RESOLUCIÓ DE PROBLEMES 2
ALTRA PÀGINA PARA LA RESOLUCIÓ DEPROBLES PERA 5È I 6È
TECLEJEU DAMUNT : RESOLUCIÓ DE PROBLEMES PER A 5è I 6 è
ALTRA PÀGINA PARA LA RESOLUCIÓ DEPROBLES PERA 5È I 6È
TECLEJEU DAMUNT : RESOLUCIÓ DE PROBLEMES PER A 5è I 6 è
Adreçat als alumnes 3er cicle de Primària.
Especialment alumnes que tenen algunes dificultats per a l'abstracció, i als quals pot ser útil treballar aplicant situacions concretes.
És pretén repassar les qüestions relacionades amb el càlcul, la proporcionalitat, la mesura, etc. a partir de situacions concretes el màxim de properes als alumnes i a la vida cuotidiana.
Mitjançant aquests exercicis que han confeccionat els mateixos alumnes volem motivar a crear o millorar les habilitats o destreses per observar i classificar, a organitzar la informació, a establir noves relacions, a facilitar el procés d'aprendre a aprendre, etc.
TECLEJEU DAMUNT D'AQUEST ENLLAÇ: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
TECLEJEU DAMUNT D'AQUEST ENLLAÇ: ES UNA PROVA D'AVALUACIÓ INICIAL AL VOLTANT DE LA COMPRENSIÓ ESCRITA: LECTURA
POT SERVIR D'EXEMPLE O D'EXERCICIS PER A TREBALLAR A L'AULA AQUEST TEMA
en aquesta pàgina trobareu diverses imatges que poden facilitar la tasca al voltant de la materia de coneixement del medi
teclejeu damunt i s'obrira directament la pàgina imatges al voltant de ciències
mirar la siguiente pàgina comprensió escrita i comprensió letora
EN aquesta pàgina podeu trobar diverses activitats al voltant de la comprensió escrita , comprensió lectora, vocabulari i gramàtica
ALUMNE:
els alumnes aprenen amb: situacions reals que ho puguem aplicar, fomentar la habilita de la reflexió per a aplicar-ho després, interaccions màxima dels alumnat per inferir-se bases pera treballar, tindre clar per a que s’escriu, saber de que partim
Taller d’escriptura:
Interpretar els textos, completar una graella (qui escriu, per a qui, com, on s’escriu,...), primer escriure individualment, analitzar els diferents textos dels companys, destriar les característiques generals, començar a escriure per una frases i ajuntar-la amb altres per fer un paràgraf, configuració col·lectiva del escrit com una maqueta, per fer un escrit individual que recopila tot el que s’ha fet, avaluació compartida però sistemàtica d’acord a altra graella.
- Fomentarem el taller d’escriptura: partint d’un projecte; amb una graella (segons el tipus de text, per ubicar les idees, o, d’acord a estructures); seguint la idea de una trama; amb una reflexió dels paràmetres bàsics d’una situació comunicativa; amb esborranys a nivell individual; analitzant diferents esborranys per destriar les característiques d’un text; composant a partir de frases – paràgraf i que estan guardades a la carpeta del taller; partint d’una una maqueta, basada en els esborranys, corregint la producció; per valorar tot el procés de l’escriptura
PASSOS PER A ESCRIURE:
1er planificació:
- tindre clar els objectius del que es vol escriure
- pensar que escriurem
- com ho direm
- en qui ordre sorganitza el text, en ordre d ela importància
- per a qui ho direm (a qui va dirigit)
- que se sap del tema
- saber qui es el que ho escriu
- quin es el tema
- extraure el coneixements previs del tema
- inferir idees noves del que es llegeix respecte a les idees prèvies
- extraure informació complementaria
- pensar el text a escriure
- tipus de text
- fer un mapa conceptual de totes les idees
- fer un llistat de les paraules claus (personatges, objectes, ...)
- fer un llistat de possibles paraules nexe
- llistat de verbs
2n textualització:
- fer frases escrites utilitzant les paraules claus i verbs
- ordenar les frases segons la seua importància
- construir frases juxtaposades per a convertir-les després en coordinades o subordinades senzilles
- vore la coherència verbal del text
- vore en quin format es va a escriure
- ajuntar les frases en funció de la seqüència dels objectius que es vol donar al text
3er, revisió:
- tenir en conte el que es volia de principi i si sajusta
- correcció derrades ortogràfiques amb solucions daplicació a nous contexts
- tornar a escriure el text amb les rectificacions dites
- llegir el text escrit per comprovar les idees de principi
- revisar lescrit amb la seua ortografia
- rectificar les connexions que uneixen les frases
- llegir el text escrit per vore el sentit global d'ell, sense oblidar el que es desitjava des del principi
- al mateix temps que es llig comprovar errades
- fer les rectificacions d'acord als apunts del pas anterior
FRASES
- Donar diferents frases per reconstruir un text en funció del que es vulga escriure
- Donar una idea frase i escriure-la en diferents tipus de texts
- Quan es vol escriure: fer un llistat de paraules i desprès convertir-les en un llistat didees frases per escriure, dacord a al model que es vol redactar (cartell, carta, ...)
- Donar pautes per a convertir les frases juxtaposades dels alumnes en una narració amb una continuació de coordinades y/o subordinades simples amb nexes senzills (on, com, quan ...)
- Començar per escriure primer amb frases senzilles una darrere daltra (juxtaposades), dacord al sentit del text i les sues intencions inicials, com una manera de facilitar les tasques complexes de lescriptura, que desprès es convertiran en coordinades o subordinades
CORRECIÓ
- Donar textos per a rectificar errades
- Fomentar la correcció col·lectiva dels escrits, com una manera de fomentar l’autonomia personal
- Replegar escrits amb diferents errades (o generar-los) per observar, localitzar, rectificar i assimilar les correccions de manera inferida i intuïtiva
- Retroalimentar-se a través de reflexions del que se ha dit del que està escrit; aquestes es deuen fer a nivell col·lectiu per inferir la fonamentació del llenguatge per a la seua posterior utilització
- Transferir aprenentatges assolits en una llengua a altra, amplicant els coneixements d’una a l’altra.
- Emprar a altres companys, com observadors de/en la correcció de textos; repartint la tasca de correcció, per a afavorir el que es fixen en les errades per assimilar-les en el seu aprenentatge de la llengua (encara que desprès el mestre tindrà que revisar les correccions)
PARAULES
- Fer llistats de paraules: sinònims, adjectius qualificatius, adjectius d’espai i de temps, verbs –accions
- Descriure qualsevol cosa, emprant: adjectius de colors, de mesura, d’ubicació
- Fer puzzles amb el programa puzzle.com, per facilitar el domini del codi
- Fer sopa de lletres per fomentar el vocabulari en relació al tema a tractar
MAPES CONCEPTUALS
- Construir mapes conceptuals que mostren la relació del que es diu al text, per vore el sentit global
- Confeccionar mapes conceptuals amb paraules clau, que es relacionen entre si en funció del text, per entendre el sentit de tot el que es vol escriure
DIVISIÓ DEL TEXT PER FACILITAR EL PROCÈS DE LA ESCRIPTURA
- Fer esquemes que reflexen la idea principal de cada una de les parts
- Completar textos tipus (carta, cartell, article, conte, poesia, ...) on vagen mancant progressivament algunes frases estàndards
- Escriure el mateix text en diferents formats (carta, cartell, article, conte, poesia, ...), per vore com se transformen algunes de les frases Standard
- Donar seqüències didàctiques escrites per composar un text
- Rescriure el text llegit dacord al que sha subratllat per donar arguments
- Es pot iniciar el text, desprès de que cada alumne escriba una sèrie de frases al volant del tema ressenyat; a continuació, es fa una posada en comú daquestes, per a construir un text conjunt entre tots; per últim, es configura un text entre tots, que servisca dexemple
- Estructurar processos descriptura amb passos detallats dacord a la seqüenciació de lescrit i la seua tipologia
TEXTOS
- Crear textos escrits vinculats a necessitats de comunicació, com: la carta al reis mags; les normes de classe; la descripció de la classe, dun company, de la taula de classe / casa / la seua habitació;
- Fomentar lescriptura lúdica com els: contes, refranys, poesies, ...
- Completar textos on manquen alguna part, dacord a diferents formats de textos (carta, cartell, article, conte, poesia, ...)
- Treballar diversos tipus de textos: carta, noticia, cartell, narració, conte, recepta, instruccions de jocs, relats, murals, targetes, biografies personals
En la escuela pública Amara Berri de San Sebastián, los alumnos no siguen un libro de texto para estudiar matemáticas; aprenden, por ejemplo, el sistema métrico como responsables de una tienda ficticia, o lo que es una hipoteca cuando les toca pagar un crédito al banco que regenta otro compañero. Tampoco tienen clase de lengua al uso. En su lugar, hacen un periódico todos los días, preparan programas de radio y televisión o charlas con las que matan para siempre el miedo a hablar en público. "Nos interesan todos los ámbitos de su desarrollo, no sólo que sepan mucho de una u otra materia, porque se trata de que adquieran competencias para la vida: que sepan relacionarse, comunicarse, disfrutar", dice Emilio Martín, director del centro.
El proyecto educativo de Amara Berri, donde estudian 1.300 alumnos de dos a doce años, rompe con la idea tradicional de que el profesor es el que enseña y el niño el que aprende. "Es un proyecto de crecimiento para toda la comunidad educativa. Aquí todos enseñamos y aprendemos", explica el director. Todos sus integrantes participan en la elaboración de un programa muy pegado a la vida. "Cuando incluimos en él 'acusar la presencia del otro' es porque nos damos cuenta de que, a veces, al vivir tan deprisa, pasamos al lado de la gente sin saludar".
Amara Berri, declarado en 1990 Centro de Innovación Educativa del Gobierno vasco, siempre ha funcionado con planteamientos de ciclo, antes incluso de la LOGSE. De hecho, niños de distintos cursos están mezclados en las aulas porque se busca deliberadamente la diversidad. No sólo de edades, también de capacidades: se entiende que resulta enriquecedor para toda la comunidad educativa. Por eso mismo los niños con necesidades especiales reciben todo el apoyo posible dentro de las aulas ordinarias.
En este centro no funcionan por asignaturas propiamente dichas. "Aunque estén ahí", apostilla el director. "Lo que hacemos es montar actividades que llamamos contextos sociales" para el aprendizaje cooperativo o individual. Por ejemplo, en un mismo aula puede haber una zona para las adivinanzas y otra para preparar charlas en grupo. Los chavales tienen que repartirse el trabajo, decidir el enfoque, buscar la información, seleccionarla, preparar su intervención... Y sacudirse el miedo a hablar en público. Los pequeños simplemente se sientan ante el micrófono y hablan; los mayores, se preparan sus charlas con vídeo o Power Point.
Lo que ha hecho Amara Berri es recuperar la filosofía del juego con intencionalidad educativa, de cooperación, de responsabilidad... Porque los alumnos juegan a ser periodistas cuando se sientan a leer la prensa del día, analizan las noticias de la escuela y deciden qué temas destacar en su periódico. "Pero al mismo tiempo están realizando un trabajo serio que desarrolla muchas de sus competencias. Eso sí, lo hacen a su manera", explica el director. El 22 de marzo, se vanaglorian los chavales, fue el segundo diario en publicar la noticia del alto el fuego de ETA. Le dieron la misma importancia en portada que a la rotura de menisco de una de sus profesoras.
La escuela, repartida en cinco edificios, es realmente un centro de puertas abiertas. No hay aulas cerradas. Ni profesores marcando distancia con sus alumnos desde la pizarra. Ni hileras de pupitres. Los niños cambian de zona dentro de su clase o salen de ella sin levantar la mano ni pedir permiso. Y se respira sensación de libertad, en ningún caso de caos. Y eso que los niños van y vienen, se mezclan: mientras unos representan su obra de teatro otros les graban para los programas de televisión del día.
Ésta es la escuela que ha vivido siempre Ione, de 10 años. Por eso, cuando hace ya tiempo conoció por sus amigas del barrio que había otra forma de aprender, con libros de texto y exámenes, se quedó perpleja. "¿Y no tenéis tele ni radio? ¡Qué aburrido!". Su madre, Amaia Gorosabel, es profesora de Educación Especial en Amara Berri, donde comenzó a trabajar hace 22 años. "La decisión de traerla al centro no fue fácil, porque siempre piensas que es mejor que tu hija esté escolarizada en un sitio distinto a tu lugar de trabajo. Pero creo en este sistema, muy activo, participativo y vivencial, y me dio pena llevarla a un centro más típico, con libros de texto y forrándose a exámenes". Aquí sólo se utilizan los controles como una metodología más en los dos últimos cursos: la información se busca. "Si antes ya era impensable lo del libro de texto si se quería fomentar la formación y la capacidad crítica, hoy, en la era de la información, mucho más", afirma Martín.
Gorosabel nunca tuvo las dudas sobre la eficacia del sistema que sí asaltaron a los primeros padres que llevaron a sus hijos a Amara Berri. "Se ha comprobado que cuando llegan al instituto no obtienen resultados más bajos que sus compañeros y están más preparados en otros aspectos", añade. "Al hacer tantas actividades, trabajar con tantos profesores, con niños de otras edades y capacidades, desarrollan muchos recursos", sentencia.
En Amara Berri les educan para que aprendan a disfrutar de lo que hacen. Y, además, "para hoy, no para el día de mañana", dice Martín. "Porque la vida es hoy".
Orígenes y expansión
El origen del Amara Berri hay que buscarlo en Jesuitas de Durango en 1972. "Eran los últimos años del franquismo y había muchas iniciativas educativas, movimientos asamblearios y ganas de cambiar el sistema para que la comunidad escolar participara, los chavales tuvieran protagonismo en su aprendizaje y el rol del profesorado fuera cambiando", cuenta Emilio Martín, el director de esta escuela. Todo se quedó en un intento y en un libro, La escuela que pudo ser. Pero Loli Anaut, impulsora de ese sistema, se trasladó en 1979 a Amara Berri y empezó a montar el proyecto en educación infantil. Poco a poco, los profesionales se fueron acercando a conocer esa innovadora propuesta educativa. "Los primeros años fueron muy agradables, porque creas algo en lo que crees y eso es enriquecedor, pero también muy duros y complicados. Había que romper muchos clichés", cuenta el actual director de Amara Berri. Los niños de infantil fueron pasando de curso y se implantó el sistema hasta los 12 años. En 1990 el Gobierno vasco declaró la escuela Centro de Innovación Educativa. A partir de entonces se creó un equipo para asesorar a las escuelas que habían mostrado su interés en conocer el sistema Amara Berri. Hoy existe en el País Vasco una red de 20 centros que enseñan bajo los mismos parámetros de este colegio, que tiene, además, estrechas relaciones con varias escuelas de Canarias, Cataluña, Navarra y Zaragoza.
ratoli -cara
s'aprofita una pilota i es va ficant els detalls
titella de ratoli
Consistiex en aprofitar el tub del water i decorant-ho pera a que parega un ratoli
porta veles
agafrem un tub de carto i paper per al suport i papers de decoratius per a embellir-ho
aprofitar el troços de plàstic cilindric per a fer un collar
la cistella
emprar diferents fulls que estan utilitzat per una banda i d'asa algo que etiga plàstificat