primariasagunt

La interacció social:

Les habilitats  socials necessàries per a interactuar amb els altres, S'APRENEN des de l'infància. la família és un nucli socialitzador fonamental, però tambè són importants el col·legi  i el context social (TV, ...)

Ana i Josefa 

PRIMERA LLEI DE L'APRENENTATGE:

      Tota conducta seguida d'una recompensa o reforç positiu tendeix a repetir-se en el futur. D'aquesta llei se'n deriven les següents tècniques:

- Aplicació de reforços materials, socials, d'activitats, davant els esforços dels alumnes ..., encara  que de vegades no els isquen les coses massa be.

       * els esforços han de donar-se INMEDIATAMENT després  de la conducta, sobretot si els xiquets són menuts ... Quan la conducta ja és freqüent, el reforç es fa intermitent. No es deu deixar de reforçar de quan en quan,  perquè  les conductes que no es reforcen s'extingeixen

       * Han d'interessar al xiquet. Un reforç pot ser bo per a un xiquet i no ser-ho per a un altre

       * A sols s'han d'aconseguir per la conducta concreta que volem implantar

       * El millor si es pot, són els reforços naturals: jugar als gronxadors, rebre atenció de pares i professors

- Conductes o Habilitats a instaurar : Moldejar o aproximacions succesives

       * Es camina  fins a una conducta terminal pas per pas, aconseguint abans  conductes més simples

       * Cal partir sempre  del que l'alumne /a sap fer

       * Cal reforçar qualsevol avanç, per xicotet quer paresca

- Tècnica de PremacK: associa una primera activitat desagradable, a altra agradable, posterior i inmediatament: Quan Anna acabe d'ordenar-ho tot, podrà jugar al que li agrada, esborar l'encerat ... Posteriorment, es donarà el reforç intermitent

-

Ana i Josefa 

SEGONA LLEI  DE L'APRENENTATGE - INTERACCIÓ SOCIAL:

Quan un conducta No obté rescompensa , s'Extingueix.

La conducta es diu una vegada i no torna a explicar-se cada vegada.

D'aquesta llei es deriven les seguents tècniques:

- Retirada d'atenció a conductes disruptives. Així, si Anna té un lleguatge adequat  a la seua edat, però mostra un llenguatge infantil per cridar l'atenció, no se l'atén o fem que no entenem el que es diu quan ho faça

      * s'utilitza en conductes no massa perjudicials

     * Cal esbrinar  primer que el xiquet actua  així per cridar l'atenció, de manera que al no atendre'l, no li donarem el reforç que espera

     * Cal donar pautes de conductes alternatives positives a les que volem eliminar: valorar molt possitivament que Anna parle adequadament

     * Cal saber que en un principi, la conductaa que volem eliminar empitjora, fent-se més intensa i freqüent. Al cap del temps, disminuirà. Es així perquè s'ha de donar un REaprenentatge

ANA I JOSEGA

TERCERA LLEI DE LA INTERACCIÓ SOCIAL

Moltes conductes s'aprenen per OBSERVACIÓ , IMITANT el que altres fan o diuen.

- Models (pares, professors, germans, ...): Persones de les quals aprenem o imitem conductes , actituds i opinions:

      * El model ideal no ha de ser massa torpe ni massa perfecte: es bo mostrar algun error i rectificar-lo després

      * Per a que el xiquet puga imitar ha de tenir les habilitats suficients per fer-ho

      * El model deu obtenir resultats positius pel que fa

      * Cal reforçar la imitació de la conducta per part del xiquet/a

- Els mestres , pares i adults devem mostrar un model adequat als xiquets/es: comportament assertiu, actitud dialogant, empatía, receptivitat, expressió de les pròpies emocions, ...

- Representacions de conflictes teatralitzades, per a millorar les interaccions i la resolució de conflictes

ANA I JOSEFA

INTERACCIÓ:

- ensenyar a ajudar, a compartir joguets i materials, ...

- ensenyar a trobar solucions als problemes i a escollir la més convenient; suposa desenvolupar el PENSAMENT DIVERGENT; ja que els problemes no tenen una única solució

- facilitar ocasions per a que els alumnes realitzen les conductes apreses i creen un hàbit

- saber mantenir converses, tot i mantenint el torn de paraula

- saber respondre a preguntes

- saber opinar sobre les`pròpies experiències

EXPRESSIONS D'EMOCIONS:

- ser capaços d'expressar alegria, tristesa, enuig, ...

- controlar el to de veu, la mirada, el propi cos, ... en distintes situacions

- reconèixer les coses positives d'u mateix i dels altres , saber dir les coses positives als altres

AUTO AFIRMACIÓ:

- saber  defendre's i expressar les queixes adequadament

- saber demanar favors

La Lletera

temes a trac tar: somnis, il·lusions i ambicions.

Una lletera es dirigia al mercat, amb el seu cantar de llet al cap. Anava amb molt alegria. Amb eixa alegria que parla per si a sols i que van dient tot  el que passa: "Jos si  que estic contenta  amb la  meua sort". La seua alegria li venia dels seus pensaments, que estaven ficats en les coses que faria amb els diners que trauria del la venda de la seua llet.

Caminava sola la lletera amb les seues il·lusions:

" Amb els diners que traga de la venda la llet, compraré una cistella de cent ous. D'aquest cent ous , naixeran cent pollets, que a l'estiu, me rodejaran dient pio pio.

  Quant els pollets es facen grans, els vendrá i compraré un porc. Li donaré be de menjar  amb bellotes, castanyes, i bona herba. Engronsarà  de tal manera que el veig arrastrant la barriga per terra.

  Quant este ben però que ben gran, el duré al mercat, i sense cap dubte, em donaran un bon grapat de diners per ell. Aleshores compraré un vaca gran i un terneret que votaran i correran pel meu camp, des de la muntanya  fins a la cabanya.

  Tan cap ficada anava en aquest pensaments que no va vore una pedra que hi havia al camí. Va tropeçar amb ella i el cànter de llet es va caure  amb ella a terra. Pobre lletera! Que pena! Adéu a la llet, als diners, als ous, als pollastres! Adéu al porc !, a la vaca i al terneret!.

   Oh! que boja es la fantasia de les persones!. Quants de castells en l'aire es fabicaren en un moment!. Es bo estar alegre i somniar, però també es bo tindre els peus a terra i saber que moltes vegades les il·lusions no es fan realitat. I en un moment, com el que li va ocòrrer a la lletera  al caure'ls el cànter, es pugue anar tot al garete. Es tractaria de no ser ambiciosos, ja que siguem rics o pobres, dons, del contrari, viurem sempre amb ànsies d'aconseguir coses que no tenim i mai la nostra ambició es donarà per satisfeta

Proposta d'activitats:

a.- amb que moment de la fabula t'identifiques?

b.- Reaccionaries tu de la mateixa manera que si et veus en el mateix cas que la lletera?, per què?

c.- Que és millor: tindre fantasia com la lletera, o sert realista o amb les  2 coses? per què?

d.- Tens fantasies com la lletera o, per el contrari, ers un realista? Fica els exemples en els que has obrat de manera fantàstica i de manera realista

e.- Analitza el contingut de la fabula i fes un dibuix amb un personatge actual.

f.- Comenta les vegades que te has fet castells a l'aire

g.- Comenta aquest parràgraf de la fàbula" no sigam ambiciosos, ja siguem rics o pobres, dons, del contrari, viurem sempre amb ànsies d'aconseguir coses que no tenim i mai la nostra ambició es donarà per satisfeta". Trau aplicacions per a la tuea vida

ANA I JOSEFA

Llegueix atentament la següent història:

A alemanya vivia una dona, casada amb Heinz, que patia una greu malaltia, una classe especial de càncer a punt de morir. No obstant, hi havia una medicina, de la qual pensaven el metges que l'atenien, que la podia salvar. Era una mena de radi que un farmacèutic , de la mateixa ciutat en la que vivia Heinz, acabava de descobrir. La droga era molt cara perquè el farmacèutic la venia  per un preu deu vegades superior al seu cost de fabricació.

Heinz va acudir a tots els que coneixia, amb l'objecte  de demanar els diners que necessitava pera comprar la medicina, però solament va aconseguir reunir la meitat de que valia aquesta .

Heinz va anar a buscar al farmacèutic  per tal d'explicar-li que la seu dona estava morint-se, i li pregà que li venera el medicament més barat, o que li permetés  pagar-la  més endavant. A  aquestes peticions, el farmacèutic es va negar i, dies més tard Heinz va atracar la farmàcia, robant la medicina. 

         Ara respon a les següents preguntes:

1.- Va fer be Heinz?, Per què ?

2.- Podries dir quins dos drets es troben en col·lisió en questa història?

3.- En cas de conflicte, Quins dels dos drets penses ha de ser prevalent?

4.- Si tu fores el jutge del cas, condemnaries a Heinz?

5.- Quina condemna li imposaries?

ANA I JOSEFA

Escolta activa suposa:

1.- Mantenir una posició corporal oberta al diàleg, fent vore amb gestos, que ens interessa el que ens diuen

2.- Mantenir  el contacte visual, de forma no dominant o intimidatòria

3.- Escoltar sense interrompre. el cos ha d'indicar que efectivament s'escolta, amb el somriure sincer i expressions d'assentiment ... No és necessari estar d'acord

4.- L'escolta ha de ser reflexiva: significa tenir empatía, comprendre els sentiments de que ens parla. Podem parafrasejar o repetir amb altres paraules el que ens estan dient, fent vore que comprenem. Ajuda a clarificar els missatges i promou l'enteniment mutu.

5.- Cal tractar de comprendre el punt de vista de qui parla, acceptar les seues opinions, encara que no les compartim

6.- Eliminar obstacles que frenen la comunicació: crítiques, desqualificacions, exigències, prejudicis, estereotips, ..

7.- Respectar l'espai vital que l'altra persona vol mantenir

Ompli els espais buits posant el que tu creus que pensa o sent el protagonista d'aquestesituaicons.

Situació A.- En el pati, un grup de xiquets li diuen a Raül, no volen jugar amb ell perquè no sap jugar bé

Pensament A.- Raül pensa: " Bé no importa. Puc jugar amb altres a coses que també m'agraden"

Resposta o Senitiment en A.-

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Situació B.- Las meua parella m'envia a comprar unes coses i se m'oblida una d'important. Quan torne la meua parella em pega un grit enfadada.

Pensament B.- sempre está renegant-me. No perdona no els errors mes xicotets

Sentiment o Resposta B.-

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Situació C.- Joan  ha fet una bona feina i és feñicitat

Pensament C.- ................................

Resposta o Sentiment C.- Joan se sent content i orgullós

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Situació D.- Li ha arribat a Elisa un comentari despectiu sobre ella

Pensament D.- ................................................

Sentiment o Resposta D.- Elisa és sent irritada

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Situació E.- Una dependent en una botiga li donà el canvi malament a Lluís

Pensament E.- Lluís pensa  "Em volia enganyar"

Resposta o Sentiment E.- .................................

ANA I JOSEFA 

A CONTINUACIÓ UNA LLISTA DE VALORS A TENIR EN CONTE PER VIURE DINS ELS VALORS:

Alegria                    Amor                     Armonia

Cooperació              Determinació         Entusiasme

Felicitat                  Generositat           Honestitat

Humiltat                 Justicia                  LLibertat

Paciència                 Pau                         Respecte

Responsabilitat      Ser senzill             Silenci

Tolerància              Unitat

Prosta de treball seria crea unitat didàctiques al treball de cadascú d'ells per treballar-ho a classe i obtindre un ser humà feliç

ANA I JOSEFA

Estimats companys i companyes

Tots nosaltres somniem amb un concepte d'escola diferent. Compartim il·lusions i formulem desitjos. També anhelem i tirem de menys comunicar les nostres experiències.

Nosaltres hem volgut  compartir  amb tots vosaltres el nostre somni, un gran somni: El somni d'una escola ideal. Esta deuria fonamentalment solidaria, reivindicativa, respectuosa, plena de tresors, que evitarà la competitivitat,  que estimularà la col·laboració i l'espontaneïtat, que reconeguera el treball i l'esforç de qual se vol company o companya. Seria meravellós que esta escola fora també  imaginativa, descobridora i exigent. En definitiva , una escola que es mostrarà satisfeta i que contarà amb el respecte i col·laboració dels pares.

Tenim el convenciment de que tot es açò es possible; el que fa possible el nostre esforç constant; el reconeixement a vegades, de la nostra impotència i , en definitiva, hem d'estar convençuts del que hem fet.

Hem de tractar de fer-vos partícips  del nostres somni, i os hem invitat a compartir-ho amb nosaltres,ja que les/els mestres tenim en les nostres mans la capacitat de despertar  consciències, d'enriquir ments i cors, l'oportunitat de reconduir determinats valors que en l'actualitat pareixen perduts.

La nostra labor deduría assemblar-se a un junco que a pesar dels avatar  del vent, sempre permaneix dret.

Volem constatar que la nostra experiència amb vosaltres, ha sigut molt enriqueridora i gratificant..Desitjaríem tornar a trobar-nos , replegant junts aquest hermos i màgic camí impregnat de valors.

No ham volgut dir adéu a aquest somni, volem dir: Fins prompte! , dons com digue el poeta claudicar es  "morir un poc"

Gràcies per a fer-nos fer viure una experiència inoblidable

Amb molt amor

Ana i Josefa

ANA I JOSEFA

COM PARLAR AMB RESPECTE:

1.- Cal ser natural i sincer/a , reforçant el nostre interlocutor/a

2.- Practiqueu la confrontació si el meu interlocutor/a mostra una actuació incorrecta i no fa res per a modificar seu comportament

3.- Done opinions de forma directa i espontània, sense atribuir segones intencions a l'altre...

4.- Sóc congruent

5.- Practique l'autodomine al parlar, cuidant sempre no ofendre a ningú, encara que no estiga present

6.- Sé guardar un secret si em donem informació delicada

7.- Expresse els meus sentiments i deixe clares les coses

8.- Reconec els meus errors o manques de respecte, dialogant i demanant disculoes

9.- Expresse de forma no verbal i apropiada els meus sentiments positius: Abraçar, besar, somriure..., sense pressuposar que l'altra persona ja sap el que jo pense:

     9.1.- verbalment

     9.2.- Expressant-me físicament : besar, abraçar, ...

     9.3.- Amb evidències materials d'afecte

     9.4.- Amb evidències  no materials d'afecte: donar  suport emocional, o moral, interessar-me pels problemes dels altres, respectant les sues emocions ....

10.- Utilitze fórmules de cortesia

     Un antic proverbi diu: " Un germà ofès resisteix més que un castell". El que està ofès no escolta  perquè la manca de respecte ha alçat  una barrera molt difícil  de salvar. es un obstacle per a comunicar-nos

ANA I JOSEFA 

COM ESTABLIR LES NORMES DE CONVIVÈNCIA AMB ELS ALUMNES:

1.- Establir les normes de convivència :

     . Consensuades, fent que comprenguen abans el sentit de la norma. Planificar conjuntament i discutir-les normes ensenya a tenir en compte el punt de vista dels altres, a consensuar i a comprendre  que els normes no són arbitraries, sinó que deriven del respecte als altres  i a un mateix

     . Clares: ha de saber què se li permet i què no

     . Lòguiques

     . Concretes

     . Realitzables: han d'estar d'acord amb el desenvolupament evoluitu del xiquet

     . Invariables, excepte casos que puguen ser previstos pel xiquet / a

     . Poques

    Cal també ser per a ells un model respectuós, demanant sempre disculpes quan ens equivoquem. NO podem dir-los que no criden per respecte als companys i cridar nosaltres o demanar-los que no insulten si nosaltres els ridiculitzem.

I quan no es compleixen les normes?

    La sanció:

                 - no és el més pedagògic ni eficaç, quan es converteix en un hàbit

                 - no sol guardar relació causa - efecte

                 - no ajuda a assumir responsabilitats

                 - Cada vegada necessitem major sanció per a aconseguir  el mateix efecte

    La impunitat: es pitjor que la sanció

    RRR: reconèixer el dany, reponsabilitat, reparació: suposa relacionar causa - efecte , assumint la responsabilitat

LES DIFICULTATS D'ESCOLTAR BÉ SÓN:

1.- Les ocupacions de la ment: Escoltar es prestar atenció al que parla, eliminant els propis sorrolls interns i distraccions. Quan esocltem tenim també emocions pròpies. estem ansiosos, agressius, tenim pressa? ...  perquè existeix el contagi emocional.

2.- Els prejudicis: polítics, morals, culturals. Cal reduir el seu efecte per a no dificultar la comunicació

ANA I JOSEFA 

Se escoltar:

Fes-te les següents preguntes:

1.- A quantes persones creus haver escoltat en els últims tres dies ?

2.- Durant quan de temps les has escoltat?

3.- Penses que han solucionat els seus problemes, aclarint idees confuses o s'han sentit millor després de l'escolta?

4.- Quines creus que són les causes que et fan perdre fàcilment el contacte amb els altres? Inseguretat, pena, ràbia ...

5.- Et costa diferenciar les idees importants de les que no ho són quan escoltes algú?

6.- Compares la informació que et donen nova amb la que ja saps?

7.- Et centres en l'altre, o estàs pendent de tu mateix mentre escoltes?

8.- Deixes que els altres acaben de parlar, abans de parlar tu?

9.- Quan no comprens be el que t'han dit, demanes que t'aclareixen els dubtes?

10.- Tractes de comprendre l'estat emocional del qui et parla i demostrar-ho?

Anem a analitzar les següent esdeveniments, d'acord a 3 aspectes Situació, pensament i emoció. Per tant es tractaria de dir com seran les reaccions davant de cadascu d'aquestes a l'espai buit

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

Situació A.1.- l'amiga de Maria li xilla enfada

Pensament A.1.- Em té mania. Sempre està ficant-se amb mi

Emoció A.1.- Culpable d'inferioritat (aquest espai es deixa buit per a que l'alumne el plene)

Situació A.2.- l'amiga de Maria li xilla enfada

Pensament A.2.- la comprenc . Hui està molt nerviosa perquè ha tingut un mal dia

Emoció A.2.-  sentiment d’acceptació (aquest espai es deixa buit per a que l'alumne el plena)

Ana i Josefa

Es tracta de expressar en un diàleg amb els altres les notres emocions per aixó algun exemples que es tenen que basar en el següent tipus:

EM TROBE .......................... (planteja les teues emocions) ........................................

QUAN TU ............................ (planteja l'actitud o l'acció concreta ) ......................

PERQUE ................................ (planteja l'efecte que aquesta actitud te en la teua vida) ....

I M'AGRADARIA QUE ........................................................................................................

Ara completa este exemple tipus amb cadascuna de les següent situacions:

a.- La teua professora et demana constantment que contestes preguntes. Ella no pareix preguntar a ningú tant com amb tu.

b.- Un xic que vas conèixer a l'escola t'ha dit que un dels seus millors amics està estenent rumors sobre tu. Has vist el teu amic  està al vestíbul i el dirigeixes a ell

c.- La teua germana sempre està veient el que ella vol per la televisió. Avui ha vingut al menjador quan jo estava veient el que m'agrada i ha canviat el canal sense preguntar-me

d.- Ta mare t'ha aconseguit allò que tant desitjaves per al teu aniversari

Com treballar les emocions:

1.- Expressa 5 emocions bàsiques

2.- Di com et senties quan altre et fa algo al respecte d'aquestes?

Per exemple: Arribes aun grup i la gent no et fa c as, com es sentiries: desubicada perquè no pertanyés al grup o ......

Per tant com diu ELLIS,  "NO ES LA SITUACIÓ LA QUE FA MAL, SINO ELS TEUS PENSAMENTS I PER TANT, ACTUES D'ACORD A ESTOS" (Aquesta es la base de la intel·ligència emocional, i per tant es tractaria d'automatitzar el pensament positiu davant de les diferents situacions)

a) les que no te que fer:

- ser l’únic destinatari

- Donar exclusivament el tema i no fer res més

- Oferir models

- Recollir el producte

- Fer les correccions dels aspectes negatius

- Plantejar treballs sense un sentit comunicatiu final

- centrar-se en l’aspecte gràfic

- imitar models

- elaborar escrits

- generar sobrecarrega cognitiva

- corregir d’acord a unes normes fixes

- treball únicament acadèmic

- plantejar escrits dins d’una situació comunicativa final real

- organitzar ambients d’escriptura

- guiar durant tot el procés de redacció

- planificar els escrits

- fer esborranys

- donar pautes per al treball amb els seus materials corresponents

- fer la correcció com un procés didàctic

- fomentar la interacció entre els alumnes

- reflexionar el procés de l’escrit durant tota la seua elaboració

- la correcció te que estar en funció de millorar el text

- fer que la zona de desenvolupament proper vaja avançant (verbs i el seus usos, frases , ampliació de frases, ...)

- ajudar als alumnes a que exposen oralment els problemes que tenen

- preparar seqüències didàctiques per a cada tipus de text

- fer pensar als alumnes en qui es l’emissor, el receptor i el missatge a donar

- donar l’ortografia en referència als diferents escrits, segons el que siga necessari

- fer graelles per obtindre informació

- deixar que busquen amb un fum d’activitats la formula corresponent de l’escrit a nivell senzill

A.- ACTIVITATS PER LA PLANIFICACIÓ

-         Llegim un text, per fer: primer, en una posada en comú, els xiquets diran en una paraula o frase breu, la idea o idees del tema; segon, es prendrà nota d’estes a la pissarra; tercer, s’intentaran establir una relació de fletxes entre estes, com un mapa conceptual.

-         Donem un text: primer, subratllaran dades, informacions i/o paraules rellevants; segon, deixaran en el mínim de paraules per a dir el tema del que tracta el text; tercer, muntaran un joc de cartes o fitxes de domino per comprendre l’essència del text; quart, amb les paraules del primer pas, faran un resum breu del que parla el text

-         Demanem que ompliguen els buits, del mateix text que han llegit però que el presentem ara mutilat

 -         Fer jocs semàntics de sinònims i antònims amb paraules del text, després, tornen a reescriure el text amb estes paraules; i, per últim reflexionem al voltant del canvis que s’han generat

-         Mostrem una sèrie d’exemples de cartes, panells, receptes, ... ,i, donarem un quadre per extraure una llista bàsica de paraules i expressions típiques: primer, omplirem el quadre amb els mots estrets dels exemples, com una base per a posteriors textualitzacions; segon, demanem que els xiquets fagen un escrit amb una determinada intenció (un missatge a un amic, una recepta per a la mare d’un company, ... ); tercer, donem un text amb les paraules típiques per que l’ompliguen amb contingut d’una temàtica; organitzarem un esborrany del necessari a cada tipus de text, amb el que s’ha estret

-         Demanem a partir d’uns fragments, que: construisquen un text i/o inventen un altres, per afegir-los i contar una història que s’ha quedat incompleta amb els fragments inicials

-         Donem unes paraules d’un camp semàntic, per què elaboren un text

-         Mostrem el començament obert d’una narració: primer, en una posada en comú donaran hipòtesis de com pot seguir; segon, cadascú eligirà (cada alumne tindrà una continuació distinta); tercer, cada alumne continuarà la historia des de les inferències que et dona la hipòtesis elegida; quart, es farà una reflexió del que s’ha escrit

-         Partirem d’un document breu, per fer comentaris al voltant de les possibles continuacions, i, que s’aniran ampliant amb el de altres companys per arredonir el que es diu al text curt inicial

-         Analitzarem d’exemples de models de text (cartes, receptes, ...), amb la finalitat d’obtindre esquemes bàsics, per textualitzar produccions pròpies

-         Donarem un títol i il·lustracions sense contingut escrit, per que plasmen el que saben, en una pluja d’idees

-         Aprofitarem la motivació de l’expressió oral del fet de contar un conte, d’explicar-ho, de dramatitzar-ho, de representar-ho amb titelles i/o de memoritzar poesies, abans d’escriure, per assimilar cognitivament les estructures lingüístiques

-         Comprovarem la comprensió oral amb: l’execució d’ordres donades (que es poden ampliar) i exercicis de psicomotricitat, que posteriorment, escriuran i/o podran inventar d’altres per intercanviar-les amb els companys per comprovar-les

-         Donarem un text a mig acabar i una llista d’atributs excloents, per continuar-ho, comprovant, si s’han utilitzat amb coherència

-         Transformarem una sèrie de frases, amb connectors bàsics en subordinades, aprofitant algun ritme que facilita l’assimilació, les preguntes del professor per ampliar informació

-         Analitzarem frases i les transformacions d’alguns dels seues elements, per extraure la gramàtica bàsica, la congruència, ... que posteriorment, reflexionarem al voltant d’alguns aspectes estrets

-         La capsa de frases: 1er, elaborarem col·lectivament frases típiques i expressions tipus (cartes, cartells, receptes,...), partint d’exemples; 2n, retallarem les frases en les seues parts; 3er, les ficarem a la capsa; 4t, combinar les peces per crear nous texts

-         Mostrarem diversos objectes o dibuixos, per a que donen una llista de les característiques de cadascú

-         Expressar en una mateixa frase, una seqüència d’imatges, procurant evitar les juxtaposicions

-         Aprofitarem la seqüència d’unes vinyetes per: consolidar els nexes abans i després (l’ordre del que es conta); preguntar que passa; ampliar continguts; ordenar-les d’acord a un text; explicar la història; endevinar la descripció d’un d’ells.

-         Utilitzarem les contestacions, que donen respecte a treballs fets amb dibuixos, per escriure un text

-         Mostrarem un dibuixos, per establir, qui pot fer quines accions

-         Rectificarem una imatge en funció del text

-         Representar gràficament un document escrit o llegit; també, fer-ho al revés amb un dibuix, escriure com es deu fer

-         Donarem dos columnes dibuixos i frases, per unir-los amb fletxes

B.- ACTIVITATS PER LA TEXTUALITZACIÓ

-         Generarem guies d’acompanyament dels escrits, amb les característiques tretes dels anàlisis de la planificació, per produir un text, amb: paràmetres bàsics gramaticals; pautes de concordança i compatibilitat; estructures de frases i d’elements; segments de les seqüències a seguir; amb, unes ètiques dels espais textuals a escriure

-         Donarem un esborrany, per suprimir les parts, que no són correctes al context comunicatiu, escrivint el text de nou

-         Indicarem un menjar o un objecte, per escriure ordenadament com són les fases de la seua producció

-         Aprofitarem una llista d’adjectius per descriure una acció, una situació, un fet, un objecte o un animal, amb detalls, expansionant textos i paràgraf

-         Desplaçàrem frases, en l’ordenació que s’ha emprat, per estudiar la variació del text; per exemple, reflectir en un quadre els canvis produït en una seqüència temporal de fets, per produir un nou document (i posteriorment reflexionar les diferencies)

-         Farem reescriure alguna de les produccions pròpies, amb altre format o tipus de text, per reflexionar els canvis-         Farem escriure continguts curricular a documents, com ampliació dels coneixements

-         Escriurem un conte (del que es fa durant tot un dia, setmana, cap de setmana, l’estiu, ...) seguint les 3 seqüències: començament del fet (inici), trama o desenrotllament del que passa, i, desenllaç de la història

-         Fomentarem el taller d’escriptura: partint d’un projecte; amb una graella (segons el tipus de text, per ubicar les idees, o, d’acord a estructures); seguint la idea de una trama; amb una reflexió dels paràmetres bàsics d’una situació comunicativa; amb esborranys a nivell individual; analitzant diferents esborranys per destriar les característiques d’un text; composant a partir de frases – paràgraf i que estan guardades a la carpeta del taller; partint d’una una maqueta, basada en els esborranys, corregint la producció; per valorar tot el procés de l’escriptura

-         Utilitzarem l’agenda escolar, com a mitja de foment d’escriptura

C.- ACTIVITATS PER A LA REVISIÓ

-         Analitzarem l’escrit amb diferents estratègies amb: un qüestionari, una fitxa, un organitzador estructurador de textos, uns exemples, ... per detectar les errades, vore el que manca, comprovar l’aparició de les idees proposades inicialment, ....

-         Recomposarem l’escrit d’acord a una avaluació de la informació i la seua comprensió, per completar el que hi falta

-         Corregirem col·lectivament, partint dels models les produccions, en funció de: les errades, els rols adjudicats en la situació comunicativa, les regles de revisió assimilades al seu nivell cognitiu

-         Generarem una carpeta, similar al del portfolio, per vore l’evolució de cada alumne, on matgatzemem produccions pròpies, vocabularis de paraules revisades amb el diccionari, frases típiques enllaçades, regles assimilades (ús de majúscules, coma i punt, entre altres)

-         Observarem i reflexionarem les revisions, per assimilar estructures, paraules, gramàtica,  ...

EDUCACIÓ INFANTIL

3 anys: article definit, referent del pronom relacionat amb la distància, consciència del substantius,  preposicions de possessió, verbs copulatius i auxiliars, juxtaposició, distinció de les dues llengües del seu entorn, aprendre a parlar

 4 anys; preposicions de lloc, flexions verbals, entendre el discurs oral, els agrada repetir frases orals, El mestre te que tindre converses individuals amb els nens (ficar-se la bata, arreglar la classe, donar la benvinguda, expandir frases amb aquesta conversa individual, sol·licitar repetcions

 5 anys: article indefinit, els adverbis, domini del sistema verbal amb les nocions temporals, consciència dels verbs, integració de la negació a la frase, la sintàctica de la frase oral,  subordinades de relatiu, passives no reversibles (“les cases foren construïdes per la gent”), processos de generalització, pensament pre-operacional, aprenentatge dels mecanismes bàsics, aprenentatge  de la gramàtica de manera no conscient, adquirir l’ús del llenguatge narratiu, ja sap parlar i per tant partir d’ací per aprendre a escriure, no distingeix el conjunt de les individualitats del que hi formen (nominalisme),El mestre te que prestar atenció individualitzada amb el xiquets de 5 i 6 anys

. Caldrà que partim sempre de l’anàlisi de la situació comunicativa pròpia del text que anem a treballar, per tal que l’alumne prenga consciència del propòsit, destinatari, la intenció, estructura, etc.  

. Hem de programar activitats per tal d’extraure les idees prèvies de l’alumnat: pluja d’idees, llistes de paraules o frases, ordenar-les, fer mapes conceptuals, esquemes...

. És recomanable engegar les activitats d’interacció oral entre professor/alumne i alumne/alumne, que permetran als aprenents interioritzar estructures bàsiques necessàries per al procés de composició. 

. És necessari ensenyar els alumnes a fer esborranys i dedicar temps a la planificació.

. Els mestres hem d’aportar pautes d’ajuda útils per als alumnes: mapes preelaborats, esquemes incomplets, guions i qüestionaris, siluetes d’escrit, fitxes de resum, etc.

. Hem d’ensenyar a escriure escrivint textos que comuniquen coses i que tinguen altres finalitats que la correcció per part del professor. 

. Treballarem les seqüències temporals d’abans, durant i després, de contes històries, experiències personals, fets de la vida quotidiana, per aprendre a reorganitzar les seues idees en  els escrits.

. Caldrà partir prèviament d’una llista de mots, frases i connectors tipus manipulables per facilitar el domini de la tasca de la escriptura 

. Hem de fomentar les interaccions orals per que comprenguen els diferents fets amb coherència, i traslladar-ho desprès a l’escrit

. Hem de ensenyar l’ús de estructures bàsiques, com a guies per a cada tipus de text, per arredonir els fragments dins la sequència del que s’escriu. 

. Podríem utilitzar diferents recursos pedagògics per facilitar la descripció de l’acció i completar els escrits, amb preguntes raonades de relació dels esdeveniments, en funció del que es vulga expressar.

. Caldria partir d’ordres d’execució, ampliant-les per anar transformant una historia, que s’anirà complicant amb seqüències que es van completant

. Hauríem de fomentar el taller de l’escriptura, amb projectes comunicatius, utilitzant graelles de les idees principals, fent  un esborrany per a la reflexió, que ens ajudarà a destriar les característiques per la textualització, que permetria la revisió final del text. 

. Podríem impulsar que facen hipòtesis del que s’ha de dir, verificant-ho, per comprovar si la textualització està adaptada a les intencions inicials, tot açò es podria verbalitzar amb un monòleg reflexió del que ha passat, com una manera de conscienciar l’evolució cognitiva de l’aprenentatge, ajudant molt als xiquets provinents d’ambients familiars lingüísitcament desfavorits, on el codi no hi és elaborat per tal de facilitar la assimilació

. Podem comparar textos per que reflexionen les relacions bàsiques entre les accions gramaticals, per que puguen integrar-les desprès en les seues produccions

. Podem partir de l’exploració per comprendre el que es essencial dels diferents escrits comunicatius i aplicar-ho en l’aprenentatge de l’escriptura.¿¿¿¿¿ . Caldria revisar les textualitzacions col·lectivament, seguint uns models de correccions d’errades, d’acord a una assimilació cognitiva de les regles comunicatives.

. Evitant el caràcter poc efectiu de la rectificació individualitzada, on la interacció dels alumnes en l’observació, fomente una reflexió d’acord a la seua zona de desenvolupament pròxima que siga adquirida per a textualitzacions posteriors. ????? 

. Podríem utilitzar activitats per trobar indicis de les estructures, els elements de la comunicació, els usos de paraules, i,algunes qüestions bàsiques gramaticals (majúscules, l’ús de la coma i el punt, la concordança,...) 

. Podríem emprar una carpeta on vagen emmagatzemant-se les  textualitzacions del alumnes per vore l’evolució i els models per a la revisió. També podríem utilitzar–la per arreplegar unes fitxes del significat que tenen certes paraules (fent una adaptació del diccionari que els xiquets puguen entendre)

. Cal que preparem fitxes, qüestionaris o graelles per avaluar: el que manca al text, si les idees principals que es volien arreplegar estan (encara que siga de manera sintetitzada), si està organitzat el text amb coherència, sobretot en les seqüències.

. Caldria fer una recomposició de les incorreccions per millorar-la comprensió del text, rectificant les errades al mateix context situacional de comunicació.

. Els mestres hem d’evitar ser els únics destinataris dels escrits i els únics correctors.

. Hem d’evitar , a més, corregir solament els aspectes negatius, així com centrar-nos únicament en els aspectes gràfics de l’escrit

. Hem de procurar que escriure no comporta una sobrecarrega cognitiva per a l’alumne, que el colapse

COM PROCESA LA COMPRENSIÓ ESCRITA ELS APRENENTS / o / COM TREBALLAR A NIVELL DE GRAMÀTICA:

-         per imitació de formes

-         reestructuració progressiva del sistema lingüístic

-         comprensió de les produccions

-         amb activitats  d’observacions, de manipulació, producció

-         tota realització relacionada amb l’adquisició del coneixement.

-         activitats d’adquisició de les estructures bàsiques

-         adquirir el metallenguatge  des de l’observació i   des d’una gramàtica implícita a una analítica

-         manipulació amb l’exploració d’enunciats (gramàtica distribucional), com: desplaçaments (canviar la direccions d’alguns moviments,  supressió de part de textos no importants per a la comprensió, commutació d’alguns fragments per vore con es desvirtua el sentit del text, expansió

 – ampliació de la comunicació per vore quins detalls es donen al respecte, reducció per aprendre a resumir un text llegit per anar al que es essencial.

-         Utilitzar algun punt de partida (gramàtica generativa), per anàlisi, sistematitzacions d’estructures, comprensió de la llengua, tipologia de frases, -         Usar la llengua literaria com: poesies, cançons, contes, endevinalles, rodolins,  ...

-         Fer activitats d’experimentació amb la llengua, per passar de la intuïció al raonament (concret -> lògic – deductiu)

-         Exterioritzar el llenguatge donant valor al que es fa per part dels alumnes i no menysprenyar-lo

-         Observar la llengua per estudiar-la, per aprendre a separar paraules, escriure noms, apstrofació de l’article-         Llegir implica: organitzar la informació, anticipar significats d’un text – mots – estructures

-         verificar hipòtesi, per a reconèixer significats gràfics

-         Escollir les paraules clau del text, per reconèixer-les després al text, fer treball amb les paraules clau del text per facilitar la lectura  i després el procés d’escriptura a l’estar assimilada en la memòria del nen

-         El procés d’escriptura podria partir del llenguatge col·loquial per donar significat coherent amb la intenció

-         Aprofitar el monòleg narratiu emprat al llenguatge col·loquial per escriure encara que aquí no hi haja feed back, -         Les classes socials desfavorides amb el codi restringit impedeix l’avanç com el de la classe social elevada que amb el codi ja elaborat permet narrar / explicar contes / raonar i per tant per aquest últims l’escola es una continuació

-         Interpreta textos i com es produeixen

-         L’aprenent: 1er, aprèn a parlar; 2n, entén el discurs oral; 3er, adquireix l’ús del llenguatge narratiu; 4t, aprèn les operacions del discurs (1r, el mecanisme de transcripció, 2n, la planificació; 3er la frase)

-         El xiquet: 1er, imita les formes; 2n, les entén; 3er, generalitza el que ha entès; 4t, ho integra al seu sistema lingüístic 

PRIMER CICLE

6 anys: concordança de la identificació, consciència de la paraula amb la seua escriptura, adverbis espacials i temporals (davant – darrera, ahir –avui – demà, amunt - avall,  abans – desprès), relacions temporals i adverbis de temps, significat de la frase, la frase com a unitat, la sintàctica de la frase escrita, us de la flexibilitat de les diverses estructures gramaticals, incidir en l’ús i domini de les estructures lingüístiques, assolir estructures, domini de les situacions en quines utilitzar aquestes estructures, analitzar produccions per vore l’adequació al pensament, processos de restricció, pensament operacional, ajudar a passar d’una gramàtica inconscient a una conscient ( entre la intuïtiva  - implícita i la analítica – científica), aprendre a fer ús diferenciat d’acord a la situació, captar globalment (paraula, sintagma, frase),  les operacions del llenguatge narratiu, comprensió lectora es suficient per a donar les ordre per escrit, tria les imatges d’una historia oral contada d’acord a la descripció de les accions verbals, verbalitzen estructures i conceptes que dominen, ja poden fer reversibilitat d’accions inclús  associar frases juntes, veuen els aspectes globals  però es costa vore les diferencies, comença a entendre la inclusió d’uns objectes dins un conjunt, partir de l’observació de la lectura per assimilar al seu aprenentatge les estructures amb activitats manipulatives

7 anys: frases passives, sap si una frase es correcta o no, es basa en si es correcta o no en la coherència amb la realitat, desenvolupar estructures de pensament, ús del llenguatge narratiu – oral, manipulació de frases des de la globalitat, el conte on cada element dona ajuda i referència per al que va aparèixer al següents pas, ja sap llegir i escriure, funcionament autònom de la llengua, pot fer hipòtesis del que pot seguir en un text, adquireixen el concepte de seriació, ja tenen la noció de la seriació

CREACIÓN DE TU CUENTO

1.- Inventar personajes

2.- Crear relaciones de acontecimientos

3.- Establecer relaciones entre los personajes y los acontecimientos

SEGON CICLE

8 anys: gramaticalment avançar en l’observació de relacions i la sistematització de les relacions, fer jocs amb la llengua, fer sistematitzacions partint de l’observació 

9 anys: manipulació de la llengua amb jocs, fer observacions de la llengua per aprendre a sistematitzar-la,

TECLEJEU DAMUNT I TINDREU MÉS ACTIVITATS

http://escoletaarmandoandvicente.blogia.com/

TERCER CICLE

10 anys endavant: conclueix el procés final de construcció de frases passives, fer operacions intel·lectuals a partir de la realitat, classificació del mots, anàlisi, reconeixement de funcions

LLEGIR

-         Llegir es captar el significats d’uns signes gràfics

-         L’ull avança fent salts al llarg d’una línia

-         La lectura es ràpida quan al text es pot predir el que vindrà

-         Es mes ràpid quan el text es més llarg

-         S’avança d’acord a la possibilitat de fer hipòtesi del contingut, en funció dels indicis del contingut del text

-         Es facilita la lectura quan el context permet anticipar aspectes lògics des del context

-         La lectura es relentitza quan hi han mot de difícil significat i no son predecibles, el mateix passa amb les estructures complexes, per això es pot fer exercicis de comprovació d’hipòtesis

-         Aprendre a llegir implica organitzar la informació, anticipar significats (mots, frases, estructures, contextos)

-         Reconèixer signes gràfics

-         Verificar elements lèxics sobre els gramaticals

-         Treballar els grups de mots que els cops de vista fa en cada moment i que donen mes significats

-         Hem de partir del discurs col·loquial que fa durant l’acció del xiquet , que es el que li motiva  i li dona significat tan a l’emissor com al receptor, per tant es podria extrapolar aquest procés a l’escriptura

Análisis de los colores y sus figuras

1.- Descubrir los diferentes elementos en un cuadro

2.- Encontrar los elementos característicos de los caudros de Miro (ojo, mano, ..)

3.- Estudiar las zonas de color y como estas intervienen en la definición del cuadro

4.- Elaboración de una composición a nivel grupal

5.- Escribir la historia que cuenta el cuadro, como una interpretación mediática del que lo observa

CONJUNCIÓN DE PICASO (pintor) I CALDER (escultor de móviles)Actividades

1.- Análisis del cuadro " Gérnica " de Picasso: figuras, elementos, historia de un momento negro de España

2.- Recortable básico para el trabajo del móvil, según las bases del escultor Calder

3.- Composición del móvil

4.- Representación bidimensional del objeto móvil (tridimensional)

ANALISIS DE LOS DIFERENTES PLANOS DE LA FIGURA HUMANA

1.- Descomposición conjuntada unificadora de las facciones del rostro

2.- Desvirtuar la realidad de los planos de un objeto, figura, etc..Para entender como se plasma en las representaciones picasianas

PRODUCCIÓN SIGNIFICATIVA DE LOS ALUMNOS AL PERIODO CLASICISTA DEL PINTOR

1.- Trabajar las dimensiones de los objetos

2.- Contrastar tamaños de los objetos cotidianos

3.- Producción en dimensiones mayúsculas un objeto

COMPRENSIÓN DE LOS TRABAJOS DEL PERIODO DEL PINTOR EN

1.- ÉPOCA CUBISTA:

Se trabajará las descomposición de la realidad de objetos y del entorno a través de figuras geométricas, a través de diversas metodologías significativas

2.-ÉPOCA DEL CUBISMO SINTÉTICIO:

Actividad 1.- Se decompondrá en elementos básicos el objeto o realidad cotidiana, en sus diferentes partes esenciales

Actividad 2.- Descomposición de un objeto o realidad en los diferentes planos posibles y las perspectivas en las que se puede ver