primariasagunt

-         Joc pre – socials (4 a 6 anys):

o      associació del xiquet amb altres companys  representacions col·lectives de personatges fingits.

o       Els llibre més adequats son:

     histories còmiques (crear histories per diversió, amb una escriptura original i creativa i estil directe),

     llibres il·lustrats de contes ( per el seu llenguatge rítmic i repetitiu i de trama amb fàcil comprensió),

     i, llibres amb conflictes psicològics (ajuden a resoldre’ls).

o       Com seleccionar un llibre: des de que tenen capacitat física de sostindre el llibre fer-los comprendre les imatges, amb temes imaginatius o de la vida quotidiana, amb un format xicotet, fort de tela o plàstic, per a que el gaudisquen.

-         Joc reglat i social (6 a 8 anys):

o       agrupacions considerant-se amb tots com a iguals, desenrotllen activitats físiques, però dins de jocs de superació de l’egoisme amb actuacions col·lectives. A l’edat de 6 anys es ideal per a que practiquen la lectura i l’escriptura.

o       Els llibres que els agraden son:

    contes amb animals (l’animal actua com socialitzador),

    contes de princeses i fades (perquè son personatges simples i sense identitat),

    histories familiars (els xiquets els agrada estar en família i vore que els seus pares participen de les seues inquietuds),

                histories de màgia ( els xiquets creuen en la omnipotència  humana i que els seus pares poden controlar-ho tot).

       O       Com seleccionar un llibre: predomini de les imatges, amb il·lustracions suggerents, amb diversitat de formats i un llenguatge senzill però introduint paraules noves que pugen comprendre, histories divertides, ecològiques, alliberadores per a iniciar el camí amb il·lusió.

-         Joc competició (8 a 10 anys):

 o      consolidació de les relacions socials amb la colla d’amics amb un llenguatge grupal, a vegades els jocs es converteixen en jocs esportiu competitiu.

o       Els llibres que els agraden son:

    novel·les de misteri i de detectius ( per què desenrotllen el poder deductiu i la intel·ligència, poden ajuntar pistes per aplegar a una solució),

    històries de fantasmes, bruixes i vampirs ( per poder superar les pors bàsiques),

    aventures domèstiques i de pandilla (per que tenen fascinació per els personatges valents i xistosos).

 o      Com seleccionar un llibre, de 8 a 9 anys: relats que creixen amb intensitat ja van entenent el vocabulari complicat, un llibre atractiu a la vista, amb histories de plantejament, nu i desenllaç, amb relats de suspens i acció, encara que també els agrada els contes senzills com d’animals domèstics.

o      jocs esportius  assemblant-se al joc adult d’esport.

Per on començar a llegir llibres i com aprofundir en la lectura de llibres,

1.- hi ha que començar per Contes il·lustrats (al ser cridaners per la seua estètica);

 2.- seguiríem per Llibres de fantasia (que desenrotlla la seua imaginació, per representar objectes, persones, llocs, situacions, ...;

 3.- prosseguirem a Temes de ciència ficció (per viatges espacials, avançar-se al futur, ...),

 4.- continuaríem amb temes d’aventures (viatjar a llocs exòtics passant per peripècies arriscades, lluiten contra ..., ),

 5.- per a passar a temes d’humor (per poder enfrontar-se a la duresa de la vida per passar-ho be),

        6.- per últim seriem novel·les d’història (on els xiquets poden anar viatjant per descobrir llocs, per vore el passat com els pirates, els 3 mosqueters, ...) 

- Planificar activitats per a fomentar la lectura i consolidar el seu hàbit

-   Facilitar la participació de tota la comunitat educativa en l’organització, dinamització, ... pedagògica per a incentivar la lectura

-   Col·laborar i organitzar en la seua distribució de les activitats d’animació a la lectura-         Avaluar el pla d’acord no sols a aspectes quantitatius com qualitatius

-   Donar alternatives al professorat per promoure entre els seus alumnes el gust per la lectura

-  Aportar recursos i material didàctic a l’escola

-  Aprofitar, introduir, agafar el moment màgic en que s’encén l’interès de l’infant, per unir escola i vida per a fer-los vibrar amb la lectura

-  Partir del nivell lector real dels alumnes per ajudar-los a gaudir dels llibres

-   Ajudar a formar o construir un mestre com un ésser  prestidigitador amb molts trucs, tècniques, jocs, que sorprenguen als alumnes, per animar a la lectura

-  Despertar en els xiquets el interès per la lectura, captant l’atenció cap a la interpretació creativa dels fets

Estret de documents cedits per Alfons Muñoz

- Transformar els llibres en instruments de històries de plaer, intriga, emocions,  ... en la projecció de móns, durant un temps per a la evasió i la purificació dels pensaments

-  Mostrar  sensibilitat i gust estètic davant les llibres

-  Potenciar la lectura i els seu plaer a través del joc

-  Perpetuar el plaer de la lectura mitjançant la realització d’una activitat lúdica

- Fomentar la lectura amb els alumnes com un plaer i afavorir-la amb els que tenen problemes.

- Fomentar la lectura en grup, com plaer necessari de llegir, per ajudar als que tenen problemes

- Fomentar en els alumnes l’interès per la lectura recreativa com un mitjà  per a l’ús constructiu del temps lliure i com a motivació per desenvolupar la seua creativitat en les diverses àrees

- Seleccionar textos que permeten associar la lectura a una experiència de plaer. 

Estret de documents cedits per Alfons Muñoz

- Conèixer les normes d’ús de la biblioteca, la seua organització i les seues possibilitats

- Crear els hàbits de respecte i de cura dels llibres i les seues instal·lacions

- Informar de les possibilitats de la lectura en qual se vol lloc de l’àmbit o entorn de l’escola

- Iniciar en la construcció de la seua pròpia biblioteca particular.

- Fomentar la participació  responsable dels espais de lectura

- Mantenir la biblioteca sempre viva amb la imaginació, fent sempre estar present a la vida de l’escola

- Habituar-se a utilitzar els llibres de la biblioteca, per familiaritzar als xiquets en la lectura.

- Iniciar-los en el maneig de tècniques  bibliogràfiques

- Motivar l’ús de procediments de consulta bibliogràfica per solucionar un problema plantejat.

- Informar al voltant de les possibilitats de la lectura amb tècniques, bibliografia, tendències, ...

- Acostumbrar a l’ús dels llibres o de documents  per extraure informació

- Conèixer i analitzar el llibre com a font d’informació.

- Fomentar el diàleg o converses al voltant de temes que sorgeixen darrere la lectura de llibres

- Habituar als alumnes en la participació d’actes culturals i socials

- Desenvolupar la comprensió i l’expressió amb la potenciació del plaer per la lectura.

- Motivar la lectura de llibres a través de la realització d’exposició, decoracions, museus de coses dels llibres, ...     que recreen un ambient per a conèixer millor els llibres

-  Explorar amb el joc poètic les emocions de les paraules escrites, com una lectura creativa i vitalista

Estret de documents cedits per Alfons Muñoz

- Popularitzar la lletra impresa

- Ser una alternativa als mitjans de comunicació

- Facilitar i promoure el contacte amb els llibres.

- Facilitar l’acostament als llibres i crear el desig de conèixer obres

- Estimular a lectura amb activitats pràctiques, per fomentar el protagonisme divulgador de la lectura, amb llibres interessant d’acord a cada moment

- Dedicar part del temps escolar a la lectura, valorant-ho com un procediment positiu i important en l’educació integral de cadascú.

- Facilitar l’encontre amb missatges i significats d’un llibre

- Apropar afectivament i intel·lectualment un llibre

Estret de docuemts cedits per Alfons Muñoz

- Aficionar a la lectura amb situacions que la facen necessària

- Apreciar les característiques argumentals i estilístiques d’un llibre

- Distingir la diversitat de tipus de llibres i identificar-los

- Definir les intencions de la lectura: per plaer, per actuar, per a documentar-se, per comunicar, per obligació, ...

- Fomentar l’escolta de la lectura per després fomentar l’acte voluntari i actiu de llegir

- Desenvolupar la capacitat de comprensió, d’interiorització i de comunicació de l’ésser humà

- Fomentar la utilitat de lectura dins d’una societat de producció i d’intercanvi, aprofitant la funció màgica del fet literari.

- Llegir sempre amb una finalitat (informació, de gaudir,...)

- Llegir implica comprendre, dominar habilitats i aprendre estratègies, ampliant coneixements i educant conductes i valors

- Ensenyar a llegir implica: tindre objectius clars, interrogar-se durant la lectura, fer inferències i suposicions,  extraure les idees principals, interpretar textos, ...

- Aconseguir una lectura progressiva de llibres i una expressió escrita paral·lela que confirme l’assimilació i  el pas a la lectura literària.

- Llegir amb un clar interès d’assabentar-se del que es diu i amb un propòsit de comunicar-se

- Llegir com a foment de la personalitat de l’ésser

- Emprar la lectura amb diverses finalitats: informativa, lúdica, i com a model per a les pròpies produccions

- Mantindre una empatia del que llig amb el text , per associar amb la memòria els camins de la fantasia, els relats, ... , per despertar la sensibilitat que condueix la imaginació

- Descobrir en la lectura, un vehicle per fer analogies, similituds,... entre la realitat i la creació

-  Millorar la velocitat i la comprensió lectora

- Ampliar el lèxic

-  Fomentar la lectura com un mig d’entendre l’expressió d’un autor en un col·loqui intern que es fa aprofundir en el recinte humà del ser.

-  Recrear personalment el que altre ha creat

-  Afavorir la dimensió estètica de la llengua.

- Familiaritzar en les relats de diversos escriptors

- Convertir en experiència viva les possibilitats de la llengua escrita, per a expressar idees

- Estimular la fantasia i la imaginació del xiquet (Gianni Rodari)

- Enriquir el vocabulari, a través de les paraules que es van fixant

- Despertar la seua sensibilitat i l’esperit crític

- Grup encarregat de redactar el pla (organització i coordinació)

- Discussió del pla

- Sessions explicatives en cicle i nivell de les actuacions del pla per donar a conèixer-ho i també la seua relació amb el relació de la biblioteca

- Grup coordinador per fer un dossier de material per a l’aula , com el de la setmana del llibre / campanyes d’informació lectora / conta contes / maletes viatgeres /

- Campanyes de publicitat d’algun llibre de lectura

- Elaboració de llistes de llibres

- Confecció de un sistema de seguiment

- Fitxes de lectura

- Notes d’observació

- Presentació de llibres o enciclopèdies

- Elaboració de normes d’ús de la biblioteca i dels llibres

- Ampliació de la biblioteca amb aportacions personals

- Recomanacions de llibres

- Planificació de les Visites a la biblioteca ( de centre, municipal, ...)

- Elaboració d’activitats mensuals d’acord a campanyes o festivitats

- Informació als pares i motivar-los a la participació

- Xerrades o taules rodones per a formació en aquest tema

- Fer ressenyes de llibres

- Fitxes de lectura per afavorir la reflexió individual, destacant les parts important del llibre

- El professor te que estar ben informat de les lectures i llibres que poden interessar al seu alumnat

- Fer del llibre un objecte important en la vida del centre per a la realització de qualsevol activitat

- Elaboració d’una guia de lectures agrupant-los per temes

- El Club de lectura, amb un temps per a llegir, comentar, encara que la lectura principal es deu fer a casa.

- Moment del foment lector es al segon i tercer cicle de Primària, per el desenvolupament de la competència, per què es el moment  escolar on l’escrit passa a tenir un pes en l’aprenentatge, per la construcció de la imatge com a individu,

- L’hora del conte: dedicat a la narració oral, amb una periodicitat estable, dins un espai acollidor, fora de tota implicació escolar, on les relats tinguen un cicle temàtic, fent participar als xiquets, recolzant-se en el gest, la veu, coreografies,

- Fer ressenyes a autors i el seus textos, qüestionaris d’implicació, reclams visuals, proves d’ingeni,

Estret de documents cedits per ALfons Muñoz

- Condicionament del racó de la lectura

- Creació d’un clima confortable

- Utilització de la biblioteca com lloc per a realitzar treball en grup

- Decoració del racó o biblioteca d’aula (títol, personatges, frases, paraules

- Aprofundir en el significat d’un obra a través de la interacció de l’alumnat.

- Distribució de zones de material de biblioteca (d’esbarjo, de consulta, d’informació general, de llibres, de contes, d’enciclopèdies, ...)

- Tauler de recomanacions de lectures llegides

- Coneixement del camí que recorre un  llibre des de que es fa fins a que aplega a les mans dels alumnes

- Lectura en veu alta durant 5’ en la classe, al començament de la jornada o en el moment que el docent decidirà quan aplicar-ho

- Forum col·loquis dels llibres que es van llegint

Estret de documents cedits per Alfons Muñoz

-  Realització de lectures

-  Formació de grups d’alumnes responsables de

-  Cartells de animació a la lectura

-  Assistència a representacions teatrals

-  Realització de representacions teatrals

-  Estudi de les portades del llibres i de l’autor, relacionant-ho amb altres llibres o autors de l’època

- Extraure informació dels llibres, i, extraure valoracions que orienten la nostra fonamentació del que es diu

- Utilització del llenguatge publicitari amb els seus recursos per orientar la lectura i campanyes en favor de la lectura

- Lectures per captar el sentit global amb un clima adequat (llum, soroll, ..)

- Llibre forum

- Telegrama misteriós on desenvolupar la capacitat d’observació, deducció, resolució ... per solucionar un problema plantejat

- Sopa de lletres

-  Jeroglífic

-  La paraula oculta

– Perxa de paraules

- Endivina endevinalla

- Reconeixement d’un personatge d’una historia amb la seua representació per part del il·lustrador

- Organització de debats provocats per la lectura d’un llibre/s

- Manifest de les opinions, representacions, comentaris de la lectura realitzada.

- Presentacions dels llibres llegit per part de cada alumne que l’ha llegit (avaluació)

- Registre de llibres llegits

- Distinció de les funcions d’autor, il·lustrador, ... en un llibre

-  Localització de la  informació dels llibres (autor, editorial, títol,  col·lecció, pàgines, tema ... )

- Reconstrucció de textos a partir de lectures fetes

-  Eslògan, imatges ...

- Fitxer de vocabulari

- Registres d’assistència

- Exposicions temàtiques

- Materialització de determinats elements que intervenen en una història (fer-los per poder tocar-los)

- Murals amb frases significatives i imatges d’una historia, com un reclam publicitari del llibre en qüestió

- Partint dels conflictes que es plantegen en la història, i, que estiguen propers a l’alumne, formular interrogants en sobre tancats per resoldre les situacions plantejades.

- Amb fragments d’una història recuperar-la amb la reconstrucció de la mateixa

- Museu de literatura: amb objectes elaborat que representen al llibre

- Descobrir el tresor amagat, superant proves literàries o relacionades amb el que es diu al llibre, amb una prova final que consisteix en inventar en un temps determinat (3’)

- Amb una biografia d’autor, subratllar el que els crida l’atenció

- Homenatge d’autor, llibre,

- Carta a l’autor, personatge, del llibre per fer-li comentaris al respecte

- Presentació del llibre llegit per part dels alumnes, per a motivar-los a la lectura ( com a venedor del producte)

- Anàlisi de les tècniques utilitzades per l’autor, per l’il·lustrador i com afecta açò a l’aprenentatge pràctic

- Lectures en grups para que els alumnes es presten atenció al que diuen els altres, es poden fer les següents activitats: preparar una lectura i dialogar-la, buscar informació per a presentar-la, resumir algun text, transformació de textos (de conte a poesia, de poesia a teatre, ....)

- Explicació de la intenció de que s’ha llegit, poden fer-se anticipacions del que es pot succeir, exploració de textos per a comprovar les anticipacions, ...

- Reordenar un text retallat

- Parlar amb prefixes en determinats vocabularis i donar el significat

-  Parlar al revés o escriure la revés

- Completar fragments

- Unir totes les paraules, per vore com farà les separacions de les paraules

- Buscar les paraules afegides

- El semàfor

- Des xifrar missatges amb codis

- Narracions i dramatitzacions amb recolzaments (escenografia, ombres, titelles, ..)

- Jocs basat en il·lustracions  de protagonistes, situacions,

- Diapositives en relació a contes o histories

- Poesies com un joc de paraules, basats en el record, la imaginació, que es poden convertir en cançonetes  o ritmes

- Jocs de absurdes, per crear histories, relats o poesies, ...

-  Jocs d’enigmes

-  Puntuar textos per vore el sentit que tenen, quan es canvia una coma, un punt, les interrogacions, les exclamacions, ...

- Slogam, que crida l’atenció per llegir els llibre

-  Gincana, trobar coses dels llibres (personatges, accions, frases, dibuixos, nom d’autors, ..

- Trivial del conte

-  Cartes a les famílies dels personatges

- Descripció de personatges, d’un paisatge,

- Donar la imatge d’un llibre (personatge, etc..) endevinar que serà, passarà

- Dibuixar una altra portada per al llibre

-  Inventar altre títol

- Historiogrames: amb un eix de coordenades on apareixen dibuixos, personatges, situacions, paraules, ... d’acord a una línia de progressió escriure el conte.

- Festival de joves autors i exposició dels llibres

- L’espectacle del conte: narració, jocs i accions per estimular la fantasia i la imaginació

- El camí del conte: il·lustracions per vore per on te que anar un personatge i descriure les accions fins aplegar a la seua meta.

- Donar vida a imatges que no la tenen, (semàfor, cadira, una granera, una agulla, una corda,  ..)

- Elements retallats i una sèrie d’escenes pintades, per col·locar als personatges en cada moment.

- Analitzar un conte per vore com un mateix fet es pot interpretar de diverses maneres

- La tasca del pares es llegir cada dia un poc amb el seu fill, com una manera de motivació i d’estimulació a ser lector, que ajuda a tindre un cervell jove

Activitats per a fer amb una maleta viatgera per a lectura:

- amb fotocopia dels personatges dels llibres per descobrir qui son cadascú;

- inventar histories dels personatges (diàlegs, esdeveniments, mesclant del mateix llibre o de diferents llibres  ...);

- fer cromos dels personatges; endevinar els personatges dels contes;

- memorització de noms;

- relacionar: nom, aspecte físic, que poden dir o que es pot passar;

- escriure un noticia del personatges d’acord al que passa al conte, per a fer un “Diari de la maleta viatgera per la classe”;

- fer classificació de personatges;

- dibuixar com creus que serà el personatge del conte d’acord a un títol;

- vocabulari;

   - la caixa de les paraules; . . .

Problemes de càlcul matemàtic

Joc de l’oca aritmètica, per treballar aspectes de l'artimètica

Un pàgina per treballar per nivells les matemàtiques per a tota la Primària i en cadascu i ha diverses possiblitats temàticas al respecte d'aquesta àrea

Mapes de colors en espai plans bidimensionals, perr poder organitzar la ubicacions de colors en diferents espais situats conjuntament compartint el quadre bimensional

"El momento es intenso. El profesor confiesa su ignorancia, y la clase se queda en silencio por la impresión. Quítate la mascara, profe, y, que alivio. Se acabo el Seños Sabelotodo."

Del Llibre "El profesor" Frank Mc Court

Per fer jocs amb cubs de colors, per organitzar possibles convinacions d'acord a unes normes

Jocs amb números de diferetns tipus

1.- Jocs de trencaclosques per fer dibuixos o figures matemàtiques

2.- Pàgina de trencaclosques de figures matemàtiques:

Puzzles geomètrics per  muntar les peces de la figura

Activitats de matemàtiques: (teclejeu damunt)

- en combinacions,

- abacus electrònic,

- ajustar percentatges d’un cercle,

- concentració per controlar els números,

- contar agrupació de colors i números,

- rotació d’imatges geomètriques,

- combinació de figures planes,

- per a treballar les taules de multiplicar

es una pàgina del xtex on trobareu les competencies per trebellar la resolució de problemes, i les que es tenen que obtindre per concloure el problema plantejat (dona problems d'entrar)

Les actituds per resoldre problemes està relacionat les 4 etapes de resolució: comprendre problemes, fer un pla, dur-ho a terme,  i revisar.

Altres actituds són:

-         pensar en imatges visuals, adoptar un punt de vista oposat ( suposar el contrari del que es vol demostrar), contemplar la situació final més que el seu desenvolupament, transferir relacions de continguts d’una situació a altra;

-         trobar alternatives, revisar els pressupostos o restriccions del problema, definir la idea dominant, descompondre la situació per a noves reestructuracions, ajornar el judicis fins a seleccionar com atacar el problema;

-         trobar analogies entre problemes, construir representacions gràfiques, raonament de les formes de resoldre

Les 5 etapes per resoldre un problema:

1.- comprensió de l’enunciat:

1.1.- llegir el problema espai amb tranquil·litat

1.2- entendre totes les paraules

1.3.- distingir les dates del problema de la incògnita

1.4.- vora la relació entre les dates i la incògnita

1.5.- expressar el problema en les seues paraules

2.- comprensió del problema

2.1.- fer un dibuix  o esquema de la situació

2.2.- si les quantitats no son molt gran representar-les amb objectes

2.3.- si les quantitats son molt grans imaginar-se les dades més xicotetes

2.4.- si el problema esta plantejat de forma general, donar dades concretes a les dades i treballar amb ells. 

3.- Trobar varies estratègies de resolució

3.1.- trobar similituds amb altres problemes i vore com s’han resolt

3.2.- imaginar-se un problema més fàcil per resoldre-ho

3.3.- vore casos particulars per a que donen pistes per a la seua solució

3.4.- aprofitar un dibuix

3.5.- fer una bona notació per passar del llenguatge natural al matemàtic

3.6.- imagina el problema resolt, per vore la relació de la situació de aprtida amb la final

3.7.- imaginat el contrari del que vols demostrar

3.8.- es poden usar alguns trucs matemàtics

3.9.- vore un cas general que serà més senzill que un particular 

4.- Selecció d’una de les estratègies anteriors

4.1.- no acovardir-se

4.2.- no emprenyar-se en fer sempre la mateixa estratègia

4.3.- provar amb altres estratègies si una no et funciona

4.4.- tractar de aplegar fins al final 

5.- Reflexió del procés seguit

5.1.- vore el camí seguit i vore on estigueren els entrebancs

5.2.- com vares eixir dels entrebancs

5.3.- els moments de canvi de rumb

5.4.- entens la solució i si té sentit

5.5.- sabries fer-ho ara de manera senzilla

5.6.- aplicaries el mètode emprar a casos més generals

5.7.- podries resoldre altres situacions paregudes relacionades amb el tema

5.8.- quin ha segut la tendència del teu pensament (visual, analítica, lenta, ràpida, segura, dubtosa, variada monòtona, ..)

llevar (tenia 12 pomes i vaig tirar 5 , quantes em quedaren?),

suma complementaria (qunates pomes tinc que afegir a 5 pomes per tindre 12 pomes?), 

factor mutiplicatiu (tinc 7 pomes i tu tens 5 vegades les que jo tinc, quantes tens?)

addició repetida (compre 7 pomes cada dia, durant 5 dies, quantes tinc en total?)

raó: hi havia 5 persones i cada una d’elles tenia 7 pomes, quantes pomes tenim entre tots?)

 producte cartesià (hi ha 7 varietats de pomes, i de cada varietat 5 calibres diferents, quantes classes de pomes puc demanar?)