Blogia

primariasagunt

Orientacions sobre la TEXTUALITZACIÓ

Orientacions sobre la TEXTUALITZACIÓ

. Hem de fomentar les interaccions orals per que comprenguen els diferents fets amb coherència, i traslladar-ho desprès a l’escrit

. Hem de ensenyar l’ús de estructures bàsiques, com a guies per a cada tipus de text, per arredonir els fragments dins la sequència del que s’escriu. 

. Podríem utilitzar diferents recursos pedagògics per facilitar la descripció de l’acció i completar els escrits, amb preguntes raonades de relació dels esdeveniments, en funció del que es vulga expressar.

. Caldria partir d’ordres d’execució, ampliant-les per anar transformant una historia, que s’anirà complicant amb seqüències que es van completant

. Hauríem de fomentar el taller de l’escriptura, amb projectes comunicatius, utilitzant graelles de les idees principals, fent  un esborrany per a la reflexió, que ens ajudarà a destriar les característiques per la textualització, que permetria la revisió final del text. 

. Podríem impulsar que facen hipòtesis del que s’ha de dir, verificant-ho, per comprovar si la textualització està adaptada a les intencions inicials, tot açò es podria verbalitzar amb un monòleg reflexió del que ha passat, com una manera de conscienciar l’evolució cognitiva de l’aprenentatge, ajudant molt als xiquets provinents d’ambients familiars lingüísitcament desfavorits, on el codi no hi és elaborat per tal de facilitar la assimilació

Orientacions sobre la planificació

Orientacions sobre la planificació

. Caldrà que partim sempre de l’anàlisi de la situació comunicativa pròpia del text que anem a treballar, per tal que l’alumne prenga consciència del propòsit, destinatari, la intenció, estructura, etc.  

. Hem de programar activitats per tal d’extraure les idees prèvies de l’alumnat: pluja d’idees, llistes de paraules o frases, ordenar-les, fer mapes conceptuals, esquemes...

. És recomanable engegar les activitats d’interacció oral entre professor/alumne i alumne/alumne, que permetran als aprenents interioritzar estructures bàsiques necessàries per al procés de composició. 

. És necessari ensenyar els alumnes a fer esborranys i dedicar temps a la planificació.

. Els mestres hem d’aportar pautes d’ajuda útils per als alumnes: mapes preelaborats, esquemes incomplets, guions i qüestionaris, siluetes d’escrit, fitxes de resum, etc.

. Hem d’ensenyar a escriure escrivint textos que comuniquen coses i que tinguen altres finalitats que la correcció per part del professor. 

. Treballarem les seqüències temporals d’abans, durant i després, de contes històries, experiències personals, fets de la vida quotidiana, per aprendre a reorganitzar les seues idees en  els escrits.

. Caldrà partir prèviament d’una llista de mots, frases i connectors tipus manipulables per facilitar el domini de la tasca de la escriptura 

ACTIVITATS PER TREBALLAR LA DESCRIPCIÓ

ACTIVITATS PER TREBALLAR LA DESCRIPCIÓ

ACTIVITAT PER A L’EXPRESSIÓ ESCRITA
TEXT TIPUSPer a treballar la DESCRIPCIÓ
CARACTERISTIQUES

Saber:

- quin es l’objectiu o què pretenem (quina informació elegim per descriure)

- des de quin punt de vista anem a escriure

- quina es la persona que ho va a rebre

SITUACIÓ

Es tracta d’explicar la situació en la qual es va a fer la comunicació escrita, donant les característiques en les que es va a desenrotllar la acció

Per exemple: les qualitats d’un producte, una anècdota, objecte perdut, conèixer gent, el poble, la casa, l’escola, un anunci, viatge, un amic,

FASEPROPOSTA D’ACTIVITATSOBSERVACIONS
PLANIFICACIÓ

Pluja d’idees

Explicar una anècdota, elegir el que es rellevant

Subratllar informació d’un text

Extraure els termes especialitzats

Recollir informació i interpretar-la

Llegir definicions

Fer un qüestionari

Llegir i vore diversos anuncis

Fer una llista de sensacions

Ordenar les idees per importància

Donar pistes o elements d’algo

 
TEXTUALITZACIÓ

Escriure en funció de les idees decidides

Descriure emprant termes

Redactar en funció de la informació treta a un qüestionari

Descriure com és un anunci

Fer un itinerari pel poble o barri

 
REVISIÓ

Endevinar l’opinió del que ho escriu

Anotar idees que es repeteixenContrastar les descripcions

Avaluar en funció del tipus de receptor

Llegir el text

Controlar l’aspecte visual del text

Reaccions que provoca en el que ho llig

Comprovar que transmeten tot el que es pretenia en principi

Comparar descripcions

 

ACTIVITATS PER TREBALLAR LES EXPLICACIONS

ACTIVITATS PER TREBALLAR LES EXPLICACIONS

ACTIVITAT PER A L’EXPRESSIÓ ESCRITA
TEXT TIPUSPer a treballar la EXPLICACIONS
CARACTERISTIQUES

Enganxar la comprensió de la teoria amb la justificació de les conclusions, a llarg d’un escrit clar, estructurat i ordenat on: 1er es diu de que es parla (tema - idea); 2n, se justifica (detalls); 3er, es fa un resum del que s’ha dit (conclusions).

Per tant hi ha que tindre unes idees per explicar-les i fer-se entendre amb els raonaments donats

SITUACIÓ

Es tracta d’explicar la situació en la que es va a fer la comunicació escrita.

Donar les característiques en les que desenrotlla la acció

Per exemple: organització d’un llibre, comentari d’anècdotes,  defensar un tema donat, interpretar un text o un conte, una malaltia, fir el que ha passat i perquè, justificar el disseny d’un cartell, llistat d’fets i establir una relació justificada

FASEPROPOSTA D’ACTIVITATSOBSERVACIONS
PLANIFICACIÓ

Extraure les característiques d’un document

Saber a qui anem a convèncer

Trobar el significat d’algunes paraules i informació

Seleccionar informació en funció del que es vulga dir

Identificar les idees principals d’un text

Quines idees s’expliquen en cada paràgraf

Subratllar la conclusió d’un tema

Apuntar les idees que es donen del tema proposat

Cada alumne agarrar varies idees bàsiques per a fer després el seu raonament

Ordenar les idees per subtemes

Explicar una anècdota a un membre del grup i vore com se va transmeten i les seus transformacions

Llegir un poema i explicar-ho amb les paraules de cadascú

Donar significats a frases d’un text

Trobar la referència d’algunes paraules que es diuen a un text

Identificar fragments amb idees i agrupar-los desprésAssociar idees amb punts de vista de persona tipus

Canviar justificacions aclaracions en funció de la persona que deu rebre la informació

Agrupar idees semblants

Extraure els marcadors: conseqüència, causa, temporals, ...

Fer una justificació o reflexió del que es vol dir

 
TEXTUALITZACIÓ

Escriure la explicació del que es tracte

Reescriure un text amb les teues paraules justificant-ho

Escriure cada idea a un paràgraf amb el ordre de importància a l’argumentació

Explicar per escrit una anècdota

Elaborar un díptic, ...

 
REVISIÓ

Comparar-ho amb altres companys

Contrastar la informació fixant-se: la informació, frases i paraules desaparegudes, modificades o afegides al que primer

Marcar si s’ha dit la idea principal i el seu tema

Vore si es pot seguir el fil de l’argumentació

Comprovar si resulta fàcil de llegir i de ser entès

Fixar-se en: si l’objectiu està clar,  la informació es l’adequada, si està la idea principal i d’altres

Fixar-se en el significat que s’ha volgut transmetre

Si els paràgraf estan be encadenats

S’han utilitzat els connectors o marcadors adequats

Comprovar si te una estructura

 

ACTIVITATS PER TREBALLAR LES INSTRUCCIONS

ACTIVITATS PER TREBALLAR LES INSTRUCCIONS

ACTIVITAT PER A L’EXPRESSIÓ ESCRITA
TEXT TIPUSPer a treballar la INSTRUCCIÓ
CARACTERISTIQUESOrdenació dels passos amb les seues indicacions, quin es l’objectiu de la instrucció i per a què es fa, informació clara i precisa per a recordar,
SITUACIÓ

Es tracta d’explicar la situació en la qual es va a fer la comunicació escrita.

Donar les característiques en les que desenrotlla la acció

Per exemple: fullet informatiu, dibuixar una imatge, per desenvolupar alguna cosa, com aplegar a un lloc, com fer un exercici, una recepta de cuina, inventar un joc

FASEPROPOSTA D’ACTIVITATSOBSERVACIONS
PLANIFICACIÓ

Extraure la intenció de un text,

Vore quines són les recomacions que dona

Dissenyar un fullet explicatiu,

Extraure l’estructura d’un exmple

Vore quin verbs s’empren

Inventar figures pera ser dictades

Seguir les ordres dels missatges d’un telèfon

Vore les instruccions de muntar un objecte

Donar les instruccions orals en cadena i vore com aplega a l’últim alumne

Subratllar les indicacions o informacions que donen i com esta classificada

Dictar un exercici de gimnàstica

Substituir elements per vore com canvia el muntatge o fer un joc

Fer llista de lloc, menjars, etc..

 
TEXTUALITZACIÓ

Escriure les amb l’ordre corresponent

Elaborar un missatge de contestador

Desenrotllar una ordre o instrucció per paràgraf

Emprar els marcadors textuals

Reescriure un text d’acord a canvis

Fer un document d’instrucions per parelles

Transformar instruccions d’un document en ordres clares per a jugar

 
REVISIÓ

Comparar documents

Experimentar el que es diu a les ordres

Analitzar les parts difícils a seguir, vore les que són innecessàries, i si funciona el que s’ha fet

Si cada paràgraf mostra una instrucció clarament

Reescriure d’acord a les errades de construcció d’un objecte

Comprovació de la informació donadaVore si reflecteix totes les dades

 

ACTIVITATS PER TREBALLAR LES NARRACIONS

ACTIVITATS PER TREBALLAR LES NARRACIONS

ACTIVITAT PER A L’EXPRESSIÓ ESCRITA
TEXT TIPUSPer a treballar la NARRACIONS
CARACTERISTIQUES

Transformació o explicació d’alguna cosa.

Comprovar els indicis, el plantejament, el desenvolupament, el conflicte i el desenllaç.

Estructura ordenada (que pot començar pel principi o pel final).

El punt de vista del que ho explica (intern o extern) i quin estil usa si directe (implicat, usa verbs en present, ho diu en primera persona, amb frases coordinades, l’acció va d’acord al que va dient) o indirecte (coneixedor, verbs en passat, ho diu en tercera persona, frases subordinades).

Narrador com un personatge de la historia o u que conta alguna cosa de la qual s’ha informat.

SITUACIÓ

Es tracta d’explicar la situació en què es va a fer la comunicació escrita. Donar les característiques en les quals desenrotlla la acció

Per exemple: narrar un notícia curiosa, un fet, transformar un còmic, una biografia, una idea

FASEPROPOSTA D’ACTIVITATSOBSERVACIONS
PLANIFICACIÓ

Analitzar un text (narrador, tema, protagonistes, conflicte, resolució, lloc, temps, ordre dels fets

Personal del verb que empra i el seu temps

Vore el qui, què, com, quan, on

Contrastar amb altre company el trets informatius d’una  narració

Analitzar un còmic: les pistes que dona als dibuixos i al bocadillos, ordenació d’unes vinyetes

Dividir una historia en 3 parts (plantejament, conflicte i desenllaç)

Vore la importància del personatges a una historia i les seues responsabilitats

Analitzar l’aspecte físic, la personalitat, la biografia

Reconstruir un esdevenint d’acord a unes pistes

Analitzar les diferents tipologies de lleteres d’un document que pistes per a una narració

Donar un grups de paraules  i inventar uns esdeveniments que ordenareu

 
TEXTUALITZACIÓ

Escriure la historia que es diu a un còmic com si fos un conte

Escollir els esdeveniments mes importants i narrar-los

Narrar els fets de la vida d’una persona o el que fa durant tot un dia, un any

Transformar una narració d’un estil a un altre (de directe a indirecte)

Inventar un fet amb un grup de paraules

Redactar el fragment d’un diari personal

Narrar una tafaneria

 
REVISIÓ

Explicar la historia,

Comprovar el que s’ha narrat amb el còmic  inicial

Vore si queda clar: els elements qui, què, com, quan i on; els temps verbals; les frases emprades

Es pot resumir el conflicte

Mantenir l’atenció del que ho llig

Intercanviar textos amb altres companys per vore la lògica del que s’ha dit

Analitzar les conseqüències d’un fet i vore si es congruent en el qual es diu a la narració

Reconstruir el text en funció del que ho ha de rebre

Llegir en veu alta i que els companys comproven si s’aplega a un desenllaç congruent

 

OPERACIONS IMPLICITE EN LACORRECCIÓ EN L'ESCRIPTURA

OPERACIONS IMPLICITE EN LACORRECCIÓ EN L'ESCRIPTURA

PROCÉS D’ESCRIPTURA
OPERACIONS IMPLICITES
1.- CORRECIÓ DIDÀCTICA DEL TEXT

Al voltant de la forma i el contingut

Corregir ja des de l’esborrany, en funció del propòsit

2.- REVISIÓ DEL TOT EL PROCÉS PER PART DE:(planificació i textualització)L’ALUMNE

A les seua manera d’escriure

Per un aprenentatge profitós, en funció de la seua capacitat

Amb una actitud positiva davant l’escrit

Que siga significativa i productiva

Que li done protagonisme

EL PROFESSOR

Per lligar coherentment les oracions a l’escrit

Amb prontitud

De les errades per distracció, amb la conscienciació de les mateixes

De les errades per  desconeixement, donant la informació corresponent

OPERACIONS IMPLICITES EN LA TEXTUALITZACIÓ DE L'ESCRIPTURA

OPERACIONS IMPLICITES EN LA TEXTUALITZACIÓ DE L'ESCRIPTURA

PROCÉS D’ESCRIPTURA
OPERACIONS IMPLICITES
TEXTUALIT-ZACIÓL’ALUMNE

Dominar (habilitats grafomotrius),

Traslladar les idees, anotar-les ordenades

Ordenar-les amb una trama

Organització jeràrquica ( quines son primeres idees i quines segones)

Adequació a la situació,

Utilitzar estructures sintàctiques correctes

Manipulació de models,

Transformar textosEixamplar i arredonir frases

PROFESSOR

Donar pautes i preparar activitats:

-     de construcció  i unió de frases, completant paràgraf

-     expressar una idea amb diferents frases, arredonint  expressions

-     estimulació amb acompanyament per ala interacció comunicativa

-     organitzar ambients d’escriptura

-     treball col·lectius o de grup d’aula

-     puntuar i connectar oracions

-     narrar i descriure seguint un ordre espacial i temporal

OPERACIONS IMPLICITES EN LA PLANIFICACIÓ DE L'ESCRIPTURA

OPERACIONS IMPLICITES EN LA PLANIFICACIÓ DE L'ESCRIPTURA

PROCÉS D’ESCRIPTURA
OPERACIONS IMPLICITES
PLANIFICACIÓAnàlisi de la situació comunicativapropòsitObjectiu de l’escrit ?
audiènciaQui el llegirà?Què sap?Què he d’explicar?
emissorPresentació, implicació
MissatgeCom serà ?Parts, llenguatge,Començament
Elaborar un esborranyPluja d’idees sobre el temaOrdenar les ideesUnir les que estiguen relacionadesFer mapes conceptuals

USOS DEL LLENGUATGE

USOS DEL LLENGUATGE

CONTEXT ESCOLAR AFAVORIDOR DE L’ESCRIPTURA
ÚSCARACTERÍSTIQUES
PRÀCTICRelacionat amb les necessitats de comunicar-se i organitzar-se en l’escola
Tipus d’escritsReguladors de la convivènciaNormes Acords d’assemblea avisos circulars cartells instruccions de joc
Organitzadors del treballLlistes Horaris etiquetes
Facilitadors de la comunicació interna i externaNotes Cartes Catàlegs Invitacions Targetes
CIENTIFICServeixen per obtindre informació i potenciar coneixement
Tipus d’escritsAnalitzar i interpretarResums Projectes de treball Notícies Fitxes Cartells Monografies Receptes de cuina Murals
Contrastar opinionsFitxes Definició de diccionari
Reformular conceptesNotícies Fer el teu diccionari
LITERARISón un reflex del viure creativament, com una recreació emotiva i mostrar el bagatge cultural d’un poble
Tipus d’escritsNarracionsContes Histories de la vida fets
PoèticPoemes odolins Embarbussaments Cançons
cognitiusEndevinalles Refranys Dites

DE QUE ES TRACTA A L'HORA DE LLEGUIR

DE QUE ES TRACTA A L'HORA DE LLEGUIR

LLEGIR

-         Llegir es captar el significats d’uns signes gràfics

-         L’ull avança fent salts al llarg d’una línia

-         La lectura es ràpida quan al text es pot predir el que vindrà

-         Es mes ràpid quan el text es més llarg

-         S’avança d’acord a la possibilitat de fer hipòtesi del contingut, en funció dels indicis del contingut del text

-         Es facilita la lectura quan el context permet anticipar aspectes lògics des del context

-         La lectura es relentitza quan hi han mot de difícil significat i no son predecibles, el mateix passa amb les estructures complexes, per això es pot fer exercicis de comprovació d’hipòtesis

-         Aprendre a llegir implica organitzar la informació, anticipar significats (mots, frases, estructures, contextos)

-         Reconèixer signes gràfics

-         Verificar elements lèxics sobre els gramaticals

-         Treballar els grups de mots que els cops de vista fa en cada moment i que donen mes significats

-         Hem de partir del discurs col·loquial que fa durant l’acció del xiquet , que es el que li motiva  i li dona significat tan a l’emissor com al receptor, per tant es podria extrapolar aquest procés a l’escriptura

orientacions per anys al voltant del llenguatge. PRIMÀRIA - Tercer Cicle

orientacions per anys al voltant del llenguatge. PRIMÀRIA - Tercer Cicle

TERCER CICLE

10 anys endavant: conclueix el procés final de construcció de frases passives, fer operacions intel·lectuals a partir de la realitat, classificació del mots, anàlisi, reconeixement de funcions

orientacions per anys al voltant del llenguatge. PRIMÀRIA - Segon Cicle

orientacions per anys al voltant del llenguatge. PRIMÀRIA - Segon Cicle

SEGON CICLE

8 anys: gramaticalment avançar en l’observació de relacions i la sistematització de les relacions, fer jocs amb la llengua, fer sistematitzacions partint de l’observació 

9 anys: manipulació de la llengua amb jocs, fer observacions de la llengua per aprendre a sistematitzar-la,

orientacions per anys al voltant del llenguatge. PRIMÀRIA - Primer Cicle

orientacions per anys al voltant del llenguatge. PRIMÀRIA - Primer Cicle

PRIMER CICLE

6 anys: concordança de la identificació, consciència de la paraula amb la seua escriptura, adverbis espacials i temporals (davant – darrera, ahir –avui – demà, amunt - avall,  abans – desprès), relacions temporals i adverbis de temps, significat de la frase, la frase com a unitat, la sintàctica de la frase escrita, us de la flexibilitat de les diverses estructures gramaticals, incidir en l’ús i domini de les estructures lingüístiques, assolir estructures, domini de les situacions en quines utilitzar aquestes estructures, analitzar produccions per vore l’adequació al pensament, processos de restricció, pensament operacional, ajudar a passar d’una gramàtica inconscient a una conscient ( entre la intuïtiva  - implícita i la analítica – científica), aprendre a fer ús diferenciat d’acord a la situació, captar globalment (paraula, sintagma, frase),  les operacions del llenguatge narratiu, comprensió lectora es suficient per a donar les ordre per escrit, tria les imatges d’una historia oral contada d’acord a la descripció de les accions verbals, verbalitzen estructures i conceptes que dominen, ja poden fer reversibilitat d’accions inclús  associar frases juntes, veuen els aspectes globals  però es costa vore les diferencies, comença a entendre la inclusió d’uns objectes dins un conjunt, partir de l’observació de la lectura per assimilar al seu aprenentatge les estructures amb activitats manipulatives

7 anys: frases passives, sap si una frase es correcta o no, es basa en si es correcta o no en la coherència amb la realitat, desenvolupar estructures de pensament, ús del llenguatge narratiu – oral, manipulació de frases des de la globalitat, el conte on cada element dona ajuda i referència per al que va aparèixer al següents pas, ja sap llegir i escriure, funcionament autònom de la llengua, pot fer hipòtesis del que pot seguir en un text, adquireixen el concepte de seriació, ja tenen la noció de la seriació

orientacions per anys al voltant del llenguatge Ed. Infantil

orientacions per anys al voltant del llenguatge Ed. Infantil

EDUCACIÓ INFANTIL

3 anys: article definit, referent del pronom relacionat amb la distància, consciència del substantius,  preposicions de possessió, verbs copulatius i auxiliars, juxtaposició, distinció de les dues llengües del seu entorn, aprendre a parlar

 4 anys; preposicions de lloc, flexions verbals, entendre el discurs oral, els agrada repetir frases orals, El mestre te que tindre converses individuals amb els nens (ficar-se la bata, arreglar la classe, donar la benvinguda, expandir frases amb aquesta conversa individual, sol·licitar repetcions

 5 anys: article indefinit, els adverbis, domini del sistema verbal amb les nocions temporals, consciència dels verbs, integració de la negació a la frase, la sintàctica de la frase oral,  subordinades de relatiu, passives no reversibles (“les cases foren construïdes per la gent”), processos de generalització, pensament pre-operacional, aprenentatge dels mecanismes bàsics, aprenentatge  de la gramàtica de manera no conscient, adquirir l’ús del llenguatge narratiu, ja sap parlar i per tant partir d’ací per aprendre a escriure, no distingeix el conjunt de les individualitats del que hi formen (nominalisme),El mestre te que prestar atenció individualitzada amb el xiquets de 5 i 6 anys

PROPOSTES D’ACTIVITATS DE LECTURA PER A ESCRIURE 1 (revisió)

PROPOSTES D’ACTIVITATS DE LECTURA PER A ESCRIURE 1 (revisió)

C.- ACTIVITATS PER A LA REVISIÓ

-         Analitzarem l’escrit amb diferents estratègies amb: un qüestionari, una fitxa, un organitzador estructurador de textos, uns exemples, ... per detectar les errades, vore el que manca, comprovar l’aparició de les idees proposades inicialment, ....

-         Recomposarem l’escrit d’acord a una avaluació de la informació i la seua comprensió, per completar el que hi falta

-         Corregirem col·lectivament, partint dels models les produccions, en funció de: les errades, els rols adjudicats en la situació comunicativa, les regles de revisió assimilades al seu nivell cognitiu

-         Generarem una carpeta, similar al del portfolio, per vore l’evolució de cada alumne, on matgatzemem produccions pròpies, vocabularis de paraules revisades amb el diccionari, frases típiques enllaçades, regles assimilades (ús de majúscules, coma i punt, entre altres)

-         Observarem i reflexionarem les revisions, per assimilar estructures, paraules, gramàtica,  ...

PROPOSTES D’ACTIVITATS DE LECTURA PER A ESCRIURE 1 (textualització)

PROPOSTES D’ACTIVITATS DE LECTURA PER A ESCRIURE 1 (textualització)

B.- ACTIVITATS PER LA TEXTUALITZACIÓ

-         Generarem guies d’acompanyament dels escrits, amb les característiques tretes dels anàlisis de la planificació, per produir un text, amb: paràmetres bàsics gramaticals; pautes de concordança i compatibilitat; estructures de frases i d’elements; segments de les seqüències a seguir; amb, unes ètiques dels espais textuals a escriure

-         Donarem un esborrany, per suprimir les parts, que no són correctes al context comunicatiu, escrivint el text de nou

-         Indicarem un menjar o un objecte, per escriure ordenadament com són les fases de la seua producció

-         Aprofitarem una llista d’adjectius per descriure una acció, una situació, un fet, un objecte o un animal, amb detalls, expansionant textos i paràgraf

-         Desplaçàrem frases, en l’ordenació que s’ha emprat, per estudiar la variació del text; per exemple, reflectir en un quadre els canvis produït en una seqüència temporal de fets, per produir un nou document (i posteriorment reflexionar les diferencies)

-         Farem reescriure alguna de les produccions pròpies, amb altre format o tipus de text, per reflexionar els canvis-         Farem escriure continguts curricular a documents, com ampliació dels coneixements

-         Escriurem un conte (del que es fa durant tot un dia, setmana, cap de setmana, l’estiu, ...) seguint les 3 seqüències: començament del fet (inici), trama o desenrotllament del que passa, i, desenllaç de la història

-         Fomentarem el taller d’escriptura: partint d’un projecte; amb una graella (segons el tipus de text, per ubicar les idees, o, d’acord a estructures); seguint la idea de una trama; amb una reflexió dels paràmetres bàsics d’una situació comunicativa; amb esborranys a nivell individual; analitzant diferents esborranys per destriar les característiques d’un text; composant a partir de frases – paràgraf i que estan guardades a la carpeta del taller; partint d’una una maqueta, basada en els esborranys, corregint la producció; per valorar tot el procés de l’escriptura

-         Utilitzarem l’agenda escolar, com a mitja de foment d’escriptura

PROPOSTES D’ACTIVITATS DE LECTURA PER A ESCRIURE 1 (planificació)

PROPOSTES D’ACTIVITATS DE LECTURA PER A ESCRIURE 1 (planificació)

A.- ACTIVITATS PER LA PLANIFICACIÓ

-         Llegim un text, per fer: primer, en una posada en comú, els xiquets diran en una paraula o frase breu, la idea o idees del tema; segon, es prendrà nota d’estes a la pissarra; tercer, s’intentaran establir una relació de fletxes entre estes, com un mapa conceptual.

-         Donem un text: primer, subratllaran dades, informacions i/o paraules rellevants; segon, deixaran en el mínim de paraules per a dir el tema del que tracta el text; tercer, muntaran un joc de cartes o fitxes de domino per comprendre l’essència del text; quart, amb les paraules del primer pas, faran un resum breu del que parla el text

-         Demanem que ompliguen els buits, del mateix text que han llegit però que el presentem ara mutilat

 -         Fer jocs semàntics de sinònims i antònims amb paraules del text, després, tornen a reescriure el text amb estes paraules; i, per últim reflexionem al voltant del canvis que s’han generat

-         Mostrem una sèrie d’exemples de cartes, panells, receptes, ... ,i, donarem un quadre per extraure una llista bàsica de paraules i expressions típiques: primer, omplirem el quadre amb els mots estrets dels exemples, com una base per a posteriors textualitzacions; segon, demanem que els xiquets fagen un escrit amb una determinada intenció (un missatge a un amic, una recepta per a la mare d’un company, ... ); tercer, donem un text amb les paraules típiques per que l’ompliguen amb contingut d’una temàtica; organitzarem un esborrany del necessari a cada tipus de text, amb el que s’ha estret

-         Demanem a partir d’uns fragments, que: construisquen un text i/o inventen un altres, per afegir-los i contar una història que s’ha quedat incompleta amb els fragments inicials

-         Donem unes paraules d’un camp semàntic, per què elaboren un text

-         Mostrem el començament obert d’una narració: primer, en una posada en comú donaran hipòtesis de com pot seguir; segon, cadascú eligirà (cada alumne tindrà una continuació distinta); tercer, cada alumne continuarà la historia des de les inferències que et dona la hipòtesis elegida; quart, es farà una reflexió del que s’ha escrit

-         Partirem d’un document breu, per fer comentaris al voltant de les possibles continuacions, i, que s’aniran ampliant amb el de altres companys per arredonir el que es diu al text curt inicial

-         Analitzarem d’exemples de models de text (cartes, receptes, ...), amb la finalitat d’obtindre esquemes bàsics, per textualitzar produccions pròpies

-         Donarem un títol i il·lustracions sense contingut escrit, per que plasmen el que saben, en una pluja d’idees

-         Aprofitarem la motivació de l’expressió oral del fet de contar un conte, d’explicar-ho, de dramatitzar-ho, de representar-ho amb titelles i/o de memoritzar poesies, abans d’escriure, per assimilar cognitivament les estructures lingüístiques

-         Comprovarem la comprensió oral amb: l’execució d’ordres donades (que es poden ampliar) i exercicis de psicomotricitat, que posteriorment, escriuran i/o podran inventar d’altres per intercanviar-les amb els companys per comprovar-les

-         Donarem un text a mig acabar i una llista d’atributs excloents, per continuar-ho, comprovant, si s’han utilitzat amb coherència

-         Transformarem una sèrie de frases, amb connectors bàsics en subordinades, aprofitant algun ritme que facilita l’assimilació, les preguntes del professor per ampliar informació

-         Analitzarem frases i les transformacions d’alguns dels seues elements, per extraure la gramàtica bàsica, la congruència, ... que posteriorment, reflexionarem al voltant d’alguns aspectes estrets

-         La capsa de frases: 1er, elaborarem col·lectivament frases típiques i expressions tipus (cartes, cartells, receptes,...), partint d’exemples; 2n, retallarem les frases en les seues parts; 3er, les ficarem a la capsa; 4t, combinar les peces per crear nous texts

-         Mostrarem diversos objectes o dibuixos, per a que donen una llista de les característiques de cadascú

-         Expressar en una mateixa frase, una seqüència d’imatges, procurant evitar les juxtaposicions

-         Aprofitarem la seqüència d’unes vinyetes per: consolidar els nexes abans i després (l’ordre del que es conta); preguntar que passa; ampliar continguts; ordenar-les d’acord a un text; explicar la història; endevinar la descripció d’un d’ells.

-         Utilitzarem les contestacions, que donen respecte a treballs fets amb dibuixos, per escriure un text

-         Mostrarem un dibuixos, per establir, qui pot fer quines accions

-         Rectificarem una imatge en funció del text

-         Representar gràficament un document escrit o llegit; també, fer-ho al revés amb un dibuix, escriure com es deu fer

-         Donarem dos columnes dibuixos i frases, per unir-los amb fletxes

LES TASQUES QUE TE QUE FER EL MESTRE AMB L'ESCRIPTURA

LES TASQUES QUE TE QUE FER EL MESTRE AMB L'ESCRIPTURA

- plantejar escrits dins d’una situació comunicativa final real

- organitzar ambients d’escriptura

- guiar durant tot el procés de redacció

- planificar els escrits

- fer esborranys

- donar pautes per al treball amb els seus materials corresponents

- fer la correcció com un procés didàctic

- fomentar la interacció entre els alumnes

- reflexionar el procés de l’escrit durant tota la seua elaboració

- la correcció te que estar en funció de millorar el text

- fer que la zona de desenvolupament proper vaja avançant (verbs i el seus usos, frases , ampliació de frases, ...)

- ajudar als alumnes a que exposen oralment els problemes que tenen

- preparar seqüències didàctiques per a cada tipus de text

- fer pensar als alumnes en qui es l’emissor, el receptor i el missatge a donar

- donar l’ortografia en referència als diferents escrits, segons el que siga necessari

- fer graelles per obtindre informació

- deixar que busquen amb un fum d’activitats la formula corresponent de l’escrit a nivell senzill

- Intervindre directament en totes les fases (planificació, escriptura i revisió), com exemple i guia

Facilitar la transmissió de la composició escrita entre les tres llengües

Contextualitzar amb una direcció intencionada de comprensió de la gramàtica

Donar exemples estructurats de tipus de text, per a fer repeticions i consolidar l’aprenentatge

Preparar una graella de seqüències per a cada tipus de text

Introduir a l’alumne en una situació aplicable

Fer preguntar que inciten a l’alumne a una trobada d’informació per respondre-les ampliament

Composar una graella para l’avaluació col·lectiva del escrit on es repleguen les errades que observen els alumnes i les que pot completar el mestre, dividir-la en paraules mal escrites, composició de la frase, sentit del que es diu o vol dir

Fer una graella de cada tipus de text (carta cartell, recepta, anunci, conte, ... ): nom del tipus de text, un exemple amb tots els elements bàsics, reflexions pràctiques de la utilització del llenguatge, paraules bàsiques a emprar, frases emprades en cada cas, característiques, intencionalitat de cada un dels tipus de text (per a que serveix, estructura, lingüística bàsica, ...)

LES TASQUES QUE NO TE QUE FER EL MESTRE AMB L'ESCRIPTURA

LES TASQUES QUE NO TE QUE FER EL MESTRE AMB L'ESCRIPTURA

a) les que no te que fer:

- ser l’únic destinatari

- Donar exclusivament el tema i no fer res més

- Oferir models

- Recollir el producte

- Fer les correccions dels aspectes negatius

- Plantejar treballs sense un sentit comunicatiu final

- centrar-se en l’aspecte gràfic

- imitar models

- elaborar escrits

- generar sobrecarrega cognitiva

- corregir d’acord a unes normes fixes

- treball únicament acadèmic