Blogia
primariasagunt

Àrea de llengües. Escriptura

ACTVITAT: La biografia d'un personatge

ACTVITAT: La biografia d'un personatge
NOM DE L’ACTIVITAT: la bibliografia d’un escriptor, artista, actor,
CONTEXTPer a Primer Cicle de Primària.  Per treballar-ho, amb la primera llengua. Aprofitarem la lectura d’un llibre, per saber coses del que ho ha escrit; o, si treballem al tècnica plàstica o quadre o pintor, estudiar el seu context, per entendre el que fa perquè ho fa. Farem que els alumnes escriguen un document de la bibliografia del personatje.
PROCEDIMENT  DE L’ACTIVITAT

- Donem una bibliografia d’una altre personatge, que servirà d’anàlisi

- Farem subratllar els aspectes importants que apareixen a la bibliografia

- Agruparem els aspectes subratllat per temes típics que es mostren a la bibliografia

- Motarem un quadre dels aspectes bàsics que deuen estar al document

- Farem que facen una recerca  informativa de la vida del personatge que estem treballant

- Ficarem en una posada en comú, totes les dades que han estret els companys

- Agruparem les dades per els temes típics que deuen estar a una bibliografia

- Redactaran l’escrit al respecte de la bibliografia de que correspon

- Farem una fitxa de comprovació de les dades que deuen estar i de com

- Cada alumne revisarà d’acord a esta taula la biografia d’altre company

ASEPCTES LINGÜÍSTICS

Com ficar les dades

L’ordre cronològic dels fets

Escriptura (grafia) clara, per ser llegit per l’alumne que  deu corregir

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

ACTIVITAT: El diari de convivència

ACTIVITAT: El diari de convivència
NOM DE L’ACTIVITAT: el diari de convivència
CONTEXTPer a Primer Cicle de Primària.  Per treballar-ho,  principalment, als moments de tutorització amb els alumnes; encara, que després d’unes sessions de motivació, cada dia (al final) un alumne escriu el que ha passat destacable respecte a la convivència a l’aula
PROCEDIMENT  DE L’ACTIVITAT

- Motivem amb: frases que es diuen entre ells per vore les reaccions que provoquen; la dramatizació d’un enfrontament entre companys típic; reflexions del que passa i les seues conseqüències

- Donem unes pautes per escriure un esdeveniment, amb connectors per unir les frases i estructuració d’un escrit bàsic al respecte

- Demanem que cada alumne escriga el fet, des de el seu punt de vista

- Comparem els escrits entre companys per vore que falta

- Fem que cadascú done la seua versió i explicacions en veu alta del que creuen que ha passat

- Fem escriure als alumnes una altra vegada el escrit però tenint en conte totes les coes, aspectes i versions del que s’ha dit, amb la conclusió d’una morraleja final positiva per a tots

- Quan el docent veja , que els alumnes més o menys estan preparats, demanem que cada dia en orde de llista els alumnes tindran que escriure al diari el que ha passat, amb una visió objectiva que avarca totes les visions i donant una morraleja final

ASEPCTES LINGÜÍSTICSUtilització dels connectors: abans, després, durant, al final, des del punt de vista de ...., des del meu punt de vista, Escriptura (grafia) clara, per ser llegit pels alumnes que  vulguen

ACTIVITAT: Itinerari pel nostre poble

ACTIVITAT: Itinerari pel nostre poble
NOM DE L’ACTIVITAT: Itinerari pel nostre poble
CONTEXTPer a Segon de Primària. Al Currículum de Ct. Medi . Per  treballar el text informatiu. Dins d’esta situació comunicativa: “ Intercanvi d’alumnat amb altre poble i tenim que mostrar-los el llocs típics amb  un document”
PROCEDIMENT  DE L’ACTIVITAT

- Fem pensar a cada alumne, en els llocs típics per a elles del poble- Fem un llistat a la pissarra del llocs

- Escrivim al costat algunes de les característiques que coneixem del lloc

- Muntem un quadre per omplir les dades bàsiques que deuen aparèixer al document informatiu

- Fem una recerca informativa a la biblioteca o altres al voltant de aspectes i dades del llocs

- Omplim el quadre amb les dades obtingudes- Mostrem unes guies de pobles per vore exemples a seguir ( que poden ser díptics, tríptics, ... )

- Distribuïm la classe en grups de quatre per a que organitzen el document

- Cada grup textualitza el escrit amb les dades del quadre de les característiques, amb frases com: “el edifici / o / lloc ................ està fet de ................; es de .................... (temps o època), abans servia per a ....................... i ara servis per a ..........................”

- Intercanviaran els documents finals amb altres grups per comprovar si comprensible, si s’entén, ....

ASEPCTES LINGÜÍSTICS

Utilització dels connector abans i ara

Utilització dels temps verbals present i passat

Escriptura (grafia) clara, per fer-se entendre 

ACTIVITAT: LA VISTA AL METGE

ACTIVITAT: LA VISTA AL METGE
NOM DE L’ACTIVITAT: La visita al metge
CONTEXTPer a Segon de Primària. Al Currículum de Ct. Medi – Salut. Per a treballar la Nota informativa. Dins d’esta situació comunicativa: “ No pots parlar i et trobes mal.La teua mare et du al metge. Tens que dir per escrit que et passa al metge, a un paper . I després, el metge et dona un paper amb el que tens que fer”
PROCEDIMENT  DE L’ACTIVITAT

- Fem pensar a cada alumne, en una malaltia

- Treballem una activitat de vocabulari al respecte del tema, dins una dinàmica col·lectiva

- Indiquem que cadascú (individualment), escriga a un paper, els símptomes del que té

- Distribuïm els rols: metge, mare, xiquet /xiqueta per grups de tres

- Donem un temps per a que preparen la dramatització  de la situació  (escrivint les respectives notes del malalt i del metge)

- Fem  que dramatitzen la situació comunicativa, com si estigueren al consultori, i, fem que els alumnes es fixen en les notes que:    

     - quan siga, el malalt fa per al metge, al paper que li dona este per a que escriga el que li passa. 

    - el metge llig, el que l’ha escrit el xiquet, preguntant-li que li aclare el que hi ha escrit

    - el metge li escriu  que coses té que fer  i la recepta del medicaments

    - la mare llig el que l’ha donat el metge al paper i a les receptes, preguntant-li el que no entén del que està escrit

ASEPCTES LINGÜÍSTICS

Utilització dels adjectius i d’un vocabulari bàsic de malalties

Escriptura (grafia) clara, per fer-se entendre 

COM PROCESA LA COMPRENSIÓ ESCRITA ELS APRENENTS - GRAMÀTICA

COM PROCESA LA COMPRENSIÓ ESCRITA ELS APRENENTS - GRAMÀTICA

COM PROCESA LA COMPRENSIÓ ESCRITA ELS APRENENTS / o / COM TREBALLAR A NIVELL DE GRAMÀTICA:

-         per imitació de formes

-         reestructuració progressiva del sistema lingüístic

-         comprensió de les produccions

-         amb activitats  d’observacions, de manipulació, producció

-         tota realització relacionada amb l’adquisició del coneixement.

-         activitats d’adquisició de les estructures bàsiques

-         adquirir el metallenguatge  des de l’observació i   des d’una gramàtica implícita a una analítica

-         manipulació amb l’exploració d’enunciats (gramàtica distribucional), com: desplaçaments (canviar la direccions d’alguns moviments,  supressió de part de textos no importants per a la comprensió, commutació d’alguns fragments per vore con es desvirtua el sentit del text, expansió

 – ampliació de la comunicació per vore quins detalls es donen al respecte, reducció per aprendre a resumir un text llegit per anar al que es essencial.

-         Utilitzar algun punt de partida (gramàtica generativa), per anàlisi, sistematitzacions d’estructures, comprensió de la llengua, tipologia de frases, -         Usar la llengua literaria com: poesies, cançons, contes, endevinalles, rodolins,  ...

-         Fer activitats d’experimentació amb la llengua, per passar de la intuïció al raonament (concret -> lògic – deductiu)

-         Exterioritzar el llenguatge donant valor al que es fa per part dels alumnes i no menysprenyar-lo

-         Observar la llengua per estudiar-la, per aprendre a separar paraules, escriure noms, apstrofació de l’article-         Llegir implica: organitzar la informació, anticipar significats d’un text – mots – estructures

-         verificar hipòtesi, per a reconèixer significats gràfics

-         Escollir les paraules clau del text, per reconèixer-les després al text, fer treball amb les paraules clau del text per facilitar la lectura  i després el procés d’escriptura a l’estar assimilada en la memòria del nen

-         El procés d’escriptura podria partir del llenguatge col·loquial per donar significat coherent amb la intenció

-         Aprofitar el monòleg narratiu emprat al llenguatge col·loquial per escriure encara que aquí no hi haja feed back, -         Les classes socials desfavorides amb el codi restringit impedeix l’avanç com el de la classe social elevada que amb el codi ja elaborat permet narrar / explicar contes / raonar i per tant per aquest últims l’escola es una continuació

-         Interpreta textos i com es produeixen

-         L’aprenent: 1er, aprèn a parlar; 2n, entén el discurs oral; 3er, adquireix l’ús del llenguatge narratiu; 4t, aprèn les operacions del discurs (1r, el mecanisme de transcripció, 2n, la planificació; 3er la frase)

-         El xiquet: 1er, imita les formes; 2n, les entén; 3er, generalitza el que ha entès; 4t, ho integra al seu sistema lingüístic 

Orientacions sobre la Revisió

Orientacions sobre la Revisió

. Podem comparar textos per que reflexionen les relacions bàsiques entre les accions gramaticals, per que puguen integrar-les desprès en les seues produccions

. Podem partir de l’exploració per comprendre el que es essencial dels diferents escrits comunicatius i aplicar-ho en l’aprenentatge de l’escriptura.¿¿¿¿¿ . Caldria revisar les textualitzacions col·lectivament, seguint uns models de correccions d’errades, d’acord a una assimilació cognitiva de les regles comunicatives.

. Evitant el caràcter poc efectiu de la rectificació individualitzada, on la interacció dels alumnes en l’observació, fomente una reflexió d’acord a la seua zona de desenvolupament pròxima que siga adquirida per a textualitzacions posteriors. ????? 

. Podríem utilitzar activitats per trobar indicis de les estructures, els elements de la comunicació, els usos de paraules, i,algunes qüestions bàsiques gramaticals (majúscules, l’ús de la coma i el punt, la concordança,...) 

. Podríem emprar una carpeta on vagen emmagatzemant-se les  textualitzacions del alumnes per vore l’evolució i els models per a la revisió. També podríem utilitzar–la per arreplegar unes fitxes del significat que tenen certes paraules (fent una adaptació del diccionari que els xiquets puguen entendre)

. Cal que preparem fitxes, qüestionaris o graelles per avaluar: el que manca al text, si les idees principals que es volien arreplegar estan (encara que siga de manera sintetitzada), si està organitzat el text amb coherència, sobretot en les seqüències.

. Caldria fer una recomposició de les incorreccions per millorar-la comprensió del text, rectificant les errades al mateix context situacional de comunicació.

. Els mestres hem d’evitar ser els únics destinataris dels escrits i els únics correctors.

. Hem d’evitar , a més, corregir solament els aspectes negatius, així com centrar-nos únicament en els aspectes gràfics de l’escrit

. Hem de procurar que escriure no comporta una sobrecarrega cognitiva per a l’alumne, que el colapse

Orientacions sobre la TEXTUALITZACIÓ

Orientacions sobre la TEXTUALITZACIÓ

. Hem de fomentar les interaccions orals per que comprenguen els diferents fets amb coherència, i traslladar-ho desprès a l’escrit

. Hem de ensenyar l’ús de estructures bàsiques, com a guies per a cada tipus de text, per arredonir els fragments dins la sequència del que s’escriu. 

. Podríem utilitzar diferents recursos pedagògics per facilitar la descripció de l’acció i completar els escrits, amb preguntes raonades de relació dels esdeveniments, en funció del que es vulga expressar.

. Caldria partir d’ordres d’execució, ampliant-les per anar transformant una historia, que s’anirà complicant amb seqüències que es van completant

. Hauríem de fomentar el taller de l’escriptura, amb projectes comunicatius, utilitzant graelles de les idees principals, fent  un esborrany per a la reflexió, que ens ajudarà a destriar les característiques per la textualització, que permetria la revisió final del text. 

. Podríem impulsar que facen hipòtesis del que s’ha de dir, verificant-ho, per comprovar si la textualització està adaptada a les intencions inicials, tot açò es podria verbalitzar amb un monòleg reflexió del que ha passat, com una manera de conscienciar l’evolució cognitiva de l’aprenentatge, ajudant molt als xiquets provinents d’ambients familiars lingüísitcament desfavorits, on el codi no hi és elaborat per tal de facilitar la assimilació

Orientacions sobre la planificació

Orientacions sobre la planificació

. Caldrà que partim sempre de l’anàlisi de la situació comunicativa pròpia del text que anem a treballar, per tal que l’alumne prenga consciència del propòsit, destinatari, la intenció, estructura, etc.  

. Hem de programar activitats per tal d’extraure les idees prèvies de l’alumnat: pluja d’idees, llistes de paraules o frases, ordenar-les, fer mapes conceptuals, esquemes...

. És recomanable engegar les activitats d’interacció oral entre professor/alumne i alumne/alumne, que permetran als aprenents interioritzar estructures bàsiques necessàries per al procés de composició. 

. És necessari ensenyar els alumnes a fer esborranys i dedicar temps a la planificació.

. Els mestres hem d’aportar pautes d’ajuda útils per als alumnes: mapes preelaborats, esquemes incomplets, guions i qüestionaris, siluetes d’escrit, fitxes de resum, etc.

. Hem d’ensenyar a escriure escrivint textos que comuniquen coses i que tinguen altres finalitats que la correcció per part del professor. 

. Treballarem les seqüències temporals d’abans, durant i després, de contes històries, experiències personals, fets de la vida quotidiana, per aprendre a reorganitzar les seues idees en  els escrits.

. Caldrà partir prèviament d’una llista de mots, frases i connectors tipus manipulables per facilitar el domini de la tasca de la escriptura 

ACTIVITATS PER TREBALLAR LA DESCRIPCIÓ

ACTIVITATS PER TREBALLAR LA DESCRIPCIÓ
ACTIVITAT PER A L’EXPRESSIÓ ESCRITA
TEXT TIPUSPer a treballar la DESCRIPCIÓ
CARACTERISTIQUES

Saber:

- quin es l’objectiu o què pretenem (quina informació elegim per descriure)

- des de quin punt de vista anem a escriure

- quina es la persona que ho va a rebre

SITUACIÓ

Es tracta d’explicar la situació en la qual es va a fer la comunicació escrita, donant les característiques en les que es va a desenrotllar la acció

Per exemple: les qualitats d’un producte, una anècdota, objecte perdut, conèixer gent, el poble, la casa, l’escola, un anunci, viatge, un amic,

FASEPROPOSTA D’ACTIVITATSOBSERVACIONS
PLANIFICACIÓ

Pluja d’idees

Explicar una anècdota, elegir el que es rellevant

Subratllar informació d’un text

Extraure els termes especialitzats

Recollir informació i interpretar-la

Llegir definicions

Fer un qüestionari

Llegir i vore diversos anuncis

Fer una llista de sensacions

Ordenar les idees per importància

Donar pistes o elements d’algo

 
TEXTUALITZACIÓ

Escriure en funció de les idees decidides

Descriure emprant termes

Redactar en funció de la informació treta a un qüestionari

Descriure com és un anunci

Fer un itinerari pel poble o barri

 
REVISIÓ

Endevinar l’opinió del que ho escriu

Anotar idees que es repeteixenContrastar les descripcions

Avaluar en funció del tipus de receptor

Llegir el text

Controlar l’aspecte visual del text

Reaccions que provoca en el que ho llig

Comprovar que transmeten tot el que es pretenia en principi

Comparar descripcions

 

ACTIVITATS PER TREBALLAR LES EXPLICACIONS

ACTIVITATS PER TREBALLAR LES EXPLICACIONS
ACTIVITAT PER A L’EXPRESSIÓ ESCRITA
TEXT TIPUSPer a treballar la EXPLICACIONS
CARACTERISTIQUES

Enganxar la comprensió de la teoria amb la justificació de les conclusions, a llarg d’un escrit clar, estructurat i ordenat on: 1er es diu de que es parla (tema - idea); 2n, se justifica (detalls); 3er, es fa un resum del que s’ha dit (conclusions).

Per tant hi ha que tindre unes idees per explicar-les i fer-se entendre amb els raonaments donats

SITUACIÓ

Es tracta d’explicar la situació en la que es va a fer la comunicació escrita.

Donar les característiques en les que desenrotlla la acció

Per exemple: organització d’un llibre, comentari d’anècdotes,  defensar un tema donat, interpretar un text o un conte, una malaltia, fir el que ha passat i perquè, justificar el disseny d’un cartell, llistat d’fets i establir una relació justificada

FASEPROPOSTA D’ACTIVITATSOBSERVACIONS
PLANIFICACIÓ

Extraure les característiques d’un document

Saber a qui anem a convèncer

Trobar el significat d’algunes paraules i informació

Seleccionar informació en funció del que es vulga dir

Identificar les idees principals d’un text

Quines idees s’expliquen en cada paràgraf

Subratllar la conclusió d’un tema

Apuntar les idees que es donen del tema proposat

Cada alumne agarrar varies idees bàsiques per a fer després el seu raonament

Ordenar les idees per subtemes

Explicar una anècdota a un membre del grup i vore com se va transmeten i les seus transformacions

Llegir un poema i explicar-ho amb les paraules de cadascú

Donar significats a frases d’un text

Trobar la referència d’algunes paraules que es diuen a un text

Identificar fragments amb idees i agrupar-los desprésAssociar idees amb punts de vista de persona tipus

Canviar justificacions aclaracions en funció de la persona que deu rebre la informació

Agrupar idees semblants

Extraure els marcadors: conseqüència, causa, temporals, ...

Fer una justificació o reflexió del que es vol dir

 
TEXTUALITZACIÓ

Escriure la explicació del que es tracte

Reescriure un text amb les teues paraules justificant-ho

Escriure cada idea a un paràgraf amb el ordre de importància a l’argumentació

Explicar per escrit una anècdota

Elaborar un díptic, ...

 
REVISIÓ

Comparar-ho amb altres companys

Contrastar la informació fixant-se: la informació, frases i paraules desaparegudes, modificades o afegides al que primer

Marcar si s’ha dit la idea principal i el seu tema

Vore si es pot seguir el fil de l’argumentació

Comprovar si resulta fàcil de llegir i de ser entès

Fixar-se en: si l’objectiu està clar,  la informació es l’adequada, si està la idea principal i d’altres

Fixar-se en el significat que s’ha volgut transmetre

Si els paràgraf estan be encadenats

S’han utilitzat els connectors o marcadors adequats

Comprovar si te una estructura

 

ACTIVITATS PER TREBALLAR LES INSTRUCCIONS

ACTIVITATS PER TREBALLAR LES INSTRUCCIONS
ACTIVITAT PER A L’EXPRESSIÓ ESCRITA
TEXT TIPUSPer a treballar la INSTRUCCIÓ
CARACTERISTIQUESOrdenació dels passos amb les seues indicacions, quin es l’objectiu de la instrucció i per a què es fa, informació clara i precisa per a recordar,
SITUACIÓ

Es tracta d’explicar la situació en la qual es va a fer la comunicació escrita.

Donar les característiques en les que desenrotlla la acció

Per exemple: fullet informatiu, dibuixar una imatge, per desenvolupar alguna cosa, com aplegar a un lloc, com fer un exercici, una recepta de cuina, inventar un joc

FASEPROPOSTA D’ACTIVITATSOBSERVACIONS
PLANIFICACIÓ

Extraure la intenció de un text,

Vore quines són les recomacions que dona

Dissenyar un fullet explicatiu,

Extraure l’estructura d’un exmple

Vore quin verbs s’empren

Inventar figures pera ser dictades

Seguir les ordres dels missatges d’un telèfon

Vore les instruccions de muntar un objecte

Donar les instruccions orals en cadena i vore com aplega a l’últim alumne

Subratllar les indicacions o informacions que donen i com esta classificada

Dictar un exercici de gimnàstica

Substituir elements per vore com canvia el muntatge o fer un joc

Fer llista de lloc, menjars, etc..

 
TEXTUALITZACIÓ

Escriure les amb l’ordre corresponent

Elaborar un missatge de contestador

Desenrotllar una ordre o instrucció per paràgraf

Emprar els marcadors textuals

Reescriure un text d’acord a canvis

Fer un document d’instrucions per parelles

Transformar instruccions d’un document en ordres clares per a jugar

 
REVISIÓ

Comparar documents

Experimentar el que es diu a les ordres

Analitzar les parts difícils a seguir, vore les que són innecessàries, i si funciona el que s’ha fet

Si cada paràgraf mostra una instrucció clarament

Reescriure d’acord a les errades de construcció d’un objecte

Comprovació de la informació donadaVore si reflecteix totes les dades

 
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

ACTIVITATS PER TREBALLAR LES NARRACIONS

ACTIVITATS PER TREBALLAR LES NARRACIONS
ACTIVITAT PER A L’EXPRESSIÓ ESCRITA
TEXT TIPUSPer a treballar la NARRACIONS
CARACTERISTIQUES

Transformació o explicació d’alguna cosa.

Comprovar els indicis, el plantejament, el desenvolupament, el conflicte i el desenllaç.

Estructura ordenada (que pot començar pel principi o pel final).

El punt de vista del que ho explica (intern o extern) i quin estil usa si directe (implicat, usa verbs en present, ho diu en primera persona, amb frases coordinades, l’acció va d’acord al que va dient) o indirecte (coneixedor, verbs en passat, ho diu en tercera persona, frases subordinades).

Narrador com un personatge de la historia o u que conta alguna cosa de la qual s’ha informat.

SITUACIÓ

Es tracta d’explicar la situació en què es va a fer la comunicació escrita. Donar les característiques en les quals desenrotlla la acció

Per exemple: narrar un notícia curiosa, un fet, transformar un còmic, una biografia, una idea

FASEPROPOSTA D’ACTIVITATSOBSERVACIONS
PLANIFICACIÓ

Analitzar un text (narrador, tema, protagonistes, conflicte, resolució, lloc, temps, ordre dels fets

Personal del verb que empra i el seu temps

Vore el qui, què, com, quan, on

Contrastar amb altre company el trets informatius d’una  narració

Analitzar un còmic: les pistes que dona als dibuixos i al bocadillos, ordenació d’unes vinyetes

Dividir una historia en 3 parts (plantejament, conflicte i desenllaç)

Vore la importància del personatges a una historia i les seues responsabilitats

Analitzar l’aspecte físic, la personalitat, la biografia

Reconstruir un esdevenint d’acord a unes pistes

Analitzar les diferents tipologies de lleteres d’un document que pistes per a una narració

Donar un grups de paraules  i inventar uns esdeveniments que ordenareu

 
TEXTUALITZACIÓ

Escriure la historia que es diu a un còmic com si fos un conte

Escollir els esdeveniments mes importants i narrar-los

Narrar els fets de la vida d’una persona o el que fa durant tot un dia, un any

Transformar una narració d’un estil a un altre (de directe a indirecte)

Inventar un fet amb un grup de paraules

Redactar el fragment d’un diari personal

Narrar una tafaneria

 
REVISIÓ

Explicar la historia,

Comprovar el que s’ha narrat amb el còmic  inicial

Vore si queda clar: els elements qui, què, com, quan i on; els temps verbals; les frases emprades

Es pot resumir el conflicte

Mantenir l’atenció del que ho llig

Intercanviar textos amb altres companys per vore la lògica del que s’ha dit

Analitzar les conseqüències d’un fet i vore si es congruent en el qual es diu a la narració

Reconstruir el text en funció del que ho ha de rebre

Llegir en veu alta i que els companys comproven si s’aplega a un desenllaç congruent

 

OPERACIONS IMPLICITE EN LACORRECCIÓ EN L'ESCRIPTURA

OPERACIONS IMPLICITE EN LACORRECCIÓ EN L'ESCRIPTURA
PROCÉS D’ESCRIPTURA
OPERACIONS IMPLICITES
1.- CORRECIÓ DIDÀCTICA DEL TEXT

Al voltant de la forma i el contingut

Corregir ja des de l’esborrany, en funció del propòsit

2.- REVISIÓ DEL TOT EL PROCÉS PER PART DE:(planificació i textualització)L’ALUMNE

A les seua manera d’escriure

Per un aprenentatge profitós, en funció de la seua capacitat

Amb una actitud positiva davant l’escrit

Que siga significativa i productiva

Que li done protagonisme

EL PROFESSOR

Per lligar coherentment les oracions a l’escrit

Amb prontitud

De les errades per distracció, amb la conscienciació de les mateixes

De les errades per  desconeixement, donant la informació corresponent

OPERACIONS IMPLICITES EN LA TEXTUALITZACIÓ DE L'ESCRIPTURA

OPERACIONS IMPLICITES EN LA TEXTUALITZACIÓ DE L'ESCRIPTURA
PROCÉS D’ESCRIPTURA
OPERACIONS IMPLICITES
TEXTUALIT-ZACIÓL’ALUMNE

Dominar (habilitats grafomotrius),

Traslladar les idees, anotar-les ordenades

Ordenar-les amb una trama

Organització jeràrquica ( quines son primeres idees i quines segones)

Adequació a la situació,

Utilitzar estructures sintàctiques correctes

Manipulació de models,

Transformar textosEixamplar i arredonir frases

PROFESSOR

Donar pautes i preparar activitats:

-     de construcció  i unió de frases, completant paràgraf

-     expressar una idea amb diferents frases, arredonint  expressions

-     estimulació amb acompanyament per ala interacció comunicativa

-     organitzar ambients d’escriptura

-     treball col·lectius o de grup d’aula

-     puntuar i connectar oracions

-     narrar i descriure seguint un ordre espacial i temporal

OPERACIONS IMPLICITES EN LA PLANIFICACIÓ DE L'ESCRIPTURA

OPERACIONS IMPLICITES EN LA PLANIFICACIÓ DE L'ESCRIPTURA
PROCÉS D’ESCRIPTURA
OPERACIONS IMPLICITES
PLANIFICACIÓAnàlisi de la situació comunicativapropòsitObjectiu de l’escrit ?
audiènciaQui el llegirà?Què sap?Què he d’explicar?
emissorPresentació, implicació
MissatgeCom serà ?Parts, llenguatge,Començament
Elaborar un esborranyPluja d’idees sobre el temaOrdenar les ideesUnir les que estiguen relacionadesFer mapes conceptuals

USOS DEL LLENGUATGE

USOS DEL LLENGUATGE
CONTEXT ESCOLAR AFAVORIDOR DE L’ESCRIPTURA
ÚSCARACTERÍSTIQUES
PRÀCTICRelacionat amb les necessitats de comunicar-se i organitzar-se en l’escola
Tipus d’escritsReguladors de la convivènciaNormes Acords d’assemblea avisos circulars cartells instruccions de joc
Organitzadors del treballLlistes Horaris etiquetes
Facilitadors de la comunicació interna i externaNotes Cartes Catàlegs Invitacions Targetes
CIENTIFICServeixen per obtindre informació i potenciar coneixement
Tipus d’escritsAnalitzar i interpretarResums Projectes de treball Notícies Fitxes Cartells Monografies Receptes de cuina Murals
Contrastar opinionsFitxes Definició de diccionari
Reformular conceptesNotícies Fer el teu diccionari
LITERARISón un reflex del viure creativament, com una recreació emotiva i mostrar el bagatge cultural d’un poble
Tipus d’escritsNarracionsContes Histories de la vida fets
PoèticPoemes odolins Embarbussaments Cançons
cognitiusEndevinalles Refranys Dites

orientacions per anys al voltant del llenguatge. PRIMÀRIA - Tercer Cicle

orientacions per anys al voltant del llenguatge. PRIMÀRIA - Tercer Cicle

TERCER CICLE

10 anys endavant: conclueix el procés final de construcció de frases passives, fer operacions intel·lectuals a partir de la realitat, classificació del mots, anàlisi, reconeixement de funcions

orientacions per anys al voltant del llenguatge. PRIMÀRIA - Segon Cicle

orientacions per anys al voltant del llenguatge. PRIMÀRIA - Segon Cicle

SEGON CICLE

8 anys: gramaticalment avançar en l’observació de relacions i la sistematització de les relacions, fer jocs amb la llengua, fer sistematitzacions partint de l’observació 

9 anys: manipulació de la llengua amb jocs, fer observacions de la llengua per aprendre a sistematitzar-la,

orientacions per anys al voltant del llenguatge. PRIMÀRIA - Primer Cicle

orientacions per anys al voltant del llenguatge. PRIMÀRIA - Primer Cicle

PRIMER CICLE

6 anys: concordança de la identificació, consciència de la paraula amb la seua escriptura, adverbis espacials i temporals (davant – darrera, ahir –avui – demà, amunt - avall,  abans – desprès), relacions temporals i adverbis de temps, significat de la frase, la frase com a unitat, la sintàctica de la frase escrita, us de la flexibilitat de les diverses estructures gramaticals, incidir en l’ús i domini de les estructures lingüístiques, assolir estructures, domini de les situacions en quines utilitzar aquestes estructures, analitzar produccions per vore l’adequació al pensament, processos de restricció, pensament operacional, ajudar a passar d’una gramàtica inconscient a una conscient ( entre la intuïtiva  - implícita i la analítica – científica), aprendre a fer ús diferenciat d’acord a la situació, captar globalment (paraula, sintagma, frase),  les operacions del llenguatge narratiu, comprensió lectora es suficient per a donar les ordre per escrit, tria les imatges d’una historia oral contada d’acord a la descripció de les accions verbals, verbalitzen estructures i conceptes que dominen, ja poden fer reversibilitat d’accions inclús  associar frases juntes, veuen els aspectes globals  però es costa vore les diferencies, comença a entendre la inclusió d’uns objectes dins un conjunt, partir de l’observació de la lectura per assimilar al seu aprenentatge les estructures amb activitats manipulatives

7 anys: frases passives, sap si una frase es correcta o no, es basa en si es correcta o no en la coherència amb la realitat, desenvolupar estructures de pensament, ús del llenguatge narratiu – oral, manipulació de frases des de la globalitat, el conte on cada element dona ajuda i referència per al que va aparèixer al següents pas, ja sap llegir i escriure, funcionament autònom de la llengua, pot fer hipòtesis del que pot seguir en un text, adquireixen el concepte de seriació, ja tenen la noció de la seriació

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

PROPOSTES D’ACTIVITATS DE LECTURA PER A ESCRIURE 1 (revisió)

PROPOSTES D’ACTIVITATS DE LECTURA PER A ESCRIURE 1 (revisió)

C.- ACTIVITATS PER A LA REVISIÓ

-         Analitzarem l’escrit amb diferents estratègies amb: un qüestionari, una fitxa, un organitzador estructurador de textos, uns exemples, ... per detectar les errades, vore el que manca, comprovar l’aparició de les idees proposades inicialment, ....

-         Recomposarem l’escrit d’acord a una avaluació de la informació i la seua comprensió, per completar el que hi falta

-         Corregirem col·lectivament, partint dels models les produccions, en funció de: les errades, els rols adjudicats en la situació comunicativa, les regles de revisió assimilades al seu nivell cognitiu

-         Generarem una carpeta, similar al del portfolio, per vore l’evolució de cada alumne, on matgatzemem produccions pròpies, vocabularis de paraules revisades amb el diccionari, frases típiques enllaçades, regles assimilades (ús de majúscules, coma i punt, entre altres)

-         Observarem i reflexionarem les revisions, per assimilar estructures, paraules, gramàtica,  ...

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres