ANALISIS DE LOS DIFERENTES PLANOS DE LA FIGURA HUMANA
1.- Descomposición conjuntada unificadora de las facciones del rostro
2.- Desvirtuar la realidad de los planos de un objeto, figura, etc..Para entender como se plasma en las representaciones picasianas
CONJUNCIÓN DE PICASO (pintor) I CALDER (escultor de móviles)Actividades
1.- Análisis del cuadro " Gérnica " de Picasso: figuras, elementos, historia de un momento negro de España
2.- Recortable básico para el trabajo del móvil, según las bases del escultor Calder
3.- Composición del móvil
4.- Representación bidimensional del objeto móvil (tridimensional)
Análisis de los colores y sus figuras
1.- Descubrir los diferentes elementos en un cuadro
2.- Encontrar los elementos característicos de los caudros de Miro (ojo, mano, ..)
3.- Estudiar las zonas de color y como estas intervienen en la definición del cuadro
4.- Elaboración de una composición a nivel grupal
5.- Escribir la historia que cuenta el cuadro, como una interpretación mediática del que lo observa
TECLEJEU DAMUNT I TINDREU MÉS ACTIVITATS
se trata de trabajar con actividades significativas esta época histórica
Primera parte
1.- Actividades de papiroflexia para trabajar los dinosaurios
2.- Ver que es lo que nos queda de esta época
Segunda parte:
Paleolítico.
1- Entender ciertos símbolos pintados en las cuevas, desde la comprensión de nuestra realidad
2.- Dibujar adaptándolo a las circunstancias de las cuevas
3.- Crear una breve historia narrativa de lo que cuenta los dibujos
4.- Analizar el descubrimiento básico
Neolítico
1.- Descifrar el sentido de los dibujos
2.- Analizar el cambio de tipo de vida nómada a sedentaria
3.- Evolución de la cerámica
4.- Incipiente comienzo de la escritura en le mediterráneo
Origen de los Romanos
1.- Leyenda de Romulo y Remo
2.- Estudio de los edificios emblemáticos
3.- Evolución del deterioro de los edificios
4.- Teselas romanas: estudio, trabajo elemental
1.- Análisis de la columna de Trajano
2.- Juegos Romanos3.-Los Dioses Romanos
4.- Leyenda de la Primera República La historia de Coriola
.- Los Bustos romanos
1.- Historia de la luchas por la Creación del Imperio Romano
2.- Interpretación y trabajo de la creación de un Arco de Triunfo
3.- Vestidos Romanos
4.- Números Romanos
CREACIÓN DE TU CUENTO
1.- Inventar personajes
2.- Crear relaciones de acontecimientos
3.- Establecer relaciones entre los personajes y los acontecimientos
4.- Redactar5.- Establecer Imagenes para cada parte
TRABAJAR UN CUENTO
1.- Trabajar un Cuento
1.1.- Hipotetizar sobre las posibilidades del libro a leer
- portada
- tituló
- dibujos del libro
1.2.- Mapas conceptuales de relación de personajes
1.3.- Mapas conceptuales de acontecimientos
1.4.- Comprobación de con los expuesto al principio
DICHOS POPULARES
1.- Dichos populares: comprensión gráfica del su significado
2.- Trabalenguas: práctica y creación
3.- Imagina - palabra
4.- EL cuento propio de la mudanza.
Taller de habilidades socialesFASES:
AFECTIVIDAD Y AGRESIVIDAD
1.- Afectividad:
- expresar frases positivas sobre las personas
- lectura de las expresiones positivas
- interiorizar como porpias
- sentimientos de rechazo antes los elogios
- el abrazo
- el susurro de al oido
2.- Agresividad:
- extrapolar los sentimientos personales negativos
- extraer la agresividad fuera del contexto
- sacar los impropoerios negativos de su hecho concreto
- reirse de los afectos negativos que infravaloran
CONDUCTA ASERTIVA NO VIOLENTA
Trabajar los 4 pasos de este tipo de conducta asertiva no violenta.
1.- Observar
2.- Expresar sentimientos
3.- Expresar necesidades
4.- Formular peticiones o demandas
LOS COMPONENTES NO VERBALES LA MIRADA
1.- ¿Qué nos dice la mirada?
2.- Tipos de Mirada
3.- El sentido de la mirada
LOS GESTOS
1.- Lo que se transmite con los gestos
2.- La cara
3.- Las manos
4.- El cuerpo
TRABAJAR DETERMIANDAS HABILIDADES
1.- Presentarse
2.- Presentar a los demás
3.- Saber Escuchar
4.- Iniciar una conversación
5.- Mantener una conversación
6.- Formular una pregunta
7.- Dar las gracias
CONTINUAR TRABJANDO HABILIDADES SOCIALES
8.- Hacer Peticiones
9.- Rechazar Peticiones
10.- Hacer Cumplidos
11.- Recibir Cumplidos
2.- Dar Instrucciones
13.- Recibir Instrucciones
14.- Disculparse
15.- Expresar Opiniones Personales
Descubrir los sentimientos
1.- Identificar y expresar emociones
2.- La empatia
3.- Defensa no agresiva
4.- Ataque no agresivo
ANALISIS DE SITUACIONES REALES
1.- Objetivos
2.- Análisis de los pros y los contras
3.- Respuestas alternativas
4.- Moraleja
| CONTEXT | Segon de primària. És una activitat de llengua que pot abordar-se en o des de la classe de Tutoria. Es tracta de transcriure els acords pressos en l’assemblea de classe al llibre d’actes. Es tracta d’un àmbit d’us pràctic de vida quotidiana referit al bloc de organització i convivència. Per la seua complexitat, en estyes edats només el treballaríem en L1. |
| PROCEDIMENT | Durant el transcurs de l’assemblea i al final del debat de cada punt de l’ordre del dia, hem de redactar l’acord o acords pressos. A l’acabar cada punt els mestres demanarem al secretari del dia que intente resumir en poques paraules i de forma clara l’acord o acord que cal prendre. Poden ajudar-lo la resta de companys. Podem escriure la frase o frases i l’alumne prendrà nota en un full que farà d’esborrany. Després ho passarà a un model de acta establert, que continuarà sent un esborrany fins que no siga llegit en la sessió posterior d’assemblea i aprovat per la resta de companys. Aleshores ja podrà ser redactat de forma definitiva. L’acta pot ser exposada al tauler de la classe durant un temps prudencial. |
| ASPECTES LINGÜÍSTICS | Prendre notes. Síntesi. Esborranys de treball. L’acta: silueta, claredat i ordre. |
| CONTEXT | Segon de Primària. A l’àrea de Llengua plantejarem la possibilitat de què cada classes ha de fer un llibre col·lectiu de contes per deixar-lo en la biblioteca del centre a l’abast de la resta del col·legi. L1-L2 |
| PROCEDIMENT | Entre tots inventarem un conte que el mestre o la mestra anirem escrivint a la pissarra. Al mateix temps se suggeriran preguntes, situacions per a què l’escrit tinga cohesió i sentit (plantejament, nus i desenllaç) A la classe hi haurà un mural amb un esquema que servisca de model per escriure un conte: fórmules d’inici i acabament i connectors. A partir de les aportacions dels alumnes, els mestres anirem escrivint a la pissarra el que s’acorde sobre el conte, perquè tots ho vegen i puguen anar llegint. Una vegada acabat, es farà una lectura col·lectiva i expressiva per comprovar la coherència i cohesió i es demnarà que es proposen possibles títols. En triarem un i il·lustrarem el conte per a la seua edició. |
| ASPECTES LINGÜÍSTICS | Desenvolupar la creativitat i la imaginació. Fomentar el treball en grup en tasques de composició. Escriure amb sentit i coherència. |
| CONTEXT | Segon de Primària. A l’àrea de Llengua plantejarem la possibilitat de què cada classes ha de fer un llibre col·lectiu de contes per deixar-lo en la biblioteca del centre a l’abast de la resta del col·legi. L1-L2 |
| PROCEDIMENT | Portem a classe un conte clàssic conegut per tots. Per exemple “Rinxols d’or”Entre tots recordem què ocorre en el conte, quins són els personatges, com ocorren els fets i si cal es pot tornar a llegir. Proposem a la classe com seria el conte si canviarem els personatges. Proposem canvis i fem hipòtesis. Tot oral, encara.Entre tots decidirem quins canvis fem. A la pissarra anirem reescrivint el conte o donant les pautes per tal que cada alumne l’escriga a la llibreta, segons la llengua i el nivell de competència dels alumnes. Llegirem entre tots el conte acabat per fer la darrera revisió. Per acabar, distribuirem les tasques per aconfeccionar un llibre i deixar-lo a la biblioteca d’aula o del centre: uns escriuran el text en cartolina, altres realitzaran les il·lustracions amb els personatges canviats, i altres elaboraran la portada i la contraportada amb tota la informació escaient. |
| ASPECTES LINGÜÍSTICS | Desenvolupar la creativitat i la imaginació Fomentar el treball en grup en tasques de composició. Escriure amb sentit i coherència. |
| CONTEXT | Des dels 5 anys. El taller de les receptes de cuina pot tindre cabuda a qualsevol de les assignatures qmb continguts d’Educació per a la Salut, com arael CM, l’E.F. A l’activitat d’elaborar la recepta podem concloure amb una fitxa amb la recepta. Es tractarà d’un text instructiu, amb recolzament il·lustrat, que pot abordar-se des de qualsevol de les llengües del currículum. L1, L2, L3 |
| PROCEDIMENT | Durant les activitats prèvies farem llistats amb els ingredients i el material necessàri. Elaborarem la recepta per grups, explicant molt detalladament els passos a seguir. Actuarem i gaudirem del producte.Després de l’activitat o en una sessió posterior recordarem els ingredients i els utensilis i els escriurem a la pissara. Recordarem les fases detingudament i les expressarem amb frases senzilles a la pissarra. Omplirem la fitxa model i farem els dibuixos. |
| ASPECTES LINGÜÍSTICS | El text instructiu: el mode imperatiu, les perifrasis d’obligació, ordinals i cardinals. L’ordre lògic del fets, la disposició espacial de la informació gràfica i escrita. |
| CONTEXT | A partir de cinc anys. Després d’una eixida, per exemple a una granja, elaborarem un fitxer d’eixides . L’activitat de llengua es pot abordar des de l’àrea de Coneixement del Medi en Primària. L1-L2 |
| PROCEDIMENT | El dia següent de l’eixida es farà una valoració a nivell oral, contestant a les preguntes: que hem visitat?, amb què hem anat?, quins animals hem vist? Quins tallers hem fet?, com s’ho hem passat? Repassarem el vocabulari bàsic relacionat i farem un llistat a la pissarra d’animals i de plantes que hem vist a la granja. Poden fer, en paper continu, un mural amb dibuixos on expressaran coses que varen fer i tot allò que recorden. Escriuran al costat del dibuixos o a sota, tot allò que sàpiguen i comprovaran si estan totes les paraules que hi havia als llistats. Després els xiquets i les xiquetes ompliran un text preparat, on hi hauran diferents frases amb dibuixos de les paraules treballades en la unitat. Hauran de substituir el dibuix per la paraula corresponent, a continuació pintaran els dibuixos i finalment escriuran el text sense dibuixos. La mestra o el mestre llegirem els fullets informatius que hem recollit. La mestra o el mestre escriurem les conclusions a la pissarra, així com tot el que hem aprés de nou. S’elaborarà un llibre o un dossier on queden recollides les activitats que s’han realitzar a la granja (un a nivell individual i un altre de fitxes per a la classe). Confeccionar un fitxer d’eixides. (Donar un model) |
| ASPECTES LINGÜÍSTICS | Utilitzar el dibuix i les grafies per tal de recordar fets i esdeveniments ocorreguts. Servir-me d’imatges per evocar experiències i comentar-les amb els companys. Aprendre el vocabulari bàsic de la granja. |
| CONTEXT | Alumnes de 1r nivell de Primària, estem a principi de curs, i es tracta de treballar estratègies d’escriptura en L1, amb la finalitat de confeccionar la llista d’alumnes de la classe, dins del context de la vida quotidiana a l’aula. |
| PROCEDIMENT | - Identifiquem el propòsit de l’activitat, i la necessitat de realitzar la llista de la classe per a l’organització de diverses activitats al llarg del curs: control d’assistència, distribució d’espais, repartiment de tasques, etc. - Decidim els criteris per confeccionar-la: tipus de lletra, nom i cognoms, format, ordre alfabètic ... - Oralitzem els noms i els cognoms dels alumnes, en gran grup, cadascú el seu .- Escriuen els alumnes, individualment, els seus nom i cognoms.- Correcció del que van escrivint a partir de la consulta al professor, als companys, a tota la classe. - Ordenem els noms per ordre alfabètic i els copiem en el suport que s’ha decidit, prèviament, entre tots. - Revisió ortogràfica de l’esborrany entre tota la classe. - Editem la llista; la pot escriure el mestre o els alumnes amb el format que hagen decidit, i fem còpies per als diferents usos en què la farem servir. |
| ASPECTES LINGÜÍSTICS | - Necessitat de la llista i característiques textuals d’ella: (disposició vertical, noms i cognoms, títol…) - Aprenentatge del sistema alfabètic. - Estratègies de recerca d’informació per a l’escriptura correcta dels noms i cognoms.- Noms propis en majúscula. - No traducció dels noms propis. |
| NOM DE L’ACTIVITAT: la bibliografia d’un escriptor, artista, actor, | |
| CONTEXT | Per a Primer Cicle de Primària. Per treballar-ho, amb la primera llengua. Aprofitarem la lectura d’un llibre, per saber coses del que ho ha escrit; o, si treballem al tècnica plàstica o quadre o pintor, estudiar el seu context, per entendre el que fa perquè ho fa. Farem que els alumnes escriguen un document de la bibliografia del personatje. |
| PROCEDIMENT DE L’ACTIVITAT | - Donem una bibliografia d’una altre personatge, que servirà d’anàlisi - Farem subratllar els aspectes importants que apareixen a la bibliografia - Agruparem els aspectes subratllat per temes típics que es mostren a la bibliografia - Motarem un quadre dels aspectes bàsics que deuen estar al document - Farem que facen una recerca informativa de la vida del personatge que estem treballant - Ficarem en una posada en comú, totes les dades que han estret els companys - Agruparem les dades per els temes típics que deuen estar a una bibliografia - Redactaran l’escrit al respecte de la bibliografia de que correspon - Farem una fitxa de comprovació de les dades que deuen estar i de com - Cada alumne revisarà d’acord a esta taula la biografia d’altre company |
| ASEPCTES LINGÜÍSTICS | Com ficar les dades L’ordre cronològic dels fets Escriptura (grafia) clara, per ser llegit per l’alumne que deu corregir |
| NOM DE L’ACTIVITAT: el diari de convivència | |
| CONTEXT | Per a Primer Cicle de Primària. Per treballar-ho, principalment, als moments de tutorització amb els alumnes; encara, que després d’unes sessions de motivació, cada dia (al final) un alumne escriu el que ha passat destacable respecte a la convivència a l’aula |
| PROCEDIMENT DE L’ACTIVITAT | - Motivem amb: frases que es diuen entre ells per vore les reaccions que provoquen; la dramatizació d’un enfrontament entre companys típic; reflexions del que passa i les seues conseqüències - Donem unes pautes per escriure un esdeveniment, amb connectors per unir les frases i estructuració d’un escrit bàsic al respecte - Demanem que cada alumne escriga el fet, des de el seu punt de vista - Comparem els escrits entre companys per vore que falta - Fem que cadascú done la seua versió i explicacions en veu alta del que creuen que ha passat - Fem escriure als alumnes una altra vegada el escrit però tenint en conte totes les coes, aspectes i versions del que s’ha dit, amb la conclusió d’una morraleja final positiva per a tots - Quan el docent veja , que els alumnes més o menys estan preparats, demanem que cada dia en orde de llista els alumnes tindran que escriure al diari el que ha passat, amb una visió objectiva que avarca totes les visions i donant una morraleja final |
| ASEPCTES LINGÜÍSTICS | Utilització dels connectors: abans, després, durant, al final, des del punt de vista de ...., des del meu punt de vista, Escriptura (grafia) clara, per ser llegit pels alumnes que vulguen |
| NOM DE L’ACTIVITAT: Itinerari pel nostre poble | |
| CONTEXT | Per a Segon de Primària. Al Currículum de Ct. Medi . Per treballar el text informatiu. Dins d’esta situació comunicativa: “ Intercanvi d’alumnat amb altre poble i tenim que mostrar-los el llocs típics amb un document” |
| PROCEDIMENT DE L’ACTIVITAT | - Fem pensar a cada alumne, en els llocs típics per a elles del poble- Fem un llistat a la pissarra del llocs - Escrivim al costat algunes de les característiques que coneixem del lloc - Muntem un quadre per omplir les dades bàsiques que deuen aparèixer al document informatiu - Fem una recerca informativa a la biblioteca o altres al voltant de aspectes i dades del llocs - Omplim el quadre amb les dades obtingudes- Mostrem unes guies de pobles per vore exemples a seguir ( que poden ser díptics, tríptics, ... ) - Distribuïm la classe en grups de quatre per a que organitzen el document - Cada grup textualitza el escrit amb les dades del quadre de les característiques, amb frases com: “el edifici / o / lloc ................ està fet de ................; es de .................... (temps o època), abans servia per a ....................... i ara servis per a ..........................” - Intercanviaran els documents finals amb altres grups per comprovar si comprensible, si s’entén, .... |
| ASEPCTES LINGÜÍSTICS | Utilització dels connector abans i ara Utilització dels temps verbals present i passat Escriptura (grafia) clara, per fer-se entendre |
| NOM DE L’ACTIVITAT: La visita al metge | |
| CONTEXT | Per a Segon de Primària. Al Currículum de Ct. Medi – Salut. Per a treballar la Nota informativa. Dins d’esta situació comunicativa: “ No pots parlar i et trobes mal.La teua mare et du al metge. Tens que dir per escrit que et passa al metge, a un paper . I després, el metge et dona un paper amb el que tens que fer” |
| PROCEDIMENT DE L’ACTIVITAT | - Fem pensar a cada alumne, en una malaltia - Treballem una activitat de vocabulari al respecte del tema, dins una dinàmica col·lectiva - Indiquem que cadascú (individualment), escriga a un paper, els símptomes del que té - Distribuïm els rols: metge, mare, xiquet /xiqueta per grups de tres - Donem un temps per a que preparen la dramatització de la situació (escrivint les respectives notes del malalt i del metge) - Fem que dramatitzen la situació comunicativa, com si estigueren al consultori, i, fem que els alumnes es fixen en les notes que: - quan siga, el malalt fa per al metge, al paper que li dona este per a que escriga el que li passa. - el metge llig, el que l’ha escrit el xiquet, preguntant-li que li aclare el que hi ha escrit - el metge li escriu que coses té que fer i la recepta del medicaments - la mare llig el que l’ha donat el metge al paper i a les receptes, preguntant-li el que no entén del que està escrit |
| ASEPCTES LINGÜÍSTICS | Utilització dels adjectius i d’un vocabulari bàsic de malalties Escriptura (grafia) clara, per fer-se entendre |
COM PROCESA LA COMPRENSIÓ ESCRITA ELS APRENENTS / o / COM TREBALLAR A NIVELL DE GRAMÀTICA:
- per imitació de formes
- reestructuració progressiva del sistema lingüístic
- comprensió de les produccions
- amb activitats d’observacions, de manipulació, producció
- tota realització relacionada amb l’adquisició del coneixement.
- activitats d’adquisició de les estructures bàsiques
- adquirir el metallenguatge des de l’observació i des d’una gramàtica implícita a una analítica
- manipulació amb l’exploració d’enunciats (gramàtica distribucional), com: desplaçaments (canviar la direccions d’alguns moviments, supressió de part de textos no importants per a la comprensió, commutació d’alguns fragments per vore con es desvirtua el sentit del text, expansió
– ampliació de la comunicació per vore quins detalls es donen al respecte, reducció per aprendre a resumir un text llegit per anar al que es essencial.
- Utilitzar algun punt de partida (gramàtica generativa), per anàlisi, sistematitzacions d’estructures, comprensió de la llengua, tipologia de frases, - Usar la llengua literaria com: poesies, cançons, contes, endevinalles, rodolins, ...
- Fer activitats d’experimentació amb la llengua, per passar de la intuïció al raonament (concret -> lògic – deductiu)
- Exterioritzar el llenguatge donant valor al que es fa per part dels alumnes i no menysprenyar-lo
- Observar la llengua per estudiar-la, per aprendre a separar paraules, escriure noms, apstrofació de l’article- Llegir implica: organitzar la informació, anticipar significats d’un text – mots – estructures
- verificar hipòtesi, per a reconèixer significats gràfics
- Escollir les paraules clau del text, per reconèixer-les després al text, fer treball amb les paraules clau del text per facilitar la lectura i després el procés d’escriptura a l’estar assimilada en la memòria del nen
- El procés d’escriptura podria partir del llenguatge col·loquial per donar significat coherent amb la intenció
- Aprofitar el monòleg narratiu emprat al llenguatge col·loquial per escriure encara que aquí no hi haja feed back, - Les classes socials desfavorides amb el codi restringit impedeix l’avanç com el de la classe social elevada que amb el codi ja elaborat permet narrar / explicar contes / raonar i per tant per aquest últims l’escola es una continuació
- Interpreta textos i com es produeixen
- L’aprenent: 1er, aprèn a parlar; 2n, entén el discurs oral; 3er, adquireix l’ús del llenguatge narratiu; 4t, aprèn les operacions del discurs (1r, el mecanisme de transcripció, 2n, la planificació; 3er la frase)
- El xiquet: 1er, imita les formes; 2n, les entén; 3er, generalitza el que ha entès; 4t, ho integra al seu sistema lingüístic
. Podem comparar textos per que reflexionen les relacions bàsiques entre les accions gramaticals, per que puguen integrar-les desprès en les seues produccions
. Podem partir de l’exploració per comprendre el que es essencial dels diferents escrits comunicatius i aplicar-ho en l’aprenentatge de l’escriptura.¿¿¿¿¿ . Caldria revisar les textualitzacions col·lectivament, seguint uns models de correccions d’errades, d’acord a una assimilació cognitiva de les regles comunicatives.
. Evitant el caràcter poc efectiu de la rectificació individualitzada, on la interacció dels alumnes en l’observació, fomente una reflexió d’acord a la seua zona de desenvolupament pròxima que siga adquirida per a textualitzacions posteriors. ?????
. Podríem utilitzar activitats per trobar indicis de les estructures, els elements de la comunicació, els usos de paraules, i,algunes qüestions bàsiques gramaticals (majúscules, l’ús de la coma i el punt, la concordança,...)
. Podríem emprar una carpeta on vagen emmagatzemant-se les textualitzacions del alumnes per vore l’evolució i els models per a la revisió. També podríem utilitzar–la per arreplegar unes fitxes del significat que tenen certes paraules (fent una adaptació del diccionari que els xiquets puguen entendre)
. Cal que preparem fitxes, qüestionaris o graelles per avaluar: el que manca al text, si les idees principals que es volien arreplegar estan (encara que siga de manera sintetitzada), si està organitzat el text amb coherència, sobretot en les seqüències.
. Caldria fer una recomposició de les incorreccions per millorar-la comprensió del text, rectificant les errades al mateix context situacional de comunicació.
. Els mestres hem d’evitar ser els únics destinataris dels escrits i els únics correctors.
. Hem d’evitar , a més, corregir solament els aspectes negatius, així com centrar-nos únicament en els aspectes gràfics de l’escrit
. Hem de procurar que escriure no comporta una sobrecarrega cognitiva per a l’alumne, que el colapse