Àrea de llengües. Escriptura

ACTVITAT: La biografia d'un personatge

NOM DE L’ACTIVITAT: la bibliografia d’un escriptor, artista, actor,
CONTEXT	Per a Primer Cicle de Primària.  Per treballar-ho, amb la primera llengua. Aprofitarem la lectura d’un llibre, per saber coses del que ho ha escrit; o, si treballem al tècnica plàstica o quadre o pintor, estudiar el seu context, per entendre el que fa perquè ho fa. Farem que els alumnes escriguen un document de la bibliografia del personatje.
PROCEDIMENT  DE L’ACTIVITAT	- Donem una bibliografia d’una altre personatge, que servirà d’anàlisi - Farem subratllar els aspectes importants que apareixen a la bibliografia - Agruparem els aspectes subratllat per temes típics que es mostren a la bibliografia - Motarem un quadre dels aspectes bàsics que deuen estar al document - Farem que facen una recerca  informativa de la vida del personatge que estem treballant - Ficarem en una posada en comú, totes les dades que han estret els companys - Agruparem les dades per els temes típics que deuen estar a una bibliografia - Redactaran l’escrit al respecte de la bibliografia de que correspon - Farem una fitxa de comprovació de les dades que deuen estar i de com - Cada alumne revisarà d’acord a esta taula la biografia d’altre company
ASEPCTES LINGÜÍSTICS	Com ficar les dades L’ordre cronològic dels fets Escriptura (grafia) clara, per ser llegit per l’alumne que  deu corregir

ACTIVITAT: El diari de convivència

NOM DE L’ACTIVITAT: el diari de convivència
CONTEXT	Per a Primer Cicle de Primària.  Per treballar-ho,  principalment, als moments de tutorització amb els alumnes; encara, que després d’unes sessions de motivació, cada dia (al final) un alumne escriu el que ha passat destacable respecte a la convivència a l’aula
PROCEDIMENT  DE L’ACTIVITAT	- Motivem amb: frases que es diuen entre ells per vore les reaccions que provoquen; la dramatizació d’un enfrontament entre companys típic; reflexions del que passa i les seues conseqüències - Donem unes pautes per escriure un esdeveniment, amb connectors per unir les frases i estructuració d’un escrit bàsic al respecte - Demanem que cada alumne escriga el fet, des de el seu punt de vista - Comparem els escrits entre companys per vore que falta - Fem que cadascú done la seua versió i explicacions en veu alta del que creuen que ha passat - Fem escriure als alumnes una altra vegada el escrit però tenint en conte totes les coes, aspectes i versions del que s’ha dit, amb la conclusió d’una morraleja final positiva per a tots - Quan el docent veja , que els alumnes més o menys estan preparats, demanem que cada dia en orde de llista els alumnes tindran que escriure al diari el que ha passat, amb una visió objectiva que avarca totes les visions i donant una morraleja final
ASEPCTES LINGÜÍSTICS	Utilització dels connectors: abans, després, durant, al final, des del punt de vista de ...., des del meu punt de vista, Escriptura (grafia) clara, per ser llegit pels alumnes que  vulguen

ACTIVITAT: Itinerari pel nostre poble

NOM DE L’ACTIVITAT: Itinerari pel nostre poble
CONTEXT	Per a Segon de Primària. Al Currículum de Ct. Medi . Per  treballar el text informatiu. Dins d’esta situació comunicativa: “ Intercanvi d’alumnat amb altre poble i tenim que mostrar-los el llocs típics amb  un document”
PROCEDIMENT  DE L’ACTIVITAT	- Fem pensar a cada alumne, en els llocs típics per a elles del poble- Fem un llistat a la pissarra del llocs - Escrivim al costat algunes de les característiques que coneixem del lloc - Muntem un quadre per omplir les dades bàsiques que deuen aparèixer al document informatiu - Fem una recerca informativa a la biblioteca o altres al voltant de aspectes i dades del llocs - Omplim el quadre amb les dades obtingudes- Mostrem unes guies de pobles per vore exemples a seguir ( que poden ser díptics, tríptics, ... ) - Distribuïm la classe en grups de quatre per a que organitzen el document - Cada grup textualitza el escrit amb les dades del quadre de les característiques, amb frases com: “el edifici / o / lloc ................ està fet de ................; es de .................... (temps o època), abans servia per a ....................... i ara servis per a ..........................” - Intercanviaran els documents finals amb altres grups per comprovar si comprensible, si s’entén, ....
ASEPCTES LINGÜÍSTICS	Utilització dels connector abans i ara Utilització dels temps verbals present i passat Escriptura (grafia) clara, per fer-se entendre

ACTIVITAT: LA VISTA AL METGE

NOM DE L’ACTIVITAT: La visita al metge
CONTEXT	Per a Segon de Primària. Al Currículum de Ct. Medi – Salut. Per a treballar la Nota informativa. Dins d’esta situació comunicativa: “ No pots parlar i et trobes mal.La teua mare et du al metge. Tens que dir per escrit que et passa al metge, a un paper . I després, el metge et dona un paper amb el que tens que fer”
PROCEDIMENT  DE L’ACTIVITAT	- Fem pensar a cada alumne, en una malaltia - Treballem una activitat de vocabulari al respecte del tema, dins una dinàmica col·lectiva - Indiquem que cadascú (individualment), escriga a un paper, els símptomes del que té - Distribuïm els rols: metge, mare, xiquet /xiqueta per grups de tres - Donem un temps per a que preparen la dramatització  de la situació  (escrivint les respectives notes del malalt i del metge) - Fem  que dramatitzen la situació comunicativa, com si estigueren al consultori, i, fem que els alumnes es fixen en les notes que:          - quan siga, el malalt fa per al metge, al paper que li dona este per a que escriga el que li passa.      - el metge llig, el que l’ha escrit el xiquet, preguntant-li que li aclare el que hi ha escrit     - el metge li escriu  que coses té que fer  i la recepta del medicaments     - la mare llig el que l’ha donat el metge al paper i a les receptes, preguntant-li el que no entén del que està escrit
ASEPCTES LINGÜÍSTICS	Utilització dels adjectius i d’un vocabulari bàsic de malalties Escriptura (grafia) clara, per fer-se entendre

COM PROCESA LA COMPRENSIÓ ESCRITA ELS APRENENTS - GRAMÀTICA

COM PROCESA LA COMPRENSIÓ ESCRITA ELS APRENENTS / o / COM TREBALLAR A NIVELL DE GRAMÀTICA:

-         per imitació de formes

-         reestructuració progressiva del sistema lingüístic

-         comprensió de les produccions

-         amb activitats  d’observacions, de manipulació, producció

-         tota realització relacionada amb l’adquisició del coneixement.

-         activitats d’adquisició de les estructures bàsiques

-         adquirir el metallenguatge  des de l’observació i   des d’una gramàtica implícita a una analítica

-         manipulació amb l’exploració d’enunciats (gramàtica distribucional), com: desplaçaments (canviar la direccions d’alguns moviments,  supressió de part de textos no importants per a la comprensió, commutació d’alguns fragments per vore con es desvirtua el sentit del text, expansió

 – ampliació de la comunicació per vore quins detalls es donen al respecte, reducció per aprendre a resumir un text llegit per anar al que es essencial.

-         Utilitzar algun punt de partida (gramàtica generativa), per anàlisi, sistematitzacions d’estructures, comprensió de la llengua, tipologia de frases, -         Usar la llengua literaria com: poesies, cançons, contes, endevinalles, rodolins,  ...

-         Fer activitats d’experimentació amb la llengua, per passar de la intuïció al raonament (concret -> lògic – deductiu)

-         Exterioritzar el llenguatge donant valor al que es fa per part dels alumnes i no menysprenyar-lo

-         Observar la llengua per estudiar-la, per aprendre a separar paraules, escriure noms, apstrofació de l’article-         Llegir implica: organitzar la informació, anticipar significats d’un text – mots – estructures

-         verificar hipòtesi, per a reconèixer significats gràfics

-         Escollir les paraules clau del text, per reconèixer-les després al text, fer treball amb les paraules clau del text per facilitar la lectura  i després el procés d’escriptura a l’estar assimilada en la memòria del nen

-         El procés d’escriptura podria partir del llenguatge col·loquial per donar significat coherent amb la intenció

-         Aprofitar el monòleg narratiu emprat al llenguatge col·loquial per escriure encara que aquí no hi haja feed back, -         Les classes socials desfavorides amb el codi restringit impedeix l’avanç com el de la classe social elevada que amb el codi ja elaborat permet narrar / explicar contes / raonar i per tant per aquest últims l’escola es una continuació

-         Interpreta textos i com es produeixen

-         L’aprenent: 1er, aprèn a parlar; 2n, entén el discurs oral; 3er, adquireix l’ús del llenguatge narratiu; 4t, aprèn les operacions del discurs (1r, el mecanisme de transcripció, 2n, la planificació; 3er la frase)

-         El xiquet: 1er, imita les formes; 2n, les entén; 3er, generalitza el que ha entès; 4t, ho integra al seu sistema lingüístic 

Orientacions sobre la Revisió

. Podem comparar textos per que reflexionen les relacions bàsiques entre les accions gramaticals, per que puguen integrar-les desprès en les seues produccions

. Podem partir de l’exploració per comprendre el que es essencial dels diferents escrits comunicatius i aplicar-ho en l’aprenentatge de l’escriptura.¿¿¿¿¿ . Caldria revisar les textualitzacions col·lectivament, seguint uns models de correccions d’errades, d’acord a una assimilació cognitiva de les regles comunicatives.

. Evitant el caràcter poc efectiu de la rectificació individualitzada, on la interacció dels alumnes en l’observació, fomente una reflexió d’acord a la seua zona de desenvolupament pròxima que siga adquirida per a textualitzacions posteriors. ????? 

. Podríem utilitzar activitats per trobar indicis de les estructures, els elements de la comunicació, els usos de paraules, i,algunes qüestions bàsiques gramaticals (majúscules, l’ús de la coma i el punt, la concordança,...) 

. Podríem emprar una carpeta on vagen emmagatzemant-se les  textualitzacions del alumnes per vore l’evolució i els models per a la revisió. També podríem utilitzar–la per arreplegar unes fitxes del significat que tenen certes paraules (fent una adaptació del diccionari que els xiquets puguen entendre)

. Cal que preparem fitxes, qüestionaris o graelles per avaluar: el que manca al text, si les idees principals que es volien arreplegar estan (encara que siga de manera sintetitzada), si està organitzat el text amb coherència, sobretot en les seqüències.

. Caldria fer una recomposició de les incorreccions per millorar-la comprensió del text, rectificant les errades al mateix context situacional de comunicació.

. Els mestres hem d’evitar ser els únics destinataris dels escrits i els únics correctors.

. Hem d’evitar , a més, corregir solament els aspectes negatius, així com centrar-nos únicament en els aspectes gràfics de l’escrit

. Hem de procurar que escriure no comporta una sobrecarrega cognitiva per a l’alumne, que el colapse

Orientacions sobre la TEXTUALITZACIÓ

. Hem de fomentar les interaccions orals per que comprenguen els diferents fets amb coherència, i traslladar-ho desprès a l’escrit

. Hem de ensenyar l’ús de estructures bàsiques, com a guies per a cada tipus de text, per arredonir els fragments dins la sequència del que s’escriu. 

. Podríem utilitzar diferents recursos pedagògics per facilitar la descripció de l’acció i completar els escrits, amb preguntes raonades de relació dels esdeveniments, en funció del que es vulga expressar.

. Caldria partir d’ordres d’execució, ampliant-les per anar transformant una historia, que s’anirà complicant amb seqüències que es van completant

. Hauríem de fomentar el taller de l’escriptura, amb projectes comunicatius, utilitzant graelles de les idees principals, fent  un esborrany per a la reflexió, que ens ajudarà a destriar les característiques per la textualització, que permetria la revisió final del text. 

. Podríem impulsar que facen hipòtesis del que s’ha de dir, verificant-ho, per comprovar si la textualització està adaptada a les intencions inicials, tot açò es podria verbalitzar amb un monòleg reflexió del que ha passat, com una manera de conscienciar l’evolució cognitiva de l’aprenentatge, ajudant molt als xiquets provinents d’ambients familiars lingüísitcament desfavorits, on el codi no hi és elaborat per tal de facilitar la assimilació

Orientacions sobre la planificació

. Caldrà que partim sempre de l’anàlisi de la situació comunicativa pròpia del text que anem a treballar, per tal que l’alumne prenga consciència del propòsit, destinatari, la intenció, estructura, etc.  

. Hem de programar activitats per tal d’extraure les idees prèvies de l’alumnat: pluja d’idees, llistes de paraules o frases, ordenar-les, fer mapes conceptuals, esquemes...

. És recomanable engegar les activitats d’interacció oral entre professor/alumne i alumne/alumne, que permetran als aprenents interioritzar estructures bàsiques necessàries per al procés de composició. 

. És necessari ensenyar els alumnes a fer esborranys i dedicar temps a la planificació.

. Els mestres hem d’aportar pautes d’ajuda útils per als alumnes: mapes preelaborats, esquemes incomplets, guions i qüestionaris, siluetes d’escrit, fitxes de resum, etc.

. Hem d’ensenyar a escriure escrivint textos que comuniquen coses i que tinguen altres finalitats que la correcció per part del professor. 

. Treballarem les seqüències temporals d’abans, durant i després, de contes històries, experiències personals, fets de la vida quotidiana, per aprendre a reorganitzar les seues idees en  els escrits.

. Caldrà partir prèviament d’una llista de mots, frases i connectors tipus manipulables per facilitar el domini de la tasca de la escriptura 

ACTIVITATS PER TREBALLAR LA DESCRIPCIÓ

ACTIVITAT PER A L’EXPRESSIÓ ESCRITA
TEXT TIPUS	Per a treballar la DESCRIPCIÓ
CARACTERISTIQUES	Saber: - quin es l’objectiu o què pretenem (quina informació elegim per descriure) - des de quin punt de vista anem a escriure - quina es la persona que ho va a rebre
SITUACIÓ	Es tracta d’explicar la situació en la qual es va a fer la comunicació escrita, donant les característiques en les que es va a desenrotllar la acció Per exemple: les qualitats d’un producte, una anècdota, objecte perdut, conèixer gent, el poble, la casa, l’escola, un anunci, viatge, un amic,
FASE	PROPOSTA D’ACTIVITATS	OBSERVACIONS
PLANIFICACIÓ	Pluja d’idees Explicar una anècdota, elegir el que es rellevant Subratllar informació d’un text Extraure els termes especialitzats Recollir informació i interpretar-la Llegir definicions Fer un qüestionari Llegir i vore diversos anuncis Fer una llista de sensacions Ordenar les idees per importància Donar pistes o elements d’algo
TEXTUALITZACIÓ	Escriure en funció de les idees decidides Descriure emprant termes Redactar en funció de la informació treta a un qüestionari Descriure com és un anunci Fer un itinerari pel poble o barri
REVISIÓ	Endevinar l’opinió del que ho escriu Anotar idees que es repeteixenContrastar les descripcions Avaluar en funció del tipus de receptor Llegir el text Controlar l’aspecte visual del text Reaccions que provoca en el que ho llig Comprovar que transmeten tot el que es pretenia en principi Comparar descripcions

ACTIVITATS PER TREBALLAR LES EXPLICACIONS

ACTIVITAT PER A L’EXPRESSIÓ ESCRITA
TEXT TIPUS	Per a treballar la EXPLICACIONS
CARACTERISTIQUES	Enganxar la comprensió de la teoria amb la justificació de les conclusions, a llarg d’un escrit clar, estructurat i ordenat on: 1er es diu de que es parla (tema - idea); 2n, se justifica (detalls); 3er, es fa un resum del que s’ha dit (conclusions). Per tant hi ha que tindre unes idees per explicar-les i fer-se entendre amb els raonaments donats
SITUACIÓ	Es tracta d’explicar la situació en la que es va a fer la comunicació escrita. Donar les característiques en les que desenrotlla la acció Per exemple: organització d’un llibre, comentari d’anècdotes,  defensar un tema donat, interpretar un text o un conte, una malaltia, fir el que ha passat i perquè, justificar el disseny d’un cartell, llistat d’fets i establir una relació justificada
FASE	PROPOSTA D’ACTIVITATS	OBSERVACIONS
PLANIFICACIÓ	Extraure les característiques d’un document Saber a qui anem a convèncer Trobar el significat d’algunes paraules i informació Seleccionar informació en funció del que es vulga dir Identificar les idees principals d’un text Quines idees s’expliquen en cada paràgraf Subratllar la conclusió d’un tema Apuntar les idees que es donen del tema proposat Cada alumne agarrar varies idees bàsiques per a fer després el seu raonament Ordenar les idees per subtemes Explicar una anècdota a un membre del grup i vore com se va transmeten i les seus transformacions Llegir un poema i explicar-ho amb les paraules de cadascú Donar significats a frases d’un text Trobar la referència d’algunes paraules que es diuen a un text Identificar fragments amb idees i agrupar-los desprésAssociar idees amb punts de vista de persona tipus Canviar justificacions aclaracions en funció de la persona que deu rebre la informació Agrupar idees semblants Extraure els marcadors: conseqüència, causa, temporals, ... Fer una justificació o reflexió del que es vol dir
TEXTUALITZACIÓ	Escriure la explicació del que es tracte Reescriure un text amb les teues paraules justificant-ho Escriure cada idea a un paràgraf amb el ordre de importància a l’argumentació Explicar per escrit una anècdota Elaborar un díptic, ...
REVISIÓ	Comparar-ho amb altres companys Contrastar la informació fixant-se: la informació, frases i paraules desaparegudes, modificades o afegides al que primer Marcar si s’ha dit la idea principal i el seu tema Vore si es pot seguir el fil de l’argumentació Comprovar si resulta fàcil de llegir i de ser entès Fixar-se en: si l’objectiu està clar,  la informació es l’adequada, si està la idea principal i d’altres Fixar-se en el significat que s’ha volgut transmetre Si els paràgraf estan be encadenats S’han utilitzat els connectors o marcadors adequats Comprovar si te una estructura

ACTIVITATS PER TREBALLAR LES INSTRUCCIONS

ACTIVITAT PER A L’EXPRESSIÓ ESCRITA
TEXT TIPUS	Per a treballar la INSTRUCCIÓ
CARACTERISTIQUES	Ordenació dels passos amb les seues indicacions, quin es l’objectiu de la instrucció i per a què es fa, informació clara i precisa per a recordar,
SITUACIÓ	Es tracta d’explicar la situació en la qual es va a fer la comunicació escrita. Donar les característiques en les que desenrotlla la acció Per exemple: fullet informatiu, dibuixar una imatge, per desenvolupar alguna cosa, com aplegar a un lloc, com fer un exercici, una recepta de cuina, inventar un joc
FASE	PROPOSTA D’ACTIVITATS	OBSERVACIONS
PLANIFICACIÓ	Extraure la intenció de un text, Vore quines són les recomacions que dona Dissenyar un fullet explicatiu, Extraure l’estructura d’un exmple Vore quin verbs s’empren Inventar figures pera ser dictades Seguir les ordres dels missatges d’un telèfon Vore les instruccions de muntar un objecte Donar les instruccions orals en cadena i vore com aplega a l’últim alumne Subratllar les indicacions o informacions que donen i com esta classificada Dictar un exercici de gimnàstica Substituir elements per vore com canvia el muntatge o fer un joc Fer llista de lloc, menjars, etc..
TEXTUALITZACIÓ	Escriure les amb l’ordre corresponent Elaborar un missatge de contestador Desenrotllar una ordre o instrucció per paràgraf Emprar els marcadors textuals Reescriure un text d’acord a canvis Fer un document d’instrucions per parelles Transformar instruccions d’un document en ordres clares per a jugar
REVISIÓ	Comparar documents Experimentar el que es diu a les ordres Analitzar les parts difícils a seguir, vore les que són innecessàries, i si funciona el que s’ha fet Si cada paràgraf mostra una instrucció clarament Reescriure d’acord a les errades de construcció d’un objecte Comprovació de la informació donadaVore si reflecteix totes les dades

ACTIVITATS PER TREBALLAR LES NARRACIONS

ACTIVITAT PER A L’EXPRESSIÓ ESCRITA
TEXT TIPUS	Per a treballar la NARRACIONS
CARACTERISTIQUES	Transformació o explicació d’alguna cosa. Comprovar els indicis, el plantejament, el desenvolupament, el conflicte i el desenllaç. Estructura ordenada (que pot començar pel principi o pel final). El punt de vista del que ho explica (intern o extern) i quin estil usa si directe (implicat, usa verbs en present, ho diu en primera persona, amb frases coordinades, l’acció va d’acord al que va dient) o indirecte (coneixedor, verbs en passat, ho diu en tercera persona, frases subordinades). Narrador com un personatge de la historia o u que conta alguna cosa de la qual s’ha informat.
SITUACIÓ	Es tracta d’explicar la situació en què es va a fer la comunicació escrita. Donar les característiques en les quals desenrotlla la acció Per exemple: narrar un notícia curiosa, un fet, transformar un còmic, una biografia, una idea
FASE	PROPOSTA D’ACTIVITATS	OBSERVACIONS
PLANIFICACIÓ	Analitzar un text (narrador, tema, protagonistes, conflicte, resolució, lloc, temps, ordre dels fets Personal del verb que empra i el seu temps Vore el qui, què, com, quan, on Contrastar amb altre company el trets informatius d’una  narració Analitzar un còmic: les pistes que dona als dibuixos i al bocadillos, ordenació d’unes vinyetes Dividir una historia en 3 parts (plantejament, conflicte i desenllaç) Vore la importància del personatges a una historia i les seues responsabilitats Analitzar l’aspecte físic, la personalitat, la biografia Reconstruir un esdevenint d’acord a unes pistes Analitzar les diferents tipologies de lleteres d’un document que pistes per a una narració Donar un grups de paraules  i inventar uns esdeveniments que ordenareu
TEXTUALITZACIÓ	Escriure la historia que es diu a un còmic com si fos un conte Escollir els esdeveniments mes importants i narrar-los Narrar els fets de la vida d’una persona o el que fa durant tot un dia, un any Transformar una narració d’un estil a un altre (de directe a indirecte) Inventar un fet amb un grup de paraules Redactar el fragment d’un diari personal Narrar una tafaneria
REVISIÓ	Explicar la historia, Comprovar el que s’ha narrat amb el còmic  inicial Vore si queda clar: els elements qui, què, com, quan i on; els temps verbals; les frases emprades Es pot resumir el conflicte Mantenir l’atenció del que ho llig Intercanviar textos amb altres companys per vore la lògica del que s’ha dit Analitzar les conseqüències d’un fet i vore si es congruent en el qual es diu a la narració Reconstruir el text en funció del que ho ha de rebre Llegir en veu alta i que els companys comproven si s’aplega a un desenllaç congruent

OPERACIONS IMPLICITE EN LACORRECCIÓ EN L'ESCRIPTURA

PROCÉS D’ESCRIPTURA
OPERACIONS IMPLICITES
1.- CORRECIÓ DIDÀCTICA DEL TEXT		Al voltant de la forma i el contingut Corregir ja des de l’esborrany, en funció del propòsit
2.- REVISIÓ DEL TOT EL PROCÉS PER PART DE:(planificació i textualització)	L’ALUMNE	A les seua manera d’escriure Per un aprenentatge profitós, en funció de la seua capacitat Amb una actitud positiva davant l’escrit Que siga significativa i productiva Que li done protagonisme
	EL PROFESSOR	Per lligar coherentment les oracions a l’escrit Amb prontitud De les errades per distracció, amb la conscienciació de les mateixes De les errades per  desconeixement, donant la informació corresponent

OPERACIONS IMPLICITES EN LA TEXTUALITZACIÓ DE L'ESCRIPTURA

PROCÉS D’ESCRIPTURA
OPERACIONS IMPLICITES
TEXTUALIT-ZACIÓ	L’ALUMNE	Dominar (habilitats grafomotrius), Traslladar les idees, anotar-les ordenades Ordenar-les amb una trama Organització jeràrquica ( quines son primeres idees i quines segones) Adequació a la situació, Utilitzar estructures sintàctiques correctes Manipulació de models, Transformar textosEixamplar i arredonir frases
	PROFESSOR	Donar pautes i preparar activitats: -     de construcció  i unió de frases, completant paràgraf -     expressar una idea amb diferents frases, arredonint  expressions -     estimulació amb acompanyament per ala interacció comunicativa -     organitzar ambients d’escriptura -     treball col·lectius o de grup d’aula -     puntuar i connectar oracions -     narrar i descriure seguint un ordre espacial i temporal

OPERACIONS IMPLICITES EN LA PLANIFICACIÓ DE L'ESCRIPTURA

PROCÉS D’ESCRIPTURA
OPERACIONS IMPLICITES
PLANIFICACIÓ	Anàlisi de la situació comunicativa	propòsit	Objectiu de l’escrit ?
		audiència	Qui el llegirà?Què sap?Què he d’explicar?
		emissor	Presentació, implicació
		Missatge	Com serà ?Parts, llenguatge,Començament
	Elaborar un esborrany	Pluja d’idees sobre el temaOrdenar les ideesUnir les que estiguen relacionadesFer mapes conceptuals

USOS DEL LLENGUATGE

CONTEXT ESCOLAR AFAVORIDOR DE L’ESCRIPTURA
ÚS	CARACTERÍSTIQUES
PRÀCTIC	Relacionat amb les necessitats de comunicar-se i organitzar-se en l’escola
	Tipus d’escrits	Reguladors de la convivència	Normes Acords d’assemblea avisos circulars cartells instruccions de joc
		Organitzadors del treball	Llistes Horaris etiquetes
		Facilitadors de la comunicació interna i externa	Notes Cartes Catàlegs Invitacions Targetes
CIENTIFIC	Serveixen per obtindre informació i potenciar coneixement
	Tipus d’escrits	Analitzar i interpretar	Resums Projectes de treball Notícies Fitxes Cartells Monografies Receptes de cuina Murals
		Contrastar opinions	Fitxes Definició de diccionari
		Reformular conceptes	Notícies Fer el teu diccionari
LITERARI	Són un reflex del viure creativament, com una recreació emotiva i mostrar el bagatge cultural d’un poble
	Tipus d’escrits	Narracions	Contes Histories de la vida fets
		Poètic	Poemes odolins Embarbussaments Cançons
		cognitius	Endevinalles Refranys Dites

orientacions per anys al voltant del llenguatge. PRIMÀRIA - Tercer Cicle

TERCER CICLE

10 anys endavant: conclueix el procés final de construcció de frases passives, fer operacions intel·lectuals a partir de la realitat, classificació del mots, anàlisi, reconeixement de funcions

orientacions per anys al voltant del llenguatge. PRIMÀRIA - Segon Cicle

SEGON CICLE

8 anys: gramaticalment avançar en l’observació de relacions i la sistematització de les relacions, fer jocs amb la llengua, fer sistematitzacions partint de l’observació 

9 anys: manipulació de la llengua amb jocs, fer observacions de la llengua per aprendre a sistematitzar-la,

orientacions per anys al voltant del llenguatge. PRIMÀRIA - Primer Cicle

PRIMER CICLE

6 anys: concordança de la identificació, consciència de la paraula amb la seua escriptura, adverbis espacials i temporals (davant – darrera, ahir –avui – demà, amunt - avall,  abans – desprès), relacions temporals i adverbis de temps, significat de la frase, la frase com a unitat, la sintàctica de la frase escrita, us de la flexibilitat de les diverses estructures gramaticals, incidir en l’ús i domini de les estructures lingüístiques, assolir estructures, domini de les situacions en quines utilitzar aquestes estructures, analitzar produccions per vore l’adequació al pensament, processos de restricció, pensament operacional, ajudar a passar d’una gramàtica inconscient a una conscient ( entre la intuïtiva  - implícita i la analítica – científica), aprendre a fer ús diferenciat d’acord a la situació, captar globalment (paraula, sintagma, frase),  les operacions del llenguatge narratiu, comprensió lectora es suficient per a donar les ordre per escrit, tria les imatges d’una historia oral contada d’acord a la descripció de les accions verbals, verbalitzen estructures i conceptes que dominen, ja poden fer reversibilitat d’accions inclús  associar frases juntes, veuen els aspectes globals  però es costa vore les diferencies, comença a entendre la inclusió d’uns objectes dins un conjunt, partir de l’observació de la lectura per assimilar al seu aprenentatge les estructures amb activitats manipulatives

7 anys: frases passives, sap si una frase es correcta o no, es basa en si es correcta o no en la coherència amb la realitat, desenvolupar estructures de pensament, ús del llenguatge narratiu – oral, manipulació de frases des de la globalitat, el conte on cada element dona ajuda i referència per al que va aparèixer al següents pas, ja sap llegir i escriure, funcionament autònom de la llengua, pot fer hipòtesis del que pot seguir en un text, adquireixen el concepte de seriació, ja tenen la noció de la seriació

PROPOSTES D’ACTIVITATS DE LECTURA PER A ESCRIURE 1 (revisió)

C.- ACTIVITATS PER A LA REVISIÓ

-         Analitzarem l’escrit amb diferents estratègies amb: un qüestionari, una fitxa, un organitzador estructurador de textos, uns exemples, ... per detectar les errades, vore el que manca, comprovar l’aparició de les idees proposades inicialment, ....

-         Recomposarem l’escrit d’acord a una avaluació de la informació i la seua comprensió, per completar el que hi falta

-         Corregirem col·lectivament, partint dels models les produccions, en funció de: les errades, els rols adjudicats en la situació comunicativa, les regles de revisió assimilades al seu nivell cognitiu

-         Generarem una carpeta, similar al del portfolio, per vore l’evolució de cada alumne, on matgatzemem produccions pròpies, vocabularis de paraules revisades amb el diccionari, frases típiques enllaçades, regles assimilades (ús de majúscules, coma i punt, entre altres)

-         Observarem i reflexionarem les revisions, per assimilar estructures, paraules, gramàtica,  ...