primariasagunt
Se muestran los artículos pertenecientes al tema professional docent.
09/01/2007
Formes Bàsiques d’ensenyar
Ensenyar per 5 mitjos
1.- NARRAR I REFERIR:, socialitzar, comunicació verbal, saber lo que se intenta dir, representacions, trobar les paraules adequades, associar, partir de vivències significatives, fer un esquema que representa el que s’ha dit verbalment
2.- MOSTRAR: didàctica, adaptar-se a nivell, adaptar-se a la idiosincràsia dels alumnes, aclarir i explicar, il·lustrar, fer referència, representar o dramatitzar, memoritzar, narra com si fora un conte, demostrar (amb sentit i vivència; repetició simultània; descomposició en les parts; activitat dirigida en els passos a realitzar; organització de la tasca), exercici imitatiu amb un ritme comú
3.- CONTEMPLAR I OBSERVAR: mostrar activitats de la vida quotidiana, per a que després pugen fer assajos i comprendre el que fan des de l’observació, algunes activitats d’observació poden ser: seguiment interior (memoritzar, reproducció plàstica, ...), la simplificació (de formes, ...), descomposició en parts simples i establir relacions, comparar amb formes conegudes, assimilació, hipòtesi i verificació, dur l’objecte, anar a vore el lloc d’aparició del fenomen, comprendre els objectes actuant sobre ells,
4.- LLEGIR AMB ELS ALUMNES: Parlar, escriure i llegir, vore que és el que hem entès; resumir per descodificar i interpretar; aviviar el component afectiu; crear imaginacions de les accions; comparar textos; expressar-se al voltant d’ells.
5.- ESCRIURE I REDACTAR TEXTOS: procés d’escriptura es: planificar, textualitzar i revisar; vore diversos tipus de textos (expositius, descriptius, interpretatius, explicatius, per establir relacions, per a despertar l’interès, per donar instruccions); concatenació de significats.
Ensenyar per accions, operacions i conceptes
6.- ELABORAR UN CURS D’ACCIÓ: fer un esquema d’actuació (amagatzenament, reproduïbles, transferibles); planificació (1er: explicació de la meta a obtindre; 2n: situació de partida; 3er, passos per a solucionar; 4t, jutjar el pla)
7.- CONSTRUIR UNA OPERACIÓ: primer fer una mesura, fer representacions de les operacions, , automatitzar operacions; procés d’aprenentatge: aprendre actuant, acció icònica, representació per imatges, imatges unides a signes; operacions sols amb xifres.
8.- FORMAR EL CONCEPTE: xarxa de significats, xarxa d’interconnexions
Ensenyar per 4 funcions al procés d’aprenentatge
9.- CONSTRUCCIÓ SOLUCIONADORA DEL PROBLEMA (com es resol el problema)
10.- ELABORAR: pensar i actuar, plans i accions
11.- EXERCITAR I REPETIR (motivació)
12.- APLICAR : analitzar amb algunes preguntes didàctiques ( interrogació, objecte, punt de vista, activitat de captació a la que invita la pregunta, resultat de la pregunta.
13/12/2006
La sinceritat docent
"El momento es intenso. El profesor confiesa su ignorancia, y la clase se queda en silencio por la impresión. Quítate la mascara, profe, y, que alivio. Se acabo el Seños Sabelotodo."
Del Llibre "El profesor" Frank Mc Court
14/11/2006
Com deu ser el primer dia de classe
Abans de que entren els alumnes a clase, el professor deu decidir: postura i situació.
L'aula pot ser una lloc de lluita o un camp de jocs.
Començar per conèixer u mateix com persona i professor per poder conèixer al alumnes com van a ser.
Esperar-los al corredor de les classes, dona l'imatge de persona forta, sense por, i, disposat a fer front al que calga. També serveix per vore com es la disposició dels alumnes quan entren, ja que es passar d'un lloc a un l'altre.
Els professor deu tindre una paraula clau, complexa, però clara amb un clar significat.
Aprende de com evoluciona la historia d'aula en cda ocasió.
Autoestima Professional
L'autoestima professional:
- tira cap arrere els muscles i els hombros
- deixa de parlar entre dents
- parla fort
- deixa de menysprenyar-te
- el mes important es el que diu per la teua boca
Catalogació dels discents
Els alumnes poden ser:
el portaveu, el protestón, el paiasso, la regna de la bellesa, el voluntari, l'atleta, interlocutor, el fill de papa, el místic, el blandengue, el pelmazo, el fanàtic, el meditabundo, el del sant al cel, el calfa cadires, el empolló, el violent, el queixó, el que mai ha trencat un plat, l'avi, elq ue li falta una forna, el de amb auna mosca te prou, ....
Catalogació dels docents
Els docents podem ser:
sargents, capitans generals, sargent instructor, retor, pany de laagrimes, l'ordenança, l'erudit, el bufó, l'admistrador, l'àrbitre, el paiaso, el controlador, el director d'orquestra, l'apologista, filòsof, col·laborador, ballarin, pòlitic, terapeuta, guardià del tràfic, taliban, crític, l'ultim asidero, el de les xorrades, l'organitzador
Les ferramentes del material del professional
El boligràf es pot emprar per: ficar les coses males (arma poderosa de por)
La taula es com el castell amurrallat: on pots demostrar que després de fer-ho i construir-ho l'utilitces com parapeto i es pot entendre com a que tens por de tot el que tens davant o que no vols fer res mes (es com una barrera per a ....)
El llenguatge corporal del mestre dona a entendre com es trova i els alumne sde manera innata saben com atacar-li en cada moment de feblesa.
Els prejudicis de:
- considerar l'escola com una guarderia (la societat en general) i com que et ve aixó no tens res a fer
- els alumnes son del grup social que son no estan capacitat per a assistir a un procés d'ensenyança - aprenentatge.
- ja que estem i hi ha que fer-ho, per què no.... treballar tallers de la vida on aprenen coses del món real, i per tant intentem ser amables (al menys es quedarà la amabilitat)
- els professor nous no saben res de res i creuen que vana menjar-se l'escola i es pasa al revés.
El professional docent abans d'entrar a l'aula
Hi hauria que vore's els nivells de:
- autoestima
- autocompasió
- emocions (positives i negatives que duguem al nostre bagatge)
- culpabilització
- decssions pròpies
- temors
- conciència professional del nostres inscoscient
- rentat dels muscles del cerbei
- iniciativa o desiniciativa
- terquetat
- ambció personal i professional
Els mestres professionals deuriem vore's , qualificar-nos d'1 a 10, autovalorar-nos, fent una critica cosntructiva del nostre interior professional. Analitzant que fem o deixem de fer per vore quin es el nostre punt de partida per a treballar com a claustre i donar imatge de veritat de grup o comunitat educativa.
26/08/2006
UN BLOC AMB MÉS ACTIVITATA
TECLEJEU DAMUNT I TINDREU MÉS ACTIVITATS
22/08/2006
orientacions per anys al voltant del llenguatge Ed. Infantil
EDUCACIÓ INFANTIL
3 anys: article definit, referent del pronom relacionat amb la distància, consciència del substantius, preposicions de possessió, verbs copulatius i auxiliars, juxtaposició, distinció de les dues llengües del seu entorn, aprendre a parlar
4 anys; preposicions de lloc, flexions verbals, entendre el discurs oral, els agrada repetir frases orals, El mestre te que tindre converses individuals amb els nens (ficar-se la bata, arreglar la classe, donar la benvinguda, expandir frases amb aquesta conversa individual, sol·licitar repetcions
5 anys: article indefinit, els adverbis, domini del sistema verbal amb les nocions temporals, consciència dels verbs, integració de la negació a la frase, la sintàctica de la frase oral, subordinades de relatiu, passives no reversibles (“les cases foren construïdes per la gent”), processos de generalització, pensament pre-operacional, aprenentatge dels mecanismes bàsics, aprenentatge de la gramàtica de manera no conscient, adquirir l’ús del llenguatge narratiu, ja sap parlar i per tant partir d’ací per aprendre a escriure, no distingeix el conjunt de les individualitats del que hi formen (nominalisme),El mestre te que prestar atenció individualitzada amb el xiquets de 5 i 6 anys
21/08/2006
CARTA D'ACOMIADAMENT PER ALS MESTRES AMB VALORS
ANA I JOSEFA
Estimats companys i companyes
Tots nosaltres somniem amb un concepte d'escola diferent. Compartim il·lusions i formulem desitjos. També anhelem i tirem de menys comunicar les nostres experiències.
Nosaltres hem volgut compartir amb tots vosaltres el nostre somni, un gran somni: El somni d'una escola ideal. Esta deuria fonamentalment solidaria, reivindicativa, respectuosa, plena de tresors, que evitarà la competitivitat, que estimularà la col·laboració i l'espontaneïtat, que reconeguera el treball i l'esforç de qual se vol company o companya. Seria meravellós que esta escola fora també imaginativa, descobridora i exigent. En definitiva , una escola que es mostrarà satisfeta i que contarà amb el respecte i col·laboració dels pares.
Tenim el convenciment de que tot es açò es possible; el que fa possible el nostre esforç constant; el reconeixement a vegades, de la nostra impotència i , en definitiva, hem d'estar convençuts del que hem fet.
Hem de tractar de fer-vos partícips del nostres somni, i os hem invitat a compartir-ho amb nosaltres,ja que les/els mestres tenim en les nostres mans la capacitat de despertar consciències, d'enriquir ments i cors, l'oportunitat de reconduir determinats valors que en l'actualitat pareixen perduts.
La nostra labor deduría assemblar-se a un junco que a pesar dels avatar del vent, sempre permaneix dret.
Volem constatar que la nostra experiència amb vosaltres, ha sigut molt enriqueridora i gratificant..Desitjaríem tornar a trobar-nos , replegant junts aquest hermos i màgic camí impregnat de valors.
No ham volgut dir adéu a aquest somni, volem dir: Fins prompte! , dons com digue el poeta claudicar es "morir un poc"
Gràcies per a fer-nos fer viure una experiència inoblidable
Amb molt amor
Ana i Josefa
28/07/2006
CONTRACTE DOCENT DE 1923
DOCUMENT HISTÒRICCONTRACTE DE MESTRES EN 1923
(TROBAT PER QUASUALITATEN Alas i Balas)
Este es un acord entre la senyoreta .............................................................. mestra , i, el Consell d’Educació de l’Escola ................................... per la qual la senyoreta ....................................................... acorda impartir classe durant un període de vuit anys a partir del ... de setembre de 1923. El Consell d’Educació acorda pagar a la senyoreta ................................................................ la quantitat de 75 pesetes mensuals.
La senyoreta ............................................................................... acorda:
1.- NO casar-se. Este contracte queda automàticament anul·lat i sense efecte si la mestra es casa
2.- NO anar en companyia d’homes
3.- Estar en sa casa entre les 8:00 de la vesprada i les 6:00 del mati, a no ser que siga per a tendre la seua funció escolar
4.- NO passejar-se per les gelateries del centre de la ciutat
5.- NO abandonar la ciutat baix ningú concepte, sense permís del president del Consell de Delegats
6.- NO fumar cigarrets. Este contracte quedarà automàticament anul·lat i sense efecte si es trobarà a la mestra fumant
7.- NO beure cervesa, vi o whisky. Este contracte quedarà automàticament anul·lat i sense efecte si es trobarà a la mestra prenent cervesa, vi o whisky
8.- NO viatjar en cotxe o automòbil amb ningú home excepte el seu germà o el seu pare
9.- NO vestir roba de colors brillants
10.- NO tenyir-se el cabell
11.- Usar al menys dos enaigües
12.- NO usar vestits que queden a més de 5 centímetres per damunt del turmell
13.- Mantindre neta l’aula:
a) agranar el pis, al menys una vegada al dia
b) Fregar el pis de l’aula als menys una vegada per setmana amb aigua calenta
c) netejar la pissarra al menys un vagada al dia
23/03/2006
característiques del 3er cicle
aci tobeu tota la fonamentació al respecte del tercer cicle de primáriaAL VOLTANT DELS RACONS D'AULA
QUALITATS DE CADASCU
Anima = es energia inesgotable.
El pensament transcendeix d’ú mateix, ix d’ú fora.
Cada pensament té un pes específic en la vida, moldegen la realitat (autocontrol, felicitat, salut, ...).
Es a dir, es pot aconseguir tot amb els pensaments, sobretot si connecta amb la corrent de pensament positius i de be, perquè es crea un poder creador, per tant hem d’aprendre a usar l’anima per a viure millor.
Aprendre a utilitzar el poder creatiu del pensament:
1. aprendre a distingir el que te fa be i del que te fa mal
2. aprendre a distingir el pensament y bo del negatiu.
Pensament negatiu = aquell que et lleva la pau, la tranquil·litat; aquell que et produeix malestar, infidelitat fins a ficar-se malalt.
Pensament positiu = aquell que et dona pau, que et deixa tranquil, que et dona benestar, fidelitat i fins la salut.
Les malalties son ficades per u mateix amb el desassossego i l’angoixa.
Quan es sap distingir un pensament positiu d’ú negatiu:
* Canvia en cada instant el pensament negatiu que te desassossega per un pensament oposat en positiu, fica-ho en present en la teua ment.
* El pensament positiu, pensa en cada instant que tens el be que necessites, per a cada petició has de creure-te-la ara i ja, perquè el pensament creador es lo bo per a la nostra vida. Fes el pensament com algo teu, vullgent-ho voluntàriament, conforme al que necessites.
“Si vols el teu be, busca-ho”
“Pensa en el be que necessites i pensa el que tens”
“El mal desapareix de la vida al crear el be oposat al mal”
“El mal més que un defecte del físic es el que tu penses d’eixe defecte”
* Per gran que siga la be aconseguit es insignificant amb el be possible, infinit de Deu.
ELS EFECTES DELS PENSAMENTS:
El pensament es com un cotxe, que està molt ben revisat, però quan li fiques la gasolina al dipòsit de la vida, si cau tot dins ,està ben usat, però si cau fora, es pren foc i fa malbé el cotxe.
Usa voluntàriament la teua llibertat, i escolleix un pensament positiu per a funcionar be.
EL PACTE EN LA RELAXACIÓ
- NO JUTJAR
- NO CRITICAR
- NO COMPARAR
* NO JUTJAR-SE
* NO CRITICAR-SE
* NO COMPARAR-SE
GAUDIR DE LA VIDA
- RELAXACIÓ COMPLETA
- RESPIRACIÓ CIRCULAR
- CONSCIÈNCIA DELS DETALLS
- INTEGRACIÓ EN L’ÈXTASI
- FACES EL QUE FACES LA TEU DISPONIBILITAT ES SUFICIENT
* Explora els canvis subtils
* Inhala per la sensació més
* Prominent
* Disfruta tant com pugues
FUNCIONAMENT DE LA MENT
1) CONSCIENT (la pantalla de l’ordinador)
2) SUBCONSCIENT (el disc dur)
3) SUPRACONSCIENT (la llum elèctrica)
3 PRINCIPIS DE COM FUNCIONA LA MENT
* EXPANSIÓ:
“ tot allò en el que penses tendeixen a créixer o expandir-se ”
* REFLEXE
“ Crees allò en el que creus ”
“ Vore per a creure i creure per a vore ”
* PERMANÈNCIA
“ els pensaments i creences segueixen actius i creant els seus efectes fins que els canvies conscientment”
PERSONALIDAD
Temas entorno al cambio
Responsabilidad como hombre
No tener responsabilidad para manejar
Adictos: enganchados con los niños
Mentiras personales: que se montan los adolescentes por vivir
(resuelta positivamente)
RENACIMIENTO = REBIRTHING: Relajación, pensamiento pensamiento positivo, respiración consciente conectada.
LAS GRANDES CAUSAS DE LA NEGATIVIDAD
1.- El nacimiento
2.- Sindrome de dependencia parental
3.- Mentira personal
4.- Ley del Karma
5.- Urgencia subconsciente de la mente
SINDROME DE DESARROLLO PARENTAL
A.- Niñez : 3 - 12 años
B.- Mucha vitalidad activa
C.- N/ Padres Desaprobados = Rabia, Suprimida, Reprimida
D.- Rencores no resueltos. Miedos no reconocidos. Celos, envidias no permitidas, ... Si sienten molestos por lo que hacen los niños sin saber porque ...... Siente Rabia
E.- No se responsabilizan de sus sentimientos
F.- ¿ Còmo ?. Parar el origen de este mal estar.
G.- Desaprobación
H.- Disminuir
B.- Mucha vitalidad activa
LO QUE APARENTAMOS SER ESQUEMAS DE SUPERVIVENCIA |
LO QUE CREEMOS QUE SOMOS MENTIRAS PERSONALES |
AQUÍ LAS RELACIONES CON LOS DEMÁS |
PATRONES DE COMPORTAMIENTOI |
LO QUE SOMOS REALMENTE LEY ETERNA |
AQUÍ ES LA BAJA AUTOESTIMA |
LA UNIDAD |
PRINCIPIS BÀSICS PER A LA ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
PRINCIPIOS BÁSICOS PARA LA ATENCIÓN A LA DIVERSIDAD 1.- Una confianza eficaz se consigue con el interes por aprender conceptos y procedimientos complementarios a los saberes básicos. 2.-El funcionamiento escolar necesita de la instrucción para interesar y motivar al dominio eficaz y complentario en ciertas áreas
3.- Clarificar la instrucción facilita la planificación del estudio, generando una confianza en su propia responsabilidad.4.- La organización del aprendizaje planifica las actividades de forma independiente, al generar la confianza en una conducta responsable.
5.- Se aprende a dominar conceptos y procedimientos desde la propia evaluación.6.- El feedback evaluativo motiva: planificar de forma independiente el estudio y fomenta la solicitud de ayuda.
7.- El tiempo dedicado a las experiencias hace disfrutrar del aprendizaje con más interes, centrándose en el tema.8.- Se disfruta del arpendizaje independiente con esperiencias sin interrupciones, porque muestra el dominio desde la responsabilidad.
9.- Los alumnos al experimentar adquieren estrategias y técnicas eficaces para el estudio, motivándose a aprender independiente en sus actividades (solicitando ayuda a los compañeros y responsabilizándose de su trabajo).10.- Las experiencias positivas fomenta la adquisición de talentos y el interes por disfrutar con lo que hacen, porque les hace confiar en sus propias capacidades, como miembros de una comunidad.
11.- Se motiva: con estrategias alternativas, a estudiar, planificar actividades, dominiar eficazmente conceptos y procedimientos para completar sus conocimientos con confianza; y, cuando pueden abodar las lecciones independientemente, al controlarlas y seleccionar objetivos y actividades. Por tanto pueden así adquirir la capacidad de aprender.12.- Los alumnos disfrutan cuando: pueden elegir y planificarse sus tareas, controlando su progreso; son capaces de obtener ayuda de otro compañero desde la colaboración. Al mismo tiempo que se incrementa su interes
13.- Dar y recibir ayuda son experiencias positivas cara una buena colaboración, y, a su integración en la Comunidad Educativa.14.- La capacidad de planificar actividades se adquiere desde el estudio independiente, el autocontrol y feedback de su progreso a través del aprendizaje realizado en sus actividades, desde las lecciones
15.- Se aprende a pedir ayuda cuando se necesita, cuando se da y cuando se participa en grupos. 16.- La confianza, la responsabilización y el domnio de conceptos y procedimientos se consigue con la planificación, el autocontrol, la toma de decisiones, la petición de ayuda, la colaboración, y el aprendizaje complementario y eficaz.17.- Se dan cuenta del autocontrol, cuando se introducen en un estudio independiente, al planificar sus actividades y al tomar decisiones, colaborando en los propios grupos.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
WANG, Margaret C. (1995) Atención a la diversidad del alumnado. NarceaTEORÍA I PRACTICA DE L’EDUCACIÓ EN LA DIVERSITAT
L’educació s’adapta a les característiques de l’alumnat, atenent les diferents formes d’aprendre, considerant l’ambient de la classe i les diferències individuals, perque el col.lectiu es divers.
S’ha de jutjar l’aprenentatge per l’anàlisi del procés intern d’aprendre cap a la competència. En aquest procés hi han les seguent variabilitat en mots d’adquirir, organitzar, retenir, generar coneixements i capacitats.
L’educació s’adapta a l’alumne amb una planificació individual unida a l’ensenyança en grups, teneint en conte la varietat de sitaucions. En aquest cas emprarem estratègies com: lliçons en grup dirigides pel professor; lliçons individuals; activitats exploratories per part de l’alumne; aprenentatge individualitzat i cooperatiu.
El model que hem de seguir sería: Projecte curricular en funció de les caractreristiques de l’alumne i objectius propis, dintre d’un ambient d’aula, despres es deu incloure en el projecte de centre, i per últim el porcés d’avaluació del procés i dels resultats en habilitats com: capacitat de planificar i emprar activitats d’aprendre, d’ajudar a altres, i tot açò es deu incloure en el comportament.
Els resultats de l’aprenentatge: adquisició de procediments bàsics, percepció de que l’alumne te la seua competencia, control personal de l’aprenentatge.
ESQUEMA DELS ASPECTES O DIMENSIONS A TENIR EN CONTE EN EL DINSENY DE LES ADAPTACIONS CURRICULARS, pàg 26-27-28
Els materials deuen estar disponibles en relació als objectius, estar al día, tindre les seues instruccions.
La responsabilitat de l’alumne està en: planificar, elevar el seu nivell conceptual, utilitzar el espai de treball, localitzar i tornar el material, realitzar les tasques, centrar-se en l’aprenentatge, elegir el calendari - activitats, evaluar el progres, demanar ajuda quan ho necessite, proporcionar ajuda, comprometer-se.
L’ensenyament interactiu te que saber en quins moments de l’ensenyança, deu readaptar les tarees segons l’evolució de l’alumne, generar feedback.
La familia es mediadora de l’aprenetatge.
ESQUEMA EN EL QUE ES MOSTRA LA RELACIÓ ENTRE ELS DIVERSOS ASPECTES DELPORJECTRE EDUCATIU ADAPTAT ALS ALUMNES I ELS RESULTATS, pàg 39
El pla d’intervenció consisteix en: emprar unes tècniques d’avaluació psicopedagògica i de les capacitats, fer un seguiment, fer un tractament, i fer el registre en fitxes i informes.
L’organització de l’aprenentatge deu considerar el calendari de les activitats i de cada activitat, el tipus d’ensenyança, la disponiblitat de recursos i materials; també té que establir regles i comunicar-les; i estimular a la auto-responsabilitat.
Els alumnes organitzats prenen més iniciatives, més resoluciói de problemes, saben fer una autogestió que els motiva i disminueix la distracció
L’equip directiu deu generar col.laboració, reforçant la capacitat del centre en atendre a les diferencies individuals des de la comprensió i l’ajuda, i creant una estructura interdisciplinar.
El professor a classe te que: coordinar l’educació en la diversitat, recolzar des de la preparació dels recursos, secuenciar cuidadosament el currículum, generar un aprenentatge de autocontrol en els alumnes, fer que recorrisquen a companyers com a recurs, evitarà traure de l’aula a l’alumne per no etiquetar-lo, formara equip amb altres mestres i especialista per a optimitzar els interesos de cadascu dels docents, tenir en conte la varietat d’agrupament.
L’especialiste son: els de apoio, els orientadors, els psicopedagogues, el logopeda el d’educació especial, que s’han d’integrar dintre d’una classe. El d’eduació especial es pot utilitzar com un informador o per a fer-li consultes.
El director com a lider, deu estar obert al canvi, genera un clima, i treballar amb tots el porfessor en: experimentar estrategies d’ensenyança alternativa, solucionar problemes de clase de manera activa, genear activitas de formació del professorat, programes de perfeccioanment docent, generar feedback, identificar les finalitats educatives.
L’investigació deu vore quins son els efectes del resultats i de les dades, vore els rasgos del programes, procesos de classe, clima d’aula, precepció de la responsabilitat de l’alumne, rendiment de l’alumne, actitutds del professor, nivell socioeconomic de l’alumnat, tot açò tenint en compte quie l’alumne és qui elegis, creeant activitats flexibles, fent un seguiment sistemàtic, fomentar l’ajdua del companys, que ha de fer peticions de ajuda al porfessor, tindre molts materials curriculars per al treball, tindre unes intruccions concretes de les difetrentes tasques de com se deuen fer, fomentar l’interacció d’equip
MODEL DE COOPERACIÓ DE Johnson Johnson, es basa en grups d’aprenentatge cooperatiu, que son heterrogenis on no es comparen capacitats o característiques personals. En aquest s’ensenya habilitats socials i valors democràtics. També anima als alumnes en menys coneixemnts a expresar-se i compatixen anims. En aquest grup es compartixen les funcions de lideratge. En aquest grup es fomenten habilitats de treball col.laboratiu com: comunciació, confiança, lideratge, paliar conflictes, avaluar positivament el treball en grup (autoexamen). El porcés es vore: els materials a dominar i el resultats a conseguir (cognitiu - afectiu), natura de la tasca a ensenyar, clima d’interacció cara a un objectiu d’aprenentatge, determinar la dificultat de la tarea i revisar el material, identificar el resultat de l’aprenentatge, identificar les condiccions per a emprar un objectiu de l’estructura, elegir l’estructura apropiada a l’objectiu. La distribució de l’aula: accessible a altres, en grups menuts, sentats mirants tots a tots sense molestar a classe, el professor puga accedir a tots els grups.
MODEL COOPERATIU de Johns hopkins El professor fa un pojecte educatiu en la diversitat, en els grups cooperatius els alumnes sontribuixen, ajuden, repasen, proben i s’anime al resultat. S’impliquen els pares amb activitats de reforç fora de l’aula.
COMPETICIÓ DE JOCS D’EQUIP jigsaw II
1) competisen alumnes en les mateixes capacitats
2) grups d’experts, a cada u se li dona un nou contingut a investigar i obtindre informació
3) cada expert torna al seu equip a intercanviar l’informació amb els companys
4) ajuda mutua a aprendre la materia per a la proba
5) la proba es puntua el equip en funció de les puntuacions individuals
MODEL DE CIUTAT DE JOHNSON
Es fixa en els resultats, per aixó tot està en funcio del temps, les condicions, els amterials. Consisteis en un procés sistemàtic de comprensió, on els alumnes amb dificultats tenen més temps de classe i els altres (els estandars) fan activitats d’enriqueriment i d’experiènices de aprenenetatge en excepcionales.
APRENENTATGE COOPERATIU
ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN EN L’APRENETATGE COOPERATIU SON:- Les característiques de la gent de la zona
- Les normes de convivència
- L’organització del Centre
- Les conductes y la situació del grup
- Les relacions afectives
- Les motivacions.- Les capacitat cognitives
- El diseny del projecte, la seua distribució i la seua aplicació en l’ensenyança
- L’ambient de classe i de la realització de les activitats
- El procés d’ensenyança - aprenentatge- La quantitat d’ensenyament
- Com siga l’avaluació
- El maneig de la classe, en l’intervenció del professor a l’aula
- Les relacions entre el mestre i els alumnes tant a nivel social com acadèmic
- Com tinguen que ser els resultats dels alumnes en el seu aprenentatge
- Com son les actituds del professor i com prepara les classes
- Si existeix un lider i derectiu educatiu en la figura del mestre
- Les espectatives i actituds dels pares respecte a l’educació
- El cost i efectivitat del procés d’ensenyança aprenentatge
CREAR ABUNDÀNCIA
L’abundància és riquesa, fluid, generositat, on cada desig es converteix en realitat, perquè inherent a cada desig és troba el mecanisme de satisfer-ho. El mecanisme és partir d’un somni per a fer-ho realitat amb el poder del coneixement i de l’intenció o desig, des de la força de la transcendència.
L’abundància és la experiència en la que les nostres necessitats es satisfan amb facilitat, i els nostres desig es compleixen espontanement. Es tracta de crear des de la nostra natura i realitat. Tot ve de la nostra ment. Tot esta en els impulsos que hi han en.
LLISTA ALFABÈTICA PER A CREAR ABUNDÀNCIA:
A) APERTURA, a totes les possibilitats, l’Absolut, l’Autoritat, l’Afluència, l’Abundància, l’AMOR a ú mateix i als demés
B) EL QUE ES BO i el que és el millor (elegir sempre el que es de primera qualitat)
C) CARITAT i despreocupació, compartir, coneixement com poder organitzador, generar canvi per a noves possibilitats
D) la llei de l’oferta i la DEMANDA, es a dir un propòsit en la vida, donar sense condicions, creant un vuit per a traure més del que dones
E) EXULTACIÓ o alegrar-se de l’èxit dels demés
F) en cada FRACÀS es troba la llavor de l’èxit
G) GRATUÏTAT i generositat
H) Fer feliç i HUMANISME. Fer feliç a tots els altres sers que entren en contacte amb tu
I) 1.INTENCIÓ, 2. prendre una decisió ferma inamovible, generant una ment unificada amb el propòsit, i que el propòsit este ben definit i no tinga ningú altre punt en conflicte
J) NO JUTJAR, no classificar els coses com a bones o males, allunyar-se de les etiquetes, l’avaluació, les interpretacions, dels anàlisis, ...
K) KELEIDOSCOPI, totes les possibilitats
L) LUXE
M) La META , de manera clara en la teua consciència i abandonar-se al apego de la meta, i la bretxa (o forat),
Passos per a concretar un desig: 1. introduir-se en el forat o espai entre pensament, com si fora una finestra (meditació transcendental); 2. intenció clara de una meta clara; 3. abandonar-se a l’apego al resultat; 4. l’univers és fa càrrec del detalls.
N) dir NO a la NEGATIVITAT
O) valors OPOSATS en coexistència (felicitat - tristesa, plaer - dolor, ...), amb l’oportunitat de mantindre una comunicació honesta i oberta.
P) PROPÒSIT EN LA VIDA, potencialitat pura, produir per als demés, ajudar a que es compliquen els desitjós dels altres
Q) CUESTIONAR: dogmes, ideologies, autoritat externa, quan qüestionem el que es extern, trenquem amb el condicionament social.
R) REBRE amb humilitat, que està relacionat amb el donar, ser conscients de la riquesa sense preocupació
S) SERVICI = saber gastar
T) TRANSCENDÈNCIA, Banc de talents i la Consciència sense temps (renunciar a la nostra autoimatge = careta social)
U) UNITAT, darrere de la diversitat
V) VALORS (integritat, honestedat, amor, fe, a devoció, la bellesa “quan sentim la bellesa, la reconeixem com la veritat”)
X) EXPRESSAR amb apressi honest, l’agraïment a tots aquells que ens ajuden
Y) JACIMENT del vigor juvenil
Z) SUC, XISPA de la vida, vitalitat i apreciar-ho, afrontant el que es desconegut amb despreocupació i llibertat
| LLISTA ALFABÈTICA PER A CREAR ABUNDÀNCIA | ||||
| DATA | IDEA | CONCLUSIÓ DEL DIA | EXPERIÈNCIA VITAL | |
| | APERTURA | | | |
| | EL MILLOR | | | |
| | CARITAT | | | |
| | DEMANDA | | | |
| | EXULTACIÓ | | | |
| | FRACÀS | | | |
| | GRATUÏTAT | | | |
| | INTENCIÓ | | | |
| | NO JUTJAR | | | |
| | KELEIDOSCOPE | | | |
| | LUXE | | | |
| | META | | | |
| | NO NEGATIVITAT | | | |
| | OPOSATS | | | |
| | PROPÒSIT | | | |
| | QUESTIONAR | | | |
| | REBRE | | | |
| | SERVICI | | | |
| | TRANSCENDÈNCIA | | | |
| | UNITAT | | | |
| | VALORS | | | |
| | EXPRESSAR | | | |
| | JACIMENT | | | |
| | SUC, XISPA | | | |
08/03/2006
CLIMA DE CLASSE
La creación de un clima de aula positivo y productivo depende directamente de la actitud que el profesor tiene hacia los alumnos y hacia sí mismo. Lambeth (2002: 2) manifiesta que "los profesores con altos niveles de eficacia personal aumentan el rendimiento del estudiante, siendo aceptadas sus ideas por éstos, usando la alabanza antes que la crítica, la perseverancia con los estudiantes más lentos, y usando su tiempo eficazmente".
Es fundamental que los profesores desarrollen un clima donde los estudiantes sienten que sus ideas y opiniones son valoradas y tenidas en cuenta, y donde los estudiantes acepten la responsabilidad de su propio aprendizaje y comportamiento, adquieran estrategias de aprendizaje, y entiendan las razones por las que existen reglas y normas de clase. Otro elemento relacionado con el ambiente de clase es el tiempo, muchas veces la mala administración del tiempo de clase, sobre todo en educación secundaria donde se dispone de una hora para la materia, conlleva un clima no muy idóneo para desarrollar el aprendizaje. El aprendizaje se promueve con el uso del tiempo. Karweit (1989) describió varios niveles del tiempo de clase, que son: tiempo asignado, tiempo educativo, tiempo contratado y tiempo académico de aprendizaje. La asignación de tiempo durante el proceso de panificación de clase es un asunto importante para aprovechar el espacio temporal del que se dispone, evitar perder tiempo en buscar el retroproyector o el vídeo (el profesor debe tener planificado y preparados todos los recursos que va a necesitar), y establecer rutinas pueden ser estrategias a utilizar. Dependiendo del método que el profesor utilice para captar la atención de los estudiantes, despertará o no la curiosidad de éstos hacia el material que presenta. Dar retroalimentación verbal o escrita a los estudiantes sobre su aprendizaje también genera un clima positivo, pues los motiva a seguir aprendiendo y aumenta su autoestima.
Modelo que considera que la clave para motivar esta en enseñar a atribuir los fracasos a la falta de esfuerzo (para que el alumnado se implique mas, ya que es una atribución interna y controlable) y los éxitos a la propia habilidad (especialmente en el alumnado que necesite mejorar su autoestima).
Las comunicaciones persuasivas son una buena estrategia a utilizar cuando pretendemos modificar las actitudes del alumnado hacia algún aspecto relacionado con nuestra materia. Para ello tres son los elementos principales a considerar: nuestra posición como emisores, la forma en que presentamos nuestros contenidos y por supuesto, el lugar que ocupan ellos como receptores.
QUE ES UNA ACTITUD
Las actitudes se forman fundamentalmente atendiendo a la información que recibimos, los grupos con los que nos identificamos y también en función de nuestras necesidades personales. Y como posicionamientos internos que son, las actitudes tienen también un importante peso sobre la motivación y como ésta, igualmente pueden ser modificadas mediante estrategias educativas varias. Una de las funciones principales de las actitudes es que actúan de mecanismo de defensa ante lo que intuimos contrario a nuestros intereses y otra no menos importante, tiene que ver con su peculiaridad de encadenarse –es decir, de asociar en una misma valoración ideas próximas o parecidas-, puesto que al hacerlo, simplifican nuestra categorización de la realidad. De ahí la necesidad de construir actitudes positivas hacia todo lo vinculado a temas educativos.
Toda actitud tiene tres componentes básicos: cognitivo, afectivo y tendencial, si bien no todos tienen el mismo peso específico. El componente cognitivo es la información básica, aunque sea muy elemental, de que disponemos cuando nos posicionamos frente a algo. Constituye la base de los estereotipos y es el más eficaz a la hora del cambio.
QUE ES MOTIVAR
Motivar es impulsar a alguien a iniciar acciones, encaminadas a conseguir objetivos específicos y a persistir en el intento hasta alcanzarlo. Por lo tanto, toda acción encaminada realmente a motivar, ha de tener en cuenta imprescindiblemente éstos tres elementos: activación, dirección y persistencia. Las distintas teorías que podemos consultar para encontrar claves para motivar, han ido evolucionando desde las pioneras que relacionaban la motivación con los instintos y las pulsiones biológicas, hasta las actuales que se centran en procesos sociocognitivos; sin olvidar las clásicas aportaciones de Murray y Maslow que definieron el papel que, como motor de la conducta humana, tienen las distintas necesidades. Existen también teorías cognitivas basadas en la activación fisiológica, por ejemplo el modelo que proponen Day y Berlyne. Entre las teorías susceptibles de aplicación educativa, podemos destacar especialmente la teoría de McClelland que analiza la importancia que, sobre la posterior motivación de logro, tiene el entrenamiento temprano en la independencia; la teoría de Atkinson, que se centra en la creación de expectativas positivas sobre la posibilidad de conseguir algo y la teoría de Weiner, que define el papel que juegan las atribuciones de causalidad de éxitos y fracasos académicos, sobre la motivación de logro.
Existen dos maneras básicas de motivar, que se pueden utilizar conjuntamente:
- Motivar intrínsecamente, es decir, conseguir que la persona en cuestión se interese por algo en sí mismo, que es siempre lo más deseable en educación.
- Motivar extrínsecamente, consiguiendo que realice alguna conducta aunque tan sólo sea como medio para conseguir otro fin. Los tradicionales premios y castigos actúan como motivadores extrínsecos, que si bien no consiguen el interés directo hacia los objetivos educativos, al menos representan una forma de refuerzo, bastante más eficaz y saludable en el caso de los reforzadores positivos y no tanto, si se utilizan refuerzos negativos por las actitudes no deseadas –contrarias hacia los contenidos educativos y hacia la persona que imparte el castigo- que éstos suelen desencadenar.
21/02/2006
treball per projectes
Algunas claves importantes
1. Una concepción del niño y de la niña que entiende que el niño/a PIENSA , es crítico/a, reflexivo/a, pensante, capaz de crear hipótesis,...
No tiene que ocultar/callar sus saberes, porque nuestras actividades de aula, llevan al niño/a a poner en juego lo que sabe, lo que cree,... sus hipótesis, sus conocimientos, sus creencias, etc.
2. Una concepción de la educación que no busca solamente que el alumno/a adquiera mecánicamente unos contenidos, sino ayudarle a organizar el pensamiento, a relacionar. Es decir, ENSEÑAR a PENSAR.
Se trata de que el niño y la niña vayan creando procedimientos precisos, que le permitan aprender de forma autónoma.
3. Una concepción de la alfabetización donde el trabajo no radica solo en reconocer signos gráficos, es decir el alfabeto, sino que el objeto de trabajo son las PRÁCTICAS SOCIALES de lectura y escritura, que se desarrollan en la vida cotidiana.
El cómic, la noticia periodística, la biografía, los anuncios, los refranes, las recetas, la carta, el periódico, etc., están presentes en el aula para ser interpretados y escritos.
4. Un cambio de actitud por parte del educador/a. Su labor principal no es transmitir conocimientos sino encauzar, orientar, guiar, provocar conflictos,... que posibiliten la construcción del aprendizaje. El maestro/a proporciona información y estimula para que el niño y la niña definan y construyan su propio saber.
La pregunta cambia: Ya no es ¿Qué hacer para que los niños y niñas aprendan?. Y sí qué tengo que observar en los niños y niñas para saber qué tengo que hacer.
treball per projectes
¿Qué es un proyecto?
El “pequeño proyecto” es un plan de acción y realización, que un grupo de niños y niñas y su maestra se proponen a sí mismos, con una clara intencionalidad de conseguir un resultado.
Para ello nos planteamos:
argumentar, negociar y resolver: qué se quiere hacer; para qué lo vamos a hacer; qué necesitamos ; con qué lo haremos; dónde encontrar lo que necesitamos; etc. ;
asignar responsabilidades: quienes van a hacer cada una de las tareas y cómo evaluar el plan, los pasos dados y los resultados obtenidos
treball per projectes
Aprender investigando, jugando, escuchando a otros, explorando... | Inmaculada Martín Rodrigo
Publicado por Inmaculada Martín Rodrigo | 1 de febrero de 2006
Todo proyecto, sea del tipo que sea, implica tres elementos: una propuesta de hacer o conocer algo, unos medios para llevarlo a cabo y un producto o realización que puedo evaluar y mejorar. Es, por lo tanto un proceso, válido para cualquier momento, edad y situación vital. A lo largo de la vida, cuando nos proponemos o buscamos algo, seguimos este itinerario: planificar, realizar y evaluar. Iniciarse en edades tempranas -educación infantil- en este proceso me parece importante ya que es una forma de aprender a vivir, de aprender a ser, a buscar metas, a poner los medios para conseguirlas y a autoevaluarse.
Cuando surge un proyecto en el aula, comenzamos poniendo en la pared un trozo de papel continuo, largo y en blanco que se va llenando según los pasos que vamos realizando. Así al terminar el proyecto, tenemos delante el proceso que hemos seguido con cada uno de los pasos que hemos ido dando, para conseguir aquello que queríamos.
07/02/2006
PROMET A TU MATEIX
PROMETE A TI MISMOPROMETETE A TI MISMO
SER TAN FUERTE
QUE NADA PUEDA TURBAR
LA SERENIDAD DE TU MENTE
PROMTETE A TI MISMO HABLAR DE BONDAD, BELLEZA, AMOR
A TODAS LS PERSONAS QUE ENCUENTRES;
HACER SENTIR A TODOS TUS AMIGOS
QUE HAY UN ALGO DE GRANDE DE ELLOS;
MIRA AL LADO BELLO DE TODAS LAS COSAS
Y LUCHAR PARA TU OPTISMO SE TRANSFORME EN REALIDAD
PROMETETE A TI MISMO
PENSAR SOLO LO MEJOR
ESPERAR SOLO LO MEJOR,
SER ENTUSIASTA POR EL ÉXITO DE LOS DEMÁS
COMO LO ERES POR EL TUYO.
PROMETETE A TI MISMO
OLVIDAR LOS ERRORES DEL PASADO
PARA VER TODO LO BELLO Y GRANDE
QUE PUEDES REALIZAR EN EL FUTURO;
SE SERENO EN TODAS LAS CIRCUNSTANCIAS
Y REGALA UNA SONRISA
A CADA CRIATURA QUE ECUENTRES;
DEDICA TANTO TIEMPO EN MEJORAR
TU CARÁCTER I DE NO TENER TIEMPO
DE CRITICAR A LOS DEMAS
PROMETETE A TI MISMO SER:
DEMASIADO NOBLE PARA LA IRA,
DEMASIADO FUERTE PARA EL MIEDO,
DEMASIADO FELIZ PARA DEJARTE VENCER POR EL DOLOR
CHRISTIAN L.LARSON
TIPOLGIA DE PARES 5
| TIPOLOGIA DE PADRES 5 | ||||
Nº | TIPO | CARACTERÍSTICAS | CONSECUENCIAS EN LOS HIJOS | SOLUCIONES |
| NEUROTICOS ANSIOSOS | Necesidad de molestar al otro, miedos , temores, fobias, fantasmas NO saber tomar decisiones Estar a las que saltan para ser ofender o sentirse ofendidos Hacer lo mínimo Exigentes con ira y mal humor Dejar en mal lugar al otro Sentirse poseedores de la verdad Conflictos constantes | Generan angustia Desequilibrios emocionales Transtornos de convivencia familiar Retraso del desarrollo psíquico y evolutivo de todo Comportamiento infantil Modelos violentos NO saber ponerse en el lugar del otro No admitir equivocaciones | Saber cada uno sus limites Clima de serenidad Diálogo Comunicación No dramatizar Reforzar el respeto Cada uno asumir sus responsabilidades | |
| DISTANTES | Escatiman cariños a sus hijos Parejas inmaduras No asumen ser padres Ver la llegada de un hijo no deseado Después del parto vuelven a ser pareja de novios y mutua complicidad Reducen los cuidados al mínimo Entregados a si mismos Viven en permanente luna de miel Rechazan la paternidad Familia hotel Falta de comunicación | Al hijo deseado muchas exigencias Excluyen la participación de los hijos Desequilibrio Sentimientos rechazados, exclusión, imposible de integrarse, Buscar apoyo afectivo en otros Distanciamiento familiar Hambre de cariño desamor | Diferencia de roles padre – madre Relaciones frecuentes con los hijos de comunicación Compartir aficiones y afectos Asumir responsabilidades de padres | |
TIPOLOGIA DE PARES 4
| TIPOLOGIA DE PADRES 4 | ||||
| Nº | TIPO | CARACTERÍSTICAS | CONSECUENCIAS EN LOS HIJOS | SOLUCIONES |
| EXCESIVAMENTE NORMATIVOS | Culto a la norma, educar en el sometimiento, anular responsabilidades, generar ansiedad, no saben los limites ni adaptarse a la vida de hoy Horizontes cuadrados, modelo a imitar es la base de su educación | Ansiedad en el hijo al buscar la novedad, espontaneidad y la curiosdidad sumisión | Evitar la normativa que quita toda originalidad Aceptar las normas y asumirlar con razones lógicas Respetando las se les respetará Dar razones convincentes Ayudar en los momentos de ansiedad de la adolescencia Las normas al servicio de crear hábitos Marcar los tiempos para cumplir las normas Expresar las opiniones sobre las normas Ofrecer un cuadro de valores para asumirlas con respeto | |
TIPOLOGIA DE PARES 3
| TIPOLOGIA DE PADRES 3 | ||||
| Nº | TIPO | CARACTERÍSTICAS | CONSECUENCIAS EN LOS HIJOS | SOLUCIONES |
NEGLIGENTES IRRESPONSABLES | Temperamentales, nervisos, apáticos, comodos, abandono de sus responsabilidades, se dejan llevar po las preocupaciones de todo, sin afectividad por sus hijos, les dan regalos para ocultar sus irresponsabilidades, los dejan solo ante la toma de decisiones, Mas en padres que en madres | Comportamiento inconsciente Ansiedad, refugiarse en su mundo | Respeto entre la pareja Tomar acuerdos de conducta Actitud serena ante los caprichos Analizar la conducta Dedicarse a los hijos Dar caricias Asumir responsabilidades del y en el hogar Comportamientos firmes | |
DIMISIONARIOS DE SU OFICIO | Piensan que no es su obligación educar a sus hijos Van a casa a descansar Satisfacer sus caprichos No dan su opinión cuando se la piden Padres con éxito profesional hijos inseguros En casa se encuentran ausente s aunque estén | Rechazo de la figura del padre Conducta antisocial (delicuencia y drogadicción) Orientan su afectividad hacia la madre Buscar allegados que les den afectividad de verdad | En el caso padre no quiere educar pero esta presente, se puede salvar En el caso en que la madre es fuerte animosa y actitud de diálogo generan hijos con estabilidad emocional Caso en que el padre no educa genera hijos con complejos de inferioridad, supervalora a los demás Se puede cambiar comprendiendo la toma de decisiones Padres unidos en criterio de autoridad y respeto | |
TIPOLOGIA DE PARES 2
| TIPOLOGIA DE PADRES 2 | ||||
| Nº | TIPO | CARACTERÍSTICAS | CONSECUENCIAS EN LOS HIJOS | SOLUCIONES |
| INFANTILES INMADUROS | Comportamiento de mujer y hombre niño Escasa autonomía mental Miedo a la toma de decisiones Miedo a estar solo Sin desarrollo integral de la persona Sin desarrollo de las relaciones maduras adultas Sin identidad Creencia en la constante amenaza Ser colegas de los hijos Huida de responsabilidades | NO toman decisiones Buscan la protección constante NO aprende nuevas conductas Sin creatividad Sin iniciativa Necesidad de una proximidad físca Miedo a la soledad Amenazados constantemente | Generar imagen de padre Generar imagen de madre Mostrar los modelos Compartir la educación de los hijos Dialogo y Confianza | |
| OBSESIVOS | No reconocen comportamientos relacionados con la edad Creen en la adivinación Pendientes del que dirán Ritualistas Constantes temores Perfeccionistas y Exigentes Escrupulosos Intolerantes | Rigidos, no tienen afectividad Control de las emociones Intransigentes, no saben sentir, sometidos al orden Amenazados por las emociones Respeto a las normas y formas | Saber escuchar, Dar confianza Reconocer lo buen Admitir los limites y errores Admitir las opiniones de los hijos NO imponer criterios | |
TIPOLOGIA DE PARES 1
| TIPOLOGIA DE PADRES 1 | ||||
| Nº | TIPO | CARACTERÍSTICAS | CONSECUENCIAS EN LOS HIJOS | SOLUCIONES |
| DESPÓTICOS AUTORITARIOS | Autoridad i dominio indiscutible No deja pensar ni actuar Gritan Nunca se equivocan Siempre se le obedece Están a la defensiva No se acercan al otro No dan explicaciones de nada | Genera hijos agresivos y frustrados Niños débiles, dependientes, sin identidad, sin autonomia, servilstas Hijos con ganas de: escapar de casa, negarse al sometimiento, plantar cara, soportan castigos | Aceptar las limitaciones de los hijos, Dialogar, ponerse en su lugar Dejar que los hijos tomen decisiones, | |
| SUPERPROTECTORES PERMISIVOS | Sin organización Solucionan y complacen todo Sin hábitos ni destrezas Dejan las cosas sin acabar Son hijos sometidos Indisciplinados NO obligan a nada Ceden ante todo Evitan esfuerzos | Padres sin prestigio y sin fuerza moral Madres ansiosas, pesadamente tiernas, generan desasoiego Rechazo violento a la madre Dependencia obsesiva Hijos super protegidos y desvalidos, Niños en condiciones infantiles, exigentes al máximo | Ignorar conductas caprichosas Prestarles atención Refuerzo positivo Dejar de prestarles atención Jugar con los niños pero separándolos de la falda de la madre | |
01/02/2006
RISOTERAPIA 3
CEIP GONZALO GALLARZA- ALAQUAS
RISOTERAPIA 3º.-
OBJECTIUS: A.- Procés psicològic:- procés cognitius (mental): idees, pensaments, creences, valores ..
- procés conatius ( cos): conductes i hàbits - procés afectiu: sentiments, emocions i sensacions
B.- Per mig de del cos físic i emocional anem a corregir lo mental - sessions estructurades depenent de les característiques del grup, amb les següents fases:
o presentació
o calentament, desbloqueig energètic general de tots els integrants del grupo dinàmiques, per a perdre el ridícul i aflorar el somriure espontani i sense prejudicis
o desenvolupament, per a fomentar el grau de confiança, provocar el pensament positiu o comiat, reafirmar la confiança en u mateix i en els demésO feedback: roda d’opcions, intercanvi afectiu, punts de vist personals.
.