La interacció social:
Les habilitats socials necessàries per a interactuar amb els altres, S'APRENEN des de l'infància. la família és un nucli socialitzador fonamental, però tambè són importants el col·legi i el context social (TV, ...)
CONTRACTE PER FIXAR UN COMPROMIS
JO ...........................................................................................................................
En presència de ...................................................................................................
I amb da ......................................,
Assumeix el següent compromís: .............................................................................................................................
....................................................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................................................
al qual duré endavant ............................ (dies , setmanes , ...)
utor /a: Pare / mare: Alumne/a
Nom: Nom: Nom:
............................. ............................................. .........................
En caso de xiquets /es menuts o amb problemes conductuals greus, se’ls deuria reforçar amb estímuls o premis que ell/a mateix considera importants: assistir a un partit de futbol amb son pare, passar un dia amb el seu cossi, vore un programa de la TV que l’agrada molt, .......
DOCUMENT HISTÒRICCONTRACTE DE MESTRES EN 1923
(TROBAT PER QUASUALITATEN Alas i Balas)
Este es un acord entre la senyoreta .............................................................. mestra , i, el Consell d’Educació de l’Escola ................................... per la qual la senyoreta ....................................................... acorda impartir classe durant un període de vuit anys a partir del ... de setembre de 1923. El Consell d’Educació acorda pagar a la senyoreta ................................................................ la quantitat de 75 pesetes mensuals.
La senyoreta ............................................................................... acorda:
1.- NO casar-se. Este contracte queda automàticament anul·lat i sense efecte si la mestra es casa
2.- NO anar en companyia d’homes
3.- Estar en sa casa entre les 8:00 de la vesprada i les 6:00 del mati, a no ser que siga per a tendre la seua funció escolar
4.- NO passejar-se per les gelateries del centre de la ciutat
5.- NO abandonar la ciutat baix ningú concepte, sense permís del president del Consell de Delegats
6.- NO fumar cigarrets. Este contracte quedarà automàticament anul·lat i sense efecte si es trobarà a la mestra fumant
7.- NO beure cervesa, vi o whisky. Este contracte quedarà automàticament anul·lat i sense efecte si es trobarà a la mestra prenent cervesa, vi o whisky
8.- NO viatjar en cotxe o automòbil amb ningú home excepte el seu germà o el seu pare
9.- NO vestir roba de colors brillants
10.- NO tenyir-se el cabell
11.- Usar al menys dos enaigües
12.- NO usar vestits que queden a més de 5 centímetres per damunt del turmell
13.- Mantindre neta l’aula:
a) agranar el pis, al menys una vegada al dia
b) Fregar el pis de l’aula als menys una vegada per setmana amb aigua calenta
c) netejar la pissarra al menys un vagada al dia
Ana i Josefa:
a) es dona el full amb a estes preguntes.
b) la gente s dedica a caminar per la classe
d) quan la múscia para se contesten les preguntes amb al que tenen davant, amb intercanvi d'informació
e) es repetix aquesta situació varies vagedes, amb la intenció de que la gent es done a conèixer
LEs preguntes son:
1.- Recordes algún llibre o poema que t'hja agradat especialment?
Què avlors representen per a tu?
2.- Pensa en una persona o persones que hajen influit en la teua vida
Què valors representen per a tu ?
3.- Què valors creus que transmeteixes tu com educador/a?
el valor del silenci
Ana i Josefa
El valor que fa que fucnione tots els altres valors es el valor del silenci.
El valor del silenci es:
- la capacitat d’escoltar, la capacitat de comprendre la realitat invisible de la vida humana, es a dir, la comprensió de lo que vertaderament està passant més allà de a superficie
- Sintonitzar amb les necessitats del ser i dels demés , i, de la forma adequada, complir amb aquestes necessitats
- Enfocar la ment i l’intel·lecte en un objectiu
- La ferramenta de concentració per anar cap a dins, utilitzen la ment i intel·lecte per obtindre els valors i els principis originals que hi han dins de mi
- El vehicle per noves perspectives i creativitat, en les arts, ciència, te el motor en el canvi personal - El silenci es la llavor de qualsevol canvi qualitatiu o de qualitat
Ana i Josefa
frases per a treballar l'amor:
- Hem de aprendre a utilitzar el llenguatge de l’amor connectant amb la nostra autenticitat, expressant els bons sentiments. Seria una forma de Amor cap als demés
- Fem el que fem, deuríem fer-lo amb Amor. Cada situació te la seua bellesa. Deguem aprofitar-la
- Una persona amb ira es presa del seu dolor. Seria bo no tenir mals sentiments cap a ella. En eixos moments es quan més necessita el nostre amor.
- El nostres cor te que sentir-se fort i segur, per a créixer, per a seguir caminant
- Si aconseguim unificar la força del cor i la força de la ment, les nostres accions, el nostres fets, tindran major èxit
- Abans de pendre una decisió seria bo pensar si va a generar al nostre voltant un estat de pau, o va a donar lloc a un conflicte. Açò també és una manera de Amar
- Un acte d’Amor es respectar la forma d’actuar i manifestar-se de les persones
- NO podem trobar un equilibri entre ment i cor si no som coherents. Cada decisió deu alliberar-nos, deu ajudar a que els demés també es entén lliures
- Seria bonic parlar a la gent amb Amor
- La vida sense Amor no es vida. Eixe és el valor de l’Amor
- Per què totes les persones ens arreglem el cabell tots els dies i no ens arreglem el cor?
- El que tota persona necessitem realment es una comprensió correcta i precisa de lo que es l’Amor. L’Amor està basat en la comprensió, en la confiança mútua i en el respecte
- Una paraula dita amb Amor, pot suavitzar el sofriment d’un cor que sofreix
- Cada situació en la vida deguem afrontar-la , aleshores per què no afrontar-la amb AMOR ?
- Deguem permetre que l’Amor fluisca i refresca a tots amb la seua bellesa i tendresa , això renovarà i ens farà sempre calms, atractius i saludables
Consideracions al voltant de valor de l'AMOR:
" On no hi ha amor, la vida es converteix en un desert"
L'Amor es la voluntat d'amar de voler de querrer
L'Amor no és apego, no es dependència mútua
Amar es donar llibertat, es no jutjar, per evitar ofendre, per evitar el sentiment de tindre de perdonar o perdonar, el amor no genera remordiment
AMOR ES ENTREGA = MÀ OBERTA
AMOR ES FLUIR = CORRENT DE RIU
CONTROL DEL DIÀLEG INTERN
Ana i Josefa
Sabem que:
1.- Els sucessos a soles estressen si els interpretem com amenacadors ................
2.- Hi han successos realment amenaçadors, però altres que no ho són, interpretem com si ho fórem ..., causant un estrés innecessari. Ocurreix per creences irracionals com:
2.a.- ens considerem incapaços de controlar les nostres reaccions davant situacions estressants
2.b.- ens creguem incapaços d'influir en les esdeveniments o en la gent
2.d.- percebem l'ambient com perillós
3.- Podríem controlar les nostres creences irracionals o subsistuir el diàleg intern negatiu per altres més positiu:
3.a.- controlant el diàleg intern inmediat
3.b.- alertant les notres creences irracionals
Anem a treballar aquests fonaments. Es tracta d'assenyalar amb quina finalitat t'agradaria poder manejar el diàleg intern, assenyalant els tres motius més importants de cada pregunta:
Què successos te fan sentir amenaçats?
Quines coses penses que te superen?
Què coses de la gent no pots suportar?
Què penses negatiu de tu mateix? Tens raons clares per a pensar així?
Quines frases possitves et diries de tu mateix?
Fer:
1) Escriu frases boniques sobre tu
2) encuadernar-les
3) fica-les per la classe o per corredor
Ana i Josefa
Frases emprades per mediador en la resolució de conflictes
Fase 0.- Preàmbul:
Es relaxen i es senten a les cadires un davant de l'altre o enfront
Fase A.- Mediador:
Fa les següents preguntes als alumnes:
a.1.- Què ha ocorregut?
a.2.- Què diu el teu company que ha ocorregut ?
a.3.4.- es repeteix les dos de abans fent-les al altre company
a.5.- Com t'has sentit ?
a.6.- Com diu la teua companya que s'ha sentit ?
a.7.8.- Es repetix les mateixes preguntes al altre company
a.9.- Quines solucions donarieu al conflicte que haveu tingut?
a.10.- Què solució ha dit el teu company que donaria?
a.11.- Quina solució donaríes tu?
a.12.- Serieu capaços d'aplegar a un acord?
a.13.- A quin acord?
a.14.- L'acceptaríeu ?
Ana i Josefa
Per treballar llegendes, amb els possibles temes (enveja, mal, repentiment, generositat, vanaglòria, orgull, protagonisme)
"La muntanya orgullosa"
Açò va ocorrer fa molt de temps. Hi havia un planeta xicotet, molt jove, completament llis, al que l'isque una muntanyeta que va créixer fisn al 520 metres.
Aci va estar millons d'anys. Amb el temps començaren a sorgir en la planura unes muntanyetes , que varen créixer.
La primera, irritada per la perduda del seu domini, va fer un esforç y va créxer 380 metros mes i, a mesura que transcorria el temps, va créixer en proporció al seu orgull. Per fi, va comprovar que en els seus cims ja no hi havia vida a causa del fred i dels forts vents; en canvi, les altres muntanyetes es cobrien d'arbres on nidaven tota classe de pardalets i eren acariciades per la sua brisa. Quina enveja!. finalment, ho ho va poder aguntar i va estallar convertida en volcà, va enverinar l'aire, va matar tota la vida, desolà les seus propies laderes, seca i arruïa totes les demes muntanyes. Passada la fúria boja, va vore la seua obra i, ...., apagant-se es va repentir.
Aleshores de les seus ladres brotaren llàgrimes en forma de fonts púrisimes a quiens aigües varen tornar de nou els pardalets i amb ells, les llavors. Quan es dissiparen les cendres, va tornar a brillar el sol. Com la seua terra era nova, eixida de les entranyes del plata i rica e minerals i gèrmens de vida, prompte es va fer bonica, molt verda, i adornada de núvol que li donava ombra i carícies.
La seua vida contagia a altres terres i sempre visque erosionant-se calladament, humil i convertint-se en un frondós vall de rius i boscos que encara hui es poden reconèixer (José Socorro)
Per treballar aquesta llegenda es proposa, contestar a estes preguntes col·lectivament:
1.- T'has comportat alguns vegada com muntanya? Conta en que cas t'has comportant com a muntanya?
2.- Pots ser feliç preocupant-te sols en ser mes que el demés ? Per què?
3.- Què va succedir desprès que la muntanya es va arrepentir? Succedeix això en la vida ?
4.- Fer una dramatització de la llegenda
5.- Fer un dibuix de les fases de la muntanya i altre similar de les fases de la vida similar al d'un home
6.- Escriu una morraleja aplicable a les persones
Ana i Josefa
Proposen diferents activitats, per descobrir com es manegem en la nostra vida, per vore que busquem en els altres, que són els demes per a ú, ...
1.- La dinàmica del pòsits al cap per vore com s'agrupen en el grup, sense donar ninguna inidicació. Es deixa al grup que es junte conforme cadascú vulga, i després fer reflexions en veu alta del perquè s'ha fet així
2.- M'agradría. consisteix, primer escriure a un paper el que a cada alumne l'agradaria del grup a nivell personal, després es llig, i, per últim s'escriu a un document d'aula o cartolina el que la gent vol del grup en general, com un manifest d'intencions
3.- El que es per a cada ú l'altra persona en general. Es tracta d'escriure a un paper el que representa cada persona però sense personalitzar -les . Per example:
TU ETS PER A MI .......
Un camí a seguir
Un motiu d'alegria
etc4.- "Necessite de tu ..." Omplir aquesta fitxa tipus unes 8 vegades, per aprendre a parlar amb els altres, per a demar ajuda i per a expressar els sentiments
Necessite que ..........................................................................
sense que ....................................................................................
per a sentir-me ........................................................................
5.- Amic invisble.
Condicions:
5.1.- Escriure una carta de les coses que t'agraden de l'amic que t'ha tocat
5.2.- Fer un dibuix de les coses que no t'agraden de l'amic invisible
5.3.- Ficar-li frases bóniques , com a piropos
5.4.- Fer un regal que cada alumne confecciona, sense comprar-ne res, aprofitant el que es te per a reciclar
Ana i Josefa
Es Tracta En Aquesta Activitat Vore Com Son Els Pensaments I Sentiments De Cada Alumne, Per Saber D'on Partir Per Treballar La Personalitat de cada alumne.
Per tant aquesta consisteix en donar la fulla a cada alumne, per que omplir-la en silenci. després es llegirà a la classe en veu alta
fitxa:
1.- Estime ...........................................................................................
2.- Necessite ...................................................................................
3.- Espere ........................................................................................
4.- No puc .........................................................................................
5.- Tots i Totes ..............................................................................
6.- A la meua classe .....................................................................
7.- Tinc por de ...............................................................................
8.- M'agrada ..................................................................................
9.- Em preocupa ............................................................................
10.- Jo sóc .......................................................................................
11.- Els altres pensen que sóc...................................................
12.- Somie amb ...........................................................................
13.- Em diverteix ..........................................................................
14.- El meu desig més gran és .................................................
15.- Em sent molt bé quan .........................................................
PER DISMINUIR EL COMPORTAMENT INADEQUAT
ANA I JOSEFA
Es tracta de ficar límits i establir el paràmetres de la conducta
1.- Extinció:
Per eliminar conductes molestes. exemple: queixes, buscada d'atenció, fer sorolls amb la boca, males cares, ....
Cal que aquestes conductes no siguen reforçades per la resta d'alumnes
Si es tracta de desobeir, insultar, pegar, robar, ... cal usar mètodes més severs
1.a.- Ignorar les conductes a extinguir
1.b.- Prestar-li atenció quan s'acaba la conducta inadequada
1.c.- Si pataleja, trenca algo per cridar l'atenció ... se li avisa de que pare. Si ho ignora, enviar-lo 5 minuts a l'aïllament
2.- Aïllament o "Time out":
S'utilitza a soles per parar conductes agressives o violentes per a xiquets entre 2 i 10 anys
Cal aplicar-lo després d'una advertència, sense argumentacions llargues
Cal explicar al xiquet el temps que passarà aïllat
Fer passar a l'alumne per 1 minut d'avorriment per cada dos anys, perquè suprimeix l'atenció que motiva el mal comportament, para el conflicte i dóna oportunitat de que l'alumne es tranquilitze
2.a.- Si es nega: augmentar un miunt extra per cada minut que passe sense entrar o llevar-li un privilegi
2.b.- Si ix abans del temps: se li fa començar de nou el càstig
Per evitar el rebuig, cal alabar al xiquet per la primera conducta positiva que faça quan ixca
3.- Cost de resposta:
Es suprimeix un privilegi sense afectar la resta de companys, indicant el temps de supressió (no excessiu). Com a màxim ha de durar 24 hores
Quan es retira el privilegi, hem de mantenir una actitud tranquil·la i ferma i quan passe tot, oblidar l'incident
Es combina amb reforços positius davant un bon comportament
4.- Economia de fitxes:
4.a.-Seleccionem el comportament a modificar
4.b.- Decidim les fitxes, creus, sols, estrelles . . . que anem a donar
4.c.- Confeccionem els premis pels quals poden canviar les fitxes
4.d.- Concretem el valor de les fitxes per a cada conducta meta. Si es complexa, ho fragmentem
4.e.- Cal no ser exigent al principi, per a que els alumnes pugen tindre èxit. Després anirem fent-nos cada vegada més exigents
4.f.- Les fitxes es donen immediatament, sobre tot al principi
4.g.- Cal dur endavant una avaluació i feedback del programa
5.- Auto instruccions
Han d'anar generalitzant-se a tota activitat - problema
5.a.- Definir el problema: Què tinc que fer?
5.b.- Estratègia d'execució: Com ho tinc que fer ?
5.c.- Focalitze l'atenció: He de pensar a soles en el que faig
5.d.- Auto reforç: Bé, ho estic fent bé
5.e.- Auto avaluació i feedback del errors: He comés un error. He d'anar amb més cura i fer-ho espaiet ...
AMB REFORÇ POSITIU
Tot per establir límits en les conductes
Ana i Josefa
1.- Lloança:
1.a.- lloança immediata: descriptiva. precisa i sincera del comportament adequat, incloent comentaris positius i motivadors, com "has fet molt bé les restes, però encara has de resoldre aquest problema"
1.b.- to de veu agradable, sense sarcasmes
1.c.- es poden incloure suggerències per evitar conductes inadequades: "Gràcies per tancar la porta espaiet"..... concretant el comportament positiu que volem
2.- Atenció: Mirant-lo, somrient, fent alguna activitat conjunta amb ell
3.- Contacte físic: Asseguts al seu costat, abraçades, besos, jocs que implique contacte, carícies
4.- Recompenses i privilegis, sense deixar-nos sobornar:
Es donaran immediatament després de l'emissió de la conducta, ni abans ni molt després
Ser consistents: donar-los sempre que es faça bé la conducta
Han de variar-se per evitar el cansament
Proporcionar-los a la importància i dificultat de la conducta a canviar
5.- Aplicar la "llei de la iaia"
Fer açò primer per a que després obtingues allò (et menjaràs el caramel quan acabes el que has de fer)
Ana i Josefa
Les dos dificultats de l'escolta són:
1er: Les ocupacions de la pròpia ment: Escoltar es prestar atenció al qui parla, eliminant els propis sorolls interns i distraccions. Quan escoltem tenim també emocions pròpies. Estem ansiosos, agressius, tenim pressa? .. .. .. perquè existeix el contagi emocional
2on: Els prejudicis: polítics, morals, culturals. Cal reduir el seu efecte per a no dificultar la comunicació
Darrere d'aquesta explicació, es pot fer el següent qüestionari per saber si sabem escoltar
SÉ ESCOLTAR?
1.- A quantes persones creus haver escoltat els últims tres dies?
2.- Durant quan de temps?
3.- Penses que han solucionat els seus problemes, aclarint idees confuses o s'han sentit millor desprès de l'escolta?
4.- Quines creus que són les causes que et fan perdre fàcilment el contacte amb els altres? Inseguretat, pena, ràbia, ....
5.- Et costa difernciar les idees importants de les que no ho són quan escoltes algú?
6.- Compares la informació que et donen nova en la que ja saps?
7.- Et centres en l'latre, o estàs pendent de tu mateix mentre escoltes?
8.- Deixes que els altres acaben de parlar, abans de parlar tu?
9.- Quan no comprens be el que t'han dit, demanes que t'aclareixen els dubtes?
10.- Tractes de comprendre l'estat emocional del qui et parla i de demostrar-ho?
Es planteja la situació com un exemple d'una situació conflictiva a l'aula, sense ficar noms concrets dels alumnes implicats. Simplement es tracta de tindre una plantilla amb les mateixes preguntes o adaptades a la situació, i per tant, es tractaria de escriure la situació
Per exemple:
En un classe de ....è, Pepita, es rebutjada per un grup de la mateixa classe. La Pepita és acusada pel grup d'haver-ho dividit, des de que estaven dos cusos abans, l'any en que arribà a la classe, com a nova alumna. El grup que la rebutja , no juga amb ella, i fins i tot, pressiona als membres del propi grup, per a que ningú jugue amb ella. Si algú ho fa, ès acusat d'abandonar el grup. Un dia a l'hora del pati, Pepita, demana a Pere, membre del grup que la rebutja, que jugue amb ella.
PRIMER PAS: es contesta a nivell individual sense parlar amb els demés a les següents preguntes:
1.- Què penses que ha de fer Pere?
2.- Per què ho ha de fer així?
SEGON PAS: fer un debat al grup d'aquestes preguntes
a.- Quins motius creieu que hi ha per a rebutjar a algú?
b.- Com creus que és sent la persona rebutjada?
TERCR PAS: fer una altre debat amb les següents preguntes
z.- Perquè creieu que actua així el grup?
y.- vos ha passat axó alguna vegada?
z.- si vos passarà, com vos sentiríeu ?
Ana i Josefa
es tracta de fer un massatge entre parelles, una persona li ho fa un altra i esta l altre desprès.
Passos:
1.- Pugen les formiguetes per la muntanya (es camina amb els dits, amunt i avall de l'esquena i els braços)
2.- Baixen les formiguetes de la muntanya
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
3.- Boten els cangurs, pujant (puntes dels dits)
4.- Boten els cangurs, baixant
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.5.- Pugen les rates penades (pessics amunt i avall)
6.- Baixen les rates penades
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.7.- Pugen les elefants (palmades)
8.- Baixen els elefants
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-9.- Troten pujant els cavallets (cops de puny tancat)
10.- Baixen els cavallets
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.11.- Ix el sol ( ma oberta, recorrent tota l'esquena i braços)
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-12.- Un calfred ( es passen les puntes dels dits a penes tocant l'esquena , de dalt a baix)
AQUI ALGUNES DE LES ORIENTACIONS BÀSIQUES PER ESCRIURE:
a.- GRAFOMOTRIU: Habilitat per a escriure
b.- COGNITIVES: Intenció clara, motivació, memòria a llarg plaç del contingut
b.1.- LINGÜÍSTIQUES: Ortografia, lèxic i sintaxis
b.2.- TEXTUALS:
b.2.1.- adequats
b.2.1.1.- Intencions comunicatives: Informar, Narrar fets, Convèncer, Donar instruccions
b.2.1.2.- Situació: Escolar, Lingüística, Relacionada amb el interès
b.2.1.3.- Destinatari: Qui ho rebrà ? Què sap ?
b.2.1.4.- Missatge: Què fiquem ? Com ho direm ? En quin ordre ?
b.2.1.5.- Canal:Suport d’enviament
b.2.2.- Coherent: Estructura – esquema, Organització d’idees
b.2.3.- Cohesionat: Discurs articulat
b.2.4.- Correcte: Lingüísticament i formalment ( Ortografia, Lèxic, Sintàcticament, presentació )
b.3.- SITUACIÓ: Analitzar les situacions, Pensar en la comunicació, Per a tindre una idea global del esquema
1.- Es tracta de vore com es valorem a nivell personal cadascú dels alumnes, amb una valoració en veu alta de comes veuen a nivell personal
2.- Es reparteix el full amb aquestes frases:
- "SINO HO FAIG PERFECTAMENT, SÓC UN FRACÁS"
- "LA FESTA VA SER UN DESASTRE PERQUE LA MEUA AMIGA ESTAVA MASSA ACOUPADA EN ATENENT ELS ALTRES"
- "SEGUR QUE ES CREMARÀ EL MENJAR QUE ESTIC GUISANT"
- "M'HE OBLIDAT D'AVISAR A LLUIS QUE HI HA REUNIÓ. SE N'ARMARÀ UNA BONA"
- "NO LI HE AGRADAT A LA PERSONA QUE M'ACABEN DE PRESETNAR. NO LI AGRADE A NINGÚ"
- " JA M'HE OBLIDAT ALTRA VEGADA . QUE TORPE SÓC!"
- "TOTES LES COSES MALES QUE PASSEN A ESTA CASA, PASSEN PER CULPA MEUA"
- "EL MEJAR ESTAVA BO. AVUI HA HAGUT SORT I M'HA EIXIT BE"
- "SEGUR QUE PENSEN QUE NO MEREIX LA PENA CONÈIXER-ME"
- "SE QUE LES COSES NO VANA MILLORAR"
- "HE DE FER EL QUE M'HE PROPOSAT"
3.- Es lligen en silenci
4.- D'ú en ú cada alumne diu la frase en la que mes es reflexa i el motiu
5.- La mestra al final dels comentaris de tots els alumnes recanvia el quehan dit, comentant que di t'ha eixit be es perque ho fas molt be i sempre ho pots fer, ....
6.- Canviar les frases per el seu sentit possitiu
FORMAS DE MEJORAR LA COMPRENSIÓN ESCRITA
Para mejorar la comprensión lectora, es aconsejable leer frecuentemente y leer mucho.
Sigue estos pasos cuando leas:
1. Antes de leer:
Mira el texto unos segundos.
Piensa:a) ¿Qué tipo de texto es? (carta, artículo...)
b) ¿De dónde está sacado? (revista, libro, TV, periódico...)
c) ¿Sobre qué trata el texto?
d) ¿Qué sabes de ese tema?
e) ¿Qué más te gustaría saber de ese tema? (escribe tres preguntas)
2. Primera lectura del texto:
Lee todo el texto sin pararte.Intenta responder estas preguntas mientras lees el texto:
a) ¿Encuentras las respuestas a las preguntas que hiciste antes de leer el texto?
b) ¿Cuál es el tema del texto? (¿Quieres cambiar la frase que escribiste en el apartado anterior, 1c?)
c) ¿Cómo está organizado? ¿Se puede dividir en partes?
3. Segunda lectura:Lee el texto otra vez, pero ahora con más detenimiento.
a) ¿Cuáles son los puntos principales? (haz una lista o un resumen breve)
b) ¿Cuáles son las palabras importantes? (Haz una lista con las cinco palabras clave)
c) ¿Qué palabras son nuevas para ti? (escribe cinco palabras nuevas para aprenderlas. Usa tu diccionario)
4. Después de la lectura:
Cuando hayas terminado, reflexiona sobre estas preguntas:
a) ¿Qué partes del texto te parecen más interesantes?
b) ¿Qué partes del texto te han parecido más difíciles? ¿por qué?
c) Las palabras nuevas ¿te parecen útiles? (Escribe algunos ejemplos usando esas palabras)
Procura leer mucho y frecuentemente, y leer de distintas fuentes (periódico, revista, libro, Internet