Pàgina de creixement personal i per a la reflexió amb els alumnes
Es un pàgina on podrem trobar diferents referents, llegnedes, anècdotes, frases, imatges per a la reflexió, on es pot extraure idees que ens ajudena vivre millor
Educar per a la ciutadania
TALLER DE HABILITATS SOCIALS
Taller de habilidades socialesFASES: Taller de Habilidades Sociales 1
AFECTIVIDAD Y AGRESIVIDAD
1.- Afectividad:
- expresar frases positivas sobre las personas
- lectura de las expresiones positivas
- interiorizar como porpias
- sentimientos de rechazo antes los elogios
- el abrazo
- el susurro de al oido
2.- Agresividad:
- extrapolar los sentimientos personales negativos
- extraer la agresividad fuera del contexto
- sacar los impropoerios negativos de su hecho concreto
- reirse de los afectos negativos que infravaloran
Taller de Habilidades Sociales 2
CONDUCTA ASERTIVA NO VIOLENTA
Trabajar los 4 pasos de este tipo de conducta asertiva no violenta.
1.- Observar
2.- Expresar sentimientos
3.- Expresar necesidades
4.- Formular peticiones o demandas
Taller de Habilidades Sociales 3
LOS COMPONENTES NO VERBALES LA MIRADA
1.- ¿Qué nos dice la mirada?
2.- Tipos de Mirada
3.- El sentido de la mirada
LOS GESTOS
1.- Lo que se transmite con los gestos
2.- La cara
3.- Las manos
4.- El cuerpo
Taller de Habilidades Sociales 4
TRABAJAR DETERMIANDAS HABILIDADES
1.- Presentarse
2.- Presentar a los demás
3.- Saber Escuchar
4.- Iniciar una conversación
5.- Mantener una conversación
6.- Formular una pregunta
7.- Dar las gracias
Taller de Habilidades Sociales 5
CONTINUAR TRABJANDO HABILIDADES SOCIALES
8.- Hacer Peticiones
9.- Rechazar Peticiones
10.- Hacer Cumplidos
11.- Recibir Cumplidos
2.- Dar Instrucciones
13.- Recibir Instrucciones
14.- Disculparse
15.- Expresar Opiniones Personales
Taller de Habilidades Sociales 6
Descubrir los sentimientos
1.- Identificar y expresar emociones
2.- La empatia
3.- Defensa no agresiva
4.- Ataque no agresivo
Taller de Habilidades Sociales 7
ANALISIS DE SITUACIONES REALES
1.- Objetivos
2.- Análisis de los pros y los contras
3.- Respuestas alternativas
4.- Moraleja
les emocions
Com treballar les emocions:
1.- Expressa 5 emocions bàsiques
2.- Di com et senties quan altre et fa algo al respecte d'aquestes?
Per exemple: Arribes aun grup i la gent no et fa c as, com es sentiries: desubicada perquè no pertanyés al grup o ......
Per tant com diu ELLIS, "NO ES LA SITUACIÓ LA QUE FA MAL, SINO ELS TEUS PENSAMENTS I PER TANT, ACTUES D'ACORD A ESTOS" (Aquesta es la base de la intel·ligència emocional, i per tant es tractaria d'automatitzar el pensament positiu davant de les diferents situacions)
COM PARLAR PER DEMOSTRAR LES EMOCIONS SENSE VIOLÈNCIA
Ana i Josefa
Es tracta de expressar en un diàleg amb els altres les notres emocions per aixó algun exemples que es tenen que basar en el següent tipus:
EM TROBE .......................... (planteja les teues emocions) ........................................
QUAN TU ............................ (planteja l'actitud o l'acció concreta ) ......................
PERQUE ................................ (planteja l'efecte que aquesta actitud te en la teua vida) ....
I M'AGRADARIA QUE ........................................................................................................
Ara completa este exemple tipus amb cadascuna de les següent situacions:
a.- La teua professora et demana constantment que contestes preguntes. Ella no pareix preguntar a ningú tant com amb tu.
b.- Un xic que vas conèixer a l'escola t'ha dit que un dels seus millors amics està estenent rumors sobre tu. Has vist el teu amic està al vestíbul i el dirigeixes a ell
c.- La teua germana sempre està veient el que ella vol per la televisió. Avui ha vingut al menjador quan jo estava veient el que m'agrada i ha canviat el canal sense preguntar-me
d.- Ta mare t'ha aconseguit allò que tant desitjaves per al teu aniversari
PER TREBALLAR LES EMOCIONS POSITIVES I LES NEGATIVES 4
Ompli els espais buits posant el que tu creus que pensa o sent el protagonista d'aquestesituaicons.
Situació A.- En el pati, un grup de xiquets li diuen a Raül, no volen jugar amb ell perquè no sap jugar bé
Pensament A.- Raül pensa: " Bé no importa. Puc jugar amb altres a coses que també m'agraden"
Resposta o Senitiment en A.-
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Situació B.- Las meua parella m'envia a comprar unes coses i se m'oblida una d'important. Quan torne la meua parella em pega un grit enfadada.
Pensament B.- sempre está renegant-me. No perdona no els errors mes xicotets
Sentiment o Resposta B.-
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Situació C.- Joan ha fet una bona feina i és feñicitat
Pensament C.- ................................
Resposta o Sentiment C.- Joan se sent content i orgullós
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Situació D.- Li ha arribat a Elisa un comentari despectiu sobre ella
Pensament D.- ................................................
Sentiment o Resposta D.- Elisa és sent irritada
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Situació E.- Una dependent en una botiga li donà el canvi malament a Lluís
Pensament E.- Lluís pensa "Em volia enganyar"
Resposta o Sentiment E.- .................................
PER TREBALLAR LES EMOCIONS POSITIVES I LES NEGATIVES 3
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- Situació C.1.- Un cotxe atropella al gos Rosa
Pensament C.1.- El cotxe anava una velocitat excessiva
Emoció C.1.- (aquest espai es deixa buit per a que l'alumne el plena)
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Situació C.2.- Un cotxe atropella al gos Rosa
Pensament C.2.- Ha segut culpa meua . No l'he vigilat bé
Emoció C.2.- (aquest espai es deixa buit per a que l'alumne el plena)
PER TREBALLAR LES EMOCIONS POSITIVES I LES NEGATIVES 2
Situació B.1.- Maria conta un xiste i no és riu ningú
Pensament B.1.- Hui no ho he contat bé . La pròxima vegada m’eixirà millor
Emoció B.1.- sentiment d’acceptació (aquest espai es deixa buit per a que l'alumne el plena)
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Situació B.2.- Maria conta un xiste i no és riu ningú
Pensament B.2.- No sóc graciosa
Emoció B.2.- rebutjada (aquest espai es deixa buit per a que l'alumne el plena)
PER TREBALLAR LES EMOCIONS POSITIVES I LES NEGATIVES 1
Anem a analitzar les següent esdeveniments, d'acord a 3 aspectes Situació, pensament i emoció. Per tant es tractaria de dir com seran les reaccions davant de cadascu d'aquestes a l'espai buit
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
Situació A.1.- l'amiga de Maria li xilla enfada
Pensament A.1.- Em té mania. Sempre està ficant-se amb mi
Emoció A.1.- Culpable d'inferioritat (aquest espai es deixa buit per a que l'alumne el plene)
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-Situació A.2.- l'amiga de Maria li xilla enfada
Pensament A.2.- la comprenc . Hui està molt nerviosa perquè ha tingut un mal dia
Emoció A.2.- sentiment d’acceptació (aquest espai es deixa buit per a que l'alumne el plena)
exercici per saber si saben escoltar
ANA I JOSEFA
Se escoltar:
Fes-te les següents preguntes:
1.- A quantes persones creus haver escoltat en els últims tres dies ?
2.- Durant quan de temps les has escoltat?
3.- Penses que han solucionat els seus problemes, aclarint idees confuses o s'han sentit millor després de l'escolta?
4.- Quines creus que són les causes que et fan perdre fàcilment el contacte amb els altres? Inseguretat, pena, ràbia ...
5.- Et costa diferenciar les idees importants de les que no ho són quan escoltes algú?
6.- Compares la informació que et donen nova amb la que ja saps?
7.- Et centres en l'altre, o estàs pendent de tu mateix mentre escoltes?
8.- Deixes que els altres acaben de parlar, abans de parlar tu?
9.- Quan no comprens be el que t'han dit, demanes que t'aclareixen els dubtes?
10.- Tractes de comprendre l'estat emocional del qui et parla i demostrar-ho?
DIFICULTATS DE L'ESCOLTA
LES DIFICULTATS D'ESCOLTAR BÉ SÓN:
1.- Les ocupacions de la ment: Escoltar es prestar atenció al que parla, eliminant els propis sorrolls interns i distraccions. Quan esocltem tenim també emocions pròpies. estem ansiosos, agressius, tenim pressa? ... perquè existeix el contagi emocional.
2.- Els prejudicis: polítics, morals, culturals. Cal reduir el seu efecte per a no dificultar la comunicació
ESTABLIR LES NORMES DE CONVIVÈNCIA
ANA I JOSEFA
COM ESTABLIR LES NORMES DE CONVIVÈNCIA AMB ELS ALUMNES:
1.- Establir les normes de convivència :
. Consensuades, fent que comprenguen abans el sentit de la norma. Planificar conjuntament i discutir-les normes ensenya a tenir en compte el punt de vista dels altres, a consensuar i a comprendre que els normes no són arbitraries, sinó que deriven del respecte als altres i a un mateix
. Clares: ha de saber què se li permet i què no
. Lòguiques
. Concretes
. Realitzables: han d'estar d'acord amb el desenvolupament evoluitu del xiquet
. Invariables, excepte casos que puguen ser previstos pel xiquet / a
. Poques
Cal també ser per a ells un model respectuós, demanant sempre disculpes quan ens equivoquem. NO podem dir-los que no criden per respecte als companys i cridar nosaltres o demanar-los que no insulten si nosaltres els ridiculitzem.
I quan no es compleixen les normes?
La sanció:
- no és el més pedagògic ni eficaç, quan es converteix en un hàbit
- no sol guardar relació causa - efecte
- no ajuda a assumir responsabilitats
- Cada vegada necessitem major sanció per a aconseguir el mateix efecte
La impunitat: es pitjor que la sanció
RRR: reconèixer el dany, reponsabilitat, reparació: suposa relacionar causa - efecte , assumint la responsabilitat
COM PARLAR AMB RESPECTE
ANA I JOSEFA
COM PARLAR AMB RESPECTE:
1.- Cal ser natural i sincer/a , reforçant el nostre interlocutor/a
2.- Practiqueu la confrontació si el meu interlocutor/a mostra una actuació incorrecta i no fa res per a modificar seu comportament
3.- Done opinions de forma directa i espontània, sense atribuir segones intencions a l'altre...
4.- Sóc congruent
5.- Practique l'autodomine al parlar, cuidant sempre no ofendre a ningú, encara que no estiga present
6.- Sé guardar un secret si em donem informació delicada
7.- Expresse els meus sentiments i deixe clares les coses
8.- Reconec els meus errors o manques de respecte, dialogant i demanant disculoes
9.- Expresse de forma no verbal i apropiada els meus sentiments positius: Abraçar, besar, somriure..., sense pressuposar que l'altra persona ja sap el que jo pense:
9.1.- verbalment
9.2.- Expressant-me físicament : besar, abraçar, ...
9.3.- Amb evidències materials d'afecte
9.4.- Amb evidències no materials d'afecte: donar suport emocional, o moral, interessar-me pels problemes dels altres, respectant les sues emocions ....
10.- Utilitze fórmules de cortesia
Un antic proverbi diu: " Un germà ofès resisteix més que un castell". El que està ofès no escolta perquè la manca de respecte ha alçat una barrera molt difícil de salvar. es un obstacle per a comunicar-nos
ESCOLTA ACTIVA
ANA I JOSEFA
Escolta activa suposa:
1.- Mantenir una posició corporal oberta al diàleg, fent vore amb gestos, que ens interessa el que ens diuen
2.- Mantenir el contacte visual, de forma no dominant o intimidatòria
3.- Escoltar sense interrompre. el cos ha d'indicar que efectivament s'escolta, amb el somriure sincer i expressions d'assentiment ... No és necessari estar d'acord
4.- L'escolta ha de ser reflexiva: significa tenir empatía, comprendre els sentiments de que ens parla. Podem parafrasejar o repetir amb altres paraules el que ens estan dient, fent vore que comprenem. Ajuda a clarificar els missatges i promou l'enteniment mutu.
5.- Cal tractar de comprendre el punt de vista de qui parla, acceptar les seues opinions, encara que no les compartim
6.- Eliminar obstacles que frenen la comunicació: crítiques, desqualificacions, exigències, prejudicis, estereotips, ..
7.- Respectar l'espai vital que l'altra persona vol mantenir
DILEMA 1 :
ANA I JOSEFA
Llegueix atentament la següent història:
A alemanya vivia una dona, casada amb Heinz, que patia una greu malaltia, una classe especial de càncer a punt de morir. No obstant, hi havia una medicina, de la qual pensaven el metges que l'atenien, que la podia salvar. Era una mena de radi que un farmacèutic , de la mateixa ciutat en la que vivia Heinz, acabava de descobrir. La droga era molt cara perquè el farmacèutic la venia per un preu deu vegades superior al seu cost de fabricació.
Heinz va acudir a tots els que coneixia, amb l'objecte de demanar els diners que necessitava pera comprar la medicina, però solament va aconseguir reunir la meitat de que valia aquesta .
Heinz va anar a buscar al farmacèutic per tal d'explicar-li que la seu dona estava morint-se, i li pregà que li venera el medicament més barat, o que li permetés pagar-la més endavant. A aquestes peticions, el farmacèutic es va negar i, dies més tard Heinz va atracar la farmàcia, robant la medicina.
Ara respon a les següents preguntes:
1.- Va fer be Heinz?, Per què ?
2.- Podries dir quins dos drets es troben en col·lisió en questa història?
3.- En cas de conflicte, Quins dels dos drets penses ha de ser prevalent?
4.- Si tu fores el jutge del cas, condemnaries a Heinz?
5.- Quina condemna li imposaries?
resolució de conflictes- llegendes
La Lletera
temes a trac tar: somnis, il·lusions i ambicions.
Una lletera es dirigia al mercat, amb el seu cantar de llet al cap. Anava amb molt alegria. Amb eixa alegria que parla per si a sols i que van dient tot el que passa: "Jos si que estic contenta amb la meua sort". La seua alegria li venia dels seus pensaments, que estaven ficats en les coses que faria amb els diners que trauria del la venda de la seua llet.
Caminava sola la lletera amb les seues il·lusions:
" Amb els diners que traga de la venda la llet, compraré una cistella de cent ous. D'aquest cent ous , naixeran cent pollets, que a l'estiu, me rodejaran dient pio pio.
Quant els pollets es facen grans, els vendrá i compraré un porc. Li donaré be de menjar amb bellotes, castanyes, i bona herba. Engronsarà de tal manera que el veig arrastrant la barriga per terra.
Quant este ben però que ben gran, el duré al mercat, i sense cap dubte, em donaran un bon grapat de diners per ell. Aleshores compraré un vaca gran i un terneret que votaran i correran pel meu camp, des de la muntanya fins a la cabanya.
Tan cap ficada anava en aquest pensaments que no va vore una pedra que hi havia al camí. Va tropeçar amb ella i el cànter de llet es va caure amb ella a terra. Pobre lletera! Que pena! Adéu a la llet, als diners, als ous, als pollastres! Adéu al porc !, a la vaca i al terneret!.
Oh! que boja es la fantasia de les persones!. Quants de castells en l'aire es fabicaren en un moment!. Es bo estar alegre i somniar, però també es bo tindre els peus a terra i saber que moltes vegades les il·lusions no es fan realitat. I en un moment, com el que li va ocòrrer a la lletera al caure'ls el cànter, es pugue anar tot al garete. Es tractaria de no ser ambiciosos, ja que siguem rics o pobres, dons, del contrari, viurem sempre amb ànsies d'aconseguir coses que no tenim i mai la nostra ambició es donarà per satisfeta
Proposta d'activitats:
a.- amb que moment de la fabula t'identifiques?
b.- Reaccionaries tu de la mateixa manera que si et veus en el mateix cas que la lletera?, per què?
c.- Que és millor: tindre fantasia com la lletera, o sert realista o amb les 2 coses? per què?
d.- Tens fantasies com la lletera o, per el contrari, ers un realista? Fica els exemples en els que has obrat de manera fantàstica i de manera realista
e.- Analitza el contingut de la fabula i fes un dibuix amb un personatge actual.
f.- Comenta les vegades que te has fet castells a l'aire
g.- Comenta aquest parràgraf de la fàbula" no sigam ambiciosos, ja siguem rics o pobres, dons, del contrari, viurem sempre amb ànsies d'aconseguir coses que no tenim i mai la nostra ambició es donarà per satisfeta". Trau aplicacions per a la tuea vida
Tècniques en l'aprenentatge de la interacció social
ANA I JOSEFA
INTERACCIÓ:
- ensenyar a ajudar, a compartir joguets i materials, ...
- ensenyar a trobar solucions als problemes i a escollir la més convenient; suposa desenvolupar el PENSAMENT DIVERGENT; ja que els problemes no tenen una única solució
- facilitar ocasions per a que els alumnes realitzen les conductes apreses i creen un hàbit
- saber mantenir converses, tot i mantenint el torn de paraula
- saber respondre a preguntes
- saber opinar sobre les`pròpies experiències
EXPRESSIONS D'EMOCIONS:
- ser capaços d'expressar alegria, tristesa, enuig, ...
- controlar el to de veu, la mirada, el propi cos, ... en distintes situacions
- reconèixer les coses positives d'u mateix i dels altres , saber dir les coses positives als altres
AUTO AFIRMACIÓ:
- saber defendre's i expressar les queixes adequadament
- saber demanar favors
llei de l'aprenentatge 3a, interacció social
ANA I JOSEGA
TERCERA LLEI DE LA INTERACCIÓ SOCIAL
Moltes conductes s'aprenen per OBSERVACIÓ , IMITANT el que altres fan o diuen.
- Models (pares, professors, germans, ...): Persones de les quals aprenem o imitem conductes , actituds i opinions:
* El model ideal no ha de ser massa torpe ni massa perfecte: es bo mostrar algun error i rectificar-lo després
* Per a que el xiquet puga imitar ha de tenir les habilitats suficients per fer-ho
* El model deu obtenir resultats positius pel que fa
* Cal reforçar la imitació de la conducta per part del xiquet/a
- Els mestres , pares i adults devem mostrar un model adequat als xiquets/es: comportament assertiu, actitud dialogant, empatía, receptivitat, expressió de les pròpies emocions, ...
- Representacions de conflictes teatralitzades, per a millorar les interaccions i la resolució de conflictes
llei de l'aprenentatge 2a, interacció social
Ana i Josefa
SEGONA LLEI DE L'APRENENTATGE - INTERACCIÓ SOCIAL:
Quan un conducta No obté rescompensa , s'Extingueix.
La conducta es diu una vegada i no torna a explicar-se cada vegada.
D'aquesta llei es deriven les seguents tècniques:
- Retirada d'atenció a conductes disruptives. Així, si Anna té un lleguatge adequat a la seua edat, però mostra un llenguatge infantil per cridar l'atenció, no se l'atén o fem que no entenem el que es diu quan ho faça
* s'utilitza en conductes no massa perjudicials
* Cal esbrinar primer que el xiquet actua així per cridar l'atenció, de manera que al no atendre'l, no li donarem el reforç que espera
* Cal donar pautes de conductes alternatives positives a les que volem eliminar: valorar molt possitivament que Anna parle adequadament
* Cal saber que en un principi, la conductaa que volem eliminar empitjora, fent-se més intensa i freqüent. Al cap del temps, disminuirà. Es així perquè s'ha de donar un REaprenentatge
lleis de l'aprenentatge 1ª - interacció social
Ana i Josefa
PRIMERA LLEI DE L'APRENENTATGE:
Tota conducta seguida d'una recompensa o reforç positiu tendeix a repetir-se en el futur. D'aquesta llei se'n deriven les següents tècniques:
- Aplicació de reforços materials, socials, d'activitats, davant els esforços dels alumnes ..., encara que de vegades no els isquen les coses massa be.
* els esforços han de donar-se INMEDIATAMENT després de la conducta, sobretot si els xiquets són menuts ... Quan la conducta ja és freqüent, el reforç es fa intermitent. No es deu deixar de reforçar de quan en quan, perquè les conductes que no es reforcen s'extingeixen
* Han d'interessar al xiquet. Un reforç pot ser bo per a un xiquet i no ser-ho per a un altre
* A sols s'han d'aconseguir per la conducta concreta que volem implantar
* El millor si es pot, són els reforços naturals: jugar als gronxadors, rebre atenció de pares i professors
- Conductes o Habilitats a instaurar : Moldejar o aproximacions succesives
* Es camina fins a una conducta terminal pas per pas, aconseguint abans conductes més simples
* Cal partir sempre del que l'alumne /a sap fer
* Cal reforçar qualsevol avanç, per xicotet quer paresca
- Tècnica de PremacK: associa una primera activitat desagradable, a altra agradable, posterior i inmediatament: Quan Anna acabe d'ordenar-ho tot, podrà jugar al que li agrada, esborar l'encerat ... Posteriorment, es donarà el reforç intermitent
-
Interacció social, taller pera les ocnductes positives
La interacció social:
Les habilitats socials necessàries per a interactuar amb els altres, S'APRENEN des de l'infància. la família és un nucli socialitzador fonamental, però tambè són importants el col·legi i el context social (TV, ...)