona calor i llueix. Què és?

 

 

 

 

Neix per l’est i mor per l’oest

Camina i camina pel cel

i de nit desapareix. Què és?

 

  • Poden fer el mateix en tot tipus d’objectes, animals, etc.

 

  • A partir de la comparació dels trets de l’objecte que cal endevinar amb d’altres objectes que presenten característiques semblants.

 

 

  • Els xiquets/es elegeixen un objecte i estableixen comparacions amb d’altres que presenten trets semblants. S’escriuen les comparacions a la pissarra i a partir d’aquestes s’elaboren les endevinalles:

 

Exemple: El Sol

 

És redó com un tabalet.

Dona calor i llueix com una torxa.

Sembla una roda de foc.

És com un plat daurat.

Redó com la lluna

Per la nit com un xiquet es gita al llit

 

Daurat camina pel cel

redó com un tabalet

com una torxa,

dona calor i llueix. Què és?

 

Redó com la lluna

camina daurat pel cel

per la nit com un xiquet

es gita al llit calentet. Què és?

 

  • A partir de la resposta crear una endevinalla:

 

les dents

 

Blanques com les perles

blanques com la llet

amb elles fam no has de patir

si tens menjar per engolir.

 

  • A partir d’una pregunta:

 

Endevina, endevinalla què obrim quan arriba la pluja?

 

 

  • A partir del primer vers, crear una endevinalla:

 

Són dues finestres que tot ho veuen

i en dormir es baixen les persianetes.

(Els ulls)

 

  • Amb totes les endevinalles que han fet els xiquets/es es pot fer un llibre per a la classe. Al davant del full cada xiquet escriu les seues endevinalles i al darrera fa un dibuix de la resposta. El llibre el poden dur a casa per llegir-lo als pares.

 

ASPECTES LINGÜÍSTICS

 

  • Assoliment del concepte de rima, ritme i vers.

  • Ús d’adjectius, comparacions, etc.

  • Aprendre diferents maneres de fer una endevinalla.

  • Procediments d’escriptura i correcció.

 

 

Plantilla per a fer un rodoli

 

D'un grup de la comarca

NOM DE L’ACTIVITAT: Fem rodolins

CONTEXT

Aquesta activitat va adreçada al 1 r nivell de Primària. Es pot treballar primer en L1 per passar després a treballar en L2. La finalitat és conèixer els rodolins i les seues característiques i, aprendre a fer rodolins com un pas previ a l’elaboració d’endevinalles i poemes. Es tracta de que els xiquets/es es familiaritzen amb el ritme, la rima. el vers, etc.

PROCEDIMENT

  • Identifiquem el propòsit de l’activitat: com es fa un rodolí.

  • Presentem algun model de rodolí per a que coneguen l’estructura: conjunt de dos versos apariats, generalment amb un to humorístic. Fer-los veure les paraules que rimen. Que sen’ adonen que al igual que a les endevinalles i dites, són formes senzilles plenes de musicalitat i ritme.

 

Exemple:

Per a servir-nos la sal, saler

amb forats li cal.

 

  • Els xiquets/es a partir de dues paraules escrites a la pissarra i que rimen elaboren un rodolí:

 

Gat i plat

 

Per a sopar al meu gat.

li pose sardina en un plat

 

  • Els xiquets/es per parelles busquen paraules que rimen (ardor, dolor; avorrida, pansida; peixet, aneguet; bullit, nit; etc) i les escriuen una davall de l’altra en una targeta. Al menys han d’omplir 4 targetes.

  • A partir de les paraules de les targetes, elaboren 4 rodolins i els il·lustren amb un dibuix.

  • En acabar les parelles llegeixen les paraules de les targetes i els rodolins corresponents als companys.

  • Els xiquets/es busquen una paraula que rime amb el seu nom i fan un rodoli.

 

Exemple:

 

Em diuen Daniel i els meus cabells

són del color de la mel

 

  • Amb tots els rodolins van fent un llibre per a l’aula que setmanalment poden portar a casa per llegir-lo als pares.

 

Plantilla per a fer un còmic

 D'un grup de treball de la comarca

 

NOM DE L’ACTIVITAT: Fem un còmic

CONTEXT

Aquesta activitat va adreçada al 2 n nivell de Primària. Es treballarà en la L1. La finalitat es conèixer els còmics, les seues característiques i com elaborar-ne un a partit d’un títol.

 

PROCEDIMENT

  • Identifiquem el propòsit de l’activitat: com es pot confeccionar un còmic.

  • Presentem alguns models de còmics, fent-los veure que és una narració acompanyada de imatges. Per motivar-los és interessant que vegen còmics elaborats per altres xiques/es.

  • Treballem les característiques bàsiques del còmic a partir de l’observació d’un model: narració amb plantejament, nus i desenllaç, desenvolupament de la història en vinyetes, importància de la imatge, existència de diàlegs, bafarades, etc.

  • Els xiquets/es, a partir d’un títol: “ Una abella despistada” i uns personatges, elaboren col·lectivament una història que anem escrivint a la pissarra. Al llarg del procés es va revisant i corregint el text.

  • En acabar, es fa una darrera lectura conjunta del text.

  • Els xiquets/es escriuen el text al seu quadern i per equips de 3/4 decideixen quins són els moments més importants de la narració (6 o 7). Oralment es posa el treball en comú i s’anoten a la pissarra.

  • Cada equip escriu una frase per a cadascun d’aquestos moments.

  • Utilitzant una plantilla que prèviament els haurem lliurat, ( 6 o 7 vinyetes) cada equip elabora el seu còmic representant la història mitjançant dibuixos dels moments claus.

  • Cada equip elabora a partir de les frases, el text que ha de posar a les bafarades de cadascuna de les vinyetes per explicar la història. (El mestre els ajuda per a que aparega text narratiu i diàlegs d’acord amb les imatges que apareixen a les vinyetes).

  • Els xiquets/es afegeixen les bafarades amb el text corresponent ja corregit, a les vinyetes.

  • Exposició dels còmics dels diferents equips i reflexió sobre el treball realitzat.

 

ASPECTES LINGÜÍSTICS

 

  • Repàs de l’estructura narrativa.

  • Aprenentatge de com es fa un còmic.

  • Identificació dels moments clau d’una narració.

  • Identificació del què és un text narratiu i un text dialogat.

  • Relació text- imatge per tal d’aprofitar la seqüència de vinyetes per treballar nexes temporals,

  • Procediments d’escriptura i correcció.

 

 

Plantilla per pasar del text narratiu a l'auca

Part d'un grup de treball

NOM DE L’ACTIVITAT: Del tex narratiu a l’auca

CONTEXT

Aquesta activitat va adreçada al 2 n nivell de Primària. Es treballarà en la L1. La finalitat es el repàs del text narratiu i el pas d’aquest a l’auca.

 

PROCEDIMENT

  • Identifiquem el propòsit de l’activitat: com es confecciona un auca.

  • Presentem algun model d’auca fent-los veure que és una narració acompanyada de imatges.

  • Pluja d’idees per repassar l’estructura d’una narració: plantejament, nus i desenllaç, fòrmules d’inici i acabament, etc.

  • Presentem un narració incompleta on es planteja la situació inicial d’un relat més llarg i més complex.

  • Fem una lectura conjunta del text.

  • Elaborem hipòtesis sobre l’acabament del text.

  • De manera col·lectiva, continuem el text amb aquelles idees que agraden més a la majoria de la classe. (nus i desenllaç).

  • Al llarg del procés es va revisant el text.

  • Els xiquets/es escriuen la narració completa al quadern i en equips de 2 o 3 alumnes decideixen quins són els moments fonamentals de la història.

  • Utilitzant una plantilla que prèviament els haurem lliurat, (5 o 6 vinyetes) cada equip elabora la seua auca representant la història mitjançant les imatges dels moments claus.

  • Els xiquets/es afegeixen a cada vinyeta una frase explicativa de manera que el conjunt de imatges i frases ens conte la història amb correcció i coherència.

  • Exposició dels treballs i reflexió sobre les activitats realitzades.

ASPECTES LINGÜÍSTICS

 

  • Repàs de l’estructura narrativa.

  • Aprenentatge de com es fa un auca.

  • Identificació dels moments clau d’una narració.

  • Relació text- imatge per tal d’aprofitar la seqüència de vinyetes per treballar nexes temporals,

  • Procediments d’escriptura i correcció.

 

La importància d'aprendre a escriure

La importància d'aprendre a escriure

 

La importància d’aprendre a escriure

 

A les societats modernes i desenrotllades, la comunicació entre les persones és fluïda, variada i complexa. Encara s’ha fet més amb l’aparició de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), com els telèfons mòbils, internet, etc.

 

Les persones es comuniquem a través d’un llenguatge que unes vegades s’expressa per la parla i altres, per l’escriptura. En esta comunicació, per tant, trobem manifestacions orals i manifestacions escrites. Este últimes tenen gran importància perquè l’escriptura està present en gran part de les activitats humanes, regula moltes relacions socials i actua com a transformadora del pensament ( ha contribuït a desenrotllar, perfeccionar i transmetre la ciència i els avanços tècnics).

 

Tots estos factors són raons de pes perquè l’escriptura gaudisca d’importància i de prestigi social en la nostra societat actual. La necessitat de dominar-la per desenrotllar-se plenament és motiu suficient perquè es considere indispensable ensenyar-la a les generacions jóvens.

 

Tradicionalment, s’ha encomanat a l’escola la tasca d’ensenyar a llegir i escriure. Els encarregats principals de l’alfabetització de les ciutadanes i ciutadans han estat sempre els professionals docents i la institució escolar. No vol dir això, però, que l’entorn familiar no faça una contribució important a este aprenentatge. Les mares i els pares juguen un paper important, complementari d’aquell que fan els mestres, en l’adquisició de les habilitats que permeten a xiquetes i xiquets arribar a llegir i escriure. L’ambient familiar, per tant, és molt important per desenrotllar actituds favorables envers l’escriptura i per fer créixer el desig d’aprendre a escriure.

 

La manera com els xiquets aprenen a fer qualsevol tasca influïx en la representació mental que arriben a formar-se d’eixa tasca. Si els escolars aprenen a llegir i escriure només a l’escola —i sempre a través d’activitats persistents de reconeixement o de dibuix gràfic de les lletres i de les paraules—, sense tindre massa en compte el missatge que transmeten, s’imaginaran sempre l’escriptura com una activitat exclusivament escolar (sense massa sentit fora de les aules); com un treball per al qual no tindran cap motivació quan els mestres no són presents.

 

A les escoles, generalment, es procura que l’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura estiga vinculat a la transmissió de missatges amb sentit i a la comunicació entre les persones. Esta manera d’ensenyar s’ha de vore reforçada, també, des de l’entorn familiar. Les mares i els pares heu de procurar un ambient favorable a l’alfabetització en les vostres cases. Heu de viure amb els vostres fills la necessitat de la comunicació escrita i heu de valorar positivament l’esforç que fan per aprendre a llegir i escriure, perquè el sentit comunicatiu de l’escriptura i la valoració o reconeixement social són indispensables perquè ells tinguen interés per aprendre estes habilitats.

 

Quan diem que mares i pares heu de contribuir a l’ensenyament de la lectura i l’escriptura, no ens referim que hàgeu de fer part de la tasca que els correspon als mestres. No es tracta de substituir els ensenyants sinó de ser-ne un complement ideal. Per exemple, redactant amb els fills notes, avisos o llistes de compra; llegint i comentant amb ells els escrits de l’escola; animant-los a llegir els rètols i cartells que trobeu al carrer, els fullets que arriben a casa, etc. Les activitats més sistemàtiques d’ensenyament del codi escrit ja les faran els vostres fills a l’escola; vosaltres, al respecte, heu d’exercir una triple funció:

 

  • Heu de ser-ne models: procurar llegir i escriure davant d’ells i amb ells, perquè vos prenguen com a exemple.

  • Heu de ser-ne interlocutors: comunicar-vos amb ells per escrit quan calga, i construir conjuntament amb ells missatges escrits per a d’altres; aclarir-los dubtes i cooperar amb ells quan estan aprenent a escriure.

  • Heu de ser-ne animadors: estimular-los perquè escriguen i lligen amb qualsevol motiu; valorar positivament l’escriptura i la lectura com a tasques de profit; i interessar-vos per tot el que fan diàriament a l’escola i per les dificultats o esculls que troben en el seu procés d’aprenentatge.

 

Convé tenir present que, si a l’escola s’ensenya a llegir i escriure, és perquè les dos tasques són molt útils per a la vida social, i no a l’inrevés, que s’haja d’escriure a la societat per aprofitar un aprenentatge que es fa a l’escola. En la societat actual no escriuen únicament els escriptors professionals (periodistes, novel·listes, advocats, etc.). La major part de la gent escriu sovint amb diferents motius: per resoldre assumptes de la vida quotidiana; per estudiar, investigar o aprendre o simplement per passar-s’ho bé.

 

Les vostres filles i els vostres fills no són escriptors dolents. Simplement, estan aprenent a escriure i el seu procés d’escriptura —com també el nostre— és sempre millorable. Heu d’animar-los i encoratjar-los a escriure, remarcant, quan pugueu, els aspectes favorables, i no focalitzant sempre en les errades. Heu d’afavorir en ells la capacitat d’escriure. També heu de fomentar la disposició a fer-ho i el gust per fer-ho. Escriure és difícil i complex per a tots. Ningú naix escriptor, ni escriu bé a la primera: tots necessitem fer esborranys i primers intents. L’escriptura, a més, és una cosa molt personal. No hi ha un únic escriptor ni una única manera d’escriure.

 

Escriure està molt relacionat amb parlar i amb llegir. Com més conversem amb els fills, com més contestem les seues preguntes, com més els ajudem a expressar-se (fent que reformulen, que arredonisquen o que completen les frases), millor els ajudarem. Com més els animem a llegir, més bons escriptors en farem. La lectura perfecciona l’expressió, augmenta el vocabulari i els dóna models a imitar de correcció ortogràfica, lèxica i sintàctica.

 

Centrats en el context de la Comunitat Valenciana, escriure en valencià no és més difícil que fer-ho en castella, o a l’inrevés. Tot és qüestió d’interés, de pràctica i d’una miqueta de paciència al principi. Quan les xiquetes i xiquets han d’aprendre a escriure en aquella de les dos llengües oficials que no siga habitual a casa, requeriran d’un bon treball oral previ i de la necessitat d’un major suport per pares o mestres. Tanmateix, no per això els ha de resultar més difícil d’aconseguir. Cada llengua és una manera d’entendre el món i el coneixement de vàries —el plurilingüisme— és un fet enriquidor. Si saber parlar vàries llengües és positiu, també ho és saber escriure-les, perquè l’escriptura eixampla, enriquix i transforma el pensament.

 

L’expressió per escrit ens permet resoldre moltes qüestions, i, a més, inventar nous móns i passar-ho bé. És absolutament necessari que animeu els vostres fills a escriure amb qualsevol motiu: la carta dels Reis d’Orient, la participació en qualsevol concurs literari, l’elaboració de la llista de la compra, el diari personal, el resum de pel·lícules de cinema o vídeo que han vist, els peus de foto de l’àlbum familiar, etc.

 

Per tal d’orientar la vostra contribució a l’aprenentatge de l’escriptura per part dels vostres fills, i a mena de síntesi de tot el que hem dit, permeteu-nos:

 

Alguns consells per animar els fills a aprendre a escriure:

 

  • Ningú naix escriptor. Tots necessitem formació i estimulació. L’hàbit d’escriure i l’afecció a l’escriptura també s’adquirixen per imitació del que les xiquetes i xiquets veuen a casa. Cal escriure davant d’ells i fer-los partíceps de la comunicació escrita que es dóna a nivell familiar.

  • L’escriptura és útil per a regular conductes habituals (notes, avisos, receptes, instruccions...); per a aprendre i elaborar coneixements (apunts, exàmens, esquemes...); i per divertir-se o crear móns fantàstics. Esnsenyem-los a escriure des de la utilitat d’esta habilitat per a comunicar-nos i des del sentit. No convertim l’escriptura en una tasca escolar, feixuga i avorrida.

  • Valorem positivament el que fan a l’escola per aprendre a escriure i animem-los a fer-ho.

  • Constem les seues preguntes. Contem-los coses. Fem-los acabar les frases que deixen incompletes. Enriquim i millorem el seu vocabulari i la seua producció oral. Evitem, en la mesura possible, les paraules crossa (això, allò, fer, cosa, etc.) i anomenem les coses pel seu nom. Tot este treball a nivell oral els servirà de base per a l’escriptura.

  • Llegim i comentem amb ells el periòdic, contes, còmics. Fem-los observar el suport de les imatges al text escrit. Fem que expliquen el que veuen i observen. Procurem que es fixen en fórmules introductòries de narracions o instruccions. Recordem que la lectura estimula l’escriptura.

  • Fem del fet d’escriure un costum quotidià i saludable. Elaborem amb ells la llista de la compra, les llistes de coses que han de portar a escola o a una excursió, les notes o avisos que vulguem enviar als mestres. Convidem-los que escriguen els peus de fotos en els seus àlbums. Animem-los a escriure un diari personal. Mostrem-los els nostres quaderns escolars (si els conservem) o els esborranys d’escrits nostres, perquè vegen que a nosaltres també ens costa escriure.

  • Facilitem-los o regalem-los coses per escriure: bolígrafs, pissarres portàtils, jocs amb lletres per a confegir paraules, ordinadors infantils, etc.

  • No intentem que escriguen sempre el que nosaltres volem, sinó també el que els abellisca.

  • Provem a iniciar-los en els escrits literaris i animar-los a escriure des de les tasques més simples: canviar el principi o el final d’una història, inventar nous personatges o noves accions, imitar maneres d’escriure, convertir una notícia en un relat, o un relat en diàleg, etc. Animem-los a participar en concursos.

  • Impliquem-nos en el seu procés d’escriptura i ajudem-los a millorar-lo. No fem burla de les seues errades. Destaquem els errors únicament perquè no els tornen a cometre. Recordem que són escriptors immadurs (en procés de formació) i no, escriptors dolents.

  • Quan els exigim que escriguen, tinguem en compte els gustos, les necessitats i els estats d’ànim dels nostres fills. No oposem mai l’obligació d’escriure a la pràctica d’altres activitats divertides (si no escrius, no veus la tele...). No relacionem sempre l’escriptura únicament amb els deures i les tasques escolars. No comparem els seus progressos en escriptura amb els d’altres per remarcar possibles mancances.

Tant de bo que tots estos consells siguen de profit perquè mares i pares contribuïu en l’objectiu de fer dels vostres filles i fills persones competents per resoldre amb èxit les múltiples i variades actuacions socials que requerixen del domini de la lectura o l’escriptura.

Recordem que aprendre a llegir i escriure és una tasca laboriosa, l’èxit de la qual depén, en cert grau, del nivell de col·laboració que existisca entre la institució escolar i les famílies.

Esperem que totes estes recomanacions aporten vies per fer esta col·laboració més fluïda i efectiva i servisquen per assolir amb èxit l’obligació conjunta de fer dels nostres fills lectors i escriptors eficaços i competents.

Marc Europeu de Referència al voltant de l'escriptura en Primer Cicle de Primària

Marc Europeu Comú de Referència (MECR)

              Per al Primer Cicle de l’Educació Primària, potser, només hauríem de contemplar fins el nivell A2 (Usuari Bàsic) en la primera llengua, en les demés etapes conseqüentment.

             El MECR també definix els nivells de domini de la llengua que permeten mesurar el progrés dels aprenents en cada estadi de l’aprenentatge i durant tota la vida. Estos nivells es concreten en tres estadis divisibles: A (usuari bàsic), B (usuari independent) i C (usuari experimentat). Vegem primer la proposta global del nivell comú de referència referida a l’escriptura que fa el MCER: ESCRIURE

A1Sóc capaç d'escriure postals curtes i senzilles, per exemple per a enviar felicitacions. Sé reomplir formularis amb dades personals, per exemple el meunom, la meua nacionalitat i la meua adreça en el formulari del registre d'un hotel.
A2Sóc capaç d'escriure notes i missatges breus i senzills relatius a les meuesnecessitats immediates.Puc escriure cartes personals molt senzilles, per exemple agraint alguna cosa a algú.
B1Sóc capaç d'escriure textos senzills i ben enllaçats sobre temes que em són coneguts d'interés personal.Puc escriure cartes personals que descriuen experiències i impressions.
     Mostrem, a continuació, a tall d’exemple,  els descriptors corresponents als nivells A1 i A2 d’escriptura que apareixen en la biografia lingüística  que emplena l’alumne del PEL 3-7 anys. Estos descriptors estan desglossats en A1.1., A1.2, A.1+, A2.1, A2.2., A2+  
A1.1. DESTRESA: ESCRIUREEn escriure, encara què bàsicament utilitze dibuixos...Sóc capaç de:L1L2L3
Representar alguna cosa que he vist, o que ha passat, per a després poder-ho recordar.   
Evocar esdeveniments mitjançant dibuixos i grafies, que utilitzaré com a recolzament per fer-me entendre         .   
Estructurar una història o seqüència a partir d’una sèrie d’imatges desordenades.   
Inventar noves històries organitzant uns dibuixos de forma diferent    
Utilitzar pegatines per a composar un text complet, i amb elles: narrar, descriure o oferir xicotetes informacions sobre les coses.   
Utilitzar còdis de color, xifres i paraules per a descriure, arreplegar informació o representar alguna cosa que després puga utilitzar-se com a material de consulta.   
Escriure el meu nom, la meua adreça i telèfon i el nom d’alguns dels meus companys i companyes, amistats o personatges favorits.   
Acolorir dibuixos i muntar les meues targetes de felicitació i amb elles felicitar amics i amigues.   
Escriure paraules i frases de felicitació estereotipades.   
 
A1.2.DESTRESA: ESCRIUREEn escriure, encara què cometa errades amb bastant freqüència i haja de recolzar-me en dibuixos...Sóc capaç de:L1L2L3
Utilitzar el dibuix per a recordar alguna cosa que he vist i m’agrada o alguna cosa que ha ocorregut.   
Servir-me de les imatges per a recordar experiències o històries que conec i comentar-les amb les meues amistats o familiars.   
Organitzar una seqüència d’imatges per a convertir-la en una narració.   
Organitzar i documentar una sèrie d’imatges escrivint noms, dates i hores a il·lustracions o fotografies,   
Realitzar cartells per organitzar i mostrar tos allò que he aprés.   
Omplir fulls d’informació amb: el meu nom i dades numèriques o còdis de color i pictogrames.   
Expressar els meus sentiments o narrar un esdeveniment utilitzant com a base un dibuix.   
Organitzar textos ja escrits en un de més complexe, sempre que conte amb l’ajuda d’una persona major.   
Buscar i copiar adreces electròniques i dibuixar i acolorir targetes de felicitació, en les quals puc copiar una frase al·lusiva, que seleccione entre un llistat que tinc.    
Escriure una història o un relat d’una experiència personal basada en la selecció i còpia de frases i la realització de dibuixos.   
Realitzar en grup cartes, fitxes o taulers per a jocs i adaptar-me a l’esquema d’informació que estos textos contenen.   
  
A1+ DESTRESA: ESCRIUREQuan escric, encara que la meua lletra no siga bona, cometa errades amb bastant freqüència i tinga que recolzar-me en dibuixos...Sóc capaç de:L1L2L3
Organitzar una sèrie d’imatges fins a convertir-les en una narració.   
Alterar l’ordre de les il·lustracions d’una narració per a donar-li diferents significats.   
Escriure algunes paraules i frases simples: noms de llocs, persones i coses i traslladar-ho a targetes, àlbums de fotos, el meu Portfolio, etc, perquè em servisca de record.    
Escriure el meu nom, el títol d’un llibre que llisc, o llistats de cose que m’agraden, etc.   
Elaborar en grup cartells per als diferents espais de l’aula.   
Omplir alguns qüestionaris o formularis simples que requerisquen per part meus: escriure el nom, utilitzar claus de color o afegir xifres.   
Realitzar dibuixos que descriguen certs trets d’una persona o narren un esdeveniment.   
Dibuixar i copiar el text de targetes de felicitació.   
Afegir frases i paraules o dibuixos per a crear xicotets textos narratius, reproduint, en part, un model. O a partir de la resposta de preguntes simples.   
A més disfrute copiant i alterant rimes, redolins i embarbusaments que conec.   
 
A2.1. DESTRESA: ESCRIUREQuan escric, encara que la meua lletra no siga bona, cometa errades amb bastant freqüència i tinga que recolzar-me en dibuixos...Sóc capaç de:L1L2L3
Organitzar una sèrie d’imatges d’acord amb una intenció: organitzar les il·lustracions d’una narració per donar-li un sentit.   
Escriure algunes informacions bàsiques com el nom de llocs on he estat, de les coses que he vist, o algunes accions que he realitzat... i utilitzar-ho com a recordatori d’eixides i excursions.   
Escriure el meu nom, el títol d’un llibre que trac de la biblioteca, la contrasenya per accedir a un programa d’ordinador, etc.   
Realitzar amb la col·laboració  dels meus companys i companyes, cartells per organitzar els diferents espais de l’aula: racons de llengua, matemàtiques, biblioteca, calendaris, horaris, panells informatius d’allò que hem aprés, l’oratge, projectes de treball...   
Planificar allò que vull dir i organitzar els textos en un esborrany i copiar-ho a net més tard.   
Omplir alguns qüestionaris o formularis simples que requerisquen per part meus: escriure el nom, mostrar el que vull amb una creu o seleccionar una resposta entre d’altres, escriure quantitats o acolorir una zona d’acord a un codi.   
Copiar les frases necessàries per crear textos informatius o descriptius, sempre que una persona adulta m’ajude en la selecció i recolze la meua feina.   
Realitzar proves escrites molt simples en alguna matèria d’estudi, sempre que siguen tests d’opcions, o supose seleccionar i copiar o reorganitzar una informació escrita donada.   
Dibuixar i escriure targetes de felicitació utilitzant frases fetes.   
Afegir frases i paraules a dibuixos per crear xicotets textos narratius, reproduint o variant una narració que he llegit.   
Disfrutar realitzant versions col·lectives de rimes, embarbussaments, endevinalles, cançons i poemes infantils coneguts, seguint el ritme i la rima originals.   
  
A.2.2. DESTRESA: ESCRIUREQuan escric, encara que  cometa errades amb bastant freqüència i tinga que recolzar-me en dibuixos...Sóc capaç de:L1L2L3
Escriure títols i peus de foto en un àlbum d’imatges amb informació molt específica recollida en eixides i excursions, que em servirà per evocar l’experiència.   
Realitzar cartells en col·laboració amb els meus companys i companyes destinats a: organitzar la classe –horaris, normes de comportament-, taulons informatius sobre temes treballats a classe: la vida dels animals, els nostres gustos, la planificació d’un treball, etc.   
Diferenciar els diferents tipus de lletra en títols, text, firma, etc. i amb una xicoteta ajuda, sóc capaç de decidir qué he de posar en cada part.   
Respectar el procés d’escriptura: sé que no puc fer-ho directament i que he de planificar la seua organització amb un esborrany, seleccionar allò que inclouré i copiar-ho acurant la meua lletra.   
Omplir qüestionaris o formularis simples sobre temes coneguts: dades per sol·licitar un llibre de la biblioteca, carnet, etc... o textos que necessiten d’una informació concreta basada en el color, xifres, paraules o frases curtes.   
Escriure missatges curts, targetes de felicitatció, etc.   
Copiar les frases necessàries per crear textos informatius o descriptius sempre que una persona adulta m’ajude en la selecció i recolze el meu treball.   
Realitzar proves escrites molt simples en alguna matèria d’estudi, sempre que siguen tests d’opcions, o supose seleccionar i copiar o reorganitzar una informació escrita donada.   
Escriure correus electrònics simples en contestació a altres  rebuts, adreces i targetes de felicitació.   
Crear xicotets textos narratius recolzats en imatges, seguint una estructura coneguda, que en general sol ser una versió d’alguna narració que he llegit.   
Disfrutar realitzant versions col·lectives de rimes, embarbussaments, endevinalles, cançons i poemes infantils coneguts, seguint el ritme i la rima originals.   
Seguir el procés correcte d’escriptura: començar fent un esborrany, per a després decidir el que passarà a l’escrit definitiu.   
     
A.2+ DESTRESA: ESCRIUREQuan escric, encara que  cometa errades amb bastant freqüència i tinga que recolzar-me en dibuixos...Sóc capaç de:L1L2L3
Organitzar i documentar un àlbum amb informació molt específica recollida en eixides i excursions, escrivint títols i peus de foto, que em servirà per evocar l’experiència.   
Realitzar cartells en col·laboració amb els meus companys i companyes destinats a: organitzar la classe –horaris, normes de comportament-, taulons informatius sobre temes treballats a classe: la vida dels animals, els nostres gustos, la planificació d’un treball, etc.   
Diferenciar els diferents tipus de lletra en títols, text, firma, etc. i amb una xicoteta ajuda, sóc capaç de decidir sobre la importància de la informació que incloc en el text   
Omplir qüestionaris o formularis simples sobre temes coneguts: dades per sol·licitar un llibre de la biblioteca, carnet, etc... o textos que necessiten d’una informació concreta basada en el color, xifres, paraules o frases curtes.   
Escriure notes breus que em servisquen de record i missatges curts per a les meues amistats.   
Buscar informacions en altres textos i copiar allò que considere fonamental, o em suggerixen els adults que he de recordar.   
Organitzar una sèrie d’informacions escrites en una descripció o xicotet informe basant-me en les dades que he buscat prèviament, sempre que compte amb l’ajuda d’una persona major i ho realitze sota la seua supervisió.   
Realitzar proves escrites  simples en alguna matèria d’estudi.   
Escriure correus electrònics, adreces i targetes de felicitació, utilitzant models donats.   
Crear xicotets textos narratius recolzats en imatges, seguint una estructura coneguda, que en general sol ser una versió d’alguna narració que he llegit.   
Disfrutar realitzant versions col·lectives de rimes, embarbussaments, endevinalles, cançons i poemes infantils coneguts, seguint el ritme i la rima originals.   
Identificar i seguir els passos en la realització d’un text escrit: començar fent un esborrany, d’allò que decidiré que passa a ser definitiu, una vegada haja seleccionat les paraules – amb l’ajuda del diccionari- i després de corregir les meues errades ortogràfiques, formals i d’expressió, afegint després les il·lustracions   
  

taller d’assaig

taller d’assaig Teclejeu damunt de l'enllaç i entrareu a la pàgina de taller d’assaig a l’escola

Com fer una nota 1

Com fer una nota 1

Com fer una nota (de disculpa, invitació, ... )

1.- ficar un exemple de nota de les que fan el xiquets a la pissarra

2.- analitzar els aspectes millorables

3.- fer-la en diferents estils (poesia, trencadis, endevinalla, jocs de llengua, com un conte...)

4.- recitar els jocs de llengues per els diferents alumnes

5.- ficar-li música, inventar una cançò.

6.- refer la nota amb la idea que va a ser utilitzada al deixar-la en els casillers dels alumnes.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Que fer amb les Paraules rinvonbants

Que fer amb les Paraules rinvonbants El professor deu d'introduir paraules complicades en cada lliçó per a que els alumnes l'apliquen a la vida, com  una manera de enriquir el vocabulari, no sols dir-les perque queda be sino perquè dona senyal de passar d'un estadi a altre de posicionament social, de manera inconscient.

Com poder treballar la concordança de la frase

Com poder treballar la concordança de la frase

a.- Es dona una frase: "Josep va anar a la fira amb els seus pares",

una frase que partisca d'una anàcdota propera a l'alumne

b.- canviar les paraules de lloc en la frase per vore el que es illògic

"la fira va anar amb els Josep a els seus pares

c.- Analitzar el encapçalament d'una noticia: les paruales que hi han

                                                                         el vocabulari que es diu

                                                                         la gramàtica emprada

d.- cambiar una paraula de la noticia per a vore com canvia elm significat del que es diu

e.- fer una capça amb paraules de tot tipus i conjugació dels verbs adaptat al nivell per a que desprès els alumnes cosntrueixquen frases amb sentit.

 

TALLER PER TREBALLAR EL CONTE

TALLER PER TREBALLAR EL CONTE

CREACIÓN DE TU CUENTO

1.- Inventar personajes

2.- Crear relaciones de acontecimientos

3.- Establecer relaciones entre los personajes y los acontecimientos

4.- Redactar

5.- Establecer Imagenes para cada parte

TRABAJAR UN CUENTO

1.- Trabajar un Cuento

 1.1.- Hipotetizar sobre las posibilidades del libro a leer

         - portada

         - tituló

         - dibujos del libro

1.2.- Mapas conceptuales de relación de personajes

1.3.- Mapas conceptuales de acontecimientos

1.4.- Comprobación de con los expuesto al principio

 

DICHOS POPULARES

1.- Dichos populares: comprensión gráfica del su significado

2.- Trabalenguas: práctica y creación

3.- Imagina - palabra

4.- EL cuento propio de la mudanza.

 

ACTIVITAT: Acta d'una assamblea de calsse

ACTIVITAT: Acta d'una assamblea de calsse
CONTEXTSegon de primària.  És una activitat de llengua que pot abordar-se en o des de la classe de Tutoria.  Es tracta de transcriure els acords pressos en l’assemblea de classe al llibre d’actes.  Es tracta d’un àmbit d’us pràctic de vida quotidiana referit al bloc de organització i convivència.  Per la seua complexitat, en estyes edats només el treballaríem en L1.
PROCEDIMENT

Durant el transcurs de l’assemblea i al final del debat de cada punt de l’ordre del dia, hem de redactar l’acord o acords pressos. 

A l’acabar cada punt els mestres demanarem al secretari del dia que intente resumir en poques paraules i de forma clara l’acord o acord que cal prendre.

Poden ajudar-lo la resta de companys.

Podem escriure la frase o frases i l’alumne prendrà nota en un full que farà d’esborrany.

Després ho passarà a un model de acta establert, que continuarà sent un esborrany fins que no siga llegit en la sessió posterior d’assemblea i aprovat per la resta de companys.

Aleshores ja podrà ser redactat de forma definitiva.

L’acta pot ser exposada al tauler de la classe durant un temps prudencial.

ASPECTES LINGÜÍSTICS

Prendre notes.

Síntesi.

Esborranys de treball.

L’acta: silueta, claredat i ordre.

ACTIVITAT : Inventem un comte

ACTIVITAT : Inventem un comte
CONTEXTSegon de Primària.  A l’àrea de Llengua plantejarem la possibilitat de què cada classes ha de fer un llibre col·lectiu de contes per deixar-lo en la biblioteca del centre a l’abast de la resta del col·legi. L1-L2
PROCEDIMENT

Entre tots inventarem un conte que el mestre o la mestra anirem escrivint a la pissarra.

Al mateix temps se suggeriran preguntes, situacions per a què l’escrit tinga cohesió i sentit (plantejament, nus i desenllaç)

A la classe hi haurà un mural amb un esquema que servisca de model per escriure un conte: fórmules d’inici i acabament i connectors.

A partir de les aportacions dels alumnes, els mestres anirem escrivint a la pissarra el que s’acorde sobre el conte, perquè tots ho vegen i puguen anar llegint.

Una vegada acabat, es farà una lectura col·lectiva i expressiva per comprovar la coherència i cohesió i es demnarà que es proposen possibles títols.

En triarem un i il·lustrarem el conte per a la seua edició.

ASPECTES LINGÜÍSTICS

Desenvolupar la creativitat i la imaginació.

Fomentar el treball en grup en tasques de composició.

Escriure amb sentit i coherència.

ACTIVITAT: Reinventem un comte

ACTIVITAT: Reinventem un comte
CONTEXT

Segon de Primària.

A l’àrea de Llengua plantejarem la possibilitat de què cada classes ha de fer un llibre col·lectiu de contes per deixar-lo en la biblioteca del centre a l’abast de la resta del col·legi. L1-L2

PROCEDIMENT

Portem a classe un conte clàssic conegut per tots. Per exemple “Rinxols d’or”Entre tots recordem què ocorre en el conte, quins són els personatges, com ocorren els fets i si cal es pot tornar a llegir.

Proposem a la classe com seria el conte si canviarem els personatges.

Proposem canvis i fem hipòtesis.

Tot oral, encara.Entre tots decidirem quins canvis fem.

A la pissarra anirem reescrivint el conte o donant les pautes per tal que cada alumne l’escriga a la llibreta, segons la llengua i el nivell de competència dels alumnes.

Llegirem entre tots el conte acabat per fer la darrera revisió.

Per acabar, distribuirem les tasques per aconfeccionar un llibre i deixar-lo a la biblioteca d’aula o del centre: uns escriuran el text en cartolina, altres realitzaran les il·lustracions amb els personatges canviats, i altres elaboraran la portada i la contraportada amb tota la informació escaient.

ASPECTES LINGÜÍSTICS

Desenvolupar la creativitat i la imaginació

Fomentar el treball en grup en tasques de composició.

Escriure amb sentit i coherència.

ACTIVITAT: Recepta de cuina

ACTIVITAT: Recepta de cuina
CONTEXT Des dels 5 anys.  El taller de les receptes de cuina pot tindre cabuda a qualsevol de les assignatures qmb continguts d’Educació per a la Salut, com arael CM, l’E.F. A l’activitat d’elaborar la recepta podem concloure amb una fitxa amb la recepta.  Es tractarà d’un text instructiu, amb recolzament il·lustrat, que pot abordar-se des de qualsevol de les llengües del currículum. L1, L2, L3
PROCEDIMENT

Durant les activitats prèvies farem llistats amb els ingredients i el material necessàri.

Elaborarem la recepta per grups, explicant molt detalladament els passos a seguir.

Actuarem i gaudirem del producte.Després de l’activitat o en una sessió posterior recordarem els ingredients i els utensilis i els escriurem a la pissara.

Recordarem les fases detingudament i les expressarem amb frases senzilles a la pissarra.

Omplirem la fitxa model i farem els dibuixos.

ASPECTES LINGÜÍSTICS

El text instructiu: el mode imperatiu, les perifrasis d’obligació, ordinals i cardinals.

L’ordre lògic del fets, la disposició espacial de la informació gràfica i escrita.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

ACTIVITAT: Vista a la granja

ACTIVITAT: Vista a la granja
CONTEXTA partir de cinc anys.  Després d’una eixida, per exemple a una granja, elaborarem  un fitxer d’eixides . L’activitat de llengua es pot abordar des de l’àrea de Coneixement  del Medi en Primària. L1-L2
PROCEDIMENT

El dia següent de l’eixida es farà una valoració a nivell oral, contestant a les preguntes: que hem visitat?, amb què hem anat?, quins animals hem vist? Quins tallers hem fet?, com s’ho hem passat?

Repassarem el vocabulari bàsic relacionat i farem un llistat a la pissarra d’animals i de plantes que hem vist a la granja.

Poden fer, en paper continu, un mural amb dibuixos on expressaran coses que varen fer i tot allò que recorden.

Escriuran al costat del dibuixos o a sota, tot allò que sàpiguen i comprovaran si estan totes les paraules que hi havia als llistats.

Després els xiquets i les xiquetes ompliran un text preparat, on hi hauran diferents frases amb dibuixos de les paraules treballades en la unitat.

Hauran de substituir el dibuix per la paraula corresponent, a continuació pintaran els dibuixos i finalment escriuran el text sense dibuixos.

La mestra o el mestre llegirem els fullets informatius que hem recollit.

La mestra o el mestre escriurem les conclusions a la pissarra, així com tot el que hem aprés de nou.

S’elaborarà un llibre o un dossier on queden recollides les activitats que s’han realitzar a la granja (un a nivell individual i un altre de fitxes per a la classe).

Confeccionar un fitxer d’eixides. (Donar un model)

ASPECTES LINGÜÍSTICS

Utilitzar el dibuix i les grafies per tal de recordar fets i esdeveniments ocorreguts.

Servir-me d’imatges per evocar experiències i comentar-les amb els companys.

Aprendre el vocabulari bàsic de la granja.

ACTIVITAT: La llista dels noms dels alumnes

ACTIVITAT: La llista dels noms dels alumnes
CONTEXTAlumnes de 1r nivell  de Primària, estem a principi de curs, i es tracta de treballar estratègies d’escriptura en L1, amb la finalitat de confeccionar la llista d’alumnes de la classe, dins del context de la vida quotidiana a l’aula. 
  PROCEDIMENT  

-         Identifiquem el propòsit de l’activitat, i la  necessitat de realitzar la llista de la classe per a l’organització de diverses activitats al llarg del curs: control d’assistència, distribució d’espais, repartiment de tasques, etc.

 -         Decidim els criteris  per confeccionar-la: tipus de lletra, nom i cognoms, format, ordre alfabètic ...

-         Oralitzem els noms i els cognoms dels alumnes, en gran grup, cadascú el seu

.-         Escriuen els alumnes, individualment, els seus nom i cognoms.-         Correcció del que van escrivint a partir de la consulta al professor, als companys, a tota la classe.

-         Ordenem els noms per ordre alfabètic i els copiem en el suport que s’ha decidit, prèviament, entre tots.

-         Revisió ortogràfica de l’esborrany entre tota la classe.

-         Editem la llista; la pot escriure el mestre o els alumnes amb el format que hagen decidit,  i fem còpies per als diferents usos en què la farem servir. 

ASPECTES LINGÜÍSTICS

  - Necessitat de la llista i característiques textuals d’ella:   (disposició vertical, noms i cognoms, títol…)

 - Aprenentatge del sistema alfabètic.

- Estratègies de recerca d’informació per a l’escriptura    correcta    dels noms i cognoms.- Noms propis en majúscula.

- No traducció dels noms propis. 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres