primariasagunt

 Es un pàgina on podrem trobar diferents referents, llegnedes, anècdotes, frases, imatges per a la reflexió, on es pot extraure idees que ens ajudena vivre millor

Tecleja damunt

Com treballar les emocions:

1.- Expressa 5 emocions bàsiques

2.- Di com et senties quan altre et fa algo al respecte d'aquestes?

Per exemple: Arribes aun grup i la gent no et fa c as, com es sentiries: desubicada perquè no pertanyés al grup o ......

Per tant com diu ELLIS,  "NO ES LA SITUACIÓ LA QUE FA MAL, SINO ELS TEUS PENSAMENTS I PER TANT, ACTUES D'ACORD A ESTOS" (Aquesta es la base de la intel·ligència emocional, i per tant es tractaria d'automatitzar el pensament positiu davant de les diferents situacions)

Ana i Josefa

Es tracta de expressar en un diàleg amb els altres les notres emocions per aixó algun exemples que es tenen que basar en el següent tipus:

EM TROBE .......................... (planteja les teues emocions) ........................................

QUAN TU ............................ (planteja l'actitud o l'acció concreta ) ......................

PERQUE ................................ (planteja l'efecte que aquesta actitud te en la teua vida) ....

I M'AGRADARIA QUE ........................................................................................................

Ara completa este exemple tipus amb cadascuna de les següent situacions:

a.- La teua professora et demana constantment que contestes preguntes. Ella no pareix preguntar a ningú tant com amb tu.

b.- Un xic que vas conèixer a l'escola t'ha dit que un dels seus millors amics està estenent rumors sobre tu. Has vist el teu amic  està al vestíbul i el dirigeixes a ell

c.- La teua germana sempre està veient el que ella vol per la televisió. Avui ha vingut al menjador quan jo estava veient el que m'agrada i ha canviat el canal sense preguntar-me

d.- Ta mare t'ha aconseguit allò que tant desitjaves per al teu aniversari

Ompli els espais buits posant el que tu creus que pensa o sent el protagonista d'aquestesituaicons.

Situació A.- En el pati, un grup de xiquets li diuen a Raül, no volen jugar amb ell perquè no sap jugar bé

Pensament A.- Raül pensa: " Bé no importa. Puc jugar amb altres a coses que també m'agraden"

Resposta o Senitiment en A.-

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Situació B.- Las meua parella m'envia a comprar unes coses i se m'oblida una d'important. Quan torne la meua parella em pega un grit enfadada.

Pensament B.- sempre está renegant-me. No perdona no els errors mes xicotets

Sentiment o Resposta B.-

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Situació C.- Joan  ha fet una bona feina i és feñicitat

Pensament C.- ................................

Resposta o Sentiment C.- Joan se sent content i orgullós

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Situació D.- Li ha arribat a Elisa un comentari despectiu sobre ella

Pensament D.- ................................................

Sentiment o Resposta D.- Elisa és sent irritada

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Situació E.- Una dependent en una botiga li donà el canvi malament a Lluís

Pensament E.- Lluís pensa  "Em volia enganyar"

Resposta o Sentiment E.- .................................

Anem a analitzar les següent esdeveniments, d'acord a 3 aspectes Situació, pensament i emoció. Per tant es tractaria de dir com seran les reaccions davant de cadascu d'aquestes a l'espai buit

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

Situació A.1.- l'amiga de Maria li xilla enfada

Pensament A.1.- Em té mania. Sempre està ficant-se amb mi

Emoció A.1.- Culpable d'inferioritat (aquest espai es deixa buit per a que l'alumne el plene)

Situació A.2.- l'amiga de Maria li xilla enfada

Pensament A.2.- la comprenc . Hui està molt nerviosa perquè ha tingut un mal dia

Emoció A.2.-  sentiment d’acceptació (aquest espai es deixa buit per a que l'alumne el plena)

ANA I JOSEFA 

Se escoltar:

Fes-te les següents preguntes:

1.- A quantes persones creus haver escoltat en els últims tres dies ?

2.- Durant quan de temps les has escoltat?

3.- Penses que han solucionat els seus problemes, aclarint idees confuses o s'han sentit millor després de l'escolta?

4.- Quines creus que són les causes que et fan perdre fàcilment el contacte amb els altres? Inseguretat, pena, ràbia ...

5.- Et costa diferenciar les idees importants de les que no ho són quan escoltes algú?

6.- Compares la informació que et donen nova amb la que ja saps?

7.- Et centres en l'altre, o estàs pendent de tu mateix mentre escoltes?

8.- Deixes que els altres acaben de parlar, abans de parlar tu?

9.- Quan no comprens be el que t'han dit, demanes que t'aclareixen els dubtes?

10.- Tractes de comprendre l'estat emocional del qui et parla i demostrar-ho?

LES DIFICULTATS D'ESCOLTAR BÉ SÓN:

1.- Les ocupacions de la ment: Escoltar es prestar atenció al que parla, eliminant els propis sorrolls interns i distraccions. Quan esocltem tenim també emocions pròpies. estem ansiosos, agressius, tenim pressa? ...  perquè existeix el contagi emocional.

2.- Els prejudicis: polítics, morals, culturals. Cal reduir el seu efecte per a no dificultar la comunicació

ANA I JOSEFA 

COM ESTABLIR LES NORMES DE CONVIVÈNCIA AMB ELS ALUMNES:

1.- Establir les normes de convivència :

     . Consensuades, fent que comprenguen abans el sentit de la norma. Planificar conjuntament i discutir-les normes ensenya a tenir en compte el punt de vista dels altres, a consensuar i a comprendre  que els normes no són arbitraries, sinó que deriven del respecte als altres  i a un mateix

     . Clares: ha de saber què se li permet i què no

     . Lòguiques

     . Concretes

     . Realitzables: han d'estar d'acord amb el desenvolupament evoluitu del xiquet

     . Invariables, excepte casos que puguen ser previstos pel xiquet / a

     . Poques

    Cal també ser per a ells un model respectuós, demanant sempre disculpes quan ens equivoquem. NO podem dir-los que no criden per respecte als companys i cridar nosaltres o demanar-los que no insulten si nosaltres els ridiculitzem.

I quan no es compleixen les normes?

    La sanció:

                 - no és el més pedagògic ni eficaç, quan es converteix en un hàbit

                 - no sol guardar relació causa - efecte

                 - no ajuda a assumir responsabilitats

                 - Cada vegada necessitem major sanció per a aconseguir  el mateix efecte

    La impunitat: es pitjor que la sanció

    RRR: reconèixer el dany, reponsabilitat, reparació: suposa relacionar causa - efecte , assumint la responsabilitat

ANA I JOSEFA

COM PARLAR AMB RESPECTE:

1.- Cal ser natural i sincer/a , reforçant el nostre interlocutor/a

2.- Practiqueu la confrontació si el meu interlocutor/a mostra una actuació incorrecta i no fa res per a modificar seu comportament

3.- Done opinions de forma directa i espontània, sense atribuir segones intencions a l'altre...

4.- Sóc congruent

5.- Practique l'autodomine al parlar, cuidant sempre no ofendre a ningú, encara que no estiga present

6.- Sé guardar un secret si em donem informació delicada

7.- Expresse els meus sentiments i deixe clares les coses

8.- Reconec els meus errors o manques de respecte, dialogant i demanant disculoes

9.- Expresse de forma no verbal i apropiada els meus sentiments positius: Abraçar, besar, somriure..., sense pressuposar que l'altra persona ja sap el que jo pense:

     9.1.- verbalment

     9.2.- Expressant-me físicament : besar, abraçar, ...

     9.3.- Amb evidències materials d'afecte

     9.4.- Amb evidències  no materials d'afecte: donar  suport emocional, o moral, interessar-me pels problemes dels altres, respectant les sues emocions ....

10.- Utilitze fórmules de cortesia

     Un antic proverbi diu: " Un germà ofès resisteix més que un castell". El que està ofès no escolta  perquè la manca de respecte ha alçat  una barrera molt difícil  de salvar. es un obstacle per a comunicar-nos

ANA I JOSEFA

Escolta activa suposa:

1.- Mantenir una posició corporal oberta al diàleg, fent vore amb gestos, que ens interessa el que ens diuen

2.- Mantenir  el contacte visual, de forma no dominant o intimidatòria

3.- Escoltar sense interrompre. el cos ha d'indicar que efectivament s'escolta, amb el somriure sincer i expressions d'assentiment ... No és necessari estar d'acord

4.- L'escolta ha de ser reflexiva: significa tenir empatía, comprendre els sentiments de que ens parla. Podem parafrasejar o repetir amb altres paraules el que ens estan dient, fent vore que comprenem. Ajuda a clarificar els missatges i promou l'enteniment mutu.

5.- Cal tractar de comprendre el punt de vista de qui parla, acceptar les seues opinions, encara que no les compartim

6.- Eliminar obstacles que frenen la comunicació: crítiques, desqualificacions, exigències, prejudicis, estereotips, ..

7.- Respectar l'espai vital que l'altra persona vol mantenir

ANA I JOSEFA

Llegueix atentament la següent història:

A alemanya vivia una dona, casada amb Heinz, que patia una greu malaltia, una classe especial de càncer a punt de morir. No obstant, hi havia una medicina, de la qual pensaven el metges que l'atenien, que la podia salvar. Era una mena de radi que un farmacèutic , de la mateixa ciutat en la que vivia Heinz, acabava de descobrir. La droga era molt cara perquè el farmacèutic la venia  per un preu deu vegades superior al seu cost de fabricació.

Heinz va acudir a tots els que coneixia, amb l'objecte  de demanar els diners que necessitava pera comprar la medicina, però solament va aconseguir reunir la meitat de que valia aquesta .

Heinz va anar a buscar al farmacèutic  per tal d'explicar-li que la seu dona estava morint-se, i li pregà que li venera el medicament més barat, o que li permetés  pagar-la  més endavant. A  aquestes peticions, el farmacèutic es va negar i, dies més tard Heinz va atracar la farmàcia, robant la medicina. 

         Ara respon a les següents preguntes:

1.- Va fer be Heinz?, Per què ?

2.- Podries dir quins dos drets es troben en col·lisió en questa història?

3.- En cas de conflicte, Quins dels dos drets penses ha de ser prevalent?

4.- Si tu fores el jutge del cas, condemnaries a Heinz?

5.- Quina condemna li imposaries?

La Lletera

temes a trac tar: somnis, il·lusions i ambicions.

Una lletera es dirigia al mercat, amb el seu cantar de llet al cap. Anava amb molt alegria. Amb eixa alegria que parla per si a sols i que van dient tot  el que passa: "Jos si  que estic contenta  amb la  meua sort". La seua alegria li venia dels seus pensaments, que estaven ficats en les coses que faria amb els diners que trauria del la venda de la seua llet.

Caminava sola la lletera amb les seues il·lusions:

" Amb els diners que traga de la venda la llet, compraré una cistella de cent ous. D'aquest cent ous , naixeran cent pollets, que a l'estiu, me rodejaran dient pio pio.

  Quant els pollets es facen grans, els vendrá i compraré un porc. Li donaré be de menjar  amb bellotes, castanyes, i bona herba. Engronsarà  de tal manera que el veig arrastrant la barriga per terra.

  Quant este ben però que ben gran, el duré al mercat, i sense cap dubte, em donaran un bon grapat de diners per ell. Aleshores compraré un vaca gran i un terneret que votaran i correran pel meu camp, des de la muntanya  fins a la cabanya.

  Tan cap ficada anava en aquest pensaments que no va vore una pedra que hi havia al camí. Va tropeçar amb ella i el cànter de llet es va caure  amb ella a terra. Pobre lletera! Que pena! Adéu a la llet, als diners, als ous, als pollastres! Adéu al porc !, a la vaca i al terneret!.

   Oh! que boja es la fantasia de les persones!. Quants de castells en l'aire es fabicaren en un moment!. Es bo estar alegre i somniar, però també es bo tindre els peus a terra i saber que moltes vegades les il·lusions no es fan realitat. I en un moment, com el que li va ocòrrer a la lletera  al caure'ls el cànter, es pugue anar tot al garete. Es tractaria de no ser ambiciosos, ja que siguem rics o pobres, dons, del contrari, viurem sempre amb ànsies d'aconseguir coses que no tenim i mai la nostra ambició es donarà per satisfeta

Proposta d'activitats:

a.- amb que moment de la fabula t'identifiques?

b.- Reaccionaries tu de la mateixa manera que si et veus en el mateix cas que la lletera?, per què?

c.- Que és millor: tindre fantasia com la lletera, o sert realista o amb les  2 coses? per què?

d.- Tens fantasies com la lletera o, per el contrari, ers un realista? Fica els exemples en els que has obrat de manera fantàstica i de manera realista

e.- Analitza el contingut de la fabula i fes un dibuix amb un personatge actual.

f.- Comenta les vegades que te has fet castells a l'aire

g.- Comenta aquest parràgraf de la fàbula" no sigam ambiciosos, ja siguem rics o pobres, dons, del contrari, viurem sempre amb ànsies d'aconseguir coses que no tenim i mai la nostra ambició es donarà per satisfeta". Trau aplicacions per a la tuea vida

ANA I JOSEFA

INTERACCIÓ:

- ensenyar a ajudar, a compartir joguets i materials, ...

- ensenyar a trobar solucions als problemes i a escollir la més convenient; suposa desenvolupar el PENSAMENT DIVERGENT; ja que els problemes no tenen una única solució

- facilitar ocasions per a que els alumnes realitzen les conductes apreses i creen un hàbit

- saber mantenir converses, tot i mantenint el torn de paraula

- saber respondre a preguntes

- saber opinar sobre les`pròpies experiències

EXPRESSIONS D'EMOCIONS:

- ser capaços d'expressar alegria, tristesa, enuig, ...

- controlar el to de veu, la mirada, el propi cos, ... en distintes situacions

- reconèixer les coses positives d'u mateix i dels altres , saber dir les coses positives als altres

AUTO AFIRMACIÓ:

- saber  defendre's i expressar les queixes adequadament

- saber demanar favors

ANA I JOSEGA

TERCERA LLEI DE LA INTERACCIÓ SOCIAL

Moltes conductes s'aprenen per OBSERVACIÓ , IMITANT el que altres fan o diuen.

- Models (pares, professors, germans, ...): Persones de les quals aprenem o imitem conductes , actituds i opinions:

      * El model ideal no ha de ser massa torpe ni massa perfecte: es bo mostrar algun error i rectificar-lo després

      * Per a que el xiquet puga imitar ha de tenir les habilitats suficients per fer-ho

      * El model deu obtenir resultats positius pel que fa

      * Cal reforçar la imitació de la conducta per part del xiquet/a

- Els mestres , pares i adults devem mostrar un model adequat als xiquets/es: comportament assertiu, actitud dialogant, empatía, receptivitat, expressió de les pròpies emocions, ...

- Representacions de conflictes teatralitzades, per a millorar les interaccions i la resolució de conflictes

Ana i Josefa 

SEGONA LLEI  DE L'APRENENTATGE - INTERACCIÓ SOCIAL:

Quan un conducta No obté rescompensa , s'Extingueix.

La conducta es diu una vegada i no torna a explicar-se cada vegada.

D'aquesta llei es deriven les seguents tècniques:

- Retirada d'atenció a conductes disruptives. Així, si Anna té un lleguatge adequat  a la seua edat, però mostra un llenguatge infantil per cridar l'atenció, no se l'atén o fem que no entenem el que es diu quan ho faça

      * s'utilitza en conductes no massa perjudicials

     * Cal esbrinar  primer que el xiquet actua  així per cridar l'atenció, de manera que al no atendre'l, no li donarem el reforç que espera

     * Cal donar pautes de conductes alternatives positives a les que volem eliminar: valorar molt possitivament que Anna parle adequadament

     * Cal saber que en un principi, la conductaa que volem eliminar empitjora, fent-se més intensa i freqüent. Al cap del temps, disminuirà. Es així perquè s'ha de donar un REaprenentatge

Ana i Josefa 

PRIMERA LLEI DE L'APRENENTATGE:

      Tota conducta seguida d'una recompensa o reforç positiu tendeix a repetir-se en el futur. D'aquesta llei se'n deriven les següents tècniques:

- Aplicació de reforços materials, socials, d'activitats, davant els esforços dels alumnes ..., encara  que de vegades no els isquen les coses massa be.

       * els esforços han de donar-se INMEDIATAMENT després  de la conducta, sobretot si els xiquets són menuts ... Quan la conducta ja és freqüent, el reforç es fa intermitent. No es deu deixar de reforçar de quan en quan,  perquè  les conductes que no es reforcen s'extingeixen

       * Han d'interessar al xiquet. Un reforç pot ser bo per a un xiquet i no ser-ho per a un altre

       * A sols s'han d'aconseguir per la conducta concreta que volem implantar

       * El millor si es pot, són els reforços naturals: jugar als gronxadors, rebre atenció de pares i professors

- Conductes o Habilitats a instaurar : Moldejar o aproximacions succesives

       * Es camina  fins a una conducta terminal pas per pas, aconseguint abans  conductes més simples

       * Cal partir sempre  del que l'alumne /a sap fer

       * Cal reforçar qualsevol avanç, per xicotet quer paresca

- Tècnica de PremacK: associa una primera activitat desagradable, a altra agradable, posterior i inmediatament: Quan Anna acabe d'ordenar-ho tot, podrà jugar al que li agrada, esborar l'encerat ... Posteriorment, es donarà el reforç intermitent

-

La interacció social:

Les habilitats  socials necessàries per a interactuar amb els altres, S'APRENEN des de l'infància. la família és un nucli socialitzador fonamental, però tambè són importants el col·legi  i el context social (TV, ...)

CONTRACTE PER FIXAR UN COMPROMIS 

JO ...........................................................................................................................

En presència de ...................................................................................................

I amb da ......................................,

Assumeix el següent compromís: .............................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................

...............................................................................................................................................................................................

al qual duré endavant  ............................ (dies , setmanes , ...)

utor /a:                          Pare / mare:                        Alumne/a

Nom:                              Nom:                                   Nom: 

.............................                .............................................         .........................

 En caso de xiquets /es menuts o amb problemes conductuals greus, se’ls deuria reforçar amb estímuls o premis que ell/a mateix  considera importants: assistir a un partit de futbol amb son pare, passar un dia amb el seu cossi, vore un programa de la TV que l’agrada molt, .......

CONTROL DEL DIÀLEG INTERN 

Ana i Josefa

Sabem que:

1.- Els sucessos a soles estressen si els interpretem com amenacadors ................

2.- Hi han successos realment amenaçadors, però altres que no ho són, interpretem com si ho fórem ..., causant un estrés innecessari. Ocurreix per creences irracionals com:

     2.a.- ens considerem incapaços de controlar les nostres reaccions davant situacions estressants

     2.b.- ens creguem incapaços d'influir en les esdeveniments o en la gent

     2.d.- percebem l'ambient com perillós

3.- Podríem controlar les nostres creences irracionals o subsistuir el diàleg intern negatiu per altres més positiu:

    3.a.- controlant el diàleg intern inmediat

    3.b.- alertant les notres creences irracionals

Anem a treballar aquests fonaments. Es tracta d'assenyalar amb quina finalitat t'agradaria poder manejar el diàleg intern, assenyalant els tres motius més importants de cada pregunta:

Què successos te fan sentir amenaçats?

Quines coses penses que te superen?

Què coses de la gent no pots suportar?

Què penses negatiu de tu mateix? Tens raons clares per a pensar així?

Quines frases possitves et diries de tu mateix?

Fer:

1) Escriu frases boniques sobre tu

                  2) encuadernar-les

                                        3) fica-les per la classe o per corredor

Ana i Josefa 

Frases emprades per mediador en la resolució de conflictes

Fase 0.- Preàmbul:

              Es relaxen i es senten a les cadires un davant de l'altre o enfront

Fase A.- Mediador:

              Fa les següents preguntes als alumnes:

              a.1.- Què ha ocorregut?

              a.2.- Què diu el teu company que ha ocorregut ?

              a.3.4.- es repeteix les dos de abans fent-les al altre company

              a.5.- Com t'has sentit ?

              a.6.- Com diu la teua companya que s'ha sentit ?

              a.7.8.- Es repetix les mateixes preguntes al altre company

              a.9.- Quines solucions donarieu al conflicte que haveu tingut?

              a.10.- Què solució ha dit el teu company que donaria?

              a.11.- Quina solució donaríes tu?

              a.12.- Serieu capaços d'aplegar a un acord?

             a.13.- A quin acord?

             a.14.- L'acceptaríeu ?

Ana i Josefa

Per treballar llegendes, amb els possibles temes (enveja, mal, repentiment, generositat, vanaglòria, orgull, protagonisme)

"La muntanya orgullosa"

     Açò va ocorrer fa molt de temps. Hi havia un planeta xicotet, molt jove, completament llis, al que l'isque una muntanyeta que va créixer fisn al 520 metres.

    Aci va estar millons d'anys. Amb el temps començaren a sorgir en la planura unes muntanyetes , que varen créixer.

    La primera, irritada per la perduda del seu domini, va fer un esforç y va créxer 380 metros mes i, a mesura que transcorria el temps, va créixer en proporció al seu orgull. Per fi, va comprovar que en els seus cims ja no hi havia vida a causa del fred i dels forts vents; en canvi, les altres muntanyetes es cobrien d'arbres on nidaven tota classe de pardalets i eren acariciades  per la sua brisa. Quina enveja!. finalment, ho ho va poder aguntar i va estallar convertida en volcà, va enverinar l'aire, va matar tota la vida, desolà les seus propies laderes, seca i arruïa totes les demes muntanyes. Passada la fúria boja, va vore la seua obra i, ...., apagant-se es va repentir.

     Aleshores de les seus ladres brotaren  llàgrimes  en forma de fonts púrisimes  a quiens aigües varen tornar de nou els pardalets i amb ells, les llavors. Quan es dissiparen les cendres, va tornar a brillar el sol. Com la seua terra era nova, eixida de les entranyes del plata i rica e minerals i gèrmens de vida, prompte es va fer bonica, molt verda, i adornada de núvol que li donava ombra i carícies.

     La seua vida contagia a altres terres  i sempre visque erosionant-se calladament, humil i convertint-se en un frondós vall de rius i boscos  que encara hui es poden reconèixer (José Socorro)

Per treballar aquesta llegenda es proposa, contestar a estes preguntes col·lectivament:

1.- T'has comportat alguns vegada com muntanya? Conta en que cas t'has comportant com a muntanya?

2.- Pots ser feliç preocupant-te sols en ser mes que el demés ? Per què?

3.- Què va succedir desprès que la muntanya es va arrepentir? Succedeix això en la vida ?

4.- Fer una dramatització de la llegenda

5.- Fer un dibuix de les fases de la muntanya i altre similar de les fases de la vida similar al d'un home

6.- Escriu una morraleja  aplicable a les persones

Ana i Josefa

Proposen diferents activitats, per descobrir com es manegem en la nostra vida, per vore que busquem en els altres, que són els demes per a ú, ...

1.- La dinàmica del pòsits al cap per vore com s'agrupen en el grup, sense donar ninguna inidicació. Es deixa al grup que es junte conforme cadascú vulga, i després fer reflexions en veu alta del perquè s'ha fet així

2.- M'agradría. consisteix, primer escriure a un paper el que a cada alumne l'agradaria del grup a nivell personal, després es llig, i, per últim s'escriu a un document d'aula o cartolina el que la gent vol del grup en general, com un manifest d'intencions

3.- El que es per a cada ú l'altra persona en general. Es tracta d'escriure a un paper el que representa cada persona però sense personalitzar -les . Per example:

      TU ETS PER A MI .......

                                  Un camí a seguir

                                  Un motiu d'alegria

Ana i Josefa 

Es Tracta En Aquesta Activitat Vore Com Son Els Pensaments I Sentiments De Cada Alumne, Per Saber D'on Partir Per Treballar La Personalitat de cada alumne.

Per tant aquesta consisteix en donar la fulla a cada alumne, per que omplir-la en silenci. després es llegirà a la classe en veu alta

fitxa:

1.- Estime ...........................................................................................

2.- Necessite ...................................................................................

3.- Espere ........................................................................................

4.- No puc .........................................................................................

5.- Tots i Totes ..............................................................................

6.- A la meua classe .....................................................................

7.- Tinc por de ...............................................................................

8.- M'agrada ..................................................................................

9.- Em preocupa ............................................................................

10.- Jo sóc .......................................................................................

11.- Els altres pensen que sóc...................................................

12.- Somie amb ...........................................................................

13.- Em diverteix ..........................................................................

14.- El meu desig més gran és .................................................

15.- Em sent molt bé quan .........................................................

PER DISMINUIR EL COMPORTAMENT INADEQUAT

ANA I JOSEFA

Es tracta de ficar límits i establir el paràmetres de la conducta

1.- Extinció:

     Per eliminar conductes molestes. exemple: queixes, buscada d'atenció, fer sorolls amb la boca, males cares, ....

     Cal que aquestes conductes no siguen reforçades per la resta d'alumnes

    Si es tracta de desobeir, insultar, pegar, robar, ... cal usar mètodes més severs

    1.a.-  Ignorar les conductes a extinguir

    1.b.- Prestar-li atenció quan s'acaba la conducta inadequada

    1.c.- Si pataleja, trenca algo per cridar l'atenció ... se li avisa de que pare. Si ho ignora, enviar-lo 5 minuts a l'aïllament

2.- Aïllament o "Time out":

   S'utilitza a soles per parar conductes agressives o violentes per a xiquets entre 2 i 10 anys

   Cal aplicar-lo després d'una advertència, sense argumentacions llargues

   Cal explicar al xiquet el temps que passarà aïllat

   Fer passar a l'alumne per 1 minut d'avorriment per cada dos anys, perquè suprimeix l'atenció que motiva el mal comportament, para el conflicte i dóna oportunitat de que l'alumne es tranquilitze

   2.a.- Si es nega: augmentar un miunt extra per cada minut que passe sense entrar o llevar-li un privilegi

   2.b.- Si ix abans del temps: se li fa començar de nou el càstig

   Per evitar el rebuig, cal alabar al xiquet per la primera conducta positiva que faça quan ixca

3.- Cost de resposta:

   Es suprimeix un privilegi sense afectar la resta de companys, indicant el temps de supressió (no excessiu). Com a màxim ha de durar 24 hores

   Quan es retira el privilegi, hem de mantenir una actitud tranquil·la i ferma i quan passe tot, oblidar l'incident

   Es combina amb reforços positius davant un bon comportament

4.- Economia de fitxes:

     4.a.-Seleccionem el comportament a modificar

     4.b.- Decidim les fitxes, creus, sols, estrelles . . . que anem a donar

     4.c.- Confeccionem els premis pels quals poden canviar les fitxes

     4.d.- Concretem el valor de les fitxes per a cada conducta meta. Si es complexa, ho fragmentem

     4.e.- Cal no ser exigent al principi, per a que els alumnes pugen tindre èxit. Després anirem fent-nos cada vegada més exigents

     4.f.- Les fitxes es donen immediatament, sobre tot al principi

     4.g.- Cal dur endavant una avaluació i feedback del programa

5.- Auto instruccions

   Han d'anar generalitzant-se a tota activitat - problema

   5.a.- Definir el problema: Què tinc que fer?

   5.b.- Estratègia d'execució: Com ho tinc que fer ?

   5.c.- Focalitze l'atenció: He de pensar a soles en el que faig

   5.d.- Auto reforç: Bé, ho estic fent bé

   5.e.- Auto avaluació i feedback del errors: He comés un error. He d'anar amb més cura i fer-ho espaiet ...

AMB REFORÇ POSITIU

Tot per establir límits en les conductes

Ana i Josefa

1.- Lloança:

     1.a.- lloança immediata: descriptiva. precisa i sincera del comportament adequat, incloent comentaris positius i motivadors, com "has fet molt bé les restes, però encara has de resoldre aquest problema"

     1.b.- to de veu agradable, sense sarcasmes

     1.c.- es poden incloure suggerències per evitar conductes inadequades: "Gràcies per tancar la porta espaiet"..... concretant el comportament positiu que volem

2.- Atenció: Mirant-lo, somrient, fent alguna activitat conjunta amb ell

3.- Contacte físic: Asseguts al seu costat, abraçades, besos, jocs que implique contacte, carícies

4.- Recompenses i privilegis, sense deixar-nos sobornar:

     Es donaran immediatament després de l'emissió de la conducta, ni abans ni molt després

     Ser consistents: donar-los sempre que es faça bé la conducta

     Han de variar-se per evitar el cansament

     Proporcionar-los a la importància i dificultat de la conducta a canviar

5.- Aplicar la "llei de la iaia"

    Fer açò primer per a que després obtingues allò (et menjaràs el caramel quan acabes el que has de fer)

Ana i Josefa

Les dos dificultats de l'escolta són:

1er: Les ocupacions de la pròpia ment: Escoltar es prestar atenció al qui parla, eliminant els propis sorolls interns i distraccions. Quan escoltem tenim també emocions pròpies. Estem ansiosos, agressius, tenim pressa? .. .. .. perquè existeix el contagi emocional

2on: Els prejudicis: polítics, morals, culturals. Cal reduir el seu efecte per a no dificultar la comunicació

Darrere d'aquesta explicació, es pot fer el següent qüestionari per saber si sabem escoltar

SÉ ESCOLTAR?

1.- A quantes persones creus haver escoltat els últims tres dies?

2.- Durant quan de temps?

3.- Penses que han solucionat els seus problemes, aclarint idees confuses o s'han sentit millor desprès de l'escolta?

4.- Quines creus que són les causes que et fan perdre fàcilment el contacte amb els altres? Inseguretat, pena, ràbia, ....

5.- Et costa difernciar les idees importants de les que no ho són quan escoltes algú?

6.- Compares la informació que et donen nova en la que ja saps?

7.- Et centres en l'latre, o estàs pendent de tu mateix mentre escoltes?

8.- Deixes que els altres acaben de parlar, abans de parlar tu?

9.- Quan no comprens be el que t'han dit, demanes que t'aclareixen els dubtes?

10.- Tractes de comprendre l'estat emocional del qui et parla i de demostrar-ho?

Es planteja la situació com un exemple d'una situació conflictiva a l'aula, sense ficar noms concrets dels alumnes implicats. Simplement es tracta de tindre una plantilla amb les mateixes preguntes o adaptades a la situació, i per tant, es tractaria de escriure la situació

Per exemple:

En un classe de ....è, Pepita, es rebutjada per un grup de la mateixa classe. La Pepita és acusada pel grup d'haver-ho dividit, des de que estaven dos cusos abans, l'any en que arribà a la classe, com a nova alumna. El grup que la rebutja , no juga amb ella, i fins i tot, pressiona als membres del propi grup, per a que ningú jugue amb ella. Si algú ho fa, ès acusat d'abandonar el grup. Un dia a l'hora del pati, Pepita, demana a Pere, membre del grup que la rebutja, que jugue amb ella.

PRIMER PAS: es contesta a nivell individual sense parlar amb els demés a les següents preguntes:

                     1.- Què penses que ha de fer Pere?

                     2.- Per què ho ha de fer així?

SEGON PAS: fer un debat al grup d'aquestes preguntes

                     a.- Quins motius creieu que hi ha per a rebutjar a algú?

                     b.- Com creus que és sent la persona rebutjada?

TERCR PAS: fer una altre debat amb les següents preguntes

                     z.- Perquè creieu que actua així el grup?

                     y.- vos ha passat axó alguna vegada?

                     z.- si vos passarà, com vos sentiríeu ?

EXERCICIS DE SINCRONITZACIÓ (RAPPORT):

1.- La distància. De a 2.

     - El seu interlocutor es mant inmòvil, i intenta modificar la seua distància respecte a ell i tractar de sentir en que modifica això la seua experiència.

     - Segons les ditàncies que hi ha entre els dossiga mes gran o menys Quì tiopus de vincle està en joc?

    - Si el interlocutor es qui modifica la seu distàcnia , Què senteixes?

2.- La relació:

   - Observe dos persones que conversen i tracte de saber quina de les dos ha establit la relació, o es du la conversa al seu lloc

   - Observa quin son els aspectes qeu ho demostren

3.- En grups de 3 . A actor, S. subjecte i T. testic:

   - S conversa amb A

   - A canvia de postura  i fa gests en el curs de la conversa

   - El T. te que donar-se conte i vore si S adopta els nous canvis

4.- En grups de 3 :A. actor, S. subjecte i T. testic

   - S diu una frase

   - A repetix la frase reflexant la qualitat de la veu i el seu ritme de repsiració

   - T. verifica

5.- Eng rups de 3 A. actor, S. subjecte i T. testic:

   - S conta una historia en vocabulari visual

   - T. li respon en visual

   - A tradueix a vocabulari auditiu

   - Es van turnant  fins que experimenten la sintonització  i la traducció al sistema sensorial

6.- En grups de 3 : A. actor, S. subjecte i T. testic

   - S conta una experiència en visual

   - A la conta en auditiu

   - T. la conta en kinestèsic

   - Desprès es canvien , de tal manera que hajen experiementat el 3 sistemes

7.- Acompanyar i conduir: grups de 3, A, B i C

    1er: A es trova amb B, i, comença a parlar-li; B li respon

    2n: C observa  i verifica que ha començat la relació (qui condueix  el joc, hi ha unlíder, qui dels dos s’adapta a la distàcnia que dona l’altre, hi sesació de malestar quan uns dels dos s’allunya

   3er: C omunica les seues observancions a A i B, i ells les verifiquen junts, el que ha percebut el C

   4t: es turnen els papers

EXERCICIS PER A FLEXIBILITZAR SUGERÈNCIES:

A.- Interrumpisca i identifique patrons antics

B.- Experimentea caminar amb pasos de diferetns tamanys al que es habitual en tu. Descubrisca noves formes de menejar el tronc i el braços

C.- Canvie els canals de percepció (visuals, auditiu, kinestèsic)

D.- Quan tinga èxit fes algo per a canviar i intente algo nou, l’èxit pot impedir-li tindre més flexibilitat

E.- En les situacions de baix risc, pense en 3 maneres alternatives per aconseguir el mateix objectiu

F.- Abstenir-se d’escoltar el contingut d’una conversa per un minut. Observa que pot escoltar moltes coses com el tono de veu, ialtres informacions implicites que dona la persona

G.- Donar-se conte de que no existeixen secrets.El nostres inconscient mpercibeix moltes informacions per a ser conscient

H.- Per un dia, deixe a les persones en les que interactua en millor estat de que les va trovar.

I.- Pensa que eres d’un altre planeta, que et sorprendia o que ... d’aquest planeta

J.- Mira el mon amb altres ulls, Pense que tinga entre 15 o 93 anys , o que eres vei per una hora

K.- Deixe de parlar durant un temps. Escriu notes (avisa a les persones que estan al teu voltant)

L.- Pense en quin son els seus hàbits setmanals. Canvia un dia o un hàbit i donat conte que diferències es produeixen

M.- Detecte models de flexibilitaten: la natura, pel·lículas, persones.

PASOS PER A PRENDRE UNA DECISIÓ:

1er.- Vore totes les possibilitats per a millorar la situaicó o resoldre el problema

2on.- Elegir una opció

3er.- Oblidar-se de les no elegides (no es pot retornar al passat, perque el passat passat està)

4t.- Estudiar els planos , linies per aconseguir unj objectiu

5è.- Vore quin son el passos que m’apropen a l’estat dessitjat i quins son el que m’allunyen

6è.- Retrocedir a vegades , per vore en quin lloc m’he perdut, per aprendre per al futur.

7è.- El que es important es saber que no som infalibles, i, l’errada es una manera d’aprendre. Tindre vista d’aguila( sobre volar per obtindre una panoràmica general, per a tindre ditància) i de rata (observa tots el detalls)

DINÀMICA D’ACOMPANYAMENT

1.- PER grups de 3 persones

2.- cada persona agarra un d’aquestes idees que te que defensar

    a.- la postura masclista de l’home repecte a la dona

    b.- la postura segregacionista de la gent major a barris de la suea edat per a viure, separats de la gent jove

    c.- la postura de defensar que viure amb una secta es el millor.

3.- Durant 5’ cada persona parla defensant la postura asignada, i els altres intenten convencer-ho de altre aspecte diferent alque pensa

POSDATA: no es pot utilitzar les paraules NO i PERO

4.- Observar si l’altra persona canvia algun aspecte minim, i de quina manera

DINÀMICA D’ACOMPANYAMENT

1.- PER grups de 3 persones

2.- cada persona agarra un d’aquestes idees que te que defensar

    a.- la postura masclista de l’home repecte a la dona

    b.- la postura segregacionista de la gent major a barris de la suea edat per a viure, separats de la gent jove

    c.- la postura de defensar que viure amb una secta es el millor.

3.- Durant 5’ cada persona parla defensant la postura asignada, i els altres intenten convencer-ho de altre aspecte diferent alque pensa

POSDATA: no es pot utilitzar les paraules NO i PERO

4.- Observar si l’altra persona canvia algun aspecte minim, i de quina manera

COM ACONSEGUIR UNA COMUNICACIÓN AMB ALTRE I QUE LI DONE FLUIDESSA:

1.- Estudiar com parla l’latra persona

2.- Conèixer el seu ritme de respiració

3.- Pendre aire cada vegada que es parla

4.- Canviar de postura cada 5 o 7 minuts

5.- Observar si l’altre canvia de postura imitan la nostra

6.- SI observes que l’altre canvia ya pos proposar alguna idea que estarà receptiu

7.- Evitar utilitzar les paraules NO i PERO

8.- Fer un apropament de postura a l’altre

9.- Parlar amb el mateix vocabulari que l’altre

10.- Per treballar amb l’altre hi ha que estar disociat, per tindre perspectives obertes

11.- Acompanyar consistieix en donar-li eixa perspectiva de possibilitats que l’altre no veu per que l’altre agarre la que mes l’agrade

VOCABULARI QUE USEN EL DISTINTS TIPUS.

VISUAL: perspectiva, evident, brillant, lluir, imatge

Auditiu: parlar, escoltar, dir, ruidos, silènci.,

Kinestesic: suau, càlid, irritad, contactar, dolç

CARACTERÍSTIQUES DEL KINESTESICO.

1.- MOVIMENT:

    Recolza molt be els peus. Els muscles i coll solts i relaxats. Gesticula per a si mateix. El cap cap a baix. MOviements de ventre.

2.- Veu:

   parla baix. tono grave, Amb sentiment. Parla lent i pausat

3.- Respiración:

   Es profunda, lenta, espaciada. Per l’abdomen

4.- Percepció:

   Dona prioritat al qu sent o intueix. Es sensible amb mig que li rodea. Està atent a les emocions. Necesita tocar.

5.- Concentració:

  Necessita sentir, transforma la informació a la seua manera. Percebeix el que està en relació amb el que experimenta. Prefereix el que es concret. Necessita un entorn amistos. Dependeix del que recorde

6.- Memorització

   AMb el plaer, Es eficaç si te la ment lliure

CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA AUDITIVA

1.- MOVIMENT:

   Els hombros valancejats. Senyala la oïda. Es toca els llabis i el emnto. El cap el du cap a avant: el moviment es intermig

2.- VEU:

    mig tono, s’ecolta a si mateix parlar.

3.- Respiració:

    A mig pit, regular, diafragmàtica, a vegades suspira

4.-Percepció:

   Dona prioritat al que escolta. NO sempre mira al interlocutor. Està atent a qualsevol sorroy

5.- Concentració:

   Valora les explicacions curtes. es confundeix amb els detalls. Li molesten els sorrois. Seguix la conversa si hi ha algo visual

6.- Memorització:

   Memoritza amb lo verbal. Apren millor amb el diàleg.

CARACTERÍSTIQUES DE LES PERSONES VISUALS:

1.- Moviments:

    Caminen sobre l’aire, van de puntetes, senyalen amb els seus ulls. Perlen ràpid. Van amb el cap arrere, i caminen erguids. Mengen les mans

2.- Veu:

   Parlen ràpid, , veu alta, trauiexen les seus imatges

3.- Respiració:

   El pit el duen alt, paren la respiració per vore algo millor

4.-Percepció:

    Prioritat ene l que veuen. Centrat en l’expresió del rostre i el manera de ser el missatge. Es trova incomóde si no el miren quan li parlen

5.- Concentració:

    Valora les explicacions precises i detalledes. Necessita il·lustrac ions i exemples. Prefereix el suport visual al abstracte. Es desconcentra ràpidament amb els seus pensame3nts i imaginacions

6.- Memoritza mb: imatges, llocs, fisonomies

Treballar les expresions fàcial