primariasagunt
Se muestran los artículos pertenecientes a Marzo de 2006.
07/03/2006
pàgina de pallassos
seminari de plactica per a E.I
ABSTRACTE FET AMB UNA BASE DE SUCRE I GUIX RATLLAT
FOTO1
seminari de plactica per a E.I
VIDRIERA: MATERIAL: CERES BLANES. s’UTILITZA UNA FONT CALENTA (PALNXA DE CUINA) ES DERETEIX
FOTO2
seminari de plactica per a E.I
BALLENA: SON CERES AQUAREL.LABLES AMB UN PINZELL BANYAT
FOTO3
seminari de plactica per a E.I
BASE UNA ESPONJA AMB UNA PLANILLA I UN FONS I L’ALTRA AMB UNA FORMA
FOTO 4
seminari de plactica per a E.I
SON GOTES DEPITNURA LIGQUIDA ES DOBLA PER LA MEITAT I QUEDEN FIGURES ABSTRACTES
FOTO 5
seminari de plactica per a E.I
fULLES DE LA NATURA E SPINTA DE DIFERENTS COLORS I S’ESTAMPA AL PAPER
FOTO 6
08/03/2006
QUE ES MOTIVAR
Motivar es impulsar a alguien a iniciar acciones, encaminadas a conseguir objetivos específicos y a persistir en el intento hasta alcanzarlo. Por lo tanto, toda acción encaminada realmente a motivar, ha de tener en cuenta imprescindiblemente éstos tres elementos: activación, dirección y persistencia. Las distintas teorías que podemos consultar para encontrar claves para motivar, han ido evolucionando desde las pioneras que relacionaban la motivación con los instintos y las pulsiones biológicas, hasta las actuales que se centran en procesos sociocognitivos; sin olvidar las clásicas aportaciones de Murray y Maslow que definieron el papel que, como motor de la conducta humana, tienen las distintas necesidades. Existen también teorías cognitivas basadas en la activación fisiológica, por ejemplo el modelo que proponen Day y Berlyne. Entre las teorías susceptibles de aplicación educativa, podemos destacar especialmente la teoría de McClelland que analiza la importancia que, sobre la posterior motivación de logro, tiene el entrenamiento temprano en la independencia; la teoría de Atkinson, que se centra en la creación de expectativas positivas sobre la posibilidad de conseguir algo y la teoría de Weiner, que define el papel que juegan las atribuciones de causalidad de éxitos y fracasos académicos, sobre la motivación de logro.
Existen dos maneras básicas de motivar, que se pueden utilizar conjuntamente:
- Motivar intrínsecamente, es decir, conseguir que la persona en cuestión se interese por algo en sí mismo, que es siempre lo más deseable en educación.
- Motivar extrínsecamente, consiguiendo que realice alguna conducta aunque tan sólo sea como medio para conseguir otro fin. Los tradicionales premios y castigos actúan como motivadores extrínsecos, que si bien no consiguen el interés directo hacia los objetivos educativos, al menos representan una forma de refuerzo, bastante más eficaz y saludable en el caso de los reforzadores positivos y no tanto, si se utilizan refuerzos negativos por las actitudes no deseadas –contrarias hacia los contenidos educativos y hacia la persona que imparte el castigo- que éstos suelen desencadenar.
QUE ES UNA ACTITUD
Las actitudes se forman fundamentalmente atendiendo a la información que recibimos, los grupos con los que nos identificamos y también en función de nuestras necesidades personales. Y como posicionamientos internos que son, las actitudes tienen también un importante peso sobre la motivación y como ésta, igualmente pueden ser modificadas mediante estrategias educativas varias. Una de las funciones principales de las actitudes es que actúan de mecanismo de defensa ante lo que intuimos contrario a nuestros intereses y otra no menos importante, tiene que ver con su peculiaridad de encadenarse –es decir, de asociar en una misma valoración ideas próximas o parecidas-, puesto que al hacerlo, simplifican nuestra categorización de la realidad. De ahí la necesidad de construir actitudes positivas hacia todo lo vinculado a temas educativos.
Toda actitud tiene tres componentes básicos: cognitivo, afectivo y tendencial, si bien no todos tienen el mismo peso específico. El componente cognitivo es la información básica, aunque sea muy elemental, de que disponemos cuando nos posicionamos frente a algo. Constituye la base de los estereotipos y es el más eficaz a la hora del cambio.
Modelo que considera que la clave para motivar esta en enseñar a atribuir los fracasos a la falta de esfuerzo (para que el alumnado se implique mas, ya que es una atribución interna y controlable) y los éxitos a la propia habilidad (especialmente en el alumnado que necesite mejorar su autoestima).
Las comunicaciones persuasivas son una buena estrategia a utilizar cuando pretendemos modificar las actitudes del alumnado hacia algún aspecto relacionado con nuestra materia. Para ello tres son los elementos principales a considerar: nuestra posición como emisores, la forma en que presentamos nuestros contenidos y por supuesto, el lugar que ocupan ellos como receptores.
CLIMA DE CLASSE
La creación de un clima de aula positivo y productivo depende directamente de la actitud que el profesor tiene hacia los alumnos y hacia sí mismo. Lambeth (2002: 2) manifiesta que "los profesores con altos niveles de eficacia personal aumentan el rendimiento del estudiante, siendo aceptadas sus ideas por éstos, usando la alabanza antes que la crítica, la perseverancia con los estudiantes más lentos, y usando su tiempo eficazmente".
Es fundamental que los profesores desarrollen un clima donde los estudiantes sienten que sus ideas y opiniones son valoradas y tenidas en cuenta, y donde los estudiantes acepten la responsabilidad de su propio aprendizaje y comportamiento, adquieran estrategias de aprendizaje, y entiendan las razones por las que existen reglas y normas de clase. Otro elemento relacionado con el ambiente de clase es el tiempo, muchas veces la mala administración del tiempo de clase, sobre todo en educación secundaria donde se dispone de una hora para la materia, conlleva un clima no muy idóneo para desarrollar el aprendizaje. El aprendizaje se promueve con el uso del tiempo. Karweit (1989) describió varios niveles del tiempo de clase, que son: tiempo asignado, tiempo educativo, tiempo contratado y tiempo académico de aprendizaje. La asignación de tiempo durante el proceso de panificación de clase es un asunto importante para aprovechar el espacio temporal del que se dispone, evitar perder tiempo en buscar el retroproyector o el vídeo (el profesor debe tener planificado y preparados todos los recursos que va a necesitar), y establecer rutinas pueden ser estrategias a utilizar. Dependiendo del método que el profesor utilice para captar la atención de los estudiantes, despertará o no la curiosidad de éstos hacia el material que presenta. Dar retroalimentación verbal o escrita a los estudiantes sobre su aprendizaje también genera un clima positivo, pues los motiva a seguir aprendiendo y aumenta su autoestima.
14/03/2006
MON DE SOFIA
LO ÚNICO QUE NECESITAMOS PARA CONVERTIRNOS EN BUENOS FILÓSOFOS ES LA CAPACIDAD DE ASOMBRO. POR ESO NECESITAMOS PARTICIPAR, PENSANDO EN DESVELAR MISTERIOS
EJERCICIO:
INDIVIDUALMENTE:
1.- ESTABLCER UN TEMA
2.- CADA ALUMNO ESCRIBE QUE SIGNIFICA PARA EL ESE TEMA
3.- FORMULA UNA HIPOTESIS DE FUNCIONAMIENTO REPECTO A ESE TEMA
4.- ESCRIBE 4 RAZONES PARA QUE ESO SEA VERDAD
EN GRUPO GRANDE:
5.- CADA UNO EXPONE SU EXPLIACION DEL TEMA
6.- DA LAS 4 RAZONES POR LAS QUE LO JSUTIFICA PARA QUE SEA VERDAD
7.- SE AGRUPA LA GENTE POR GRUPOS PEQUEÑOS SEGUN SE ACOPLEN LAS 4 RAZONES QUE HAN DADO Y SEAN SIMILARES
EN PEQUEÑO GRUPO:
8.- EL GRUPO QUE COINCIDE, SE EXPLICA LAS 4 RAZONES PARA DEFENDERLAS EN EL GRAN GRUPO
9.- REDACTAN LAS 4 RAZONES COMO IDEAS PRINCIPALES
EN GRAN GRUPO OTRA VEZ:
10.- CADA GRUIPO EXPONE SUS 4 RAZONES CON SUS VERDADES
11.- SE ESTABLECE UNA COMUNICACIÓN DONDE SE REBATE Y SE DEFIENDE LO QUE SE DICE EN Y POR CADA GRUPO
12.- AL FINAL SE INTENTGA LLEGAR A UNA CONCLUSION FINAL DE TODO EL PROCESO
LOS MITOS SON UN DELICADO EQUILIBRIO ENTRE LAS FUERZAS DEL BIEN Y DEL MAL
ESCRIBE EL MITO DEL BIEN Y DEL MAL DESDE LA IDEAS DE ESTE MOMENTOPOSIBILIDADES:
A.- COMO SI FUERA UN FALLA
B.- UN CUENTO DE HADAS Y BRUJAS
C.- UN VIAJE A OTRO MUNDO
D.- COMO EL FUNCIONAMIENTO DE TU PROPIO CUERPO
21/03/2006
PREMIS AL VOLTANT DE L'ASSETJAMENT I CONVIVÉNCIA ESCOLAR
DOGV Nº 5220
DIA 16 DE MARÇ DE 2006
pàgina 9890
Sol·licitut conforme a una de les tres caracterítiques A/B/C
PREMIS DE EDUCACIÓ VIAL
DOGV. Nº 5220
DIA 16 DE MARÇ DE 2006
SEGONS A.- INFANTIL I PRIMÀRIA
b.- SECUNDARIA
PÀGINA 9899
PREMIS AL VOLTANT DE TEMES TRASNVERSALS
DOGV Nº 5220
DEL DIA 16 DE MARÇ DE 2006
PÀGINA 9907
imatgenes per treballar a l'aula
aqui una pagina web fàcil de descarregar imatges per a treballar amb els alumnEs o imprimir per dibuixar, de diferentes temes
PAGINA WEB SOBRE CONVIVENCIA
http://w3.cnice.mec.es/recursos2/convivencia_escolar/2_1.htm
ESTA LA FUNDAMENTACIÓ DE COM TREBALLAR DIFERENTS PERSPECTIVES
Aci hi en aquest mateix espai contes per treballar amb els alumnes
http://w3.cnice.mec.es/recursos2/convivencia_escolar/cuento_bn.htm
Convivència Escolar
Aci teniu informació sobre la convivència escolar podreu trobar diferentes fonamentacions ya ctivitats per a treballar a l’aula
Convivència Escolar
El “empoderamiento”:
está vinculado, con el desarrollo de las competencias lingüísticas y comunicativas de los de los estudiantes en la que aprenden a no aceptar demandas arbitrarias, indebidas y extralimitadas que menoscaban sus derechos.
Tiene el derecho a escoger y en esa medida a decir “esto no es aceptable para mí ”, a manifestar con argumentos” esto me denigra y por lo tanto lo rechazo” y de esta manera reafirmar su dignidad como persona.
De igual forma un sujeto de derecho tiene la capacidad de hacer y cumplir promesas y de requerir que otros cumplan con las promesas que han contraído.
Convivència Escolar
Aci un proposta per a treballar la Convivéncia a l’aula
23/03/2006
GAUDIR DE LA VIDA
- RELAXACIÓ COMPLETA
- RESPIRACIÓ CIRCULAR
- CONSCIÈNCIA DELS DETALLS
- INTEGRACIÓ EN L’ÈXTASI
- FACES EL QUE FACES LA TEU DISPONIBILITAT ES SUFICIENT
* Explora els canvis subtils
* Inhala per la sensació més
* Prominent
* Disfruta tant com pugues
EL PACTE EN LA RELAXACIÓ
- NO JUTJAR
- NO CRITICAR
- NO COMPARAR
* NO JUTJAR-SE
* NO CRITICAR-SE
* NO COMPARAR-SE
L'ABRAÇADA
Necessitem: Diàriament:
- 4 abraços per a sobreviure - 8 per a estar be- 12 per a créixer
QUALITATS DE CADASCU
Anima = es energia inesgotable.
El pensament transcendeix d’ú mateix, ix d’ú fora.
Cada pensament té un pes específic en la vida, moldegen la realitat (autocontrol, felicitat, salut, ...).
Es a dir, es pot aconseguir tot amb els pensaments, sobretot si connecta amb la corrent de pensament positius i de be, perquè es crea un poder creador, per tant hem d’aprendre a usar l’anima per a viure millor.
Aprendre a utilitzar el poder creatiu del pensament:
1. aprendre a distingir el que te fa be i del que te fa mal
2. aprendre a distingir el pensament y bo del negatiu.
Pensament negatiu = aquell que et lleva la pau, la tranquil·litat; aquell que et produeix malestar, infidelitat fins a ficar-se malalt.
Pensament positiu = aquell que et dona pau, que et deixa tranquil, que et dona benestar, fidelitat i fins la salut.
Les malalties son ficades per u mateix amb el desassossego i l’angoixa.
Quan es sap distingir un pensament positiu d’ú negatiu:
* Canvia en cada instant el pensament negatiu que te desassossega per un pensament oposat en positiu, fica-ho en present en la teua ment.
* El pensament positiu, pensa en cada instant que tens el be que necessites, per a cada petició has de creure-te-la ara i ja, perquè el pensament creador es lo bo per a la nostra vida. Fes el pensament com algo teu, vullgent-ho voluntàriament, conforme al que necessites.
“Si vols el teu be, busca-ho”
“Pensa en el be que necessites i pensa el que tens”
“El mal desapareix de la vida al crear el be oposat al mal”
“El mal més que un defecte del físic es el que tu penses d’eixe defecte”
* Per gran que siga la be aconseguit es insignificant amb el be possible, infinit de Deu.
ELS EFECTES DELS PENSAMENTS:
El pensament es com un cotxe, que està molt ben revisat, però quan li fiques la gasolina al dipòsit de la vida, si cau tot dins ,està ben usat, però si cau fora, es pren foc i fa malbé el cotxe.
Usa voluntàriament la teua llibertat, i escolleix un pensament positiu per a funcionar be.
AL VOLTANT DELS RACONS D'AULA
característiques del 3er cicle
aci tobeu tota la fonamentació al respecte del tercer cicle de primáriaTALLER DE MIRO 1
1.- AL RITME DE LA MÚSICA BALLAVEN EL COLORIN DE CERA, QUAN PARAVA CANVIAVEN DE TORN PER A PINTAR.
2.- ES RETALLA EL QUADRE EN 4 PARTS UNA PER A CADA MEMBRE.3.- ES FIQUEN A BALLAR I INTERCANVIAR LES PECES.
4.- DESPRÈS ES AJUNTEN I ES PEGUEN.5.- ES VAN OMPLINT ELS ESPAIS VUITS EN DIFERENTS COLOR, ...
6.- JA DESPRÈS CADA GRUP FA UN TIPUS DE TÈCNICA7.- SE’LS DONA TÍTOL I ES FA UN CONTE
CREAR ABUNDÀNCIA
L’abundància és riquesa, fluid, generositat, on cada desig es converteix en realitat, perquè inherent a cada desig és troba el mecanisme de satisfer-ho. El mecanisme és partir d’un somni per a fer-ho realitat amb el poder del coneixement i de l’intenció o desig, des de la força de la transcendència.
L’abundància és la experiència en la que les nostres necessitats es satisfan amb facilitat, i els nostres desig es compleixen espontanement. Es tracta de crear des de la nostra natura i realitat. Tot ve de la nostra ment. Tot esta en els impulsos que hi han en.
LLISTA ALFABÈTICA PER A CREAR ABUNDÀNCIA:
A) APERTURA, a totes les possibilitats, l’Absolut, l’Autoritat, l’Afluència, l’Abundància, l’AMOR a ú mateix i als demés
B) EL QUE ES BO i el que és el millor (elegir sempre el que es de primera qualitat)
C) CARITAT i despreocupació, compartir, coneixement com poder organitzador, generar canvi per a noves possibilitats
D) la llei de l’oferta i la DEMANDA, es a dir un propòsit en la vida, donar sense condicions, creant un vuit per a traure més del que dones
E) EXULTACIÓ o alegrar-se de l’èxit dels demés
F) en cada FRACÀS es troba la llavor de l’èxit
G) GRATUÏTAT i generositat
H) Fer feliç i HUMANISME. Fer feliç a tots els altres sers que entren en contacte amb tu
I) 1.INTENCIÓ, 2. prendre una decisió ferma inamovible, generant una ment unificada amb el propòsit, i que el propòsit este ben definit i no tinga ningú altre punt en conflicte
J) NO JUTJAR, no classificar els coses com a bones o males, allunyar-se de les etiquetes, l’avaluació, les interpretacions, dels anàlisis, ...
K) KELEIDOSCOPI, totes les possibilitats
L) LUXE
M) La META , de manera clara en la teua consciència i abandonar-se al apego de la meta, i la bretxa (o forat),
Passos per a concretar un desig: 1. introduir-se en el forat o espai entre pensament, com si fora una finestra (meditació transcendental); 2. intenció clara de una meta clara; 3. abandonar-se a l’apego al resultat; 4. l’univers és fa càrrec del detalls.
N) dir NO a la NEGATIVITAT
O) valors OPOSATS en coexistència (felicitat - tristesa, plaer - dolor, ...), amb l’oportunitat de mantindre una comunicació honesta i oberta.
P) PROPÒSIT EN LA VIDA, potencialitat pura, produir per als demés, ajudar a que es compliquen els desitjós dels altres
Q) CUESTIONAR: dogmes, ideologies, autoritat externa, quan qüestionem el que es extern, trenquem amb el condicionament social.
R) REBRE amb humilitat, que està relacionat amb el donar, ser conscients de la riquesa sense preocupació
S) SERVICI = saber gastar
T) TRANSCENDÈNCIA, Banc de talents i la Consciència sense temps (renunciar a la nostra autoimatge = careta social)
U) UNITAT, darrere de la diversitat
V) VALORS (integritat, honestedat, amor, fe, a devoció, la bellesa “quan sentim la bellesa, la reconeixem com la veritat”)
X) EXPRESSAR amb apressi honest, l’agraïment a tots aquells que ens ajuden
Y) JACIMENT del vigor juvenil
Z) SUC, XISPA de la vida, vitalitat i apreciar-ho, afrontant el que es desconegut amb despreocupació i llibertat
| LLISTA ALFABÈTICA PER A CREAR ABUNDÀNCIA | ||||
| DATA | IDEA | CONCLUSIÓ DEL DIA | EXPERIÈNCIA VITAL | |
| | APERTURA | | | |
| | EL MILLOR | | | |
| | CARITAT | | | |
| | DEMANDA | | | |
| | EXULTACIÓ | | | |
| | FRACÀS | | | |
| | GRATUÏTAT | | | |
| | INTENCIÓ | | | |
| | NO JUTJAR | | | |
| | KELEIDOSCOPE | | | |
| | LUXE | | | |
| | META | | | |
| | NO NEGATIVITAT | | | |
| | OPOSATS | | | |
| | PROPÒSIT | | | |
| | QUESTIONAR | | | |
| | REBRE | | | |
| | SERVICI | | | |
| | TRANSCENDÈNCIA | | | |
| | UNITAT | | | |
| | VALORS | | | |
| | EXPRESSAR | | | |
| | JACIMENT | | | |
| | SUC, XISPA | | | |
APRENENTATGE COOPERATIU
ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN EN L’APRENETATGE COOPERATIU SON:- Les característiques de la gent de la zona
- Les normes de convivència
- L’organització del Centre
- Les conductes y la situació del grup
- Les relacions afectives
- Les motivacions.- Les capacitat cognitives
- El diseny del projecte, la seua distribució i la seua aplicació en l’ensenyança
- L’ambient de classe i de la realització de les activitats
- El procés d’ensenyança - aprenentatge- La quantitat d’ensenyament
- Com siga l’avaluació
- El maneig de la classe, en l’intervenció del professor a l’aula
- Les relacions entre el mestre i els alumnes tant a nivel social com acadèmic
- Com tinguen que ser els resultats dels alumnes en el seu aprenentatge
- Com son les actituds del professor i com prepara les classes
- Si existeix un lider i derectiu educatiu en la figura del mestre
- Les espectatives i actituds dels pares respecte a l’educació
- El cost i efectivitat del procés d’ensenyança aprenentatge
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
WANG, Margaret C. (1995) Atención a la diversidad del alumnado. NarceaTEORÍA I PRACTICA DE L’EDUCACIÓ EN LA DIVERSITAT
L’educació s’adapta a les característiques de l’alumnat, atenent les diferents formes d’aprendre, considerant l’ambient de la classe i les diferències individuals, perque el col.lectiu es divers.
S’ha de jutjar l’aprenentatge per l’anàlisi del procés intern d’aprendre cap a la competència. En aquest procés hi han les seguent variabilitat en mots d’adquirir, organitzar, retenir, generar coneixements i capacitats.
L’educació s’adapta a l’alumne amb una planificació individual unida a l’ensenyança en grups, teneint en conte la varietat de sitaucions. En aquest cas emprarem estratègies com: lliçons en grup dirigides pel professor; lliçons individuals; activitats exploratories per part de l’alumne; aprenentatge individualitzat i cooperatiu.
El model que hem de seguir sería: Projecte curricular en funció de les caractreristiques de l’alumne i objectius propis, dintre d’un ambient d’aula, despres es deu incloure en el projecte de centre, i per últim el porcés d’avaluació del procés i dels resultats en habilitats com: capacitat de planificar i emprar activitats d’aprendre, d’ajudar a altres, i tot açò es deu incloure en el comportament.
Els resultats de l’aprenentatge: adquisició de procediments bàsics, percepció de que l’alumne te la seua competencia, control personal de l’aprenentatge.
ESQUEMA DELS ASPECTES O DIMENSIONS A TENIR EN CONTE EN EL DINSENY DE LES ADAPTACIONS CURRICULARS, pàg 26-27-28
Els materials deuen estar disponibles en relació als objectius, estar al día, tindre les seues instruccions.
La responsabilitat de l’alumne està en: planificar, elevar el seu nivell conceptual, utilitzar el espai de treball, localitzar i tornar el material, realitzar les tasques, centrar-se en l’aprenentatge, elegir el calendari - activitats, evaluar el progres, demanar ajuda quan ho necessite, proporcionar ajuda, comprometer-se.
L’ensenyament interactiu te que saber en quins moments de l’ensenyança, deu readaptar les tarees segons l’evolució de l’alumne, generar feedback.
La familia es mediadora de l’aprenetatge.
ESQUEMA EN EL QUE ES MOSTRA LA RELACIÓ ENTRE ELS DIVERSOS ASPECTES DELPORJECTRE EDUCATIU ADAPTAT ALS ALUMNES I ELS RESULTATS, pàg 39
El pla d’intervenció consisteix en: emprar unes tècniques d’avaluació psicopedagògica i de les capacitats, fer un seguiment, fer un tractament, i fer el registre en fitxes i informes.
L’organització de l’aprenentatge deu considerar el calendari de les activitats i de cada activitat, el tipus d’ensenyança, la disponiblitat de recursos i materials; també té que establir regles i comunicar-les; i estimular a la auto-responsabilitat.
Els alumnes organitzats prenen més iniciatives, més resoluciói de problemes, saben fer una autogestió que els motiva i disminueix la distracció
L’equip directiu deu generar col.laboració, reforçant la capacitat del centre en atendre a les diferencies individuals des de la comprensió i l’ajuda, i creant una estructura interdisciplinar.
El professor a classe te que: coordinar l’educació en la diversitat, recolzar des de la preparació dels recursos, secuenciar cuidadosament el currículum, generar un aprenentatge de autocontrol en els alumnes, fer que recorrisquen a companyers com a recurs, evitarà traure de l’aula a l’alumne per no etiquetar-lo, formara equip amb altres mestres i especialista per a optimitzar els interesos de cadascu dels docents, tenir en conte la varietat d’agrupament.
L’especialiste son: els de apoio, els orientadors, els psicopedagogues, el logopeda el d’educació especial, que s’han d’integrar dintre d’una classe. El d’eduació especial es pot utilitzar com un informador o per a fer-li consultes.
El director com a lider, deu estar obert al canvi, genera un clima, i treballar amb tots el porfessor en: experimentar estrategies d’ensenyança alternativa, solucionar problemes de clase de manera activa, genear activitas de formació del professorat, programes de perfeccioanment docent, generar feedback, identificar les finalitats educatives.
L’investigació deu vore quins son els efectes del resultats i de les dades, vore els rasgos del programes, procesos de classe, clima d’aula, precepció de la responsabilitat de l’alumne, rendiment de l’alumne, actitutds del professor, nivell socioeconomic de l’alumnat, tot açò tenint en compte quie l’alumne és qui elegis, creeant activitats flexibles, fent un seguiment sistemàtic, fomentar l’ajdua del companys, que ha de fer peticions de ajuda al porfessor, tindre molts materials curriculars per al treball, tindre unes intruccions concretes de les difetrentes tasques de com se deuen fer, fomentar l’interacció d’equip
MODEL DE COOPERACIÓ DE Johnson Johnson, es basa en grups d’aprenentatge cooperatiu, que son heterrogenis on no es comparen capacitats o característiques personals. En aquest s’ensenya habilitats socials i valors democràtics. També anima als alumnes en menys coneixemnts a expresar-se i compatixen anims. En aquest grup es compartixen les funcions de lideratge. En aquest grup es fomenten habilitats de treball col.laboratiu com: comunciació, confiança, lideratge, paliar conflictes, avaluar positivament el treball en grup (autoexamen). El porcés es vore: els materials a dominar i el resultats a conseguir (cognitiu - afectiu), natura de la tasca a ensenyar, clima d’interacció cara a un objectiu d’aprenentatge, determinar la dificultat de la tarea i revisar el material, identificar el resultat de l’aprenentatge, identificar les condiccions per a emprar un objectiu de l’estructura, elegir l’estructura apropiada a l’objectiu. La distribució de l’aula: accessible a altres, en grups menuts, sentats mirants tots a tots sense molestar a classe, el professor puga accedir a tots els grups.
MODEL COOPERATIU de Johns hopkins El professor fa un pojecte educatiu en la diversitat, en els grups cooperatius els alumnes sontribuixen, ajuden, repasen, proben i s’anime al resultat. S’impliquen els pares amb activitats de reforç fora de l’aula.
COMPETICIÓ DE JOCS D’EQUIP jigsaw II
1) competisen alumnes en les mateixes capacitats
2) grups d’experts, a cada u se li dona un nou contingut a investigar i obtindre informació
3) cada expert torna al seu equip a intercanviar l’informació amb els companys
4) ajuda mutua a aprendre la materia per a la proba
5) la proba es puntua el equip en funció de les puntuacions individuals
MODEL DE CIUTAT DE JOHNSON
Es fixa en els resultats, per aixó tot està en funcio del temps, les condicions, els amterials. Consisteis en un procés sistemàtic de comprensió, on els alumnes amb dificultats tenen més temps de classe i els altres (els estandars) fan activitats d’enriqueriment i d’experiènices de aprenenetatge en excepcionales.
PRINCIPIS BÀSICS PER A LA ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
PRINCIPIOS BÁSICOS PARA LA ATENCIÓN A LA DIVERSIDAD 1.- Una confianza eficaz se consigue con el interes por aprender conceptos y procedimientos complementarios a los saberes básicos. 2.-El funcionamiento escolar necesita de la instrucción para interesar y motivar al dominio eficaz y complentario en ciertas áreas
3.- Clarificar la instrucción facilita la planificación del estudio, generando una confianza en su propia responsabilidad.4.- La organización del aprendizaje planifica las actividades de forma independiente, al generar la confianza en una conducta responsable.
5.- Se aprende a dominar conceptos y procedimientos desde la propia evaluación.6.- El feedback evaluativo motiva: planificar de forma independiente el estudio y fomenta la solicitud de ayuda.
7.- El tiempo dedicado a las experiencias hace disfrutrar del aprendizaje con más interes, centrándose en el tema.8.- Se disfruta del arpendizaje independiente con esperiencias sin interrupciones, porque muestra el dominio desde la responsabilidad.
9.- Los alumnos al experimentar adquieren estrategias y técnicas eficaces para el estudio, motivándose a aprender independiente en sus actividades (solicitando ayuda a los compañeros y responsabilizándose de su trabajo).10.- Las experiencias positivas fomenta la adquisición de talentos y el interes por disfrutar con lo que hacen, porque les hace confiar en sus propias capacidades, como miembros de una comunidad.
11.- Se motiva: con estrategias alternativas, a estudiar, planificar actividades, dominiar eficazmente conceptos y procedimientos para completar sus conocimientos con confianza; y, cuando pueden abodar las lecciones independientemente, al controlarlas y seleccionar objetivos y actividades. Por tanto pueden así adquirir la capacidad de aprender.12.- Los alumnos disfrutan cuando: pueden elegir y planificarse sus tareas, controlando su progreso; son capaces de obtener ayuda de otro compañero desde la colaboración. Al mismo tiempo que se incrementa su interes
13.- Dar y recibir ayuda son experiencias positivas cara una buena colaboración, y, a su integración en la Comunidad Educativa.14.- La capacidad de planificar actividades se adquiere desde el estudio independiente, el autocontrol y feedback de su progreso a través del aprendizaje realizado en sus actividades, desde las lecciones
15.- Se aprende a pedir ayuda cuando se necesita, cuando se da y cuando se participa en grupos. 16.- La confianza, la responsabilización y el domnio de conceptos y procedimientos se consigue con la planificación, el autocontrol, la toma de decisiones, la petición de ayuda, la colaboración, y el aprendizaje complementario y eficaz.17.- Se dan cuenta del autocontrol, cuando se introducen en un estudio independiente, al planificar sus actividades y al tomar decisiones, colaborando en los propios grupos.
PERSONALIDAD
Temas entorno al cambio
Responsabilidad como hombre
No tener responsabilidad para manejar
Adictos: enganchados con los niños
Mentiras personales: que se montan los adolescentes por vivir
(resuelta positivamente)
RENACIMIENTO = REBIRTHING: Relajación, pensamiento pensamiento positivo, respiración consciente conectada.
LAS GRANDES CAUSAS DE LA NEGATIVIDAD
1.- El nacimiento
2.- Sindrome de dependencia parental
3.- Mentira personal
4.- Ley del Karma
5.- Urgencia subconsciente de la mente
SINDROME DE DESARROLLO PARENTAL
A.- Niñez : 3 - 12 años
B.- Mucha vitalidad activa
C.- N/ Padres Desaprobados = Rabia, Suprimida, Reprimida
D.- Rencores no resueltos. Miedos no reconocidos. Celos, envidias no permitidas, ... Si sienten molestos por lo que hacen los niños sin saber porque ...... Siente Rabia
E.- No se responsabilizan de sus sentimientos
F.- ¿ Còmo ?. Parar el origen de este mal estar.
G.- Desaprobación
H.- Disminuir
B.- Mucha vitalidad activa
LO QUE APARENTAMOS SER ESQUEMAS DE SUPERVIVENCIA |
LO QUE CREEMOS QUE SOMOS MENTIRAS PERSONALES |
AQUÍ LAS RELACIONES CON LOS DEMÁS |
PATRONES DE COMPORTAMIENTOI |
LO QUE SOMOS REALMENTE LEY ETERNA |
AQUÍ ES LA BAJA AUTOESTIMA |
LA UNIDAD |
FUNCIONAMENT DE LA MENT
1) CONSCIENT (la pantalla de l’ordinador)
2) SUBCONSCIENT (el disc dur)
3) SUPRACONSCIENT (la llum elèctrica)
3 PRINCIPIS DE COM FUNCIONA LA MENT
* EXPANSIÓ:
“ tot allò en el que penses tendeixen a créixer o expandir-se ”
* REFLEXE
“ Crees allò en el que creus ”
“ Vore per a creure i creure per a vore ”
* PERMANÈNCIA
“ els pensaments i creences segueixen actius i creant els seus efectes fins que els canvies conscientment”
TÉCNICA BÀSICA DE RELAXACIÓ
* POSICIÓ CÒMODA
* ULLS TANCATS
* RESPIRACIÓ PROFUNDA
+ del 3 al ú
+ del 10 al ú
per a estar més profund
24/03/2006
Experiment a simple vista
PER QUÈ ES VEU AIXÍ LA CULLERA?
A VORE QUINES EXPLICACIONS DONEN ELS XAVALS?
ja sabem que es per la reflexió dels objectes amb l’aigua
GALERIA D'IMATGES PER TREBALLAR A L'AULA
Aci trobareu diferents imatges per utilitzar a l’aula y poder fer diversos treball son prou originals, inclus algunes poden tindre moviments senzills
Tecleu damunt de "fotografies originals," i anireu directament a la pàgina
28/03/2006
HABILITATS SOCIALS A.2
Premises "think - tank"
1.- tot canvia, per tant les persones poden canviar
2.- les persones tenim tots els recursos al nostre abast
3.- les conductes sempre son positives
4.- es pren la millor decisió en eixe moment, d’acord als recursos que uno disposa
5.- cadascú representa el món d’acord a la seua representació interna
6.- filtrem del món exterior d’acord als nostres sentiments
7.- sempre es te raó
8.- pensar fa mal
9.- el geni prediu d’acord a la descomposició de les parts
10.- de la comunicació sempre s’obte uns resultats
11.- el 93 % de la comunicació es no verbal
12.- Hi han 2 nivells de comunicació: conscient i no conscient
13.- la inflexibilitat es sinomin de resistència
14.- el flexible es el que obte dirigir al comunicació interactiva
HABILITAS SOCIALS A.3
REALIZA EL SIGUIENTE EJERCICIO CON TRANQUILIDAD :
1. Parándote en un lugar cualquiera. Piensa por varios segundos en tu medio ambiente, donde y cuando realizas la actividad en la que quieres ser más congruente: Lugar, personas, objetos, tiempos. 2. Da un paso al frente. Este es el próximo nivel. Explora tu conducta. ¿Qué estas haciendo realmente? ¿Cuáles son tus acciones, movimientos, gestos, pensamientos?3. Cuando estés listo, da otro paso al frente y piensa en tus capacidades y habilidades: en el cómo ¿Cuales estas usando? ¿Estás usando todas las que tienes o sólo una parte de ellas?
4. Da otro paso mas y piensa en tus creencias y valores. ¿Por qué haces eso? ¿Qué es lo que te motiva? ¿Qué crees de las personas que están a tu alrededor? ¿Qué encuentras valioso de eso que haces? ¿Qué es lo importante para ti de esa situación? Toma tu tiempo para pensar en las respuestas.
5. Un nuevo paso al frente y piensa en tu identidad. ¿Quién eres tu? ¿Qué te hace único(a), especial? ¿Cuál es tu misión en la vida? ¿Cómo tu actividad se conecta con la misión?
6. Da un último paso. Piensa en lo que te conecta con otros seres vivientes. En lo que te conecta con algo espiritual. Puedes incluir si lo deseas tus creencias religiosas o filosóficas. Tomate tu tiempo para pensar.
7. Mantén tu conexión con los pensamientos y da media vuelta. Regresa lentamente al punto de partida, deteniéndote unos segundos en cada punto y siente como se incrementa la conexión y la alineación de cada paso con los anteriores.
8. Al llegar al último paso, permite por unos segundos que se completen la integración y la alineación.
HABILITATS SOCIALS A.3.
EJXERCICI PER AL CONEIXEMENENT DEL TEU INTERIOR
1.- Pensa el el tue lloc ideal
2.- Pensa en quines accions i moviments fas diariament
3.- Pensa en les teues habilitats i capacitats personals
4.- Pensa en quines son les teues creeencies i valors
5.- Pensa perquè eres especial
6.- Pensa en uina es la teu misió en la vida
7.- Pensa en que es el que et fa juntar-te amb els altres
8.- Pensa en tot l’anterior de manera con si fos un conjunt
HABILITAS SOCIALS A.4. RAPPORT
EXERCICI DE RAPPORT
1) L’espill: imitar primer un a l’altre; després intercanviar papers
2) El món de l’altre: escirure quines son les característiques del món que rodetga a l’altra persona (llocs, idees, persones, professionsdels amics, ...)
3) fer rapport: primer un i despres l’altre, seguint les següents idees:
a) expressions facials (celles, llabis, nas,..)
b) postura: ajustar-se a la postura de l’altre
c) moviments corporals: imtar els moviments
d) gestos
e) aspectes vocals: laveu, to, ...
f) sistemes de representacions: paraules o frases (repetir-les)
g) respiració: tindre le mateix ritme de respiració
h) fer de espill creuat: fer ungest teu utilitzant un aspecte de l’altre al mateix temps
(EMPRANT AQUESTES CARACTERÍSTIQUES DE EN LA CONVERSA AMB ALTRES PODREN DUR-LOS ALS NOSTRES CONEIXEMENTS)
.