Blogia

primariasagunt

HABILITATS SOCIALS A.2

HABILITATS SOCIALS A.2

Premises "think - tank"

1.- tot canvia, per tant les persones poden canviar

2.- les persones tenim tots els recursos al nostre abast

3.- les conductes sempre son positives

4.- es pren la millor decisió en eixe moment, d’acord als recursos que uno disposa

5.- cadascú representa el món d’acord a la seua representació interna

6.- filtrem del món exterior d’acord als nostres sentiments

7.- sempre es te raó

8.- pensar fa mal

9.- el geni prediu d’acord a la descomposició de les parts

10.- de la comunicació sempre s’obte uns resultats

11.- el 93 % de la comunicació es no verbal

12.- Hi han 2 nivells de comunicació: conscient i no conscient

13.- la inflexibilitat es sinomin de resistència

14.- el flexible es el que obte dirigir al comunicació interactiva

GALERIA D'IMATGES PER TREBALLAR A L'AULA

GALERIA D'IMATGES PER TREBALLAR A L'AULA

Aci trobareu diferents imatges per utilitzar a l’aula y poder fer diversos treball son prou originals, inclus algunes poden tindre moviments senzills

Tecleu damunt  de "fotografies originals," i anireu directament a la pàgina

Experiment a simple vista

Experiment a simple vista

PER QUÈ ES VEU AIXÍ LA CULLERA?

A VORE QUINES EXPLICACIONS DONEN ELS XAVALS?

ja sabem que es per la reflexió dels objectes amb l’aigua

característiques del 3er cicle

característiques del 3er cicle

aci tobeu tota la fonamentació al respecte del tercer cicle de primária

AL VOLTANT DELS RACONS D'AULA

EN AQUEST ENLLAÇ TENIU TOT EL QUE FA REFERENCIA A RACONS D’AULA (TECLEU DAMUNT)

QUALITATS DE CADASCU

QUALITATS D’Ú MATEIX
        Anima = es energia inesgotable.
 
        El pensament transcendeix d’ú mateix, ix d’ú fora.
       Cada pensament té un pes específic en la vida, moldegen la realitat (autocontrol, felicitat, salut, ...).
 
       Es a dir, es pot aconseguir tot amb els pensaments, sobretot si connecta amb la corrent de pensament positius i de be, perquè es crea un poder creador, per tant hem d’aprendre a usar l’anima per a viure millor.
 
        Aprendre  a utilitzar el poder creatiu del pensament:
        1. aprendre a distingir el que te fa be i del que te fa mal
        2. aprendre a distingir el pensament y bo del negatiu.
 
        Pensament negatiu = aquell que et lleva la pau, la tranquil·litat; aquell que et produeix malestar, infidelitat fins a ficar-se malalt.
 
        Pensament positiu = aquell que et dona pau, que et deixa tranquil, que et dona benestar, fidelitat i fins la salut.
 
        Les malalties son ficades per u mateix amb el desassossego i l’angoixa.
 
        Quan es sap distingir  un pensament positiu d’ú negatiu:
        * Canvia en cada instant el pensament negatiu que te desassossega per un pensament oposat en positiu, fica-ho en present en la teua ment.
 
        * El pensament positiu, pensa en cada instant que tens el be que necessites, per a cada petició has de creure-te-la ara i ja, perquè el pensament creador es lo bo per a la nostra vida. Fes el pensament com algo teu, vullgent-ho voluntàriament, conforme al que necessites.
        “Si vols el teu be, busca-ho”
        “Pensa en el be que necessites i pensa el que tens”
        “El mal desapareix de la vida al crear el be oposat al mal”
        “El mal més que un defecte del físic es el que tu penses d’eixe defecte”
        * Per gran que siga la be aconseguit es insignificant amb el be possible, infinit de Deu.
 
ELS EFECTES DELS PENSAMENTS:
    El pensament es com un cotxe, que està molt ben revisat, però quan li fiques la gasolina al dipòsit de la vida, si cau tot dins ,està ben usat, però si cau fora, es pren foc i fa malbé el cotxe.
 
    Usa voluntàriament la teua llibertat, i escolleix un pensament positiu per a funcionar be.

L'ABRAÇADA

ABRAÇA’M “L’ABRAÇ ÉS AMOR I ALEGRIA”, “L’ABRAÇ APROPA I UNIX”

Necessitem: Diàriament:

         - 4 abraços per a sobreviure          - 8 per a estar be

         - 12 per a créixer

EL PACTE EN LA RELAXACIÓ

EL PACTE EN LA RELAXACIÓ:
- NO JUTJAR
- NO CRITICAR
- NO COMPARAR
 
         * NO JUTJAR-SE
         * NO CRITICAR-SE
       * NO COMPARAR-SE

GAUDIR DE LA VIDA

L’ART DE SER FELIÇ:
- RELAXACIÓ COMPLETA
- RESPIRACIÓ CIRCULAR
- CONSCIÈNCIA DELS DETALLS
- INTEGRACIÓ EN L’ÈXTASI
- FACES EL QUE FACES LA TEU DISPONIBILITAT ES SUFICIENT
         * Explora els canvis subtils
         * Inhala per la sensació més
         * Prominent
         * Disfruta tant com pugues

TÉCNICA BÀSICA DE RELAXACIÓ

RELAXACIÓ
* POSICIÓ CÒMODA
* ULLS TANCATS
* RESPIRACIÓ PROFUNDA
         + del 3 al ú
         + del 10 al ú
         per a estar més profund

FUNCIONAMENT DE LA MENT

LES FUNCIONS DE LA MENT:
1)  CONSCIENT  (la pantalla de l’ordinador)
2) SUBCONSCIENT (el disc dur)
3) SUPRACONSCIENT (la llum elèctrica)
 
3 PRINCIPIS DE COM FUNCIONA LA MENT
* EXPANSIÓ:
“ tot allò en el que penses tendeixen a créixer o expandir-se ”
* REFLEXE
“ Crees allò en el que creus ”
“ Vore per a creure i creure per a vore ”
* PERMANÈNCIA
“ els pensaments i creences segueixen actius i creant els seus efectes fins que els canvies conscientment”

 
PERSONALIDAD
 Temas entorno al cambio
Responsabilidad como hombre
No tener responsabilidad para manejar
 
Adictos: enganchados con los niños
Mentiras personales: que se montan los adolescentes  por vivir
(resuelta positivamente)
 
 
RENACIMIENTO = REBIRTHING: Relajación, pensamiento pensamiento positivo, respiración consciente conectada.
 
LAS GRANDES CAUSAS DE LA NEGATIVIDAD
1.- El nacimiento
2.- Sindrome de dependencia parental
3.- Mentira personal
4.- Ley del Karma
5.- Urgencia subconsciente de la mente
  
SINDROME DE DESARROLLO PARENTAL
 
A.- Niñez : 3 - 12 años
 
B.- Mucha vitalidad activa
 
C.- N/ Padres Desaprobados = Rabia, Suprimida, Reprimida
 
D.- Rencores no resueltos. Miedos no reconocidos. Celos, envidias no permitidas, ... Si sienten  molestos por lo que hacen los niños sin saber porque  ...... Siente Rabia
 
E.- No se responsabilizan de sus sentimientos
 
F.- ¿ Còmo ?. Parar el origen de este mal estar.
 
G.- Desaprobación
 
H.- Disminuir
 
B.- Mucha vitalidad activa
 

                   LO QUE APARENTAMOS SER

  
                   ESQUEMAS DE SUPERVIVENCIA
     LO QUE CREEMOS QUE SOMOS
 
          MENTIRAS PERSONALES

AQUÍ  LAS RELACIONES CON LOS  DEMÁS

PATRONES DE  COMPORTAMIENTOI

 LO QUE SOMOS REALMENTE
 
  LEY ETERNA
 

AQUÍ ES LA BAJA AUTOESTIMA

LA UNIDAD

   
 
 

PRINCIPIS BÀSICS PER A LA ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

PRINCIPIS BÀSICS PER A LA ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

PRINCIPIOS BÁSICOS PARA LA ATENCIÓN A LA DIVERSIDAD 1.- Una confianza eficaz se consigue con el interes por aprender conceptos y procedimientos complementarios a los saberes básicos.

2.-El funcionamiento escolar necesita de la instrucción para interesar y motivar al dominio eficaz y complentario en ciertas áreas

3.- Clarificar la instrucción facilita la planificación del estudio, generando una confianza en su propia responsabilidad.

4.- La organización del aprendizaje planifica las actividades de forma independiente, al generar la confianza en una conducta responsable.

5.- Se aprende a dominar conceptos y procedimientos desde la propia evaluación.

6.- El feedback evaluativo motiva: planificar de forma independiente el estudio y fomenta la solicitud de ayuda.

7.- El tiempo dedicado a las experiencias hace disfrutrar del aprendizaje con más interes, centrándose en el tema.

8.- Se disfruta del arpendizaje independiente con esperiencias sin interrupciones, porque muestra el dominio desde la responsabilidad.

9.- Los alumnos al experimentar adquieren  estrategias y técnicas eficaces para el estudio, motivándose a aprender independiente en sus actividades (solicitando ayuda a los compañeros y responsabilizándose de su trabajo).

10.- Las experiencias positivas fomenta la adquisición de talentos y el interes por disfrutar con lo que hacen, porque les hace confiar en sus propias capacidades, como miembros de una comunidad.

11.- Se motiva: con estrategias alternativas, a estudiar, planificar actividades, dominiar eficazmente conceptos y procedimientos para completar sus conocimientos con confianza; y, cuando pueden  abodar las lecciones independientemente, al controlarlas y seleccionar objetivos y actividades. Por tanto pueden así adquirir la capacidad de aprender.

12.- Los alumnos disfrutan cuando: pueden elegir y planificarse sus tareas, controlando su progreso; son capaces de obtener ayuda de otro compañero desde la colaboración. Al mismo tiempo que se incrementa su interes

13.- Dar y recibir ayuda son experiencias positivas cara una buena colaboración, y, a su integración en la Comunidad Educativa.

14.- La capacidad de planificar actividades se adquiere desde el estudio independiente, el autocontrol  y feedback de su progreso a través del aprendizaje realizado en sus actividades, desde las lecciones

15.- Se aprende a pedir ayuda cuando se necesita, cuando se da y cuando se participa en grupos. 16.- La confianza, la responsabilización y el domnio de conceptos y procedimientos se consigue con la planificación, el autocontrol, la toma de decisiones, la petición de ayuda, la colaboración, y el aprendizaje complementario y eficaz.

17.- Se dan cuenta del autocontrol, cuando se introducen en un estudio independiente, al planificar sus actividades y al tomar decisiones, colaborando en los propios grupos.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

WANG, Margaret C. (1995) Atención a la diversidad del alumnado. Narcea
 
TEORÍA I PRACTICA DE L’EDUCACIÓ EN LA DIVERSITAT
L’educació s’adapta a les característiques de l’alumnat, atenent les diferents formes d’aprendre, considerant l’ambient de la classe i les diferències individuals, perque el col.lectiu es divers.
S’ha de jutjar l’aprenentatge per l’anàlisi del procés intern d’aprendre cap a la competència. En aquest procés hi han les seguent variabilitat en mots d’adquirir, organitzar, retenir, generar coneixements i capacitats.
L’educació s’adapta a l’alumne amb una planificació individual unida a l’ensenyança en grups, teneint en conte la varietat de sitaucions. En aquest cas emprarem estratègies com: lliçons en grup dirigides pel professor; lliçons individuals; activitats exploratories per part de l’alumne; aprenentatge individualitzat i cooperatiu.
El model que hem de seguir sería: Projecte curricular en funció de les caractreristiques de l’alumne i objectius propis, dintre d’un ambient d’aula, despres es deu incloure en el projecte de centre, i per últim el porcés d’avaluació del procés i dels resultats en habilitats com: capacitat de planificar i emprar activitats d’aprendre, d’ajudar a altres, i tot açò es deu incloure en el comportament.
Els resultats de l’aprenentatge: adquisició de procediments bàsics, percepció de que l’alumne te la seua competencia, control personal de l’aprenentatge.
 
ESQUEMA DELS ASPECTES O DIMENSIONS A TENIR EN CONTE EN EL DINSENY DE LES ADAPTACIONS CURRICULARS, pàg 26-27-28
Els materials deuen estar disponibles en relació als objectius, estar al día, tindre les seues instruccions.
La responsabilitat de l’alumne està en: planificar, elevar el seu nivell conceptual, utilitzar el espai de treball, localitzar i tornar el material, realitzar les tasques, centrar-se en l’aprenentatge, elegir el calendari - activitats, evaluar el progres, demanar ajuda quan ho necessite, proporcionar ajuda, comprometer-se.
L’ensenyament interactiu te que saber en quins moments de l’ensenyança, deu readaptar les tarees segons l’evolució de l’alumne, generar feedback.
La familia es mediadora de l’aprenetatge.
 
ESQUEMA EN EL QUE ES MOSTRA LA RELACIÓ ENTRE ELS DIVERSOS ASPECTES DELPORJECTRE EDUCATIU ADAPTAT ALS ALUMNES I ELS RESULTATS, pàg 39
 
El pla d’intervenció consisteix en: emprar unes tècniques d’avaluació psicopedagògica i de les capacitats, fer un seguiment, fer un tractament, i fer el registre en fitxes i informes.
L’organització de l’aprenentatge deu considerar el calendari de les activitats i de cada activitat, el tipus d’ensenyança, la disponiblitat de recursos i materials; també té que establir regles i comunicar-les; i estimular a la auto-responsabilitat.
 
Els alumnes organitzats prenen més iniciatives, més resoluciói de problemes, saben fer una autogestió que els motiva i disminueix la distracció
 
L’equip directiu deu generar col.laboració, reforçant la capacitat del centre en atendre a les diferencies individuals des de la comprensió i l’ajuda, i creant una estructura interdisciplinar.
 
El professor a classe te que: coordinar l’educació en la diversitat, recolzar des de la preparació dels recursos, secuenciar cuidadosament el currículum, generar un aprenentatge de autocontrol en els alumnes, fer que recorrisquen a companyers com a recurs, evitarà traure de l’aula a l’alumne per no etiquetar-lo, formara equip amb altres mestres  i especialista per a optimitzar els interesos de cadascu dels docents, tenir en conte la varietat d’agrupament.
 
L’especialiste son: els de apoio, els orientadors, els psicopedagogues, el logopeda el d’educació especial, que s’han d’integrar dintre d’una classe. El d’eduació especial es pot utilitzar com un informador o per a fer-li consultes.
 
El director com a lider, deu estar obert al canvi, genera un clima, i treballar amb tots el porfessor en: experimentar estrategies d’ensenyança alternativa, solucionar problemes de clase de manera activa, genear activitas de formació del professorat, programes de perfeccioanment docent, generar feedback, identificar les finalitats educatives.
 
L’investigació deu vore quins son els efectes del resultats i de les dades, vore els rasgos del programes, procesos de classe, clima d’aula, precepció de la responsabilitat de l’alumne, rendiment de l’alumne, actitutds del professor, nivell socioeconomic de l’alumnat, tot açò tenint en compte quie l’alumne és qui elegis, creeant activitats flexibles, fent un seguiment sistemàtic, fomentar l’ajdua del companys, que ha de fer peticions de ajuda al porfessor, tindre molts materials curriculars per al treball, tindre unes intruccions concretes de les difetrentes tasques de com se deuen fer, fomentar l’interacció d’equip
 
MODEL DE COOPERACIÓ DE Johnson Johnson, es basa en grups d’aprenentatge cooperatiu, que son heterrogenis on no es comparen capacitats o característiques personals. En aquest s’ensenya habilitats socials i valors democràtics. També anima als alumnes en menys coneixemnts a expresar-se i compatixen anims. En aquest grup es compartixen les funcions de lideratge. En aquest grup es fomenten habilitats de treball col.laboratiu com: comunciació, confiança, lideratge, paliar conflictes, avaluar positivament el treball en grup (autoexamen). El porcés es vore: els materials a dominar i el resultats a conseguir (cognitiu - afectiu), natura de la tasca a ensenyar, clima d’interacció cara a un objectiu d’aprenentatge, determinar la dificultat de la tarea i revisar el material, identificar el resultat de l’aprenentatge, identificar les condiccions per a emprar un objectiu de l’estructura, elegir l’estructura apropiada a l’objectiu. La distribució de l’aula: accessible a altres, en grups menuts, sentats mirants tots a tots sense molestar a classe, el professor puga accedir a tots els grups.
 
MODEL COOPERATIU de Johns hopkins  El professor fa un pojecte educatiu en la diversitat, en els grups cooperatius els alumnes sontribuixen, ajuden, repasen, proben i s’anime al resultat. S’impliquen els pares amb activitats de reforç fora de l’aula.
 
COMPETICIÓ DE JOCS D’EQUIP   jigsaw II
1) competisen alumnes en les mateixes capacitats
2) grups d’experts, a cada u se li dona un nou contingut a investigar i obtindre informació
3) cada expert torna al seu equip a intercanviar l’informació amb els companys
4) ajuda mutua a aprendre la materia per a la proba
5) la proba es puntua el equip en funció de les puntuacions individuals
 
MODEL DE CIUTAT DE JOHNSON
Es fixa en els resultats, per aixó tot està en funcio del temps, les condicions, els amterials. Consisteis en un procés sistemàtic de comprensió, on els alumnes amb dificultats tenen més temps de classe i els altres (els estandars) fan activitats d’enriqueriment i d’experiènices de aprenenetatge en excepcionales.

APRENENTATGE COOPERATIU

APRENENTATGE COOPERATIU

ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN EN L’APRENETATGE COOPERATIU SON:
 
- Les característiques de la gent de la zona

- Les normes de convivència

- La ratio del Centre
- L’organització del Centre

- Les conductes  y la situació del grup

- Les relacions afectives

- Les motivacions.
- Les capacitat cognitives 
- El diseny del projecte, la seua distribució i la seua aplicació en l’ensenyança

- L’ambient de classe i de la realització de les activitats

- El procés d’ensenyança - aprenentatge
- La quantitat d’ensenyament 
- Com siga l’avaluació
- El maneig de la classe, en l’intervenció del professor a l’aula

- Les relacions entre el mestre i els alumnes tant a nivel social com acadèmic
- Com tinguen que ser els resultats dels alumnes en el seu aprenentatge 
- Com son les actituds del professor  i com  prepara les classes
- Si existeix un lider i derectiu educatiu en la figura del mestre

- Les espectatives i actituds dels pares respecte a l’educació
- El cost i efectivitat del procés d’ensenyança aprenentatge

CREAR ABUNDÀNCIA

CREAR ABUNDÀNCIA

L’ABUNDÀNCIA I LA RIQUESA
         L’abundància és riquesa, fluid, generositat, on cada desig es converteix en realitat, perquè inherent a cada desig és troba el mecanisme de satisfer-ho. El mecanisme és partir d’un somni per a fer-ho realitat amb el poder del coneixement i de l’intenció o desig, des de la força de la transcendència.
         L’abundància és la experiència en la que les nostres necessitats es satisfan amb facilitat, i els nostres desig es compleixen espontanement. Es tracta de crear des de la nostra natura i realitat. Tot ve de la nostra ment. Tot esta en els impulsos que hi han en.
LLISTA ALFABÈTICA PER A CREAR ABUNDÀNCIA:
 
A) APERTURA, a totes les possibilitats, l’Absolut, l’Autoritat, l’Afluència, l’Abundància, l’AMOR a ú mateix i als demés
 
B) EL QUE ES BO i el que és el millor (elegir sempre el que es de primera qualitat)
 
C) CARITAT i despreocupació, compartir, coneixement com poder organitzador, generar canvi per a noves possibilitats
 
D) la llei de l’oferta i la DEMANDA, es a dir un propòsit en la vida, donar sense condicions, creant un vuit per a traure més del que dones
 
E) EXULTACIÓ o alegrar-se de l’èxit dels demés
 
F) en cada FRACÀS es troba la llavor de l’èxit
 
G) GRATUÏTAT i generositat
H) Fer feliç i HUMANISME. Fer feliç a tots els altres sers que entren en contacte amb tu
 
I) 1.INTENCIÓ, 2. prendre una decisió ferma inamovible, generant una ment unificada amb el propòsit, i que el propòsit este ben definit i no tinga ningú altre punt en conflicte
 
J) NO JUTJAR, no classificar els coses com a bones o males, allunyar-se de les etiquetes, l’avaluació, les interpretacions, dels anàlisis, ...
 
K) KELEIDOSCOPI, totes les possibilitats
 
L) LUXE
 
M) La META , de manera clara en la teua consciència i abandonar-se al apego de la meta, i la bretxa (o forat),
         Passos per a concretar un desig: 1. introduir-se en el forat o espai entre pensament, com si fora una finestra (meditació transcendental); 2. intenció clara de una meta clara; 3. abandonar-se a l’apego al resultat; 4. l’univers és fa càrrec del detalls.
 
N) dir NO a la NEGATIVITAT
 
O) valors OPOSATS en coexistència (felicitat - tristesa, plaer - dolor, ...), amb l’oportunitat de mantindre una comunicació honesta i oberta.
 
P) PROPÒSIT EN LA VIDA, potencialitat pura, produir per als demés, ajudar a que es compliquen els desitjós dels altres
 
Q) CUESTIONAR: dogmes, ideologies, autoritat externa, quan qüestionem el que es extern, trenquem amb el condicionament social.
R) REBRE amb humilitat, que està relacionat amb el donar, ser conscients de la riquesa sense preocupació
 
S) SERVICI = saber gastar
 
T) TRANSCENDÈNCIA, Banc de talents i la Consciència sense temps (renunciar a la nostra autoimatge = careta social)
 
U) UNITAT, darrere de la diversitat
 
V) VALORS (integritat, honestedat, amor, fe, a devoció, la bellesa “quan sentim la bellesa, la reconeixem com la veritat”)
 
X) EXPRESSAR amb apressi honest, l’agraïment a tots aquells que ens ajuden
 
Y) JACIMENT del vigor juvenil
 
Z) SUC, XISPA de la vida, vitalitat i apreciar-ho, afrontant el que es desconegut amb despreocupació i llibertat

LLISTA ALFABÈTICA PER A CREAR ABUNDÀNCIA
DATA
IDEA
CONCLUSIÓ DEL DIA
EXPERIÈNCIA VITAL
 
 
APERTURA
 
 
 
 
EL MILLOR
 
 
 
 
CARITAT
 
 
 
 
DEMANDA
 
 
 
 
EXULTACIÓ
 
 
 
 
FRACÀS
 
 
 
 
GRATUÏTAT
 
 
 
 
INTENCIÓ
 
 
 
 
NO JUTJAR
 
 
 
 
KELEIDOSCOPE
 
 
 
 
LUXE
 
 
 
 
META
 
 
 
 
NO NEGATIVITAT
 
 
 
 
OPOSATS
 
 
 
 
PROPÒSIT
 
 
 
 
QUESTIONAR
 
 
 
 
REBRE
 
 
 
 
SERVICI
 
 
 
 
TRANSCENDÈNCIA
 
 
 
 
UNITAT
 
 
 
 
VALORS
 
 
 
 
EXPRESSAR
 
 
 
 
JACIMENT
 
 
 
 
SUC, XISPA
 
 
 
 

TALLER DE MIRO 1

passos com s’han fet aquests quadres  MIRO

1.- AL RITME DE LA MÚSICA BALLAVEN EL COLORIN DE CERA, QUAN PARAVA CANVIAVEN DE TORN PER A PINTAR.

2.- ES RETALLA EL QUADRE EN 4 PARTS UNA PER A CADA MEMBRE.

3.- ES FIQUEN A BALLAR I INTERCANVIAR LES PECES.

4.- DESPRÈS ES AJUNTEN I ES PEGUEN.

5.- ES VAN OMPLINT ELS ESPAIS VUITS EN DIFERENTS COLOR, ...

6.- JA DESPRÈS CADA GRUP FA UN TIPUS DE TÈCNICA

7.- SE’LS DONA TÍTOL I ES FA UN CONTE

Convivència Escolar

Aci un proposta per a treballar la Convivéncia a l’aula

Propuestas didácticas en torno a la convivencia escolar

Convivència Escolar

El “empoderamiento”:

       está vinculado, con el desarrollo de las competencias lingüísticas y comunicativas de los de los estudiantes en la que aprenden a no aceptar demandas arbitrarias, indebidas y extralimitadas que menoscaban sus derechos.

      Tiene el derecho a escoger y en esa medida a decir “esto no es aceptable para mí ”, a manifestar con argumentos” esto me denigra y por lo tanto lo rechazo” y de esta manera reafirmar su dignidad como persona.

      De igual forma un sujeto de derecho tiene la capacidad de hacer y cumplir promesas y de requerir que otros cumplan con las promesas que han contraído.

Convivència Escolar

Aci teniu informació sobre la convivència escolar podreu trobar diferentes fonamentacions ya ctivitats per a treballar a l’aula