Se muestran los artículos pertenecientes a Abril de 2006.

INTRODUCCIÓ PART 1
EL CLAUSTRO DE LA UNIVERSIDAD DE VALENCIA* Los primeros profesores de la Universidad, empezaron a trabajar por el 1499, sus nombres se encuentran en los medallones que rodean el claustro, en su parte inferior, estos son: Damian Bonet, Luis Almerich, Juan de Villarrasa, Monsen Jaime Valles, Bernardo Vidal, Gaspar Amat, Pedro Velluga.
* “No te ruborices al preguntar lo que ignoras. No te avergüences ser engañado por quien quiere que de eso no se preocuparon los más grandes hombres: más bien avergüenzate de no saber o de no querer aprender” del libro “ De las Disciplinas (1531)”

primer exercici del curs de PNL per a docents
Per a reflexionar el tema de la coincidència o no de la definició al voltant d’un tema:
1er: Fer la pregunta al voltant, per example:
- Què es una persona excel·lent ? (a vore com les persones defineixen aquest tema; vore les coincidències i divergències)
- Per què la gent excel·lent es excel·lent? (donar característiques, peculiaritats,...)

2n exercici pels de PNL per a docents
a.- fer el mapa conceptual personal al voltant de l’educació (reflexar les propies idees al respecte del que penseme de l’educació, es a dir, fer la nostra representació interna)

3er exercici pels de PNL per a docents
b.- Analitzar els filtres:
b.1.- Els filtres neurològics: b.1.1.- que omitim de les nostres coses que ens apleguen i perquè ho fen (això es més díficil)
b.1.2.- que aspectes tenim mes generalitzats, quines generalitzacions fem a la nostra vida per funcionar
b.1.3.- que ens preocupa de les distorsions que vegem erroni del que ens rodetja de la nostra realitat
b.2.- Els filtres individuals: b.2.1.- quin son els valors més importants, es a dir que es el que es més important per a u.
b.2.2.- que es en el que sempre tinc la raó, i no em penso canviar
b.2.3.- quines son les teues expectatives al voltant de l’educació que et toca viure

4t exercici pels al de PNL per a docents
Aquesta activitat es podria treballar a l’aula amb els alumnes per vore quin es la sedua respresentació interna de l’agressivitat.
1.- Cada alumne contesta individualment a les següents preguntes
Qué significa per a l’agressivitat?
Quines són les característiques de la persona agressiva?
Per què una persona es torna agressiva?
2.- Els alumnes en grups de 4 pendre una contestació al respecte
3.- En una assemblea pendre conclusions que abarquen totes les opinions al respecte
EXERCICI Criteritzar Valors
1.- dir un valor (algo que per atu siga important)
2.- ficar-li criteri: ( com cuantificaries el graui de consecució d’aquest valor)
Per example: el valor del "que m’amen"
el criteri : si m’ho diuen 5 vegades al dia
3.- Analitzar el nivell d’expectativa que es genera

Analitzar un esdeveniment personal
per example: (un acció d’aula amb alumnes)
1.- Escriure cada une de les parts de l’esdeveniment
2.- Dir que ha estat bé i que ha estat mal
3.- Fer una valoració de cadascuna de les parts
4.- Valoració general i conjunta de tot el que ha passat
5.- Extraure conclusions del que has aprés per a la teua vida personal o professional
Els 4 passos per a l’aprenentatge son:
1er: ignoràcia inconscient
2n: ignorància conscient (saps el que sabem)
3er: sabiessa inconscient (de l’anterior fins a aquest lloc es on tenim la força per a ensenyar als alumnes)
4t: sabiessa conscient (integrem al nostre coneixement)

COM TTREBALLAR AMB ELS DIFERENTS TIPUS D’ALUMNES
1.- ALUMNES VISUALS
1.1.- amb aquells que construeixen les imatges al temps que vas parlant
1.2.- amb els que recorden imatges passades mentres vas parlant
2.- ALUMNES AUDITIUS
2.1.- amb aquells que construeixen els sons de qualsevol tipus al temps que vas parlant
2.2.- amb els que recorden sons passats mentres vas parlant
3.- ALUMNES KINESTESICS (els que estan mirant cap abaix a la esquerra; i, que es fixen en els sentits
4.- ALUMNES AMB ELS SEU MON INTERIOR (els que estan mirant cap a abaix a la dreta; i que estan amb els seus problemes dialogant amb ells mateixa)
ACTIVITAT: Comtractar a cadascu d’aquestos alumnes

EL MAQUAVELIMSE O NO DE L’ANÀLISI DELS NOSTRES OBJECTIUS
1er.- formular un objectiu per a lan ostra vida o d’una de les nostresa ccions de vida
2n.- escirure que els que pretens amb aquest objectiu
3er.- (ves al teu interior) intenta des de la perspectiva més intima que vols amb l’actuació teua per aconseguir aquest objectiu
4t.- analitzar si es congruent cadascuna de les accions amb el objectiu real del teu inconscient
5è.- qué es el que tens que fer per aconseguir el objectiu inconscient (accions, idees, metes, ...)

1er.- Partir del que ja hi ha, com fer-ho,
1.1.- recollir totes les activitats que es fan al centre al respecte del tema de la lectura
1.2.- agrupar-les per cicles:
1.2.1.- les que fa el mateix mestre a l’aula
1.2.2.- les que organitza amb tots els companys
1.2.3.- les que son contractades per el centre
1.2.4.- les que son contractades per l’associació de pares i mares
1.2.5.- les que son contractades per l’ajuntament
2n.- Escriure 5 objectius clars que cobrisquen totes les activitats que es fan al centre i als cicles
3er.- Redactar el 5 continguts clars d’acord a la LOE i que estiguen relacionats amb el curriculum a donar al centre
4t.- Vore que altres activitats es podrien fer per completar les que ja es fan
5è.- Programar la redacció de les activitats de tot el curs escolar, si pot ser per trimestres
6è.- Establir un criteris per a vore com es consegueix el que estava programat
7è.- Escriure les conclusions cada curs per vore el grau de consecució i le spossibles millores

Possibles accions:
a.- traure un valors humá al conte, i personal (que cadascú te que saber ajustar-se a les seues característiques)
b.- guies didàctiques, per a fer el seguiment
c.- fer un llistat dels llibres que hi han al centre i informar a cada cicle del que li son interesants
d.- gaudir de la lectura, fent-la o assimilant-la al teu interior (cada alumne)
e.- fer activitats socialitzades de lectura, llegir a fragments. fer posades en comú del que a cadascú els sugereix el text
f.- compartir els sentiments del que s’ha llegit
g.- extraure dades de informació útils per a ser feliços en le viure de cadascú
h.- asociar cançons a cada conte o lectura per tal de establir conexions sensorials de vista . oïda, ...
i.- fer un noticiero del que es va escoltant a la lectura, es a dir, redactar com si fora un diari noticies del llibre associades a l’actualitat
j.- experimentar les rectes que es puguen mencionar al text, per assimilar-ho al sentit del gust
k.- Tasar el que es diga al text en valor econòmic i /o sentimental
l.- fer endevinalles i altres jocs de llengua per obtindre informació relacionada amb el text
m.- fer sempre una programació d’activitats per abans, durant i desprès dels moments de lectura
n.- tindre activitats comodi per a moments que no es sap que fer
o.- en la següent pàgina www.uclm.es/cepli on trobareu guies de seqüenciació lectora des llibres

Exercicis per saber com parla els diferents tipus de personas:
1er.- Com parlaria un persona visual al voltant de l’educació i els seus problemes
2n.- Com parlaria un persona auditiva al voltant de l’educació i els seus problemes
3er.- Com parlaria una persona kinestesica al voltant de l’educació i els seues problemes
Posdata:
Paraules que utilitza un visual: perspectiva, evident, brillant, lluir, imatge, entreveure, llum, claredat, sombres, quadre, ...
Paraules que utilitza un auditiu: parlar, escoltar, dir, sorroll, sil·lènci, donar la nota, sord, fer unpregunta, anunciar, ...
Paraules que utilitza un kinestèsic: suau, càlid, irritad, contactar, dolç, prendre en la ma, gelada, recolçar el muscle, satisfet, excitant, ....

Treballar les expresions fàcials.
Hi ha que fixar-se en el color de la pell, en l’ample de les aletes del nas, l’ample del llabi inferior, el front (el fruncir), el parpadeig, la inclinació del cap, tragar saliba
Per treballar aquest aspecte, el farem de la següent:
1er.- es ficarem per parelles
2n.- es mirarem a la cara:
3er.- persona A pensarà en una persona que l’agrade moltissim (en silenci)
4t.- la persona B fara una pregunta que trenque el pensament, que no tinga res a vore en el que fa
5è.- persona A pensarà en una persona que no l’agrade gens ni miqueta (en silenci)
6è.- la persona B fara una altra pregunta que trenque el pensament , i, que no tonga res a vore en el que se ha dit
7è.- persona A pensara en una de les dos persones d’abans (0 en la que l’agrade o en la que no l’agrade; i, en silenci), mentres la persona B li mira la cara , per endevinar en quin de les dos pensava
8è.- la persona B dirà en quina persona pensava al final comentant en quins aspectes de la cara es fixava.
Plantilla basada en http://blogtemplates.noipo.org/