WANG, Margaret C. (1995) Atención a la diversidad del alumnado. Narcea
TEORÍA I PRACTICA DE L’EDUCACIÓ EN LA DIVERSITAT
L’educació s’adapta a les característiques de l’alumnat, atenent les diferents formes d’aprendre, considerant l’ambient de la classe i les diferències individuals, perque el col.lectiu es divers.
S’ha de jutjar l’aprenentatge per l’anàlisi del procés intern d’aprendre cap a la competència. En aquest procés hi han les seguent variabilitat en mots d’adquirir, organitzar, retenir, generar coneixements i capacitats.
L’educació s’adapta a l’alumne amb una planificació individual unida a l’ensenyança en grups, teneint en conte la varietat de sitaucions. En aquest cas emprarem estratègies com: lliçons en grup dirigides pel professor; lliçons individuals; activitats exploratories per part de l’alumne; aprenentatge individualitzat i cooperatiu.
El model que hem de seguir sería: Projecte curricular en funció de les caractreristiques de l’alumne i objectius propis, dintre d’un ambient d’aula, despres es deu incloure en el projecte de centre, i per últim el porcés d’avaluació del procés i dels resultats en habilitats com: capacitat de planificar i emprar activitats d’aprendre, d’ajudar a altres, i tot açò es deu incloure en el comportament.
Els resultats de l’aprenentatge: adquisició de procediments bàsics, percepció de que l’alumne te la seua competencia, control personal de l’aprenentatge.
ESQUEMA DELS ASPECTES O DIMENSIONS A TENIR EN CONTE EN EL DINSENY DE LES ADAPTACIONS CURRICULARS, pàg 26-27-28
Els materials deuen estar disponibles en relació als objectius, estar al día, tindre les seues instruccions.
La responsabilitat de l’alumne està en: planificar, elevar el seu nivell conceptual, utilitzar el espai de treball, localitzar i tornar el material, realitzar les tasques, centrar-se en l’aprenentatge, elegir el calendari - activitats, evaluar el progres, demanar ajuda quan ho necessite, proporcionar ajuda, comprometer-se.
L’ensenyament interactiu te que saber en quins moments de l’ensenyança, deu readaptar les tarees segons l’evolució de l’alumne, generar feedback.
La familia es mediadora de l’aprenetatge.
ESQUEMA EN EL QUE ES MOSTRA LA RELACIÓ ENTRE ELS DIVERSOS ASPECTES DELPORJECTRE EDUCATIU ADAPTAT ALS ALUMNES I ELS RESULTATS, pàg 39
El pla d’intervenció consisteix en: emprar unes tècniques d’avaluació psicopedagògica i de les capacitats, fer un seguiment, fer un tractament, i fer el registre en fitxes i informes.
L’organització de l’aprenentatge deu considerar el calendari de les activitats i de cada activitat, el tipus d’ensenyança, la disponiblitat de recursos i materials; també té que establir regles i comunicar-les; i estimular a la auto-responsabilitat.
Els alumnes organitzats prenen més iniciatives, més resoluciói de problemes, saben fer una autogestió que els motiva i disminueix la distracció
L’equip directiu deu generar col.laboració, reforçant la capacitat del centre en atendre a les diferencies individuals des de la comprensió i l’ajuda, i creant una estructura interdisciplinar.
El professor a classe te que: coordinar l’educació en la diversitat, recolzar des de la preparació dels recursos, secuenciar cuidadosament el currículum, generar un aprenentatge de autocontrol en els alumnes, fer que recorrisquen a companyers com a recurs, evitarà traure de l’aula a l’alumne per no etiquetar-lo, formara equip amb altres mestres i especialista per a optimitzar els interesos de cadascu dels docents, tenir en conte la varietat d’agrupament.
L’especialiste son: els de apoio, els orientadors, els psicopedagogues, el logopeda el d’educació especial, que s’han d’integrar dintre d’una classe. El d’eduació especial es pot utilitzar com un informador o per a fer-li consultes.
El director com a lider, deu estar obert al canvi, genera un clima, i treballar amb tots el porfessor en: experimentar estrategies d’ensenyança alternativa, solucionar problemes de clase de manera activa, genear activitas de formació del professorat, programes de perfeccioanment docent, generar feedback, identificar les finalitats educatives.
L’investigació deu vore quins son els efectes del resultats i de les dades, vore els rasgos del programes, procesos de classe, clima d’aula, precepció de la responsabilitat de l’alumne, rendiment de l’alumne, actitutds del professor, nivell socioeconomic de l’alumnat, tot açò tenint en compte quie l’alumne és qui elegis, creeant activitats flexibles, fent un seguiment sistemàtic, fomentar l’ajdua del companys, que ha de fer peticions de ajuda al porfessor, tindre molts materials curriculars per al treball, tindre unes intruccions concretes de les difetrentes tasques de com se deuen fer, fomentar l’interacció d’equip
MODEL DE COOPERACIÓ DE Johnson Johnson, es basa en grups d’aprenentatge cooperatiu, que son heterrogenis on no es comparen capacitats o característiques personals. En aquest s’ensenya habilitats socials i valors democràtics. També anima als alumnes en menys coneixemnts a expresar-se i compatixen anims. En aquest grup es compartixen les funcions de lideratge. En aquest grup es fomenten habilitats de treball col.laboratiu com: comunciació, confiança, lideratge, paliar conflictes, avaluar positivament el treball en grup (autoexamen). El porcés es vore: els materials a dominar i el resultats a conseguir (cognitiu - afectiu), natura de la tasca a ensenyar, clima d’interacció cara a un objectiu d’aprenentatge, determinar la dificultat de la tarea i revisar el material, identificar el resultat de l’aprenentatge, identificar les condiccions per a emprar un objectiu de l’estructura, elegir l’estructura apropiada a l’objectiu. La distribució de l’aula: accessible a altres, en grups menuts, sentats mirants tots a tots sense molestar a classe, el professor puga accedir a tots els grups.
MODEL COOPERATIU de Johns hopkins El professor fa un pojecte educatiu en la diversitat, en els grups cooperatius els alumnes sontribuixen, ajuden, repasen, proben i s’anime al resultat. S’impliquen els pares amb activitats de reforç fora de l’aula.
COMPETICIÓ DE JOCS D’EQUIP jigsaw II
1) competisen alumnes en les mateixes capacitats
2) grups d’experts, a cada u se li dona un nou contingut a investigar i obtindre informació
3) cada expert torna al seu equip a intercanviar l’informació amb els companys
4) ajuda mutua a aprendre la materia per a la proba
5) la proba es puntua el equip en funció de les puntuacions individuals
MODEL DE CIUTAT DE JOHNSON
Es fixa en els resultats, per aixó tot està en funcio del temps, les condicions, els amterials. Consisteis en un procés sistemàtic de comprensió, on els alumnes amb dificultats tenen més temps de classe i els altres (els estandars) fan activitats d’enriqueriment i d’experiènices de aprenenetatge en excepcionales.
