Blogia
primariasagunt

Educar per a la ciutadania

CONTRACTE PER FIXAR COMPROMIS

CONTRACTE PER FIXAR COMPROMIS

CONTRACTE PER FIXAR UN COMPROMIS 

JO ...........................................................................................................................

En presència de ...................................................................................................

I amb da ......................................,

Assumeix el següent compromís: .............................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................

...............................................................................................................................................................................................

al qual duré endavant  ............................ (dies , setmanes , ...)

utor /a:                          Pare / mare:                        Alumne/a

Nom:                              Nom:                                   Nom: 

.............................                .............................................         .........................

 En caso de xiquets /es menuts o amb problemes conductuals greus, se’ls deuria reforçar amb estímuls o premis que ell/a mateix  considera importants: assistir a un partit de futbol amb son pare, passar un dia amb el seu cossi, vore un programa de la TV que l’agrada molt, .......

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

Control de diàleg intern

Control de diàleg intern

CONTROL DEL DIÀLEG INTERN 

Ana i Josefa

Sabem que:

1.- Els sucessos a soles estressen si els interpretem com amenacadors ................

2.- Hi han successos realment amenaçadors, però altres que no ho són, interpretem com si ho fórem ..., causant un estrés innecessari. Ocurreix per creences irracionals com:

     2.a.- ens considerem incapaços de controlar les nostres reaccions davant situacions estressants

     2.b.- ens creguem incapaços d'influir en les esdeveniments o en la gent

     2.d.- percebem l'ambient com perillós

3.- Podríem controlar les nostres creences irracionals o subsistuir el diàleg intern negatiu per altres més positiu:

    3.a.- controlant el diàleg intern inmediat

    3.b.- alertant les notres creences irracionals

Anem a treballar aquests fonaments. Es tracta d'assenyalar amb quina finalitat t'agradaria poder manejar el diàleg intern, assenyalant els tres motius més importants de cada pregunta:

Què successos te fan sentir amenaçats?

Quines coses penses que te superen?

Què coses de la gent no pots suportar?

Què penses negatiu de tu mateix? Tens raons clares per a pensar així?

Quines frases possitves et diries de tu mateix?

Fer:

1) Escriu frases boniques sobre tu

                  2) encuadernar-les

                                        3) fica-les per la classe o per corredor

Resolució de conflictes 2

Resolució de conflictes 2

Ana i Josefa 

Frases emprades per mediador en la resolució de conflictes

Fase 0.- Preàmbul:

              Es relaxen i es senten a les cadires un davant de l'altre o enfront

Fase A.- Mediador:

              Fa les següents preguntes als alumnes:

              a.1.- Què ha ocorregut?

              a.2.- Què diu el teu company que ha ocorregut ?

              a.3.4.- es repeteix les dos de abans fent-les al altre company

              a.5.- Com t'has sentit ?

              a.6.- Com diu la teua companya que s'ha sentit ?

              a.7.8.- Es repetix les mateixes preguntes al altre company

              a.9.- Quines solucions donarieu al conflicte que haveu tingut?

              a.10.- Què solució ha dit el teu company que donaria?

              a.11.- Quina solució donaríes tu?

              a.12.- Serieu capaços d'aplegar a un acord?

             a.13.- A quin acord?

             a.14.- L'acceptaríeu ?

taller de resolución de conflictos

taller de resolución de conflictos

Ana i Josefa

Per treballar llegendes, amb els possibles temes (enveja, mal, repentiment, generositat, vanaglòria, orgull, protagonisme)

"La muntanya orgullosa"

     Açò va ocorrer fa molt de temps. Hi havia un planeta xicotet, molt jove, completament llis, al que l'isque una muntanyeta que va créixer fisn al 520 metres.

    Aci va estar millons d'anys. Amb el temps començaren a sorgir en la planura unes muntanyetes , que varen créixer.

    La primera, irritada per la perduda del seu domini, va fer un esforç y va créxer 380 metros mes i, a mesura que transcorria el temps, va créixer en proporció al seu orgull. Per fi, va comprovar que en els seus cims ja no hi havia vida a causa del fred i dels forts vents; en canvi, les altres muntanyetes es cobrien d'arbres on nidaven tota classe de pardalets i eren acariciades  per la sua brisa. Quina enveja!. finalment, ho ho va poder aguntar i va estallar convertida en volcà, va enverinar l'aire, va matar tota la vida, desolà les seus propies laderes, seca i arruïa totes les demes muntanyes. Passada la fúria boja, va vore la seua obra i, ...., apagant-se es va repentir.

     Aleshores de les seus ladres brotaren  llàgrimes  en forma de fonts púrisimes  a quiens aigües varen tornar de nou els pardalets i amb ells, les llavors. Quan es dissiparen les cendres, va tornar a brillar el sol. Com la seua terra era nova, eixida de les entranyes del plata i rica e minerals i gèrmens de vida, prompte es va fer bonica, molt verda, i adornada de núvol que li donava ombra i carícies.

     La seua vida contagia a altres terres  i sempre visque erosionant-se calladament, humil i convertint-se en un frondós vall de rius i boscos  que encara hui es poden reconèixer (José Socorro)

Per treballar aquesta llegenda es proposa, contestar a estes preguntes col·lectivament:

1.- T'has comportat alguns vegada com muntanya? Conta en que cas t'has comportant com a muntanya?

2.- Pots ser feliç preocupant-te sols en ser mes que el demés ? Per què?

3.- Què va succedir desprès que la muntanya es va arrepentir? Succedeix això en la vida ?

4.- Fer una dramatització de la llegenda

5.- Fer un dibuix de les fases de la muntanya i altre similar de les fases de la vida similar al d'un home

6.- Escriu una morraleja  aplicable a les persones

TALLER DE REEDUCACIÓ EMOCIONAL

TALLER DE REEDUCACIÓ EMOCIONAL

Ana i Josefa

Proposen diferents activitats, per descobrir com es manegem en la nostra vida, per vore que busquem en els altres, que són els demes per a ú, ...

1.- La dinàmica del pòsits al cap per vore com s'agrupen en el grup, sense donar ninguna inidicació. Es deixa al grup que es junte conforme cadascú vulga, i després fer reflexions en veu alta del perquè s'ha fet així

2.- M'agradría. consisteix, primer escriure a un paper el que a cada alumne l'agradaria del grup a nivell personal, després es llig, i, per últim s'escriu a un document d'aula o cartolina el que la gent vol del grup en general, com un manifest d'intencions

3.- El que es per a cada ú l'altra persona en general. Es tracta d'escriure a un paper el que representa cada persona però sense personalitzar -les . Per example:

      TU ETS PER A MI .......

                                  Un camí a seguir

                                  Un motiu d'alegria

                                  etc

4.- "Necessite de tu ..." Omplir aquesta fitxa tipus unes 8 vegades, per aprendre a parlar amb els altres, per a demar ajuda i per a expressar els sentiments

       Necessite que ..........................................................................

      sense que ....................................................................................

      per a sentir-me ........................................................................

5.- Amic invisble.

Condicions:

5.1.- Escriure una carta de les coses que t'agraden de l'amic que t'ha tocat

5.2.- Fer un dibuix de les coses que no t'agraden de l'amic invisible

5.3.- Ficar-li frases bóniques , com a piropos

5.4.- Fer un regal que cada alumne confecciona, sense comprar-ne res, aprofitant el que es te per a reciclar 

CONÈIXER COM SOC

CONÈIXER COM SOC

Ana i Josefa 

Es Tracta En Aquesta Activitat Vore Com Son Els Pensaments I Sentiments De Cada Alumne, Per Saber D'on Partir Per Treballar La Personalitat de cada alumne.

Per tant aquesta consisteix en donar la fulla a cada alumne, per que omplir-la en silenci. després es llegirà a la classe en veu alta

fitxa:

1.- Estime ...........................................................................................

2.- Necessite ...................................................................................

3.- Espere ........................................................................................

4.- No puc .........................................................................................

5.- Tots i Totes ..............................................................................

6.- A la meua classe .....................................................................

7.- Tinc por de ...............................................................................

8.- M'agrada ..................................................................................

9.- Em preocupa ............................................................................

10.- Jo sóc .......................................................................................

11.- Els altres pensen que sóc...................................................

12.- Somie amb ...........................................................................

13.- Em diverteix ..........................................................................

14.- El meu desig més gran és .................................................

15.- Em sent molt bé quan .........................................................

TÈCNIQUES DE MODIFICACIÓ DE CONDUCTA B

TÈCNIQUES DE MODIFICACIÓ DE CONDUCTA B

PER DISMINUIR EL COMPORTAMENT INADEQUAT

ANA I JOSEFA

Es tracta de ficar límits i establir el paràmetres de la conducta

1.- Extinció:

     Per eliminar conductes molestes. exemple: queixes, buscada d'atenció, fer sorolls amb la boca, males cares, ....

     Cal que aquestes conductes no siguen reforçades per la resta d'alumnes

    Si es tracta de desobeir, insultar, pegar, robar, ... cal usar mètodes més severs

    1.a.-  Ignorar les conductes a extinguir

    1.b.- Prestar-li atenció quan s'acaba la conducta inadequada

    1.c.- Si pataleja, trenca algo per cridar l'atenció ... se li avisa de que pare. Si ho ignora, enviar-lo 5 minuts a l'aïllament

2.- Aïllament o "Time out":

   S'utilitza a soles per parar conductes agressives o violentes per a xiquets entre 2 i 10 anys

   Cal aplicar-lo després d'una advertència, sense argumentacions llargues

   Cal explicar al xiquet el temps que passarà aïllat

   Fer passar a l'alumne per 1 minut d'avorriment per cada dos anys, perquè suprimeix l'atenció que motiva el mal comportament, para el conflicte i dóna oportunitat de que l'alumne es tranquilitze

   2.a.- Si es nega: augmentar un miunt extra per cada minut que passe sense entrar o llevar-li un privilegi

   2.b.- Si ix abans del temps: se li fa començar de nou el càstig

   Per evitar el rebuig, cal alabar al xiquet per la primera conducta positiva que faça quan ixca

3.- Cost de resposta:

   Es suprimeix un privilegi sense afectar la resta de companys, indicant el temps de supressió (no excessiu). Com a màxim ha de durar 24 hores

   Quan es retira el privilegi, hem de mantenir una actitud tranquil·la i ferma i quan passe tot, oblidar l'incident

   Es combina amb reforços positius davant un bon comportament

4.- Economia de fitxes:

     4.a.-Seleccionem el comportament a modificar

     4.b.- Decidim les fitxes, creus, sols, estrelles . . . que anem a donar

     4.c.- Confeccionem els premis pels quals poden canviar les fitxes

     4.d.- Concretem el valor de les fitxes per a cada conducta meta. Si es complexa, ho fragmentem

     4.e.- Cal no ser exigent al principi, per a que els alumnes pugen tindre èxit. Després anirem fent-nos cada vegada més exigents

     4.f.- Les fitxes es donen immediatament, sobre tot al principi

     4.g.- Cal dur endavant una avaluació i feedback del programa

5.- Auto instruccions

   Han d'anar generalitzant-se a tota activitat - problema

   5.a.- Definir el problema: Què tinc que fer?

   5.b.- Estratègia d'execució: Com ho tinc que fer ?

   5.c.- Focalitze l'atenció: He de pensar a soles en el que faig

   5.d.- Auto reforç: Bé, ho estic fent bé

   5.e.- Auto avaluació i feedback del errors: He comés un error. He d'anar amb més cura i fer-ho espaiet ...

TÈCNIQUES DE MODIFICACIÓ DE CONDUCTA A

TÈCNIQUES DE MODIFICACIÓ DE CONDUCTA A

AMB REFORÇ POSITIU

Tot per establir límits en les conductes

Ana i Josefa

1.- Lloança:

     1.a.- lloança immediata: descriptiva. precisa i sincera del comportament adequat, incloent comentaris positius i motivadors, com "has fet molt bé les restes, però encara has de resoldre aquest problema"

     1.b.- to de veu agradable, sense sarcasmes

     1.c.- es poden incloure suggerències per evitar conductes inadequades: "Gràcies per tancar la porta espaiet"..... concretant el comportament positiu que volem

2.- Atenció: Mirant-lo, somrient, fent alguna activitat conjunta amb ell

3.- Contacte físic: Asseguts al seu costat, abraçades, besos, jocs que implique contacte, carícies

4.- Recompenses i privilegis, sense deixar-nos sobornar:

     Es donaran immediatament després de l'emissió de la conducta, ni abans ni molt després

     Ser consistents: donar-los sempre que es faça bé la conducta

     Han de variar-se per evitar el cansament

     Proporcionar-los a la importància i dificultat de la conducta a canviar

5.- Aplicar la "llei de la iaia"

    Fer açò primer per a que després obtingues allò (et menjaràs el caramel quan acabes el que has de fer)

dos dificultats de l'escolta

dos dificultats de l'escolta

Ana i Josefa

Les dos dificultats de l'escolta són:

1er: Les ocupacions de la pròpia ment: Escoltar es prestar atenció al qui parla, eliminant els propis sorolls interns i distraccions. Quan escoltem tenim també emocions pròpies. Estem ansiosos, agressius, tenim pressa? .. .. .. perquè existeix el contagi emocional

2on: Els prejudicis: polítics, morals, culturals. Cal reduir el seu efecte per a no dificultar la comunicació

Darrere d'aquesta explicació, es pot fer el següent qüestionari per saber si sabem escoltar

SÉ ESCOLTAR?

1.- A quantes persones creus haver escoltat els últims tres dies?

2.- Durant quan de temps?

3.- Penses que han solucionat els seus problemes, aclarint idees confuses o s'han sentit millor desprès de l'escolta?

4.- Quines creus que són les causes que et fan perdre fàcilment el contacte amb els altres? Inseguretat, pena, ràbia, ....

5.- Et costa difernciar les idees importants de les que no ho són quan escoltes algú?

6.- Compares la informació que et donen nova en la que ja saps?

7.- Et centres en l'latre, o estàs pendent de tu mateix mentre escoltes?

8.- Deixes que els altres acaben de parlar, abans de parlar tu?

9.- Quan no comprens be el que t'han dit, demanes que t'aclareixen els dubtes?

10.- Tractes de comprendre l'estat emocional del qui et parla i de demostrar-ho?

Com resoldre una Situació conflictiva a l'aula

Com resoldre una Situació conflictiva a l'aula

Es planteja la situació com un exemple d'una situació conflictiva a l'aula, sense ficar noms concrets dels alumnes implicats. Simplement es tracta de tindre una plantilla amb les mateixes preguntes o adaptades a la situació, i per tant, es tractaria de escriure la situació

Per exemple:

En un classe de ....è, Pepita, es rebutjada per un grup de la mateixa classe. La Pepita és acusada pel grup d'haver-ho dividit, des de que estaven dos cusos abans, l'any en que arribà a la classe, com a nova alumna. El grup que la rebutja , no juga amb ella, i fins i tot, pressiona als membres del propi grup, per a que ningú jugue amb ella. Si algú ho fa, ès acusat d'abandonar el grup. Un dia a l'hora del pati, Pepita, demana a Pere, membre del grup que la rebutja, que jugue amb ella.

PRIMER PAS: es contesta a nivell individual sense parlar amb els demés a les següents preguntes:

                     1.- Què penses que ha de fer Pere?

                     2.- Per què ho ha de fer així?

SEGON PAS: fer un debat al grup d'aquestes preguntes

                     a.- Quins motius creieu que hi ha per a rebutjar a algú?

                     b.- Com creus que és sent la persona rebutjada?

TERCR PAS: fer una altre debat amb les següents preguntes

                     z.- Perquè creieu que actua així el grup?

                     y.- vos ha passat axó alguna vegada?

                     z.- si vos passarà, com vos sentiríeu ?

PNL per a docent

PNL per a docent

EXERCICIS DE SINCRONITZACIÓ (RAPPORT):

1.- La distància. De a 2.

     - El seu interlocutor es mant inmòvil, i intenta modificar la seua distància respecte a ell i tractar de sentir en que modifica això la seua experiència.

     - Segons les ditàncies que hi ha entre els dossiga mes gran o menys Quì tiopus de vincle està en joc?

    - Si el interlocutor es qui modifica la seu distàcnia , Què senteixes?

2.- La relació:

   - Observe dos persones que conversen i tracte de saber quina de les dos ha establit la relació, o es du la conversa al seu lloc

   - Observa quin son els aspectes qeu ho demostren

3.- En grups de 3 . A actor, S. subjecte i T. testic:

   - S conversa amb A

   - A canvia de postura  i fa gests en el curs de la conversa

   - El T. te que donar-se conte i vore si S adopta els nous canvis

4.- En grups de 3 :A. actor, S. subjecte i T. testic

   - S diu una frase

   - A repetix la frase reflexant la qualitat de la veu i el seu ritme de repsiració

   - T. verifica

5.- Eng rups de 3 A. actor, S. subjecte i T. testic:

   - S conta una historia en vocabulari visual

   - T. li respon en visual

   - A tradueix a vocabulari auditiu

   - Es van turnant  fins que experimenten la sintonització  i la traducció al sistema sensorial

6.- En grups de 3 : A. actor, S. subjecte i T. testic

   - S conta una experiència en visual

   - A la conta en auditiu

   - T. la conta en kinestèsic

   - Desprès es canvien , de tal manera que hajen experiementat el 3 sistemes

7.- Acompanyar i conduir: grups de 3, A, B i C

    1er: A es trova amb B, i, comença a parlar-li; B li respon

    2n: C observa  i verifica que ha començat la relació (qui condueix  el joc, hi ha unlíder, qui dels dos s’adapta a la distàcnia que dona l’altre, hi sesació de malestar quan uns dels dos s’allunya

   3er: C omunica les seues observancions a A i B, i ells les verifiquen junts, el que ha percebut el C

   4t: es turnen els papers

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

PNL per a docent

PNL per a docent

EXERCICIS PER A FLEXIBILITZAR SUGERÈNCIES:

A.- Interrumpisca i identifique patrons antics

B.- Experimentea caminar amb pasos de diferetns tamanys al que es habitual en tu. Descubrisca noves formes de menejar el tronc i el braços

C.- Canvie els canals de percepció (visuals, auditiu, kinestèsic)

D.- Quan tinga èxit fes algo per a canviar i intente algo nou, l’èxit pot impedir-li tindre més flexibilitat

E.- En les situacions de baix risc, pense en 3 maneres alternatives per aconseguir el mateix objectiu

F.- Abstenir-se d’escoltar el contingut d’una conversa per un minut. Observa que pot escoltar moltes coses com el tono de veu, ialtres informacions implicites que dona la persona

G.- Donar-se conte de que no existeixen secrets.El nostres inconscient mpercibeix moltes informacions per a ser conscient

H.- Per un dia, deixe a les persones en les que interactua en millor estat de que les va trovar.

I.- Pensa que eres d’un altre planeta, que et sorprendia o que ... d’aquest planeta

J.- Mira el mon amb altres ulls, Pense que tinga entre 15 o 93 anys , o que eres vei per una hora

K.- Deixe de parlar durant un temps. Escriu notes (avisa a les persones que estan al teu voltant)

L.- Pense en quin son els seus hàbits setmanals. Canvia un dia o un hàbit i donat conte que diferències es produeixen

M.- Detecte models de flexibilitaten: la natura, pel·lículas, persones.

PNL per a docent

PNL per a docent

PASOS PER A PRENDRE UNA DECISIÓ:

1er.- Vore totes les possibilitats per a millorar la situaicó o resoldre el problema

2on.- Elegir una opció

3er.- Oblidar-se de les no elegides (no es pot retornar al passat, perque el passat passat està)

4t.- Estudiar els planos , linies per aconseguir unj objectiu

5è.- Vore quin son el passos que m’apropen a l’estat dessitjat i quins son el que m’allunyen

6è.- Retrocedir a vegades , per vore en quin lloc m’he perdut, per aprendre per al futur.

7è.- El que es important es saber que no som infalibles, i, l’errada es una manera d’aprendre. Tindre vista d’aguila( sobre volar per obtindre una panoràmica general, per a tindre ditància) i de rata (observa tots el detalls)

PNL per a docent

PNL per a docent

DINÀMICA D’ACOMPANYAMENT

1.- PER grups de 3 persones

2.- cada persona agarra un d’aquestes idees que te que defensar

    a.- la postura masclista de l’home repecte a la dona

    b.- la postura segregacionista de la gent major a barris de la suea edat per a viure, separats de la gent jove

    c.- la postura de defensar que viure amb una secta es el millor.

3.- Durant 5’ cada persona parla defensant la postura asignada, i els altres intenten convencer-ho de altre aspecte diferent alque pensa

POSDATA: no es pot utilitzar les paraules NO i PERO

4.- Observar si l’altra persona canvia algun aspecte minim, i de quina manera

PNL per a docent

PNL per a docent

DINÀMICA D’ACOMPANYAMENT

1.- PER grups de 3 persones

2.- cada persona agarra un d’aquestes idees que te que defensar

    a.- la postura masclista de l’home repecte a la dona

    b.- la postura segregacionista de la gent major a barris de la suea edat per a viure, separats de la gent jove

    c.- la postura de defensar que viure amb una secta es el millor.

3.- Durant 5’ cada persona parla defensant la postura asignada, i els altres intenten convencer-ho de altre aspecte diferent alque pensa

POSDATA: no es pot utilitzar les paraules NO i PERO

4.- Observar si l’altra persona canvia algun aspecte minim, i de quina manera

PNL per a docent

PNL per a docent

COM ACONSEGUIR UNA COMUNICACIÓN AMB ALTRE I QUE LI DONE FLUIDESSA:

1.- Estudiar com parla l’latra persona

2.- Conèixer el seu ritme de respiració

3.- Pendre aire cada vegada que es parla

4.- Canviar de postura cada 5 o 7 minuts

5.- Observar si l’altre canvia de postura imitan la nostra

6.- SI observes que l’altre canvia ya pos proposar alguna idea que estarà receptiu

7.- Evitar utilitzar les paraules NO i PERO

8.- Fer un apropament de postura a l’altre

9.- Parlar amb el mateix vocabulari que l’altre

10.- Per treballar amb l’altre hi ha que estar disociat, per tindre perspectives obertes

11.- Acompanyar consistieix en donar-li eixa perspectiva de possibilitats que l’altre no veu per que l’altre agarre la que mes l’agrade

 

PNL per a docent

PNL per a docent

VOCABULARI QUE USEN EL DISTINTS TIPUS.

VISUAL: perspectiva, evident, brillant, lluir, imatge

Auditiu: parlar, escoltar, dir, ruidos, silènci.,

Kinestesic: suau, càlid, irritad, contactar, dolç

PNL per a docent

PNL per a docent

CARACTERÍSTIQUES DEL KINESTESICO.

1.- MOVIMENT:

    Recolza molt be els peus. Els muscles i coll solts i relaxats. Gesticula per a si mateix. El cap cap a baix. MOviements de ventre.

2.- Veu:

   parla baix. tono grave, Amb sentiment. Parla lent i pausat

3.- Respiración:

   Es profunda, lenta, espaciada. Per l’abdomen

4.- Percepció:

   Dona prioritat al qu sent o intueix. Es sensible amb mig que li rodea. Està atent a les emocions. Necesita tocar.

5.- Concentració:

  Necessita sentir, transforma la informació a la seua manera. Percebeix el que està en relació amb el que experimenta. Prefereix el que es concret. Necessita un entorn amistos. Dependeix del que recorde

6.- Memorització

   AMb el plaer, Es eficaç si te la ment lliure

 

PNL per a docent

PNL per a docent

CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA AUDITIVA

1.- MOVIMENT:

   Els hombros valancejats. Senyala la oïda. Es toca els llabis i el emnto. El cap el du cap a avant: el moviment es intermig

2.- VEU:

    mig tono, s’ecolta a si mateix parlar.

3.- Respiració:

    A mig pit, regular, diafragmàtica, a vegades suspira

4.-Percepció:

   Dona prioritat al que escolta. NO sempre mira al interlocutor. Està atent a qualsevol sorroy

5.- Concentració:

   Valora les explicacions curtes. es confundeix amb els detalls. Li molesten els sorrois. Seguix la conversa si hi ha algo visual

6.- Memorització:

   Memoritza amb lo verbal. Apren millor amb el diàleg.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

PNL per a docent

PNL per a docent

CARACTERÍSTIQUES DE LES PERSONES VISUALS:

1.- Moviments:

    Caminen sobre l’aire, van de puntetes, senyalen amb els seus ulls. Perlen ràpid. Van amb el cap arrere, i caminen erguids. Mengen les mans

2.- Veu:

   Parlen ràpid, , veu alta, trauiexen les seus imatges

3.- Respiració:

   El pit el duen alt, paren la respiració per vore algo millor

4.-Percepció:

    Prioritat ene l que veuen. Centrat en l’expresió del rostre i el manera de ser el missatge. Es trova incomóde si no el miren quan li parlen

5.- Concentració:

    Valora les explicacions precises i detalledes. Necessita il·lustrac ions i exemples. Prefereix el suport visual al abstracte. Es desconcentra ràpidament amb els seus pensame3nts i imaginacions

6.- Memoritza mb: imatges, llocs, fisonomies

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres