El professor deu d'introduir paraules complicades en cada lliçó per a que els alumnes l'apliquen a la vida, com una manera de enriquir el vocabulari, no sols dir-les perque queda be sino perquè dona senyal de passar d'un estadi a altre de posicionament social, de manera inconscient.
a.- Es dona una frase: "Josep va anar a la fira amb els seus pares",
una frase que partisca d'una anàcdota propera a l'alumne
b.- canviar les paraules de lloc en la frase per vore el que es illògic
"la fira va anar amb els Josep a els seus pares
c.- Analitzar el encapçalament d'una noticia: les paruales que hi han
el vocabulari que es diu
la gramàtica emprada
d.- cambiar una paraula de la noticia per a vore com canvia elm significat del que es diu
e.- fer una capça amb paraules de tot tipus i conjugació dels verbs adaptat al nivell per a que desprès els alumnes cosntrueixquen frases amb sentit.
La poesia deu provocar i evoar als alumnes sensacions que els fiquen en materia, que els siga pròpia.
La poesia es deu cantar, animar, divagar, declamar, recitar i predicar, al mateix temps que explicar-la amb sentit des de la intimitat.
Abans de que entren els alumnes a clase, el professor deu decidir: postura i situació.
L'aula pot ser una lloc de lluita o un camp de jocs.
Començar per conèixer u mateix com persona i professor per poder conèixer al alumnes com van a ser.
Esperar-los al corredor de les classes, dona l'imatge de persona forta, sense por, i, disposat a fer front al que calga. També serveix per vore com es la disposició dels alumnes quan entren, ja que es passar d'un lloc a un l'altre.
Els professor deu tindre una paraula clau, complexa, però clara amb un clar significat.
Aprende de com evoluciona la historia d'aula en cda ocasió.
L'autoestima professional:
- tira cap arrere els muscles i els hombros
- deixa de parlar entre dents
- parla fort
- deixa de menysprenyar-te
- el mes important es el que diu per la teua boca
Els alumnes poden ser:
el portaveu, el protestón, el paiasso, la regna de la bellesa, el voluntari, l'atleta, interlocutor, el fill de papa, el místic, el blandengue, el pelmazo, el fanàtic, el meditabundo, el del sant al cel, el calfa cadires, el empolló, el violent, el queixó, el que mai ha trencat un plat, l'avi, elq ue li falta una forna, el de amb auna mosca te prou, ....
Els docents podem ser:
sargents, capitans generals, sargent instructor, retor, pany de laagrimes, l'ordenança, l'erudit, el bufó, l'admistrador, l'àrbitre, el paiaso, el controlador, el director d'orquestra, l'apologista, filòsof, col·laborador, ballarin, pòlitic, terapeuta, guardià del tràfic, taliban, crític, l'ultim asidero, el de les xorrades, l'organitzador
El boligràf es pot emprar per: ficar les coses males (arma poderosa de por)
La taula es com el castell amurrallat: on pots demostrar que després de fer-ho i construir-ho l'utilitces com parapeto i es pot entendre com a que tens por de tot el que tens davant o que no vols fer res mes (es com una barrera per a ....)
El llenguatge corporal del mestre dona a entendre com es trova i els alumne sde manera innata saben com atacar-li en cada moment de feblesa.
Els prejudicis de:
- considerar l'escola com una guarderia (la societat en general) i com que et ve aixó no tens res a fer
- els alumnes son del grup social que son no estan capacitat per a assistir a un procés d'ensenyança - aprenentatge.
- ja que estem i hi ha que fer-ho, per què no.... treballar tallers de la vida on aprenen coses del món real, i per tant intentem ser amables (al menys es quedarà la amabilitat)
- els professor nous no saben res de res i creuen que vana menjar-se l'escola i es pasa al revés.
Hi hauria que vore's els nivells de:
- autoestima
- autocompasió
- emocions (positives i negatives que duguem al nostre bagatge)
- culpabilització
- decssions pròpies
- temors
- conciència professional del nostres inscoscient
- rentat dels muscles del cerbei
- iniciativa o desiniciativa
- terquetat
- ambció personal i professional
Els mestres professionals deuriem vore's , qualificar-nos d'1 a 10, autovalorar-nos, fent una critica cosntructiva del nostre interior professional. Analitzant que fem o deixem de fer per vore quin es el nostre punt de partida per a treballar com a claustre i donar imatge de veritat de grup o comunitat educativa.
pàgina de recursos per a l'animació lectora en primària del cefire de sagunt
Es una pàgina que es va creant amb la recerca d'informació al respecte i que permeta fer un pla lector com cal a la categoria de la nostra comarca.
perdoneu encara estem começant-la
a.- Creació d'un monòleg amb les anècdotes que succedeixen al llibre, amb una versió irònica dels esdeveniments que han passat.
b.- Fer un noticiari del que va passant al llibre
c.- Fer a mena de propaganda l'animar a llegir el llibre
2.- El mateix llibre a l’aula
2.a.- donar la portada trencada com un trencaclosques, per a muntar-la
2.b.- amb la portada construïda donar hipòtesi del que podria tractar, que es ficarà a un sobre que estarà pegat al tapadre inicial del llibre
2.c.- amb les imatges que apareguen al conte fer la seqüència de les mateixes
2.d.- fer posades en comú del que es va llegint
2.e.- fer un quadre de doble entrada amb els personatges per vore la relació que es crea entre ells en cada capítol i al llarg del llibre
2.f.- fer un llistat de frases típiques que pareixen al llibre
2.g.- fer endevinalles de cada capítol del llibre
2.h.- revisar les hipòtesis inicials quan ja s’ha llegit el llibre
2.i.- ficar les paraules que no se comprenen al sobre de principi
2.j.- fer la representació dramatitzada del llibre per grups de cada capítol o fer un monòleg
2.k.- fer un dibuix lema del que tracta el llibre
1.- Diferents llibre a l’aula
1.a.- Presentar les diferents tapadores del diferents llibres
1.b.- Posada en comú del que creuen que poden ser cadascú dels llibres que s’ofereixen per a llegir
1.c.- Ficar a un mural de la classe les hipòtesis del diversos llibres que s’han presentat
1.d.- Al llarg del període de temps que es done per a llegir un llibre, fer posades en comú del que van llegint,
1.e.- Reescriure les possibles hipòtesis d’acord amb al que es va llegint
1.f.- Fer endevinalles al final del la lectura dels llibres per a motivar la curiositat per llegir aquest llibre
1.g.- Fer la representació dramatitzada del llibre entre el grup de gent que l’ha llegit o fer un monòleg
Es imprescindible diseñar un minucioso y riguroso PROYECTO DE LECTURA en el que estén contemplados los distintos tipos de lectura: mecánica lectora, velocidad, entonación/ritmo, la lectura comprensiva, la lectura como instrumento de aprendizaje, la lectura expresiva, la lectura lúdica, la lectura creativa, la lectura reflexiva... Y cada tipología lectora llevará su planificación específica, con sus objetivos, materiales y recursos, estrategias y metodologías, capacidades a desarrollar, adaptaciones según la diversidad, instrumentos y procesos de evaluación, etc. Y este Proyecto estará diseñado con continuidad, buscando la coherencia desde la primeros niveles de la escolaridad hasta el último (la lectura no es un “problema de los pequeños” como creen muchos docentes, afecta y debe trabajarse planificadamente tanto en Primaria como en Secundaria). En cada etapa de la escolaridad habrá que hacer más hincapié en unos aspectos específicos. Por ejemplo, en Educación Infantil habrá que reflexionar sobre los prerrequisitos lectores, las habilidades lectoras (lingüísticas, neuropsicológicas, intelectuales, emocionales, sociales), los métodos de introducción en la lectura, la lectura de imágenes... En Primaria habrá que definir el proceso psicofisiológico del acto lector, el diseño y puesta en práctica de estrategias de comprensión lectora, las habilidades perceptivas a desarrollar... En Secundaria se trabajará más la lectura de investigación, las técnicas de estudio basadas en el acto lector reflexivo, la lectura selectiva, las estrategias metacognitivas de comprensión...
De nada sirve que diseñemos un Programa de Promoción Lectora –con actividades impactantes y atractivas– si el resto de la experiencia lectora en el aula, las otras facetas del acto lector que tienen lugar en el trabajo diario, son desmotivadoras, aburridas, nada espontáneas y poco respetuosas con los intereses, niveles madurativos y la evolución personal de cada lector.
| Los itinerarios del plan |
| Los libros seleccionados para Educación Primaria |
teclejant damunt de PLa lector de cantabria com un base per a tindre idees generals de per on poden anar
ES UNA PÀGINA EN ACTIVITAT PER A TREBALALR LES PARAULES DEL CONTE I ANIMAR A CONTINUAR HISTORIES
Los juegos viven en los cuentos y los libros de cuentos con los que jugamos son:
"LA CAJA DE LAS PALABRAS MÁGICAS. CUENTOS"
"EL ARMARIO DE CAMILA"
TECLEJANT DAMUNT ENTRAREU EN LA PÀGINA
teclejant damunt d'aquest enllaç COROCOLOS
HI HA UNA SERIE D'ACTIVITATS PER A TREBALLAR TEMES ENCARA QUE NO SIGUEN D'AQUEST EDITORIAL, ESTAN EN FORMATO pdf, que es poden imprimir,
hi han per a Ed. Infantil, pero algunes activitats es poden adaptar al primer cicle, am les seues fixes per treballar-ho
PRODUCCIÓN SIGNIFICATIVA DE LOS ALUMNOS AL PERIODO CLASICISTA DEL PINTOR
1.- Trabajar las dimensiones de los objetos
2.- Contrastar tamaños de los objetos cotidianos
3.- Producción en dimensiones mayúsculas un objeto
COMPRENSIÓN DE LOS TRABAJOS DEL PERIODO DEL PINTOR EN
1.- ÉPOCA CUBISTA:
Se trabajará las descomposición de la realidad de objetos y del entorno a través de figuras geométricas, a través de diversas metodologías significativas
2.-ÉPOCA DEL CUBISMO SINTÉTICIO:
Actividad 1.- Se decompondrá en elementos básicos el objeto o realidad cotidiana, en sus diferentes partes esenciales
Actividad 2.- Descomposición de un objeto o realidad en los diferentes planos posibles y las perspectivas en las que se puede ver